enzoslot

    Us vull presentar una preparació que va una mica més enllà del que s'ha fet fins ara. Es tracta de construir un A110 a partir d'una carrosseria de Scalextric i mitjans força artesanals, a la vegada que econòmics. No vull aconseguir un cotxe per a competir, però sí per a passar una bona estona fent-lo rodar a bon ritme per l'escletxa. Per aconseguir-ho, s'ha rebaixat el pes fins arribar al voltant dels 66 g. Com es pot observar en la següent fotografia, la imatge global gairebé no es veu modificada, si no fos per les llandes que no corresponen al model de sèrie. 

CARROSSERIA:

    És la que correspon a la primera referència editada per SCX, la del rally de Montecarlo de l'any 1971 (ref. 6259). El motiu de la tria no és altre que el fet de tenir aquesta carrosseria sobrera, sense xassís ni parts mecàniques. No cal dir que tota la feina que aquí es planteja, és aplicable a totes les referències aparegudes al mercat fins el dia d'avui. La única cosa que s'ha fet, és alleugerir-la, eliminant totes les parts supèrflues com ara la instal·lació de llums, els tetons dels paracops i el de la fixació posterior. El que es tracta és de reduir el pes, i a la vegada concentrat-lo a la part baixa, per a poder baixar el CDG. També s'ha procurat que l'aspecte general exterior es mantingui al màxim, ja que és important que la imatge en ordre de marxa sigui atractiva. El que busco en aquesta mena d'actuacions és gaudir d'un cotxe de sèrie, però amb unes condicions dinàmiques més agradables que les que té aquest tal i com surt de la caixa.

    COCKPIT:

    Es treuen les barres antivolcada i el copilot. Els suports que limiten el moviment dels coixinets de l'eix posterior s'han de llimar aproximadament 1 mm per a permetre la basculació d'aquest. Totes les fixacions de les platines que passen la corrent a l'equip d'il·luminació, s'han de rebaixar per a poder recolzar bé el motor contra la safata del pilot. Es fa una nova subjecció de la safata respecte de la carrosseria, tant anterior com posterior, la primera mitjançant un Phillips a modus de tanca, i la segona en forma d'encaix. Aquest sistema permet netejar l'habitacle de la goma dels pneumàtics. Cal recordar que la unió original es fa amb quatre tetons termosegellats.

    XASSÍS:

    Aquí és on realment comença el treball de preparació, o més ben dit de fabricació. Es parteix d'una planxa de lexan de 3 mm de gruix, a la qual s'hi fan els retalls oportuns per a eliminar les zones de material que no treballa i així treure pes innecessari. Al mateix temps, aquest aprimament afavoreix la flexibilitat del fons pla del xassís, cosa que permetrà la basculació del conjunt i la millor adaptació als canvis de recolzament que provoca la pista. Per aquest motiu es decideix només fixar el xassís per dos Phillips just després de l'eix anterior, tot aprofitant els tetons originals del model. La resta de punts de contacte entre xassís i carrosseria, només suposen recolzaments amb grau de llibertat. 

Per assolir una major basculació, el motor només té contacte amb el xassís en un únic punt. Es fixa el motor directament al suport del tren posterior mitjançant dos pinces d'alumini alleugerides, collada cadascuna amb un Phillips de cabota cònica. Aquí es poden veure les pestanyes de fixació del motor al xassís, amb perforacions per tal de treure material.

Els dos forats de les pestanyes, una a la dreta i l'altra a l'esquerra del xassís, corresponen als punts d'ancoratge del xassís a la safata. 

Un tema que cal resoldre quan es treballa amb lexan, és la unió de les diferents peces. Els adhessius normalment emprats tenen una alta resistència mecànica, però per contra, donen una certa fragilitat a la unió, per la qual cosa en cas d'un cop, és molt fàcil que les dues parts de la unió quedin desenganxades. En aquest cas s'ha ideat un tipus d'unió que podriem dir armada, que consisteix en unir les dues parts amb la cola d'alta resistència, i un cop seca aquesta, practicar una perforació d' 1 mm amb una broca (recomano fer-ho a mà). Un cop feta aquesta, cal introduir una petita varilla del mateix diàmetre, prèviament sucada amb la mateixa cola. Jo personalment utilitzo com a varilla l'acer dels clips d'oficina, a poder ser galvanitzats i no cromats, ja que tenen major fregament amb la cola. Un cop sec el conjunt de la unió, es pot rebaixar l'acer mitjançant una llima, quedant l'aspecte força correcte. És important situar els forats amb força precisió si és que volem deixar una feina ben pulida. Tot i que l'ús ha sigut força intensiu per tal d'assolir una posada a punt del model, cap de les unions ha fallat, encara que han rebut impactes d'una certa magnitud. En el fons del xassís es pot observar els punts on s'ha armat la soldadura de les diferents peces del xassís. El que s'ha buscat en aquest cas és la simplificació d'una idea, reduint al màxim el material per a poder millorar el pes i disminuir les tant poc desitjades inèrcies que penalitzen un cotxe de slot, en especial dels que s'utilitzen per a rallys.

MECÀNICA:

El motor utilitzat , és el ja conegut de Scalextric, el RX 41. No té un gran nombre de rpm. però té una bona retenció i és força pregressiu. Això sí, cal fer-li un bon rodatge per a que surtin totes les seves qualitats. Les llandes triades, si més no de moment, són les de l'eix anterior d'un Ford GT 40 d'Altaya, ja que donen una amplada correcte i un diàmetre força bo, una mica més gran que les rodes originals del A110 de SCX. Els pneumàtics triats són el tipus 9 de SCX, idèntics al utilitzats en el cotxe de sèrie. Si encara volem una millor adherència del tren posterior, podem sucar la superfície dels pneumàtics amb una mica d'oli de motor i deixar-lo eixugar. Compte amb la quantitat que s'aplica, ja que si ens passem, les gomes agafaran una consistència massa tova i es produirà el desllandat. Els eixos són totalment de sèrie, això sí, triats a conciència per a minimitzar tot el que es pugui les vibracions que provoquen els descentratges. L'eix anterior necessita uns separadors de PVC per assolir l'amplada idònia. Si el funcionament ha de ser una mica més extrem, la decissió correcte hauria de ser posar llandes i eixos calibrats, les primeres d'alumini i els segons d'acer, a poder ser amb el nucli buit, per tal de reduir pes. La corona cal que sigui calibrada, ja que si no és fa molt dificultosa la seva instal·lació, doncs els coixinets de bronze estan encastats en el xassís per a evitar vibracions. Pel que fa al nombre de dents, ho deixo a criteri de cadascú, en funció de la pista en que s'hagi de rodar.

Al tenir poc pes el conjunt, és aconsellable col·locar cables de silicona, per que d'aquesta manera s'obté una millor llibertat de moviments de la guia. Us aconsello que les unions d'aquests amb el motor i la guia es facin mitjançant soldadura d'estany, doncs és la manera més fiable de no tenir pèrdues de tensió. La guia és una Ninco de tija llarga i molla de suspensió, amb la pala retallada un mm per a que no toqui al fons de l'escletxa. Està muntada sobre un suport d'alumini i un tub de PVC, que permet una bona resistència a canvi de poc pes. Aquest suport es fixa al xassís amb dos cargols Parker de llautó. Les trenetes són de consistència tova, tallades d'una tira contínua. 

    En definitiva, la finalitat de l'article no és altra que fer passar una bona estona als que sou una mica manetes, i en segon lloc que disfruteu d'un cotxe amb un comportament força millorat i que ens recorda l'encant dels cotxes de quan erem petits.

    Força Scuderia!