El bloc de Lluís Balart Boïgues

La Maria F. Noguera --tal com ella signa— és una professional del periodisme discreta i intel·ligent a qui admiro perquè considero que és una persona decidida, com ho demostra en l’article publicat  el dia 15 d’octubre de 2007 al diari El Punt en l’edició del Camp de Tarragona, on retorna sobre un forat negre de l’anterior administració municipal, que és un clar exemple d’allò que no ha de ser la gestió pública: l’excavació al bell mig del barri antic de Tarragona per construir un parquing soterrat que han deixat inacabat després d’escàndols i despropòsits que ocasiona un brutal increment del seu cost, el que es coneix com parquing de Jaume I. L’article exposa un seguit d’incògnites, que afegeixen més ombres sobre aquesta dissortada construcció. Diu que l’obra civil es contractà per un import de 1.333.456 € i un any després el cost es disparà fins els 7.438.033 € sense que cap responsable n’hagi donat una explicació i que hi ha no quadren el nombre de metres cúbics excavats i les sumes abonades. Que el soci tecnològic de la empresa Municipal d’Aparcaments, “Sistemas Alem SL” està en suspensió de pagaments i el seu administrador judicial reclama 16.000 € al gerent de l’empresa municipal en concepte de deute per un viatge a Mèxic. Recorda que els partits que ara són al govern municipal van reclamar una comissió investigadora quan eren a l’oposició i encara no s’ha constituït.

Un mal projecte

Efectivament aquest projecte ha estat un seguit de despropòsits. La ubicació totalment desencertada perquè està al bell mig del casc antic de la ciutat, envoltat de carrers poc adients pel trànsit d’automòbils, enlloc de situar-lo fora del recinte definit per les muralles. L’excavació va patir un seguit de retards insuficientment explicats i es va fer amb total menyspreu de la  normativa legal sobre sorolls, conseqüència que van patir els treballadors del voltant i el veïnat. Els treballs arqueològics es van fer amb poca cura, la dinamita va ocasionar despreniments de pedres en el llenç de muralla proper, no es van respectar les indicacions del Departament de Cultura de la Generalitat que obligaven la conservació del pòrtic que formava part de l'antiga escola.

El resultat urbanístic de la intervenció tampoc complau ningú. La ciutadania va redescobrir la magnífica perspectiva que oferia l’edifici de l’antic escorxador, ara reconvertit en Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili, però el projecte no es va modificar per permetre la seva vista, deixant una plaça elevada respecte dels carrers que l’envolten que cobreix unes estances que haurien de ser un centre cívic subterrani que no agrada als usuaris potencials i un forat on hi haurien d’anar les bastides i ascensors que permetrien desar automàticament els vehicles. El nou consistori ha anunciat que una obra que es va pressupostar en 3,9 milions d’euros s’executarà amb un cost de 24 milions.

Investigar i solucionar

Cal preguntar-nos si gastar-se aquests diners és una fatalitat inevitable o l’Ajuntament té altres prioritats a atendre on gastar aquesta fortuna. Hem de saber si es deriven responsabilitat de la mala gestió en la construcció que s’ha fet, o s’ s’han adquirit compromisos d’adjudicació en concessió o altra tipus de cessió de les hipotètiques places d’aparcament. Tot això és la feina que ha de fer aquesta comissió d’investigació que encara no s’ha constituït i que crec que la ciutadania hem de reclamar. Perquè hem de saber si és possible una solució més econòmica, que podria consistir a fer un aparcament convencional al contrari d’allò que s’ha venut fins ara, vull dir “no inteligent” amb rampes i que aparqui el vehicle el conductor. O fins i tot destinar l’immens forat de l’excavació a un altre ús públic compatible, cosa que permetria rebaixar la cota de la plaça superior al nivell dels carrers del voltant, recuperant una fesomia de la part alta que no s’hauria d’haver perdut.