Mascalbó

Mascalbó fou un antic terme rural de Tarragona que es va incorporar a Reus el 1591, i esta situat prop del Barranc de Porpres, en direcció de Reus a Salou.

 

L’arquebisbe de Tarragona Hug de Cervelló va donar les terres a un tal Calbó el 1169; ja llavors hi havia un mas que devia ser el Mas de Porpres i que fou el lloc de naixement de Sant Bernat Calbó1298 ja referit al mas i a les rodalies). El 1299 la senyoria, amb castell i jurisdicció pròpia, pertanyia a Guerau Calbó, però el segle XIV la propietat es va dividir. El 1377 va ingressar a la Comuna del Camp on va romandre fins el 1476. El 1391 el rei Joan I va vendre els seus drets al Arquebisbe de Tarragona Vallterra. Galzeran de Canyelles va construir-hi una capella el 1401. El 1411 la justícia depenia de Vila-seca, i la capella depenia també de la parròquia de Vila-seca. A meitat del segle XV pertanyia a la família Sacirera que la va mantenir fins el 1591 quant al morir Jaume Sacirera la seva vídua Elisabet va vendre el castell, el moli, la premsa d’oli, el forn, el domini i la senyoria i terres al comú de Reus. El 1773 el terme depenia de Reus també religiosament. El 1805, per obtenir el permís per fer el canal de Reus a Salou, el títol de senyor (baró) de Mascalbó va ser donat al primer ministre espanyol Godoy però reservant-se la propietat de cases i terres. El 1839 cases i terres es van vendre per finançar la construcció del Mercat de Reus. (1180-1243), mas que mas tard fou reanomenat Mas Calbó (apareix el nom cap el

El terme de Rubió, que es va donar a poblar abans del 1169, es va incorporar a Mascalbó o Porpres mes tard. També s’esmenta que el Batlle del terme de Porpres ho era també de La Boella.

El Mas encara es conserva però ha estat reformat algunes vegades. La capella, que havia estat tancada, es va reobrir el 1943.

Sant Bernat Calbó (o Calvó) (Reus, 1180 – Vic, 26 d'octubre del 1243) fou un religiós cistercenc, bisbe de Vic i sant de l'església catòlica.

Nascut a Reus el 1180 al Mas Calbó, al camí de Reus a Salou, va estudiar a Lleida i va ingressar al monestir de Santes Creus, que era del Cister. Va acompanyar Sant Ramon de Penyafort a la conquesta de València i va rebre alguns castells. Va ser canonge i vicari general de la Catedral de Tarragona. El 1223 fou nomenat bisbe de Vic i desprès abat perpetu del Monestir de Santes Creus. Gregori IX el feu inquisidor contra els Valdenses de la frontera catalana amb França el 1232. El 1236Corts de Montsó i va participar als Concilis de la Tarraconense de 1239 i 1243. Va morir a Vic el 26 d'octubre de 1243. Molts anys després se li va fer un altar al Santuari de Misericòrdia de Reus i al segle XIX fou declarat fill il·lustre de la ciutat, on també té una avinguda dedicada creada als anys vuitanta. Les seves relíquies son a la Prioral de Sant Pere de Reus encara que el cos es a Vic. La seva festa es el 24 d'octubre. 

(entrades respectives a la Viquipèdia)