El bloc de Lluís Balart Boïgues

Al grup municipal d’ICV-LP reclamem la necessitat de fer habitatge protegit a Tarrragona, perquè patim un greu problema. L’elevat preu dels pisos, atribuible a les expectatives de guany en la venda ha deixat fora de la possibilitat d’accedir al mercat immobiliari als joves, que no es poden emancipar. Per altra part hi ha casos de pobresa, que es manifesten en les persones que ocupen cases i masies disperses en el camp abandonades i en el problema, encara no abordat ni quantificat dels anomenats “pisos patera”, els pisos sobreocupats per un gran nombre de persones, que només així poden disposar d’un lloc per dormir.

Per això, podia semblar paradoxal el vot negatiu del grup d’ICV-LP a la proposta de l’equip de govern d’aprovar un protocol d’intencions amb el Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes SA per cedir sòl per a la construcció d’habitatges de protecció pública a l’accés a Bonavista, que es va votar en el ple de l’Ajuntament de Tarragona del dia 11 d’octubre. La proposta s’adiu al model de ciutat de la coalició de CiU i PP: els rics han de viure a una zona determinada i els pobres a una altra. El portaveu de CiU ho va deixar clar.

L’habitatge social s’ha de fer, però no al preu de concentrar-la tota en un indret, donant lloc a l’aparició de barris homogenis benestants i altres d’humils segregats. Per assolir una ciutat homogènia les polítiques públiques d’habitatge han de planificar a quin sector de la població s’adreça la oferta, considerant les característiques que predominen a la zona, la capacitat adquisitiva, l’edat , l’origen o altres factors, per aplicar criteris correctors per assolir una distribució equilibrada. Al sistema Bonavista-Campclar es concentra una gran quantitat d’habitatge protegit, per tant, l’objectiu es convertir-la en una zona atractiva per a la iniciativa privada, per fer promocions de venda lliure. Això s’ha d’assolir mitjançant la política municipal d’habitatge social, complementat per les accions que es deriven de l’aplicació de les obres i accions a realitzar amb el programa de la Llei de Barris en el marc estricte de Campclar.

Estem a favor de fer una ciutat equilibrada. Les promocions d’habitatge protegit s’han d’estendre per tota la ciutat, en aplicació de l’actual normativa urbanística que estableix unes reserves obligatòries de sòl als espais urbanitzats de nou. Aquest criteri, que no és altra cosa que actualitzar el model de convivència entre diferents sectors socials que aplicaven les cases amb entresol, principal i la resta de pisos; ha de ser d’aplicació a tots els barris de Tarragona per evitar la formació de guettos, si es vol integrar la ciutadania en un projecte convivencial comú.

Les ciutats de Tarragona i Pompeia han culminat aquest passat dia 9 d’octubre el seu agermanament, signant el protocol a la ciutat italiana de Pompeia com ja s’havia fet a Tarragona el mes de maig.

Tarragona i Pompeia no tenen gairebé res en comú, a part d’haver estat objecte de la ocupació dels antics romans, amb la conseqüent aculturació les poblacions originàries, osca i samnita a Pompeia i a Tarraco ibera. Les restes arqueològiques d’ambdues ciutats són molt diferents. L’antiga Pompeia va ser sepultada per una erupció volcànica l’any 79 DC. La seva excavació ha restituït els edificis sense altra alteració que les destrosses ocasionades per la catàstrofe i l’extracció d’objectes artístics a que dur a terme els monarques del regne de Nàpols, els primers mecenes de l’excavació. A Tarragona hi ha un registre continuat de restes des de el poblat iber fins l’actualitat, amb la reutilització d’edificis i materials. La Pompeia actual té uns trenta mil habitants, es va formar a cavall de la fi del segle XIX i començament del XX al voltant d’un Santuari dedicat a la Verge del Rosari. No té indústria i la seva economia es basa en el turisme i l’agricultura. Tarragona, en canvi, té una població de cent trenta mil habitants, la seva economia es basa en la indústria petroquímica, els serveis i el turisme. El desconeixement entre les respectives societat és gran recíprocament, cosa que es posa de relleu, per exemple, en el referent identitati nacional de cadascú. Tot i córrer el risc de simplificar excessivament, que és inherent a les generalitzacions, es pot dir que el sentiment nacional pompeià és italià, mentre que entre els tarragonins és català, cosa que crea perplexitat o incomprensions en ambdues parts.

Aquesta disparitat no és obstacle per l’agermanament. És precisament de la diferència d’on es pot extreure la col·laboració i les aportacions mútues i cap on s’adreça actualment el moviment d’agermanament de ciutats, en el qual és parla de partenariat, de desenvolupament sostenible, de col·laboració per la descentralització, de la inclusió social i la cooperació regional internacional per afavorir la democràcia i el diàleg, que és cap on s’ha d’adreçar la política d’agermanaments de Tarragona.

Els portants de l'Àliga de Tarragona van decidir de guarnir-la amb uns elements satírics: un tiquet d'aparcament i una matrícula d'automòbil, elements que adquiereixen el seu significat en el context de la política municipal tarragonina. Aques objectes van desaparéixer mentre la figura festiva estava a les dependències municipals. Ara resulta que ha estat Carles Sala qui les va fer retirar, el regidor de Festes. el mateix que va portar a Pepe Rubianes a presentar l'espectacle censurat a Madrid per unes declaracions fetes a TV3.

Les raons que dóna Sala per justificar la retirada dels cartells que el molestaven són idèntiques a les de l'alcalde de Madrid per impedir la representació de "Lorca eran todos". Això de la llibertat d'expressió hi ha qui no ho entén.

Com cada primer diumenge de mes, el dia 2 de setembre, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau havia convocat un acte a la plaça de la Font de Tarragona, Paraules per la Pau, per rebutjar la presencia de vaixells de guerra al port de la nostra ciutat i a favor de la Pau. Aquest dia no hi vaig estar present per raons familiars, però m’han explicat que membres de la guàrdia urbana van demanar els documents d’identitat a algunes persones que hi participaven.

Pot ser que els guàrdies actuessin atenent les disposicions de l’Ordenança Municipal de Convivència Ciutadana i Ús dels Espais Públics, el caràcter autoritari de la qual ha denunciat el nostre grup des de la seva aprovació. Aquesta normativa no inclou cap disposició que garanteixi l’exercici efectiu dels drets de manifestació i reunió en els espais públics, al contrari indica que qualsevol utilització de la via pública “que incideixi en la seva utilització per a altres usos comuns requerirà l’autorització municipal”. Com que en la relació d’activitats que en tot cas estan subjectes a autorització s’inclouen les actuacions artístiques i musicals els guàrdies haurien d’interessar-se per allò que s’estava fent, estarien complint amb la seva funció. És el que haurem d’esbrinar, fent en el Ple municipal la pregunta adient.

Perquè l’altra possibilitat és que algú els hagués donat ordre d’identificar els organitzadors i aquesta possibilitat atempta contra els drets democràtics. Les convocatòries de Paraules per la Pau són públiques i conegudes, fins i tot la premsa les anuncia anticipadament i sovint se’n fa ressò per la originalitat de les accions o pel contingut artístic. A hores d’ara, cap representant polític de l’Ajuntament pot adduir ignorància respecte de les convocatòries (que són regulars i perseverants), de les persones que mantenen la organització i dels assistents habituals i fins i tot gosaria dir que els esporàdics. Un mínim de respecte pels drets de ciutadania democràtics exigeix que si cal advertir d’alguna cosa als organitzadors, que recordem que són coneguts, es faci amb tot el respecte i consideració que es mereix qualsevol ciutadà i ciutadana. Aquest respecte, aplicat escrupolosament, és una exigència elemental per gaudir d'una societat democràtica sana. Enviar la força pública a revisar papers, no és precisament el comportament que han de tenir uns càrrecs públics electes defensors de la pau.

En qualsevol dels dos supòsits, és clar que la presència de membres del PP d’Acebes i Zaplana en el govern municipal hi aporta la seva quota d’intolerància.

Durant una setmana aquest bloc estarà inactiu. Faig una pausa en la feina quotidiana i me'n vaig de viatge, com fan altres persones en aquest temps, encara que, per desgràcia, no són totes les que desitjarien fer-ho.

Diuen que viatjant s'aprèn. Ara que la mobilitat de la gent s'ha incrementat força perquè hem emprat esforços i diners en fer els viatges més ràpids, còmodes i segurs; hauriem de conviure amb molta gent sàvia, i no sempre és així entre els que han fet de viatjar un hàbit practicat amb certa regularitat. És necessari tenir una actitud receptiva a les noves experiències, intentar no ser dominat pels prejudicis i observar altres hàbits i costums. Això és complicat quan viatgem per plaer i podem confondre amb facilitat allò que veiem amb una realitat virtual electrònica o amb la recreació d'un parc temàtic, que disfressa les seves atraccions entre edificis i paisatges de terres llunyanes o imaginàries, fets amb tècnicques de plató cinematogràfic.

Qui no els queda més remei que fer del viatge un aprenentatge són els qui ho fan per obligació, per guanyar-se la vida en un altre indret. En els països desenvolupats gairebé em eliminat la sensació d'incertesa que és consubstancial a tot viatge, exigim seguretat als vehicles i ens sotmetem de bon grat als controls policials, transigim en que revisin l'equipatge per raigs X, segurs que no ens ha de fer mal (ja veurem què passa per l'acumulació de radiació). En canvi entre els qui ho fan per necessitat, la incertesa és ben present, ja sigui perquè alguns utilitzen mitjans de transport precaris, en els que sovint es juguen la vida, o bé perquè a tots els preocupa la incertesa de l'acollida. Un cop han arribat al lloc de destinació, a aquestes persones els cal saber quines coses demanda la societat, les feines a les quals poden optar, les lleis que regeixen i amb frequència la llengua que es parla.

Ens retrobem el dia 28 d'aquest mes. A tots i totes, salut i que gaudiu dels temps que ens queda de l'estiu.

Estreno bloc i estrenem pluja. Sens dubte, la segona és la bona notícia. Després dels dies de calor que van patir el juliol, aquesta pluja de meitat d'agost s'agraeix. Esperem que serveixi per millorar les reserves d'aigua, tan escasses que ha mobilitzat els Joves d'Esquerra Verda per reclamar que l'aigua que s'utilitza a la Revella Remullada (un acte festiu que consisteix a ruixar els assitents a una revetlla musical nocturna) no procedeixi de l'Ebre, els embassaments del qual estan més buits que l'any passat.

Tarragona s'ha atorgat la condició de Ciutat Educadora, i això s'ha de notar en tots els aspectes. Més en dies de festa en els quals la gresca no ha d'estar barallada amb la sosteniblitat, evitant malbaratar recursos limitats, com l'aigua, o reduint les deixalles que es produeixen, per exemple amb l'ús de gots reciclables en els nombrosos establiments que venen begudes que es consumeixen pel carrer. I, sobretot, fent les festes obertes a la participació de totes aquelles persones que han vingut a treballar i viure a la nostra ciutat, fent-la gran i diversa.

Si pot llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s'ha realitzat correctament. Benvingut al vostre espai de blocs a Tinet.