El bloc de Lluís Balart Boïgues

Diuen les informacions que es feien unes proves al circuit de Montmeló dels vehicles que han de prendre part a la competició de Fòrmula 1, i entre ells estava el McLaren amb el pilot Lewis Hamilton, qui va ser objecte d’insults de caire racista. L’incident no va anar més lluny perquè els responsables del circuit van fer treure pancartes insultants, que es veu que n’hi havia, i van fer retirar les persones que participaven en tan lamentable mostra d’incivisme. Fins i tot el corredor ha manifestat l’agraïment als responsables del circuit. 

Però el govern britànic ha elevat una protesta oficial al  govern espanyol pels incidents racistes que es van registrar, cansat que es repeteixin. El 2004  futbolistes anglesos van ser objecte d’insults racistes durant un partit amistós a Madrid, poc després que el seleccionador de l’equip espanyol, Luís Aragonés fos sorprès fent comentaris racistes sobre el futbolista Thierry Henry, fet al que cal sumar les repetides denúncies de Samuel Eto’o sobre els insults racistes que ha rebut.

Hi ha una tendència a treure importància a aquests comportaments, relativitzar-los amb l’excusa de la passió que aixeca la competició en qualsevol modalitat. Aquestes actituds del públic esportiu s’han d’eradicar, les autoritats han de transmetre amb decisió que  atempten contra els drets i la dignitat humana, la tolerància és impossible, ha de ser zero.

Però no només en l’esport. En la  societat hi ha instal·lada una certa permisivitat social envers les manifestacions de racisme. En qualsevol reunió es pot fer mofa de persones amb trets fenotípics diferents dels que estàvem acostumats o es poden fer comentaris despectius sobre les persones nascudes a altres regions del món sense que s’escandalitzin gaires participants. Si no es canvia aquesta tendència s’avança cap una societat dividida i enfrontada. L’apartheid podria arribar a ser alguna cosa més que el record d’un sistema polític injust a Sudàfrica, i en la memòria de tots encara hi ha la violència que engendrà.

La diversitat als nostres carrers de les persones, creences, orígens hàbits i  tradicions és una realitat irreversible. Ens cal  administrar la diferència, admetre el dret a la diferència que tots volem per a nosaltres però que hi  ha qui està poc disposat a admetre en els demés.

La Declaració Universal dels Drets Humans i  la Constitució Espanyola, i qualsevol constitució democràtica, enuncien el principi d’igualtat radical de les persones, que no poden ser discriminades per cap concepte. La convivència democràtica s’organitza sota aquest principi i el del respecte als drets dels demés, als de tots. El respecte a aquests principis és irrenunciable, els hem de defensar amb fermesa enfront de qualsevol imposició fanàtica, vingui d’on vingui.

Ahir Joan Boada, secretari general d’Interior del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya va anunciar a la premsa que l’ajuntament de Tarragona haurà de pagar les seus provisionals requerides pel desplegament dels Mossos d’esquadra a la demarcació, ja que no s’ha pogut edificar les definitives a causa de la negligència dels anteriors responsables municipals. Això vol dir que els diners que el consistori ha de gastar en aquesta despesa no ho podrà fer en altres serveis a la ciutadania. La tertúlia de Tarragona Ràdio d’avui, que havia de compartir amb Jordi Sendra (CIU), Alejandro Fernández (PP) i Begoña Floria (PSC), tots ells consellers municipals de l’ajuntament de Tarragona, ha estat monopolitzada per aquesta notícia.

Malgrat que he arribat amb molt retard als estudis, he escoltat bona part del debat i no em podia creure allò que deien en Sendra i Fernández. No tan sols negaven cap responsabilitat en la demora a posar a disposició d’Interior els terrenys per edificar, sinó que feien recaure les culpes de la malifeta a l’actual ajuntament i al govern de la Generalitat, cosa que rebatia amb abundants dades la portaveu municipal socialista, Begoña Floria. La causa del retard en posar a disposició d’Interior els terrenys necessaris per aquests equipaments es deu a l’erràtica conducta de l’aleshores alcalde Sr. Nadal en aquest assumpte. Quan l’ajuntament va ser  requerit per fer la cessió de terrenys per al cos de mossos, va fer oferta de dos, un als Quatre Garrofers, en el nucli central de la ciutat i l’altre a Campclar, renunciant a establir criteris ciutadans en l’elecció, que és el que pertoca a un ajuntament. Quan el departament d’Interior es va pronunciar per la opció dels Quatre Garrofers, els aleshores titulars del departament, senyora Montserrat Tura i de l’alcaldia de Tarragona, senyor Joan Miquel Nadal, van oferir una roda de premsa conjunta per anunciar l’acord. L’endemà mateix, l’alcalde anunciava, en els matiexos mitjans d ecomuniciació, la seva disconformitat, afirmant que s’havia de fer a Campclar, en una insòlita demostració de deslleialtt institucional. Aleshores, perquè no va fer oferta exclusivament de terrenys en aquesta zona, que s’haurien acceptat? Probablement perquè l’estratègia era estar disconforme en l’elecció, fos quina fos.

La ubicació del Centre Regional de Comandament dels Mossos d’Esquadra ha estat polèmic perquè implica una decisió que altera l’actual model ciutadà en favor d’un conjunt més integrat de les seves parts i amb una distribució d’equipaments i serveis que compensi les actuals desigualtats i això era possible emplaçant el Centre Regional a Campclar. Per això, en el seu dia, vam presentar una moció al ple municipal on demanàvem que anés a aquesta ubicació, que va ser aprovada amb el vot favorable de tots els grups municipals a excepció d’ERC. L’acord contemplava que l’Ajuntament oferís únicament els terrenys a Campclar, i aquesta part el senyor Nadal no la va fer. Clarament és un acte d’obstrucció a la construcció d’un equipament important, que reforçarà allò que Nadal havia defensat nominalment: la capitalitat de Tarragona. En això, es veu que no li interessava.

Per altra part, el PP, que també es va pronunciar per l’opció de Campclar, és comprensible que quan s'havia de materialitzar optés per dificultar en tot el que li fos possible l’arribada dels mossos, perquè no la vol. En això no ens posem d’acord el senyor Fernández i jo. El Diari de Sessions del Parlament de Catalunya del dia 25 de gener de 2007 (sèrie C, número 27) recullen la compareixença del conseller Sr. Joan Saura davant la comissió de Justícia, dret i Seguretat Ciutadana. En nom del PP va intervenir el senyor Daniel Sirera, que no és qualsevol, i va dir, textualment: “Per tant, nosaltres li demanem que s’aturi el desplegament, que es consolidi en els territoris on ja estan desplegats.” És una opinió ben clara, pel PP el desplegament de la policia catalana en la totalitat del territori és una qüestió ajornable, volen mantenir una situació impossible de manca de completar el model policial de Catalunya i fer indefinit l’excés de cossos policials, que perjudica la seva eficàcia.

Ara s’han de pagar els plats trencats que han originat una despesa a l’Ajuntament del tot innecessària si les coses s’haguessin fet bé quan tocava.