El Centru

Les activitats culturals, el folklore i els fills illustres

Diverses associacions donen dinamisme a la vida cultural del municipi. El Fènix (1875), el Centre Catòlic (1893), l'Ateneu Pi i Margall (1929) i Las Vegas (1959), amb diferents seccions cadascuna d'elles, són les quatre entitats recreatives que gaudeixen d'una major tradició. L'Agrupació Cultural, fundada l'any 1971 i organitzada també en seccions, satisfà una part dels interessos culturals en camps com la dansa, la recerca, el cant o l'art, entre d'altres. Diversos grups amb interessos socials, econòmics o humans concrets han creat altres entitats de caràcter específic. Pel que fa als esports, es practiquen diverses especialitats en un total de 27 clubs. Una revista de periodicitat mensual "El Pont de Fusta", creada l'any 1979, canalitza la informació local. Una biblioteca de la xarxa de la Generalitat, l'Arxiu Històric Municipal i l'Arxiu Parroquial de Vila-seca completen la infrastructura cultural del municipi.

Pel que fa als costums, destaquen el ball de coques, les carrosses i les curses de cavalls, que s'organitzen per Sant Antoni Abat amb motiu de la festa major d'hivern. Al començament del mes de març, amb motiu de la festa de la Creu, s'organitzen festes als carrers. La festa major d'estiu s'escau el 3 d'agost. Al segle XIX, el dia de la festa major d'estiu, es representava el ball parlat de Sant Esteve o de les Cent Donzelles. L'any 1965, aquesta dansa pròpia de Vila-seca, que no havia estat representada des del segle anterior, va ser tornada a ballar en públic per l'Esbart Sant Esteve; després de la seva desaparició, l'any 1975 es va crear l'Esbart Ramon Olzina. Grups de geganters, castellers, grallers i diables de recent creació animen també les festes locals. A la Plana celebren festa per Sant Joan, i a la Pineda, per Sant Jaume. A més, Dilluns de Pasqua se celebra un aplec, documentat des del segle XVIII, al santuari de la Pineda. El 24 d'octubre es fa un romiatge al Mas Calbó, casal on va néixer sant Bernat Calbó (1180-Vic 1234), abat de Santes Creus, que, si bé pertany al terme de Reus, es troba al límit amb el terme de Vila-seca i eclesiàsticament pertany a aquest municipi.

Com a representant dels fills del municipi hom pot fer menció de Bonanat de Vila-seca, abat de Santes Creus (1293-1308), el qual mantingué un tracte íntim amb el rei Jaume II. Bonanat assistí regularment a les corts generals de Catalunya i acomplí ambaixades especials del comte-rei a la cort de França i a la del Sant Pare. Com a abat, va fer construir el mausoleu del rei Pere el Gran, millorà el patrimoni monacal de Santes Creus i fundà els monestirs de Valldigna, al País Valencià, i d'Altofonte, a Sicília.