L'agermanament de Tarragona amb Pompeia
Publicat per llbalart | 12 Oct, 2006Les ciutats de Tarragona i Pompeia han culminat aquest passat dia 9 d’octubre el seu agermanament, signant el protocol a la ciutat italiana de Pompeia com ja s’havia fet a Tarragona el mes de maig.
Tarragona i Pompeia no tenen gairebé res en comú, a part d’haver estat objecte de la ocupació dels antics romans, amb la conseqüent aculturació les poblacions originàries, osca i samnita a Pompeia i a Tarraco ibera. Les restes arqueològiques d’ambdues ciutats són molt diferents. L’antiga Pompeia va ser sepultada per una erupció volcànica l’any 79 DC. La seva excavació ha restituït els edificis sense altra alteració que les destrosses ocasionades per la catàstrofe i l’extracció d’objectes artístics a que dur a terme els monarques del regne de Nàpols, els primers mecenes de l’excavació. A Tarragona hi ha un registre continuat de restes des de el poblat iber fins l’actualitat, amb la reutilització d’edificis i materials. La Pompeia actual té uns trenta mil habitants, es va formar a cavall de la fi del segle XIX i començament del XX al voltant d’un Santuari dedicat a la Verge del Rosari. No té indústria i la seva economia es basa en el turisme i l’agricultura. Tarragona, en canvi, té una població de cent trenta mil habitants, la seva economia es basa en la indústria petroquímica, els serveis i el turisme. El desconeixement entre les respectives societat és gran recíprocament, cosa que es posa de relleu, per exemple, en el referent identitati nacional de cadascú. Tot i córrer el risc de simplificar excessivament, que és inherent a les generalitzacions, es pot dir que el sentiment nacional pompeià és italià, mentre que entre els tarragonins és català, cosa que crea perplexitat o incomprensions en ambdues parts.
Aquesta disparitat no és obstacle per l’agermanament. És precisament de la diferència d’on es pot extreure la col·laboració i les aportacions mútues i cap on s’adreça actualment el moviment d’agermanament de ciutats, en el qual és parla de partenariat, de desenvolupament sostenible, de col·laboració per la descentralització, de la inclusió social i la cooperació regional internacional per afavorir la democràcia i el diàleg, que és cap on s’ha d’adreçar la política d’agermanaments de Tarragona.
