enzoslot

    Vull deixar clar que no és una preparació a nivell de competició, si no que, com ja deixa entreveure el seu títol, són uns petits retocs que milloren el comportament dinàmic del model. Com ja haureu pogut comprovar, la meva principal dèria és el col·leccionisme, però sempre tens la curiositat de saber si un determinat model es comporta tant bé a la pista com ho fa a la vitrina. Quan adquireixes un cotxe, no pots evitar de provar-lo, a vegades amb una certa decepció, d'altres en treus un bon regust, i alguns cops veus que no va malament però que amb una mica de paciència pot arribar a anar millor, o simplement ser més divertit de pilotar. Com gairebé tots els que ens dediquem a aquesta afició, tinc una pista que em permet desfogar-me de tant en tant i també poder fer aquests petits retocs. Això sí, sempre que faig una modificació, és sobre una unitat repetida, de forma que la peça que forma part de la col·lecció no es vegi alterada.

    Una de les coses que trobo que paga la pena és mantenir l'aire del model, o sigui, que l'aspecte general no es vegi gaire modificat, doncs no es busquen prestacions pures, si no pura distracció. Amb tot això no critico pas les modificacions destinades al món de la competició, només el que es busca en aquest cas és un "divertimento".

    Un primer cop d'ull em fa adonar que el cotxe té les vies relativament estretes, i que la posició del centre de gravetat (CDG) és força elevada. El primer serà de difícil solució, ja que per eixamplar-les caldria engrandir els passos de roda, amb la conseqüent modificació de les millors línies que mai han sortit de la mà d'Scaglietti. Per a millorar l'alçada del CDG, només cal obrir el cotxe descargolant el Phillips posterior, desfer les soldadures dels tetons que fixen els tubs d'escapament, i passar-los a l'exterior del xassís. Amb això guanyarem pràcticament un parell de milímetres, que són els que baixarà la carrosseria respecte de la pista amb aquesta operació. Els tubs s'hauran de fixar amb adhessiu a la part inferior del xassís com es pot veure a la foto (no recomano cianocrilat pels vapors que produeix). Pels més perfeccionistes, es pot pintar el tros de cromat que no forma part estrictament dels tubs, i pels sibarites, amb una broca d'un mm., i molta cura, es poden simular les sortides de fums, tot pintant-les amb pintura negre per deixar enllestida la feina. Per assolir l'ajust de tot això, s'ha de rebaixar un mm. la placa de plàstic vermell dels pilots posteriors, i també aproximadament la mateixa mida el tetó de suport de la carrosseria, on es colla el Phillips. Veureu que el límit de rebaix us el marcarà el fet de que els escapaments arriben a tocar a la carrosseria.

    A l'esquerra, el model afinat, com es pot veure per la brossa dels pneumàtics, conseqüència d'haver-lo rodat.

    El fet de rebaixar l'alçada del cotxe, dinàmicament, comporta dos beneficis: en primer lloc, la posició més baixa del CDG, que afavoreix l'estabilitat en el pas per corba i evita que el cotxe tingui tendència a aixecar la roda interior del darrera, i en segon lloc, si tenim el motor més proper a l'escletxa, poder aprofitar el magnetisme d'aquest per guanyar una càrrega negativa addicional. Aquest fet dona una millor acceleració i més alt pas per corba.

    Tot seguit, modificarem el xassís per a poder col·locar un motor tipus SCX RX4 o similar. També es pot triar un de més potent, tot i que per a moure amb agilitat aquest model, pot ser no faci gaire falta, degut a la seva lleugeresa i limitacions dinàmiques (és un clàssic). Amb el nou motor tindrem un comportament més progressiu i a la vegada una major retenció a la frenada. Serà important també fer una bona tria entre diversos motors iguals, per a veure quin és el que ens dona un comportament més idoni a les nostres preferències. Us recomano els SCX que no porten el clip per fixar l'iman del induït, ja que les seves prestacions són una mica més brillants. Les fixacions en el xassís, per aquest tipus de motor, ja hi són, sempre es clar tenint en compte que ens faran falta els adaptadors, anterior i posterior, com els que porten la sèrie Vintage d'Scalextric o les col·leccions Altaya i Planeta. Només ens cal engrandir l'encaix del xassís com es veu a la foto. Al fer-ho, el suport del iman ens desapareix però, qui el necessita? El verdader pilotatge ha de ser a pèl. El nou motor, és una mica més pesat que el de sèrie, però ens farà rebaixar lleugerament el CDG, donant estabilitat. Recomano que els cables vagin soldats contra els terminals del motor, d'aquesta manera no hi han pèrdues elèctriques. També es poden substituir per uns de silicona, que ens donaran una major suavitat de conducció. Convé que els adaptadors del motor al xassís, no estiguin deformats ni tinguin joc, per a evitar vibracions. Si tot i així aquestes es produeixen, el podem encintar directament al xassís.

    Costa una mica de veure, però s'observa el major encastament del xassís contra la carrosseria en la unitat vermella, sobretot a les taloneres laterals, fruit del desplaçament dels tubs d'escapament.

    Si rebaixem l'eix de la guia quan aquest es troba amb el pla que conté les trenetes, es rebaixa un mm. llarg l'alçada a la pista, i en conseqüència el CDG. També es pot retocar lleugerament el calat de la pala de la guia per a que no vagi rascant al fons de l'escletxa. A l'esquerra, la guia modificada. Només cal eliminar el regruix que fa l'eix per a que entri una mica més en el xassís..

    Pel que fa als eixos, he mantingut els existents, tot i que s'ha fet la tria entre tots els models per a trobar els que estiguin més centrats. Cal recordar que no assolirem la perfecció dels calibrats, tot i que també, arribat el moment, seria una opció vàlida si és que busquem comportament. Unes llandes Ninco de 32 radis també podrien ser vàlides. El seu aspecte és més real, però no tenen la distinció entre llanda anterior i posterior. Els pneumàtics sí que és aconsellable substituir-los per uns SCX tipus 9 o uns Ninco clàssic, quan més gastats millor, doncs els originals són força durs i tenen un centrat dubtós. Al disminuir el diàmetre de la roda, baixem la distància del cotxe a la pista, amb el guanys abans explicats. Aquestes gomes tenen un compost no gaire tou, permetent la derrapada de la cua, i evitant que ens faci la croqueta, a la vegada que es fa més divertit el pilotatge. La corona també és la de sèrie, tot i que segons el circuit, es pot jugar amb diverses, i així millorar el comportament i la velocitat.

    Si s'afegeix un suplement sota l'eix anterior, es limita el seu recorregut vertical, fent que el cotxe giri més pla, ja que es recolça més sobre aquest eix. Us recomano posar una peça desmuntable, com ara un escuradents rodó tallat a la mida que hi ha entre les llades, per a poder tenir major capacitat d'ajust o fins i tot, treure'l si cal.

    Amb el Phillips lleugerament afluixat, 1/4 o 1/2 de volta, el comportament és menys nerviós i milloren els temps. També si es llima lleugerament l'encaix anterior, entre xassís i carrosseria, a nivell de la calandra, es guanya flexibilitat d'aquest i en conseqüència un comportament més previsible.

    El pes inicial del model de sèrie és de 65 g., i un cop acabat l'afinat ens quedem en 68 g., en gran part per culpa del major pes del motor, però que en aquest cas ens afavoreix pel que fa al comportament. Seguint amb el pes, o més ben dit amb el seu repartiment, la posició longitudinal del CDG no està gens malament. Si feu un triangle entre el centre de l'eix de la guia i la cara exterior de les dues rodes de l'eix posterior (veure esquema), heu de tenir el CDG situat aproximadament en el terç posterior d'aquest triangle. Si es recolza el cotxe sobre un cantell just per la línia del CDG que ens marca l'esquema, hauria de romandra en equilibri. Tot allunyament d'aquest punt, fa que el comportament sigui menys noble i els temps es vegin perjudicats.

    Per acabar, pels més malalts, una petita personalització del cockpit, amb un pilot sense casc, amb el cabell clenxat cap al darrera, tallat a partir del cap original de Pink Kar, i una palanca de canvis amb la típica bola de l'època.

    Comparació del model de sèrie i l'afinat. Vegeu el rebaix d'alçada respecte del verd.

    La cua també queda rebaixada respecte del de sèrie.

    Podeu veure el rebaix d'alçada del cotxe vermell, part degut a encastar la carrosseria al xassís, i part a disminuir l'alçada d'aquest a la pista, al rebaixar la guia i el diàmetre de les gomes. 

    La cua també queda sensiblement més baixa en el vermell.

    Com ja haureu observat, tots aquests retocs són de baix cost. No cal dir que si s'útilitza material calibrat, motors d'altes prestacions, etc, es poden assolir millors resultats. El que aquí es pretén demostrar, és com un cotxe pot millorar el seu comportament simplement aplicant quatre conceptes teòrics bàsics, tots ells basats en la seva massa i el repartiment d'aquesta.

    Força Scuderia!