MONARQUÍA COMBUSTIBLE
Publicat per llbalart | 16 Set, 2007Es diria que tractar els monarques com a divinitat era cosa del passat.
Als faraons de l’antic Egipte, se’ls considerava descendents d’un deu i se’l tractava com a tal. Amb Alexandre de Macedònia va començar la tradició de divinització del rei en les monarquies hel·lenístiques, d’on va continuar Roma, manifestant-se prematurament a Tàrraco, on es va dedicar un temple a Octavi August, malgrat que formalment ostentés un poder republicà d’origen democràtic.
Ara resulta que el rei constitucional d’Espanya, i per extensió la seva família, gaudeix d’un tracte que l’aproxima a aquesta divinització. Si una revista d’humor caricaturitza l’hereu reial, un jutge la segresta amb la finalitat de censurar-la, actuant d’ofici. Qualsevol altra ciutadà hauria d’haver posat una demanda per ofenses al seu honor, cosa que m’hauria semblat legítim que fessin els retratats si consideraven ofensiva la sàtira gràfica.
Ara resulta que cremar una fotografia del rei i esposa es considera delicte i estem expectants per si es deté els autors d’un fet que, com a molt, es pot considerar una malifeta poc cívica, punible amb el pagament dels danys en els béns de domini públic, si se’n van produir.
Curiosament, una acció de contingut fetitxista, com el que ha succeït a la plaça del Vi de Girona, de cremar una imatge perquè se li atribueix un efecte de catarsi o es creu que aquest acte és màgic ( no ho sé i tan se me’n fa), resulta que provoca una reacció que probablement és superior a la prevista pels incendiaris, a causa d’unes lleis o unes autoritats dedicades a fer màgics i de l’Orient un reis que haurien d’estar més atents a comptar amb el consens ciutadà que de restar a l’Olimp dels déus. El palau de la Zarzuela i el de Marivent són terrenals.
Que la màxima magistratura de l’Estat no sigui electiva és una anomalia que hi ha molta gent que no volem. Que a més aquests privilegiats tinguin un tracte de semidéus, o déus del tot, fa palesa aquesta mancança del nostre sistema democràtic, la justícia encara no és igual per a tota la ciutadania.
Vull viure en una societat on cadascú pugui cremar el que vulgui, un ninot o una falla, quan li vingui de gust, sigui o no sant Joan, o sant Josep. Això si, sense que ningú prengui mal.
