FESTES A TARRAGONA. Valoració personal
Publicat per llbalart | 30 Set, 2007Antecedents
A Tarragona, que és el meu poble, hem celebrat la Festa Major en honor de Santa Tecla, una devoció que originalment s’adreçava a una beata Thecla virgine, egipcíaca, de la qual hi ha referències en un text religiós del segle III dc on es descriu la implantació de les comunitats cristianes a la Península i una làpida sepulcral amb la mateixa inscripció que ha estat trobada en unes excavacions arqueològiques fa pocs anys.
Al segle XII es va establir novament una seu arquebisbal a Tarragona, o si es vol es va restaurar l’antiga, per donar-li forma jurídica a l’expansió territorial de comtat de Barcelona. Perduda la memòria de la beata local, d’entre les santes amb el nom de Tecla reconegudes per l’església catòlica, es va decidir fer patrona a Tecla d’Iconium (ciutat coneguda en l’actualitat com Konya, a Turquia), una deixebla de Sant Pau, de vida atzarosa i heterodoxa. Una expedició del segle XIV a l’orient va fornir la nostra terra de relíquies de la santa. Un braç es va dipositar a Tarragona però es va perdre a la guerra del francès, amb el seu reliquiari, a causa del pillatge de les tropes de Napoleó. Afortunadament, l’altre braç estava al monestir de Sant Cugat del Vallès, va ser traslladat a Tarragona per permetre als fidels seguir venerant una relíquia i a principis del segle XX es va trobar, emparedada en una casa de la part alta, una arqueta amb ossos de braç humà, que es va deduir que corresponien al braç desaparegut.
La festa actual
A partir d’aquests orígens religiosos, la festa de Santa Tecla s’ha convertit en el decurs dels anys en un esdeveniment cívic, sobretot a partir de la recuperació de la democràcia. En l’impuls inicial hi va tenir molt a veure l’Alfred Fort, que aquest any ha estat el pregoner de la festa, i en la seva consolidació i bon funcionament la gestió de Jordi Bertran i l’equip de tècnics municipals que ha format. Tenim tota una setmana d’actes diversos que acontenten els gustos més variats, és a dir una fórmula d’èxit garantit que dóna pocs maldecaps i moltes alegries als polítics municipals.
D’actes i festes n’hi ha hagut per tots els gustos, però el que encara persisteix és la brutícia que generen. Tarragona pateix una manca endèmica d’excusats públics, que no s’arregla amb les cabines provisionals que s’instal·len aquests dies en què el consum de begudes s’incrementa. El nombre insuficient fa que les miccions i altres deixalles corporals embrutin racons i carrerons. Els serveis de bar, que aquests dies fan l’agost, any rera any donen la beguda en uns gots de plàstic amb publicitat que els subministren les maques de begudes, que queden per terra per la manca de punts de recollida, sencers o trencats, el que és pitjor. Ni s’obliga als establiments a posar recipients de recollida de rebuig en nombre suficient, ni el servei de neteja pública reforça prou els contenidors de recollida selectiva que facin servei a l’increment d’activitat en els espais públics. Recordo que ICV-LP va presentar en l’anterior mandat una moció que demanava que s’establís un sistema de gots reutilitzables que van rebutjar CiU-PP, però va obtenir el vot favorable de PSC i ERC. A veure si fan memòria i es nota.
Està molt bé que la festa es faci a tots els indrets de la ciutat, és una bona iniciativa municipal que enceta una nova dinàmica, la de trobar un marc adient per cada acte, de manera que el programa d'cates incorpori elements actuals, encara que siguin efímers. Només cal millorar un servei de transport públic que faci agradables els desplaçaments en una ciutat on les distàncies entre cada barri fan absolutament necessari el vehicle per moure`s.
I com a cosa molt positiva, la major presència ciutadana, a veure si d’una vegada la societat civil deixa en segon terme la festa oficial, que hauria de ser subsidiària i complementària de la iniciativa popular. No me'n puc estar d'esmentar l’enginy de la penya Cercabirra; la participació popular a la baixada de l’àliga amb la relíquia de l’ampolla de licor Chartreuse i el seu bestiari popular enriquit per un estol de taurons, veritable bèstia espantable local; l’inconegut Saler, que ha ocupat balcons amb unes originals estovalles i una bona iniciativa,la festa alternativa de les Barraques - aquí sí s’utilitzen gots reciclables - que demostren que es pot ser antisistema i altermundialistes i saber-se divertir, si algú ho dubtava.
Tots aquests elements dónen capacitat de renovació a una festa que la gent ha fet pròpia i que cal que s‘organitzi des de la pròpia societat
Anònim JO,
Publicat per llbalart 15 Oct 2007, 14:29No trobo a faltar xilaves, mocadors o guayaberas perquè no em fixo amb els demés. Si parles de festes seves o nostres, vol dir que consideres la gent diferentr, tems a l'altre, el qui no és com tu, un "altre" imaginari que només és a la teva ment, o és que els d'aqúí sóm tots iguals?
Et recomano que miri's més la persona i abandonis els prejudicis, segurament gaudiràs les festes millor.