enzoslot

    Ja tenim a la ma la darrera realització d'en César Jiménez. Es tracta de la referència CJ36, el Pegaso Z-102 Berlinetta Enasa segona sèrie especial (BE 2E) amb número de xassís 0-0107, l'anomenat "Cangrejo", que va participar a la Pujada a la Rabassada del 53. Si voleu saber més sobre el vehicle en qüestió, podeu connectar-vos al Web "slotclassic.com" o bé al "pieldetoro.net".

    No cal dir que, com sempre, es tracta d'una petita obra d'art, molt buscada pels col·leccionistes, i que tinc la sort de poder adquirir amb número fix de fabricant. És el "remake" de la referència CJ14, amb la introducció de petites millores, tant a nivell estètic com mecànic.

    XASSÍS:

    Incorpora el xassís que fabrica la mateixa marca, i que equipen des de fa força temps totes les seves referències. És regulable pel que fa a la batalla, mitjançant un cargol Phillips que limita el moviment de la guia que uneix les dues mitats. A la vagada, tres Phillips més, un anterior i dos posteriors, el fixen a la carrosseria. En els dos laterals, té uns apèndix de resina que s'utilitza per a inscriure la referència del fabricant a un costat, i el nom del model Pegaso Cangrejo Rabassada 1953 a l'altra. També a la part posterior en té un altra que acaba de tancar el xassís contra la carrosseria. A les peces de resina que hi ha als laterals, s´hi troben encastats els tubs d'escapament, molt vistosos a nivell estètic. Aquests, estan fabricats en metall, i fins i tot tenen l'orifici ennegrit de sortida dels fums de combustió.

    Equipa una nova guia híbrida, entre l'antiga Scalextric a pressió amb els cables encastats contra les trenetes, i les noves de la mateixa marca amb la treneta plegada i contacte per llegüetes que permet que hi hagi una doble presa de corrent. Des del meu punt de vista, aquest darrer sistema és del tot ineficaç, ja que si els proves amb la treneta en posició d'un sòl contacte i en la de dos, veus que en aquest últim el cotxe té les mateixes prestacions, o fins i tot, m'atreviria a dir que inferiors. 

    MECÀNICA:

    El motor és un Mabuchi de caixa curta de 15.000 rpm amb pinyó de plàstic de 9 dents. Aquest passa la potència a l'eix posterior mitjançant una corona també de material plàstic de 27 dents. Les llandes són les utilitzades per la marca en els models de roda clàssica, amb radis i palometa central. Un defecte que gairebé sempre es dona és que el seu centrat és força deficient, però si tenim en compte que no és una referència dedicada a la competició, aquest fet el podem considerar tolerable. La seva elegància ho compensa. Els pneumàtics són també dels que equipa en César normalment. Tot el conjunt, fa el fet. No és un cotxe per apretar, sino per a que els més valents el posin a l'escletxa i donin unes voltes per plaer. Com que jo em considero poruc, cap dels models de la casa asturiana que tinc, ha tocat mai la pista, cosa que em sap força greu i que a la llarga he de solucionar. Un cotxe d'slot està fet bàsicament per a rodar, més o menys fort, però rodar. Al fer-lo evolucionar és quan tenim la verdadera magnitud del model a escala.

    CARROSSERIA:

    El color i la lluentor són inmillorable. Per tot arreu podem veure el nom de la marca, el cavall alat i el dorsal inicial de participació a la prova, amb un grau de detall admirable. Si us he de ser sincer, és un dels cotxes que m'ha costat més observar, ja que quan et sembla que ja ho has descobert tot, encara apareix un nou detall que et maravella.

    Observeu les brànquies de sortida de l'aire de refrigeració del motor, situades darrera dels passos de roda anterios. No gaires anys després, les portaria el Ferrari 250 GTO. Ricart s'avança al seu temps i ja contempla que l'aire que entra per la calandra ha de sortir per algun lloc si és que es vol una certa eficiència aerodinàmica. 

A sobre del capó motor hi ha les corretges de pell que fan de tanca, així com les entrades d'aire a l'habitacle. Els neteja parabrises tenen una factura molt bona, doncs estan fets amb metall, que li dona una aparença del tot real.

    La calandra no té desperdici. Al costats, els fars simulen els reals, que en aquella època eren de vidre. Sota, les preses d'aire per a ventilar els frens també estan perfectament reproduïdes. Observeu el detall de la palometa de tres aspes, amb micro perforacions. El logo del nom de la marca ratlla la perfecció.

    Els vidres laterals posteriors tenen la simulació de la ventilació. El parabrises i el vidre posterior està partit amb una tira adhessiva cromada, simulant el muntant central. En aquella època no era tant freqüent fer llunes corbes per a l'automoció.

    Si algú té dubte de l'autenticitat del model, només cal que separeu el xassís de la carrosseria i busqueu l'estampat del número de sèrie.

    Pot ser si hi ha alguna cosa criticable, és que els tiradors de les portes són un pel massa esbelts. Observeu que les portes obren al revés de com ho fan ara.

    SAFATA:

    Desmuntable mitjançant un cargol Phillips anterior. Hi ha detallat mig cos d'en Celso Fernández, mentre que les cames només estan simulades. Els seients, el volant Nardi, la palanca de selecció de relacions, el retrovisor de tablier i els rellotges, acaben de configurar-la, per a que des de l'exterior faci goig. 

    En la meva unitat, el pilot està sentat girat, tot mirant cap el eix del cotxe. No podria afirmar si es tracta d'un defecte de muntatge, cosa molt extranya en Slot Classic, o bé és la fidel reproducció de la posició real de conducció, doncs els voluminosos passos de roda feien que els pedals quedessin lleugerament desplaçats cap el centre, obligant a en Celso a pilotar girat. 

    Només queda aclarir el dubte entre la doble numeració que porta el cotxe. El 84, que només es pot veure sobre la matrícula davantera, correspon al dorsal real en que es va fer la pujada a la Rabassada, mentre que el 126 dels laterals, corresponen al dorsal d'inscripció i del primer dia en que s'havia de celebrar la carrera, però que una tormenta va obligar a ajornar.

    COMPORTAMENT EN PISTA:

    Desgraciadament no puc aportar una opinió amb coneixement de causa. Per la seva configuració, rodes de gran diàmetre que allunyen el motor de la pista i fan pujar el centre de gravetat, el pes una mica passat (103 g.) i l'amplada de vies, tot fa pensar que no ha de ser un prodigi de l'estabilitat. Però qui busca prestacions extremes? Portat amb cura ha de ser una delícia recordar els anys daurats de la marca del cavall mitològic. El mal centrat de les rodes i la poca retenció que tenen els Mabuchi de caixa curta no ens ajudaran gaire a controlar-lo. Per altra banda, els detalls de la carrosseria no han de patir gaire quan es produeixin sortides de pista.

    Com deia aquell, no fa falta dir res més. Si l'anterior referència del "Cangrejo" ja em té el cor robat, tot i que no tinc la sort de tenir-la a la meva vitrina, aquesta té un aspecte inmillorable. Fa que en alguns moments dubtis de si es tracta d'un 1/32 d'slot o bé de l'au Fènix del nostre automovilisme, que reneix de la ferralla en la que es va convertir després de l'incendi que va acabar amb el laboratori rodant de la marca de la Sagrera.

    Força Scuderia!