Taurons a la platja de Tarragona

Publicat per llbalart | 18 Ago, 2007

 

La presencia de taurons a les platges de Tarragona és un fet insòlit, però no anormal. Al Mediterrani n’hi viuen diverses espècies, algunes ens les mengem, com el caçó i la mussola. La novetat és que apareguin amb tanta persistència a llocs tan concorreguts per la gent. Què hi fan en un lloc tan poc tranquil és cosa que hauran d’esbrinar els etòlegs.

Els taurons de la platja del Miracle no han existit per les autoritats fins que no han aparegut filmats a un noticiari de la televisió i la noticia s’ha escampat per tot el país. Mentrestant, les persones que avisaven de la presència dels peixos eren tractats amb la displicència de qui no vol contradir algú que pateix al·lucinacions. Totes les autoritats, les locals, les autonòmiques i les de l’estat, han preferit no saber res i esperar a veure si els taurons decidien d’anar-se’n. Aquesta actitud d’amagar el cap sota l’ala em mou a fer dues reflexions.

El medi natural.

La primera és sobre el tracte que es dóna a determinats espais naturals com la platja o les estacions d’esquí. N’hem fet un joc d’esbarjo tan massiu amb una intervenció propera a la seva completa desnaturalització que el tracte que li donem és el d’una carretera, és a dir, un espai completament antròpic que ha de complir unes condicions que permetin la circulació segura de vehicles automòbils. Per això s’anivellen, es procura que drenin l’aigua, es compacta el terreny i s’hi estén una capa de pedres i asfalt que impedeixin la formació de fang, pols en abundància i irregularitats. Naturalment, és exigible que es mantingui en bones condicions per a la finalitat que s’han construït.

Amb les pistes d’esquí i les platges,  que són espais on es gaudeix del contacte amb la natura, tenim unes exigències semblants, amb total mensyspreu de la pressió que s’exerceix sobre la flora i fauna autòctones. Les espectatives que hem creat és poder passar de la comoditat de la llar a estar en la natura només creuant el carrer. Això sí, una natura controlada com si fos un parc temàtic

Intervenim a l’alta muntanya deforestant-la, posant instal·lacions que permetin arribar a cotes elevades amb comoditat i a canvi esperem que hi hagi neu en les dates previstes, però que no hi hagi tempestes. He escoltat la queixa d’empresaris irresponsables demanant que el servei meteorològic no adverteix del risc de temporal de neu previst, que pot dificultar el trànsit per les carreteres, per evitar que baixi el nombre d’ocupants.

A les platges hi hem fet barreres de sòl impermeabilitzat que impedeixen les aportacions de terra, passeigs asfaltats paral·lels a la costa i instal·lacions precàries per facilitar l’estada de la gent. Si un cop de mar ho desbarata, sorprèn i s’exigeix la instantània reposició d’allò que hi havia, sense pensar que és una zona inestable on les invasions del mar són corrents i la sorra tendirà a minvar. Ara sembla que, a més, es vol eliminar  la fauna que li és pròpia al mar, ja siguin peixos o meduses.

És un fet acceptat per la comunitat científica que els canvis que enregistra el clima modifiquen la conducta animal, és a dir que fenòmens com la presència de bancs de meduses o  d’altres poden produir-se. Igual que pot passar amb la presència de taurons, que de moment és purament ocasional, encara que aquest comportament ja s’ha enregistrat a altres punts de la costa mediterrània. S’ha de tenir previst com cal actuar davant de novetats d’aquesta mena, quines mesures de prevenció cal adoptar.

La prevenció

Aquest és el segon tema de reflexió. El comportament de les autoritats públiques en matèria de prevenció és, habitualment, ocultar informació, creuar els dits i esperar que la situació adversa passi tota sola sense ocasionar víctimes. Així ho han fet amb la presència de taurons, com ja he escrit abans. Vam sentir un responsable municipal dient que no tenia constància de taurons i ara un altre que diu que no sap  de quina espècie és, però que no són perillosos, que algú els ha tocat i no passa res. Que vagin jugant. 

El que els toca fer a les autoritats és reconèixer que la presència d’un peix de dimensions considerables a llocs sovintejats per molta gent, ja sigui un tauró o una tonyina, és en sí mateix un risc perquè pot provocar ensurts a la gent que ocasionin accidents. Per tant, assabentats de la presència d’un animal marí de certes dimenssions s’ha d’advertir la gent que gaudeix de la platja, que per això també hi són els serveis de seguretat i salvament de les platges.

Si es tracta d’esqualiformes cal extremar les precaucions la majoria d’espècies són depredadors actius, estan dotats de dents adients, que els pot fer perillosos en cas de sentir-se amenaçats, encara que, contràriament el que es creu comunament perquè el cinema així ens ho ha explicat, els taurons no vénen a mossegar la gent, però si n’hi ha s’ha d’evitar que ho poguessin fer.

Els responsables de les nostres administracions tenen la obligació de ser respectuosos amb la ciutadania. No és excusa la intenció d’evitar l’alarma social, perquè la crea la manca d’informació veraç. A les persones se'ns ha d’informar de l’abast real del risc, ja sigui la presència de taurons o els perills de la indústria química, de les mesures a prendre per evitar l’accident i què s’ha de fer en cas que es produeixi.

L'espasa trencada i la discriminació

Publicat per llbalart | 14 Ago, 2007

Diuen els veïns del barri de Torreforta de Tarragona que el monument que els hi  va plantar l’anterior corporació municipal a la plaça del Mercadona representa una  espasa trencada. A mi també m’ho sembla. És simptomàtic que l’allunyament entre la vida oficial i la del carrer es manifesti en aquest nomenclàtor popular, a manca de nom per la plaça, se la bateja amb el del centre comercial que fa de punt de referència, i a la vista d’un monument incomprensible, perquè s’hi ha posat sense cap mena d’implicació i complicitat veïnal, se li posa el nom d’allò que visualment suggereix.

No és la meva intenció jutjar l’obra de Bruno Gallart estèticament. Deixo per a especialistes en art el judici sobre si ha resolt amb èxit el problema de la transposició d'un element bidimensional com és la lletra “T” a un cos tridimensional observable per tots els costats, o si ha estat reeixit l’intent de representar una columna de fum amb un material tan allunyat de l’estat gasós com és la pedra; si és que aquestes eren les intencions de l’artista. Per altra part no crec que al senyor Gallart li  hagi de molestar el rebateig de la seva obra perquè és una forma de fer-la pròpia, dotant-li una interpretació potser imprevista per l’artista.

Els barris, tots els barris de la ciutat, han de tenir monuments que els singularitzin, que la gent els faci propis i serveixin de punt de referència, condicions que incompleix l’espasa trencada per la manera com s’hi ha ubicat. Com a mínim, s’havia de popularitzar la idea de la seva instal·lació, promovent el debat ciutadà sobre la seva idoneïtat - allò que en diem participació ciutadana - i, sobretot, s’havia de trobar un emplaçament adient. És incomprensible que en una plaça de grans dimensions no s’hagi situat en el centre sinó en un lateral en un lloc que, a més, destorba el pas.

El que em sembla totalment desafortunat és l’objecte de l’homenatge. Diuen que és un monument a l’immigració, i que per això hi ha en el peu cinquanta dos escuts corresponents al mateix nombre de províncies espanyoles.

Anem per parts. Em sembla fora de lloc dedicar un monument a una acció, a un verb. Migrar és l’acció de canviar de lloc de residència, emigrant si  vius aquí i te’n vas fora i immigrant si és al revés, és un fet a considerar en els estudis demogràfics igual que el  creixement vegetatiu, i a ningú no se li acut de fer un monument a la procreació (a no ser que l’obra esmentada admeti també aquesta interpretació).

Un monument amb aquesta dedicatòria no fa altra cosa que servir la idea perversa que s’ha  instal·lat en alguns sectors de la societat que fa de l’acció d’immigrar una categoria permanent que s’adjudica a una persona pejorativament com a sinònim de pobra, marginal i sospitosa. És a dir, la discriminació feta pedra picada.

Igual com és discriminatòria la simbologia dels escuts provincials: només té mèrit venir a viure a Tarragona si es fa des d’una altre lloc de l’Estat Espanyol? Per posar un exemple, William Tarín, il·lustre impulsor de l’esport popular a Tarragona, no va immigrar? O que ho fes des de Suïssa l’exclou de l’homenatge? 

L’emplaçament a Torreforta és totalment arbitrari. Hi  ha altres barris de la ciutat sense monuments, i persones que un dia van immigrar a Tarragona en viuen a tot arreu. El que cal a Torreforta és fer un monument a aquelles persones que amb el seu treball i esforç han fet créixer i amb la seva lluita han dignificat el barri que, per primer cop en la història tarragonina, ha estés la trama urbana de la nostra ciutat a la marge esquerra del riu Francolí. Sense tenir en compte el lloc de naixement.

A una localitat només hi ha veïnat, a les ciutats totes les persones que hi vivim participem de la ciutadania. Crear divisions per raó de naixement, creences, sexe o edat o qualsevol altre element de discriminació no tan sols és inconstitucional sinó una bestiesa que perjudica la societat en el seu conjunt.