SÒL PER HABITATGE PROTEGIT
Publicat per llbalart | 13 Oct, 2006Al grup municipal d’ICV-LP reclamem la necessitat de fer habitatge protegit a Tarrragona, perquè patim un greu problema. L’elevat preu dels pisos, atribuible a les expectatives de guany en la venda ha deixat fora de la possibilitat d’accedir al mercat immobiliari als joves, que no es poden emancipar. Per altra part hi ha casos de pobresa, que es manifesten en les persones que ocupen cases i masies disperses en el camp abandonades i en el problema, encara no abordat ni quantificat dels anomenats “pisos patera”, els pisos sobreocupats per un gran nombre de persones, que només així poden disposar d’un lloc per dormir.
Per això, podia semblar paradoxal el vot negatiu del grup d’ICV-LP a la proposta de l’equip de govern d’aprovar un protocol d’intencions amb el Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes SA per cedir sòl per a la construcció d’habitatges de protecció pública a l’accés a Bonavista, que es va votar en el ple de l’Ajuntament de Tarragona del dia 11 d’octubre. La proposta s’adiu al model de ciutat de la coalició de CiU i PP: els rics han de viure a una zona determinada i els pobres a una altra. El portaveu de CiU ho va deixar clar.
L’habitatge social s’ha de fer, però no al preu de concentrar-la tota en un indret, donant lloc a l’aparició de barris homogenis benestants i altres d’humils segregats. Per assolir una ciutat homogènia les polítiques públiques d’habitatge han de planificar a quin sector de la població s’adreça la oferta, considerant les característiques que predominen a la zona, la capacitat adquisitiva, l’edat , l’origen o altres factors, per aplicar criteris correctors per assolir una distribució equilibrada. Al sistema Bonavista-Campclar es concentra una gran quantitat d’habitatge protegit, per tant, l’objectiu es convertir-la en una zona atractiva per a la iniciativa privada, per fer promocions de venda lliure. Això s’ha d’assolir mitjançant la política municipal d’habitatge social, complementat per les accions que es deriven de l’aplicació de les obres i accions a realitzar amb el programa de la Llei de Barris en el marc estricte de Campclar.
Estem a favor de fer una ciutat equilibrada. Les promocions d’habitatge protegit s’han d’estendre per tota la ciutat, en aplicació de l’actual normativa urbanística que estableix unes reserves obligatòries de sòl als espais urbanitzats de nou. Aquest criteri, que no és altra cosa que actualitzar el model de convivència entre diferents sectors socials que aplicaven les cases amb entresol, principal i la resta de pisos; ha de ser d’aplicació a tots els barris de Tarragona per evitar la formació de guettos, si es vol integrar la ciutadania en un projecte convivencial comú.
El problema de l’habitatge ha adquirit unes proporcions dramàtiques doncs als preus actuals els nous demandants queden fora del mercat, tant per compra com per a lloguer. Això es una llosa sobre la majoria dels joves i sobre la propera generació i si no es resolt serà una bomba de rellotgeria.
Qualsevol que hagi vist la taxació d’un habitatge haurà comprovat que la diferència entre el valor de construcció i el de mercat és considerable. És just que s’hagi de pagar un sobrepreu tant important per culpa de l’especulació? Evidentment no.
L’única solució que aporteu els polítics es l’habitatge de protecció oficial, que ni per preu ni per quantitat soluciona el problema. Moltes vegades és només una manera de rentar la cara als polítics quan defensen creixements urbanístics quasi sempre desproporcionats. A més, suposa destinar fons públics que podrien destinar-se a altres necessitats mentre uns quants s’estan “forrant”.
L’única solució seria que el preu de venda del nou sòl urbanitzable fos fixat per llei i que el nou habitatge acabat tingués un preu se venda màxim fixat per un taxador en funció del cost de construcció i del lògic benefici empresarial del constructor i del promotor. Seria l’única manera de no haver de pagar el sobrepreu que provoca l’especulació. Tampoc seria tan difícil; els bancs ja demanen una taxació per fer l’hipoteca i aquesta és podria incorporar a l’escriptura de compra-venda. La principal oposició vindria dels creients en la religió del lliure mercat que es posarien les mans al cap. El mercat és una bona eina quan és eficient, però no se li pot deixar fixar els preus quan esta dominat per corrents especuladores i quan es tracta d’un bé de primera necessitat com l’habitatge. A fi de comptes, tampoc seria ni el primer ni l’únic sector amb preus regulats. Aquestes mesures pel nou habitatge també farien baixar el preu del de segona mà; el mercat faria la resta. Potser es dràstic, però es que el problema es molt greu.
El que no val és pretendre que l’habitatge de protecció oficial resolgui el problema i no fer rés més, perquè fent això estan deixant fer a l’especulació i oblidant als ciutadans, sobre tot els més joves.
Aquest escrit ha estat enviat a altres blocs de polítics de ICV i de ERC, dons penso que son els únics que podrien tirar endavant aquesta iniciativa.
Cristóbal Treviño Martinez
Publicat per Cristóbal Treviño 01 Nov 2006, 01:20Moja (Olérdola)