enzoslot

    Us vull presentar una preparació que va una mica més enllà del que s'ha fet fins ara. Es tracta de construir un A110 a partir d'una carrosseria de Scalextric i mitjans força artesanals, a la vegada que econòmics. No vull aconseguir un cotxe per a competir, però sí per a passar una bona estona fent-lo rodar a bon ritme per l'escletxa. Per aconseguir-ho, s'ha rebaixat el pes fins arribar al voltant dels 66 g. Com es pot observar en la següent fotografia, la imatge global gairebé no es veu modificada, si no fos per les llandes que no corresponen al model de sèrie. 

CARROSSERIA:

    És la que correspon a la primera referència editada per SCX, la del rally de Montecarlo de l'any 1971 (ref. 6259). El motiu de la tria no és altre que el fet de tenir aquesta carrosseria sobrera, sense xassís ni parts mecàniques. No cal dir que tota la feina que aquí es planteja, és aplicable a totes les referències aparegudes al mercat fins el dia d'avui. La única cosa que s'ha fet, és alleugerir-la, eliminant totes les parts supèrflues com ara la instal·lació de llums, els tetons dels paracops i el de la fixació posterior. El que es tracta és de reduir el pes, i a la vegada concentrat-lo a la part baixa, per a poder baixar el CDG. També s'ha procurat que l'aspecte general exterior es mantingui al màxim, ja que és important que la imatge en ordre de marxa sigui atractiva. El que busco en aquesta mena d'actuacions és gaudir d'un cotxe de sèrie, però amb unes condicions dinàmiques més agradables que les que té aquest tal i com surt de la caixa.

    COCKPIT:

    Es treuen les barres antivolcada i el copilot. Els suports que limiten el moviment dels coixinets de l'eix posterior s'han de llimar aproximadament 1 mm per a permetre la basculació d'aquest. Totes les fixacions de les platines que passen la corrent a l'equip d'il·luminació, s'han de rebaixar per a poder recolzar bé el motor contra la safata del pilot. Es fa una nova subjecció de la safata respecte de la carrosseria, tant anterior com posterior, la primera mitjançant un Phillips a modus de tanca, i la segona en forma d'encaix. Aquest sistema permet netejar l'habitacle de la goma dels pneumàtics. Cal recordar que la unió original es fa amb quatre tetons termosegellats.

    XASSÍS:

    Aquí és on realment comença el treball de preparació, o més ben dit de fabricació. Es parteix d'una planxa de lexan de 3 mm de gruix, a la qual s'hi fan els retalls oportuns per a eliminar les zones de material que no treballa i així treure pes innecessari. Al mateix temps, aquest aprimament afavoreix la flexibilitat del fons pla del xassís, cosa que permetrà la basculació del conjunt i la millor adaptació als canvis de recolzament que provoca la pista. Per aquest motiu es decideix només fixar el xassís per dos Phillips just després de l'eix anterior, tot aprofitant els tetons originals del model. La resta de punts de contacte entre xassís i carrosseria, només suposen recolzaments amb grau de llibertat. 

Per assolir una major basculació, el motor només té contacte amb el xassís en un únic punt. Es fixa el motor directament al suport del tren posterior mitjançant dos pinces d'alumini alleugerides, collada cadascuna amb un Phillips de cabota cònica. Aquí es poden veure les pestanyes de fixació del motor al xassís, amb perforacions per tal de treure material.

Els dos forats de les pestanyes, una a la dreta i l'altra a l'esquerra del xassís, corresponen als punts d'ancoratge del xassís a la safata. 

Un tema que cal resoldre quan es treballa amb lexan, és la unió de les diferents peces. Els adhessius normalment emprats tenen una alta resistència mecànica, però per contra, donen una certa fragilitat a la unió, per la qual cosa en cas d'un cop, és molt fàcil que les dues parts de la unió quedin desenganxades. En aquest cas s'ha ideat un tipus d'unió que podriem dir armada, que consisteix en unir les dues parts amb la cola d'alta resistència, i un cop seca aquesta, practicar una perforació d' 1 mm amb una broca (recomano fer-ho a mà). Un cop feta aquesta, cal introduir una petita varilla del mateix diàmetre, prèviament sucada amb la mateixa cola. Jo personalment utilitzo com a varilla l'acer dels clips d'oficina, a poder ser galvanitzats i no cromats, ja que tenen major fregament amb la cola. Un cop sec el conjunt de la unió, es pot rebaixar l'acer mitjançant una llima, quedant l'aspecte força correcte. És important situar els forats amb força precisió si és que volem deixar una feina ben pulida. Tot i que l'ús ha sigut força intensiu per tal d'assolir una posada a punt del model, cap de les unions ha fallat, encara que han rebut impactes d'una certa magnitud. En el fons del xassís es pot observar els punts on s'ha armat la soldadura de les diferents peces del xassís. El que s'ha buscat en aquest cas és la simplificació d'una idea, reduint al màxim el material per a poder millorar el pes i disminuir les tant poc desitjades inèrcies que penalitzen un cotxe de slot, en especial dels que s'utilitzen per a rallys.

MECÀNICA:

El motor utilitzat , és el ja conegut de Scalextric, el RX 41. No té un gran nombre de rpm. però té una bona retenció i és força pregressiu. Això sí, cal fer-li un bon rodatge per a que surtin totes les seves qualitats. Les llandes triades, si més no de moment, són les de l'eix anterior d'un Ford GT 40 d'Altaya, ja que donen una amplada correcte i un diàmetre força bo, una mica més gran que les rodes originals del A110 de SCX. Els pneumàtics triats són el tipus 9 de SCX, idèntics al utilitzats en el cotxe de sèrie. Si encara volem una millor adherència del tren posterior, podem sucar la superfície dels pneumàtics amb una mica d'oli de motor i deixar-lo eixugar. Compte amb la quantitat que s'aplica, ja que si ens passem, les gomes agafaran una consistència massa tova i es produirà el desllandat. Els eixos són totalment de sèrie, això sí, triats a conciència per a minimitzar tot el que es pugui les vibracions que provoquen els descentratges. L'eix anterior necessita uns separadors de PVC per assolir l'amplada idònia. Si el funcionament ha de ser una mica més extrem, la decissió correcte hauria de ser posar llandes i eixos calibrats, les primeres d'alumini i els segons d'acer, a poder ser amb el nucli buit, per tal de reduir pes. La corona cal que sigui calibrada, ja que si no és fa molt dificultosa la seva instal·lació, doncs els coixinets de bronze estan encastats en el xassís per a evitar vibracions. Pel que fa al nombre de dents, ho deixo a criteri de cadascú, en funció de la pista en que s'hagi de rodar.

Al tenir poc pes el conjunt, és aconsellable col·locar cables de silicona, per que d'aquesta manera s'obté una millor llibertat de moviments de la guia. Us aconsello que les unions d'aquests amb el motor i la guia es facin mitjançant soldadura d'estany, doncs és la manera més fiable de no tenir pèrdues de tensió. La guia és una Ninco de tija llarga i molla de suspensió, amb la pala retallada un mm per a que no toqui al fons de l'escletxa. Està muntada sobre un suport d'alumini i un tub de PVC, que permet una bona resistència a canvi de poc pes. Aquest suport es fixa al xassís amb dos cargols Parker de llautó. Les trenetes són de consistència tova, tallades d'una tira contínua. 

    En definitiva, la finalitat de l'article no és altra que fer passar una bona estona als que sou una mica manetes, i en segon lloc que disfruteu d'un cotxe amb un comportament força millorat i que ens recorda l'encant dels cotxes de quan erem petits.

    Força Scuderia!  

    Vull deixar clar que no és una preparació a nivell de competició, si no que, com ja deixa entreveure el seu títol, són uns petits retocs que milloren el comportament dinàmic del model. Com ja haureu pogut comprovar, la meva principal dèria és el col·leccionisme, però sempre tens la curiositat de saber si un determinat model es comporta tant bé a la pista com ho fa a la vitrina. Quan adquireixes un cotxe, no pots evitar de provar-lo, a vegades amb una certa decepció, d'altres en treus un bon regust, i alguns cops veus que no va malament però que amb una mica de paciència pot arribar a anar millor, o simplement ser més divertit de pilotar. Com gairebé tots els que ens dediquem a aquesta afició, tinc una pista que em permet desfogar-me de tant en tant i també poder fer aquests petits retocs. Això sí, sempre que faig una modificació, és sobre una unitat repetida, de forma que la peça que forma part de la col·lecció no es vegi alterada.

    Una de les coses que trobo que paga la pena és mantenir l'aire del model, o sigui, que l'aspecte general no es vegi gaire modificat, doncs no es busquen prestacions pures, si no pura distracció. Amb tot això no critico pas les modificacions destinades al món de la competició, només el que es busca en aquest cas és un "divertimento".

    Un primer cop d'ull em fa adonar que el cotxe té les vies relativament estretes, i que la posició del centre de gravetat (CDG) és força elevada. El primer serà de difícil solució, ja que per eixamplar-les caldria engrandir els passos de roda, amb la conseqüent modificació de les millors línies que mai han sortit de la mà d'Scaglietti. Per a millorar l'alçada del CDG, només cal obrir el cotxe descargolant el Phillips posterior, desfer les soldadures dels tetons que fixen els tubs d'escapament, i passar-los a l'exterior del xassís. Amb això guanyarem pràcticament un parell de milímetres, que són els que baixarà la carrosseria respecte de la pista amb aquesta operació. Els tubs s'hauran de fixar amb adhessiu a la part inferior del xassís com es pot veure a la foto (no recomano cianocrilat pels vapors que produeix). Pels més perfeccionistes, es pot pintar el tros de cromat que no forma part estrictament dels tubs, i pels sibarites, amb una broca d'un mm., i molta cura, es poden simular les sortides de fums, tot pintant-les amb pintura negre per deixar enllestida la feina. Per assolir l'ajust de tot això, s'ha de rebaixar un mm. la placa de plàstic vermell dels pilots posteriors, i també aproximadament la mateixa mida el tetó de suport de la carrosseria, on es colla el Phillips. Veureu que el límit de rebaix us el marcarà el fet de que els escapaments arriben a tocar a la carrosseria.

    A l'esquerra, el model afinat, com es pot veure per la brossa dels pneumàtics, conseqüència d'haver-lo rodat.

    El fet de rebaixar l'alçada del cotxe, dinàmicament, comporta dos beneficis: en primer lloc, la posició més baixa del CDG, que afavoreix l'estabilitat en el pas per corba i evita que el cotxe tingui tendència a aixecar la roda interior del darrera, i en segon lloc, si tenim el motor més proper a l'escletxa, poder aprofitar el magnetisme d'aquest per guanyar una càrrega negativa addicional. Aquest fet dona una millor acceleració i més alt pas per corba.

    Tot seguit, modificarem el xassís per a poder col·locar un motor tipus SCX RX4 o similar. També es pot triar un de més potent, tot i que per a moure amb agilitat aquest model, pot ser no faci gaire falta, degut a la seva lleugeresa i limitacions dinàmiques (és un clàssic). Amb el nou motor tindrem un comportament més progressiu i a la vegada una major retenció a la frenada. Serà important també fer una bona tria entre diversos motors iguals, per a veure quin és el que ens dona un comportament més idoni a les nostres preferències. Us recomano els SCX que no porten el clip per fixar l'iman del induït, ja que les seves prestacions són una mica més brillants. Les fixacions en el xassís, per aquest tipus de motor, ja hi són, sempre es clar tenint en compte que ens faran falta els adaptadors, anterior i posterior, com els que porten la sèrie Vintage d'Scalextric o les col·leccions Altaya i Planeta. Només ens cal engrandir l'encaix del xassís com es veu a la foto. Al fer-ho, el suport del iman ens desapareix però, qui el necessita? El verdader pilotatge ha de ser a pèl. El nou motor, és una mica més pesat que el de sèrie, però ens farà rebaixar lleugerament el CDG, donant estabilitat. Recomano que els cables vagin soldats contra els terminals del motor, d'aquesta manera no hi han pèrdues elèctriques. També es poden substituir per uns de silicona, que ens donaran una major suavitat de conducció. Convé que els adaptadors del motor al xassís, no estiguin deformats ni tinguin joc, per a evitar vibracions. Si tot i així aquestes es produeixen, el podem encintar directament al xassís.

    Costa una mica de veure, però s'observa el major encastament del xassís contra la carrosseria en la unitat vermella, sobretot a les taloneres laterals, fruit del desplaçament dels tubs d'escapament.

    Si rebaixem l'eix de la guia quan aquest es troba amb el pla que conté les trenetes, es rebaixa un mm. llarg l'alçada a la pista, i en conseqüència el CDG. També es pot retocar lleugerament el calat de la pala de la guia per a que no vagi rascant al fons de l'escletxa. A l'esquerra, la guia modificada. Només cal eliminar el regruix que fa l'eix per a que entri una mica més en el xassís..

    Pel que fa als eixos, he mantingut els existents, tot i que s'ha fet la tria entre tots els models per a trobar els que estiguin més centrats. Cal recordar que no assolirem la perfecció dels calibrats, tot i que també, arribat el moment, seria una opció vàlida si és que busquem comportament. Unes llandes Ninco de 32 radis també podrien ser vàlides. El seu aspecte és més real, però no tenen la distinció entre llanda anterior i posterior. Els pneumàtics sí que és aconsellable substituir-los per uns SCX tipus 9 o uns Ninco clàssic, quan més gastats millor, doncs els originals són força durs i tenen un centrat dubtós. Al disminuir el diàmetre de la roda, baixem la distància del cotxe a la pista, amb el guanys abans explicats. Aquestes gomes tenen un compost no gaire tou, permetent la derrapada de la cua, i evitant que ens faci la croqueta, a la vegada que es fa més divertit el pilotatge. La corona també és la de sèrie, tot i que segons el circuit, es pot jugar amb diverses, i així millorar el comportament i la velocitat.

    Si s'afegeix un suplement sota l'eix anterior, es limita el seu recorregut vertical, fent que el cotxe giri més pla, ja que es recolça més sobre aquest eix. Us recomano posar una peça desmuntable, com ara un escuradents rodó tallat a la mida que hi ha entre les llades, per a poder tenir major capacitat d'ajust o fins i tot, treure'l si cal.

    Amb el Phillips lleugerament afluixat, 1/4 o 1/2 de volta, el comportament és menys nerviós i milloren els temps. També si es llima lleugerament l'encaix anterior, entre xassís i carrosseria, a nivell de la calandra, es guanya flexibilitat d'aquest i en conseqüència un comportament més previsible.

    El pes inicial del model de sèrie és de 65 g., i un cop acabat l'afinat ens quedem en 68 g., en gran part per culpa del major pes del motor, però que en aquest cas ens afavoreix pel que fa al comportament. Seguint amb el pes, o més ben dit amb el seu repartiment, la posició longitudinal del CDG no està gens malament. Si feu un triangle entre el centre de l'eix de la guia i la cara exterior de les dues rodes de l'eix posterior (veure esquema), heu de tenir el CDG situat aproximadament en el terç posterior d'aquest triangle. Si es recolza el cotxe sobre un cantell just per la línia del CDG que ens marca l'esquema, hauria de romandra en equilibri. Tot allunyament d'aquest punt, fa que el comportament sigui menys noble i els temps es vegin perjudicats.

    Per acabar, pels més malalts, una petita personalització del cockpit, amb un pilot sense casc, amb el cabell clenxat cap al darrera, tallat a partir del cap original de Pink Kar, i una palanca de canvis amb la típica bola de l'època.

    Comparació del model de sèrie i l'afinat. Vegeu el rebaix d'alçada respecte del verd.

    La cua també queda rebaixada respecte del de sèrie.

    Podeu veure el rebaix d'alçada del cotxe vermell, part degut a encastar la carrosseria al xassís, i part a disminuir l'alçada d'aquest a la pista, al rebaixar la guia i el diàmetre de les gomes. 

    La cua també queda sensiblement més baixa en el vermell.

    Com ja haureu observat, tots aquests retocs són de baix cost. No cal dir que si s'útilitza material calibrat, motors d'altes prestacions, etc, es poden assolir millors resultats. El que aquí es pretén demostrar, és com un cotxe pot millorar el seu comportament simplement aplicant quatre conceptes teòrics bàsics, tots ells basats en la seva massa i el repartiment d'aquesta.

    Força Scuderia!