enzoslot

    Una vegada més, parlarem d'una reproducció d'en César Jiménez, però a diferència de les altres vegades, en aquest cas es tracta d'un cotxe desconegut per a la immensa majoria dels mortals: l'Osca MT4 que va prendre part a la V Carrera Panamericana. Com sempre, la informació bàsica sobre el model real, la podeu trobar al web de la marca asturiana.

    CARROSSERIA:

    El color i la lluentor són excel·lents. Hi ha poques calques però d'una gran qualitat. A l'any 1954 encara no hi havia gaires sponsors en el món de la competició automovilística. L'aspecte global dona la sensació d'estar fora d'escala, sobretot si el comparem amb la resta de models de la marca, però és que el model 1/1 era de dimensions reduïdes.

    Com és habitual, petits detalls demostren la gran qualitat de la reproducció. Els fars estan reproduïts a la perfecció, amb les òptiques de vidre de l'època, representades fins l'últim detall. Costa molt d'observar, però a través de la calandra s'entreveu el radiador, cosa que fa que arribem a una postura gairebé malaltissa, amb l'afany de buscar la màxima fidelitat respecte del model real. A la fotografia no es pot apreciar bé, però a sota dels fars hi ha les preses d'aire que proporcionen la ventilació del sistema de frens. Trobo a faltar que aquestes perforacions no estiguin acabades de traspassar.

    Tant a la part anterior com a la posterior, hi ha els suports en forma d'Y per a poder enganxar el cric d'elevació ràpida del vehicle, quan es fan les preceptives parades de repostatge i manteniment.

    En el retrovisor gairebé ens hi podem veure la cara. El tap de combustible sembla massa petit. A la fotografia, es pot observar al costat de la placa de color groc de la V Carrera Panamericana. La part posterior, dona una idea de gran realisme. 

    La lona que tapa el seient del copilot, que es pot veure lateralment per sota d'aquesta, dona una sensació de gran realisme, fins el punt que hi ha representats els ganxets de fixació d'aquesta, a banda que el seu color i textura estan molt ben trobats. 

    Pel que fa al pilot, exquisit com sempre, amb la particularitat de que les olleres són una peça independent, mitjançant la tècnica del fotogravat. El petit parabrises amb els seus reblons de fixació, el retrovisor i el volant de fusta tipus Nardi, són els complements ideals d'aquesta referència tant exòtica. 

    A la part interior del capó motor, com ja és costum en les produccions d'en César, hi ha estampat el número de sèrie respecte del número d'unitats fabricades, en aquest cas, com ja va essent normal d'un temps cap aquí, un número màxim de 500.

    XASSÍS:

    És el de sempre, regulable i cargolat a la carrosseria mitjançant tres Phillips, un anterior i dos posteriors. Porta acoblades dues peces laterals de resina, en un costat amb el nom del model, OSCA MT4 PANAMERICANA 54, i a l'altre, CJ-37 i SLOT CLASSIC. Crec que va ser un encert decidir-se a fer un xassís adaptable a totes les referències amb un grau d'acabat molt bo degut a que no és de resina, material que no crec gaire indicat per a les parts dinàmiques de les referències.  

    També porta una peça posterior amb resina sobre la que es monta un tub d'escapament, format pel silenciador amb resina i l'escapament pròpiament dit, amb un petit tub d'acer pintat de negre, cosa que li dona una certa resistència en el cas de decidir posar el model a la pista.

    MECÀNICA:

    Guia a pressió de gran calat, que frega lleugerament amb els baixos de la calandra. La motorització està encomenada a un Mabuchi de caixa curta amb un pinyó de plàstic blau de 9 dents. Els eixos són massissos, amb coixinets de bronze i corona de plàstic de 27 dents en el posterior. Les rodes són les de sempre, d'aspecte excel·lent però de centrat deficient, cosa que es pot perdonar ja que no és un model dedicat a la competició. Els pneumàtics tenen un perfil més baix que de costum, cosa que fa perillar l'estètica, doncs a l'any 54 les gomes tenien un perfil força alt. Al meu entendre, no tenen la qualitat que toca pel preu del model. Pot ser que tot plegat arrenqui d'un problema mecànic, ja que la goma davantera frega en el pas de roda, i per això el fabricant s'hagi vist obligat a muntar-les diferents a les acostumades.

    Les llandes ratllen la perfecció, però en aquest cas, les gomes crec que no estan a l'alçada, doncs tenen un enmotllat que no el podem qualificar de satisfactori. Els ancoratges del cric són genials, tot i que poden tenir problemes de muntatges, per la qual cosa recomano que es repassin, ja que si no ens poden trobar amb la desagradable experiència de que en un moment determinat ja no hi siguin. 

    COMPORTAMENT I SETUP:

    Ni una cosa, ni encara menys l'altre. Com totes les unitats de Slot Classic que tinc, no m'he atrevit a posar-la a la pista, per tal de no arriscar la seva integritat, i encara menys em veig capaç de modificar la seva configuració per a fer-lo més competitiu. De tota manera sembla força resistent a la utilització moderada, tot i que si volca, pot ser que es malmeti el cap del pilot. El que sí que són delicats de veritat, són els quatre ganxos per elevar el cotxe mitjançant un cric.

    El clatell del pilot pot ser que sigui una mica massa gros, amb el que sembla que l'individu miri cap a terra. De tota manera, quan estem envoltats de tant realisme, qualsevol cosa que no estigui a l'alçada, ja ens dona la sensació de que no està bé.

    En resum, una altra referència digna de la nostra vitrina i molt perillosa per a la nostra pista, ja que qualsevol sortida pot acabar amb un petit drama, o qui sap, pot ser no tant petit. Ja espero amb impaciència saber quina serà la propera referència d'en César. 

    Bones vacances a tots. Força Scuderia!