enzoslot

    1960.  S'acaba de fundar l'empresa "Vehículos Industriales y Agrícolas S.A." (VIASA), pertanyent a la "Compañía Auxiliar de Ferrocarriles" (CAF) amb seu a Beasaín. Entre la seva producció hi destaca l'adaptació per al mercat estatal del tot terreny americà Willys.

    1968. VIASA llença al mercat un vehicle de desenvolupament propi, que no té cap semblant en els altres països on es fabriquen productes sota licència de la firma americana. El codi intern de fabricació és SV. Sobre un xassís pràcticament igual al del "Comando", es desenvolupa un furgó de cabina adelantada amb una distància entre eixos de 2,565 m. i una longitud de 4,343 m. El seu disseny és de línies rectes i simples, cosa que facilita l'estampació de la carrosseria, el seu muntatge i reparació. Manté l'esquema clàssic Willys: propulsió amb la tracció connectable, i suspensió mitjançant eixos rígids i ballestes. Al principi el conjunt el mou un Perkins 192-E de 3150 cc que dona 63 cv a 3000 rpm. La caixa de canvis és només de 3 relacions, sincronitzades la 2a i 3a. La seva configuració, en forma d'H, és d'estil americà, o sigui, la marxa endarrera a l'esquerra i endavant, i la primera, a l'esquerra i endarrera. Incorpora reductora, que li permet salvar pendents del 60 %. La tara oscil·la entre els 1465 i els 1575 kg, i el pes màxim en ordre de marxa és de 2800 kg. Es poden sol·licitar diferents presses de força, anterior, central i posterior. Més endavant es canvia la caixa de canvis per una de quatre relacions, que fa augmentar la velocitat punta de 90 a 100 km/h. Algunes unitats equipen motor Barreiros.

    Es comercialitzen cins versions diferents:

- FURGÓ: amb cabina de tres places, té una caixa posterior tancada de 6 m3 de volum de càrrega.

- TOLEDO: volumètricament, igual que l'anterior, però totalment vidriada. Té capacitat per a 9 ocupants distribuïts en tres files de seients i 300 kg de càrrega per a equipatges. 

- DÚPLEX: amb cabina doble i capacitat per a cinc ocupants, té una caixa posterior oberta per a transportar 750 kg.

- CAMPEADOR: amb cabina simple de tres places, té una caixa posterior oberta amb 1200 kg de capacitat de càrrega. que pot arribar-se a tancar mitjançant una lona.

- XASSÍS-CABINA: amb la mateixa cabina que l'anterior i el xassís lliure per a ser carrossat amb qualsevol tipus solució.

    VIASA CAMPEADOR-TRANSPORTER

    Als anys seixanta, el transport del cotxes de competició és fa amb els mitjans més inverosímils i casolans, en especial els equips petits i modestos. Molts es veuen obligats a utilitzar vehicles industrials i convertir-los en una plataforma accessible mitjançant rampes desmuntables. Aquesta podria ser la història d'un d'aquests prototipus.

    Quan em vaig plantejar la contrucció d'un vehicle de transport per als petits 850 Coupe, vaig tenir el dilema de quin tipus de vehicle havia de triar, donat que la mateixa Seat, en aquella època, no tenia en producció una furgoneta ni cap altre vehicle amb la capacitat de càrrega suficient per a portar un "vuit i mig" a les espatlles. Havia de tenir la cabina adelantada, la possibilitat de tenir una plataforma suficient per a portar el cotxe, i donat que havia de partir de zero, unes línies relativament senzilles de reproduir. En un primer moment, vaig pensar en la possibilitat d'agafar un Land Rover, pot ser el tot terreny més popular en aquella època, però el fet de no tenir la cabina adelantada em va fer desistir, doncs al situar una plataforma suficientment gran per a poder posar un cotxe a sobre, feia que quedés un vehicle de gran batalla (cal recordar que a més, ha de poder rodar per l'escletxa i, si convé, traçar corbes interiors). Llavors, tot repassant models que circulaven per la carretera en aquells anys, vaig recordar un furgó que havia vist de petit al meu poble, i que el feien servir a la asserradora per anar al bosc a fer llenya i posteriorment distribuir-la. Tenia totes les característiques que em feien falta: cabina adelantada, línies senzilles, tracció integral i una versió de sèrie que gairebé ja era el que necessitava: el model Campeador.

    Em poso a buscar informació, però no em resulta fàcil, ja que en aquella època era un vehicle poc freqüent i ja fa molts anys que ha desaparegut de les nostres carreteres. Sort que a Internet hi és tot. Només localitzo fotografies i algun que altre catàleg de venda. Començo a trobar-me amb problemes als que caldrà fer front.

    El fet de no trobar plànols, dificulta una mica més la feina. S'hauran de fer. Gairebé no tinc mides, ni localitzada cap unitat real. He de treure-les, la major part, a partir de fotografies.

    La plataforma posterior ha de ser sensiblement més llarga que la del model real, per la qual cosa, si vull mantenir la batalla, o bé tinc un voladiu posterior de grans dimensions just en el punt on carrega el vuit i mig (cosa que suposarà dificultats dinàmiques), o faig un doble eix posterior. Trio aquesta darrera opció, tot i que sigui una variació del model real. Per altra banda, com que el vehicle original és de tracció integral, sembla lògic que al nou eix tingui motricitat, cosa que dificultarà una mica més la construcció del xassís d'slot, però això és una altra història. El disseny final, per tant, acaba sent un Campeador amb la caixa lleugerament més llarga i un tercer eix motriu, cosa que mai es va arribar a construir, però que en quant a disseny i funcionalitat sembla totalment possible, més encara quan la tracció 6x6 ja funcionava durant la Segona Gran Guerra. De tota manera, el que aquí s'intenta és reproduir la cabina d'un vehicle oblidat, que es va dissenyar i construir aquí, doncs les darreres unitats que van veure la llum, ho van fer a la factoria Ebro de la Zona Franca, l'actual Nissan.

    Bon MMXI. De tota manera, sempre ens quedarà l'slot.

    Força Scuderia!