PLANTEM CARA AL SUPREMO
Plantem cara al Supremo
El 28 de gener a les 20h. a l’Antic Hospital de Santa Magdalena de Montblanc.
Moderarà l’acte el Sr. Toni Cartanyà Moix, en representació de 96º, l’associació organitzadora.
Moderarà l’acte el Sr. Toni Cartanyà Moix, en representació de 96º, l’associació organitzadora.
L'escola a Catalunya.
Còpia de l'adhesiu que ha regalat el diari ARA: "L'escola en català ara i sempre" modificació del que es va fer als anys 20 de "Ja sou de l'associació protectora de l'ensenyança en català?".
Els jutges segueixen fent la feina que no poden fer els polítics: uniformitzar España.
La sentència sobre la immersió del Tribunal Supremo (quin nom!) és un pas més de la campanya contra Catalunya.
La campanya dels jutges espanyols és molt més eficaç que la campanya dels polítics espanyols.
Espero que els catalans comencin a veure clar el que s'ha de fer.
EL CATALÀ EN SUSPENSIÓ CAUTELAR.
Els jutges del Tribunal Superior de Justícia de CATALUNYA han decidit, cautelarment, basant-se en la sentència del Tribunal Constitucional (Español) que on hi ha la llengua catalana també hi ha d'haver la llengua castellana, perquè no hi pot haver una sense l'altra. Han posat el català en suspensió cautelar.
A l'ajuntament de Barcelona i a la diputació de Lleida, on hi ha una paraula catalana hi ha d'haver també la mateixa paraula castellana. Diuen que sempre hi ha d'haver les dues llengües, que Catalunya es bilíngüe.
Ara bé si hi ha la castellana no cal que hi sigui la catalana, com per exemple a les seves resolucions. Al món de la justícia no s'apliquen el seu propi criteri. Al mon de la justícia no hi ha el bilingüisme que defensen els jutges. Allí només hi ha castellà. I a veure qui protesta en un judici si et fan parlar en castellà?
Ja ho diu la saviesa popular: "Tot el teu és meu, i tot el meu és meu", "On hi ha el català hi ha d'haver el castellà, i on hi ha el castellà hi ha d'haver el castellà".
Potser ja n'hi ha prou d'aguantar tanta pressió espanyolista a sobre de la cultura catalana. Com més afluixes més apreten.
El proper pas quin serà? El català en suspensió definitiva.
96º Associació Sobiranista de Montblanc.
96º, Associació Sobiranista de Montblanc: sumant voluntats, restant pessimismes.
En finalitzar la consulta sobiranista de Montblanc del 28 de febrer, el grup de voluntaris que va fer possible l’esdeveniment ens varem trobar orfes de l’activitat que havíem portat en les darreres setmanes. Naturalment no tots, però un grapat d’aquests addictes ja a l’activitat i compromesos emocionalment amb el País, pensarem continuar fem quelcom, dins la modèstia de la quantitat, però buscant l’excel·lència i la qualitat. Fets puntuals que ajudin a la societat a comprendre i prendre consciència de l’atzucac en que es troba el nostre país, i animar, per sumar més voluntats dins un marc cívic identitari de ciutadans emocionalment captivats pel nostre poble.Hi ha d’haver la responsabilitat per cercar l’excel·lència del nostre país. Pensem fer-ho?
96º Associació Sobiranista de Montblanc
- Després de proposar diversos nom, s’aprova com a nom de l’entitat: 96 graus, associació sobiranista. Amb el lema “per un canvi d’Estat”. El nom de 96 graus és una metàfora que fa referència a que el punt d’ebullició de l’aigua és de 100 ºC, punt on canvia d’estat; a més depèn de moltes variables, una d’elles és l’altitud i a
Si voleu entrar al bloc de 96º:
http://96montblanc.blogspot.com/
Aquí us informarem de les nostres activitats.
NO VOLEM ESTATUT, VOLEM ESTAT (2a part)
Hi ha gent que té una imaginació desbordant i que està sempre a la que salta.
Mireu que en pensaven de l'estatut, abans de la manifestació del dia 10, :
I mireu després de la manifestació que se n'ha fet del logo que corria fa uns anys de "volem l'estatut" amb l'ecut de la Generalitat :
Això és reciclar.
NO VOLEM ESTATUT, VOLEM ESTAT.
Fins ara demanàvem un estatut per Catalunya i pels catalans. I demanàvem ben poca cosa, només demanàvem un estatut digne, un estatut que reconegués que sóm el que sóm, catalans. No demanàvem gran cosa.
Però es veu que aquest estatut, estatut de rebaixes, encara és massa per nosaltres, es veu que no ens el mereixem. Està clar, els catalans només sóm bons per pagar i per callar (o per parlar en castellà).
Així doncs ens el retallen, i de pas tirem unes quantes passes enrera en tot el que havíem avançat amb penes i treballs.
Doncs resulta que ara ja no volem estatut, ara el que volem és estat.
Ovidi Montllor, el cantant d'Alcoi, va escriure el 1974 una cançó que es pot aplicar a la nostra situació actual. El títol de la cançó és:
"Tot explota pel cap o per la pota".
Ja no ens alimenten molles.
Ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent.
La nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.
Diuen: Si no et donen, pren.
No és de lladres dir: Amén.
Quan la suor del que fem,
no l'eixuga el que rebem.
Mullant d'or al qui ens la pren.
És qüestió de saber clar
fins quan hem de treballar.
Pel sou que ens fan guanyar.
Llavors ja podrem jutjar
el que vol dir explotar.
Concients de l'explotació,
no hi haurà més solució
que aprofitar l'ocasió.
I allò que es diu, amb passió
fer valer nostra raó,
perquè...
ja no ens alimenten molles.
Ja volem el pa sencer.
Vostra raó es va desfent.
La nostra és força creixent.
Les molles volen al vent.
(Aquí teniu la canço grabada per l'Ovidi a l'Olympia de París el 1975. No en feu cas del títol que hi ha al You Tube, la cançó no té res a veure amb l'Esperanza)
(Aquí teniu la versió del Feliu Ventura)
(I aquí la versió rock dels Inadaptats)
Això ja ha explotat i em sembla que tots hem de dir que ja no ens alimenten molles i que volem el pa sencer.
Volem un estat propi com aquest que tenen ells.
Segurament aquest estat propi no serà perfecte. Tindrà polítics de pa sucat amb oli, tindrà corruptes que s'enriquiran, tindrà dèficits en molts serveis, tindrà molts defectes. Però això ja ho tenim ara dins el seu estat, o sigui que no podem anar enrera, segur que anirem endavant.
El nostre estat serà bo o dolent, ja ho veurem, però això ara no importa, el que importa és tenir-lo.
Comencem aquest 10 de juliol de 2010 a demanar el pa sencer.
RESPECTE PELS CICLICTES. 2a part.
Al final de l'anterior article expresava el meu desitg de que l'article arribés a algú.
El que no esperava era que arribaria a un conductor enfadat, el qual m'ha enviat un comentari preguntant-se pel fet que no es posin multes als ciclistes.
L'esmentat conductor em planteja dues situacions on vol que es multin als ciclistes: quan dos ciclistes van en paral·lel i quan un ciclista va per l'arcén en contra direcció.
Evidentment un ciclista per l'arcén en contra direcció ho fa malament, no ho discutirè.
Però l'altre cas és radicalment diferent.
Hem de saber tots que dos ciclistes poden circular en paral·lel. Adjunto novament el tríptic del Servei Català de Trànsit per que es llegeixi detingudament. Especialment interesant és l'apartat "Pautes per ser un conductor previsor" on al seu punt 3 diu "Els ciclistes poden circular dos en paral·lel. Respecteu-los". Així doncs quan ens tornem a trobar dues bicicletes en paral·lel no ens enfadem amb ells, ells ho fant bé. També en aquest apartat diu al seu punt 4 "Cal avançar les bicicletes quan es pot i no quan es vol". Si us plau sr. conductor enfadat no digui més que els ciclistes obliguen als cotxes a avançar de forma perillosa, ni els ciclistes ni els tractors ni els cotxes ni cap altre vehicle l'obliga a vostè a fer un adelantament perillós. Quan es trobi cilistes o tractors o cotxes o altres vehicles prengui paciència i quan ho vegi clar adelanti, però mai de forma perillosa.
També adjunto la normativa de trànsit que fa referència a bicicletes per si li interessa.
http://www.nousis.com/adlb/legislacio2.asp?vregi=7
RESPECTE PELS CICLISTES.
Contínuament apareixen notícies de ciclistes morts atropellats per les nostres carreteres.
Ja comença a ser hora que l'administració, a més de posar multes per excés de velocitat, comenci a posar multes per imprudència quan s'adelanta un ciclista indefens sense separar-se el metre i mig reglamentari.
La maniobra d'adelantar una bicicleta per un cotxe o per un camió sembla supèrflua, però per un ciclista és una gran angoixa no saber si aquell camió que sent que li ve darrera s'apartarà 1,50 m a l'adelantar-te o si ni tant sols s'apartarà 1 cm i li passsarà a fregar. I amb l'efecte de succió de l'aire que fan els vehicles això encara incrementa més el risc pel ciclista.
Us adjunto un tríptic (en format PDF) que va fer l'administració. En va fer una difussió tant minça que no el coneix ningú. El triptic dóna consells als ciclistes i als conductors.
Espero que això arribi a algú.
SENYERA PER LA DEMOCRÀCIA
Aquest dissabte 27 de febrer de 2010, vigília de la jornada democràtica per Catalunya, el Club Excursionista de Montblanc en nom de la Coordinadora Montblanc Decideix, tot i la pluja que queia, ha penjat una senyera del cingle de Sant Joan.
La senyera, de 8 metres d’amplada i 15 metres de llargada, es pot veure des de tot Montblanc.
Servirà perquè demà tots els montblanquins sapiguem que hem d’anar a votar per defensar aquesta senyera i tot el que ella simbolitza.
Aquí teniu les fotos del dia.
Començant a lligar la senyera a dalt:
Començant a lligar la senyera a baix:
Una vista des del mateix cingle amb la senyera ja col·locada:
I la visió des de baix, la visió que tindrem el diumenge:
MONTBLANC DECIDEIX
Pel proper dia 28 de febrer de 2010 la coordinadora Montblanc Decideix ha organitzat la consulta popular sobre el futur de Catalunya.
Podeu trobar tota la informació al següent bloc:
http://montblancdecideix.blogspot.com/
