El bloc de Lluís Balart Boïgues

Confesso que no entenc què volen fer els qui governen la ciutat de Tarragona respecte del Pla d’Ordenament Urbanístic Municipal. Han dit que el duran novament a aprovació inicial. No val l’aprovació inicial anterior? Jo crec que no, es va fer de pressa i corrents, amb una important manca d’informació, sobre documents inacabats, sense haver fet els tràmits que indica la llei i el que és més important, sense haver fet un procés participatiu que impliqués la ciutadania de forma que tothom hagués tingut oportunitat d’informar-se i donar la seva opinió, conèixer la dels demés i finalment arribar a un model de ciutat producte d’un ampli consens ciutadà.

Però per dur un projecte reformat - i ens diuen que molt - novament a aprovació inicial, no s’hauria de revocar l’aprovació anterior? L’únic argument que he escoltat per no fer-ho és que no es farà allò que demanaven el GEPEC i ICV-EUiA. Tinc molt de respecte per la capacitat d’influir del GEPEC, però aquest condicionament de la política municipal a allò que diu  la nostra coalició la considero desproporcionada.

LA NECCESITAT D’HABITATGE

Hi ha un altre argument més sòlid: la necessitat de crear sòl per fer promocions d’habitatge protegit. Tampoc  em convenç, perquè es condiciona la política social d’habitatge a la creació de nou sòl per construir i a l’aplicació de les reserves mínimes de sòl que imposa la llei. Així no es resol el dèficit de pisos que hi ha a Tarragona, com a altres llocs, d’un cost accessible a les economies de joves i persones que disposes dels ingressos que proporcionen els salaris que es paguen. El mercat immobiliari té símptomes d’esgotament, entre d’altres raons perquè els preus han superat la capacitat mitjana d’endeutament per pagar-los. Què farem amb aquest 70% de sòl pel mercat lliure que s’ha de generar per obtenir el 30% restant per habitatge protegit?

La conjuntura econòmica és favorable a unes polítiques fortes d’habitatge de promoció pública que donin satisfacció a la demanda d’aquest tipus de vivenda  i mantingui l’activitat en el sector de la construcció, la paralització del qual pot repercutir en una crisi que s’estengui a altres sectors. Per definir l’abast que ha de tenir aquesta política cal avaluar quin és el volum de la demanda i això encara no s’ha fet.

Per altra part, una nova urbanització exigeix preveure nous serveis i dotar les mancances existents, cosa que no resol  del tot el POUM que es va presentar i que entenc que ha de ser un tret essencial de d’una política de progrés.

EL FERROCARRIL

Al model urbà que es proposa per la ciutat s’hi afegeix una altra novetat, continguda en l’avantprojecte de Pla Territorial del Camp de Tarragona, que consisteix en situar l’estació del ferrocarril a la Plaça Imperial Tarraco. Bé, no  gaire novetat, perquè aquesta proposta no és altra cosa que la recuperació de la que va fer l’enginyer de la Junta d’Obres del Port Saturnino Bellido l’any 1882, com es pot llegir si es consulta la pàgina 91 del  llibre d’Elena de Ortueta Tarragona, el camí cap a la  modernitat. Urbanisme i arquitectura. L’apartat titulat “El litigi entre les companyies de Ferrocarrils i els interessos municipals” és d’imprescindible lectura, ara que s’aborda un problema que ja preocupava els regidors de fa cent vint-i-cinc anys.

A mi, la proposta em sembla atractiva perquè situa l’accés al ferrocarril en el mig de la trama urbana, prop de l’estació d’autobusos, de les facultats universitàries, de l’Hospìtal Joan XXIII; aquest emplaçament facilitarà l’ús d’un transport públic més sostenible des del punt de vista de les emissions i per afavorir el  menor ús del transport privat per carretera. Per altra part preveu estacions ferroviàries en altres indrets de la ciutat, facilitant la mobilitat urbana i dotant el conjunt ciutadà d’infrastructures.

Però alhora em crea molts interrogants. Cal saber com afectarà l’urbanisme el nou recorregut de la via, per quins punts es soterrarà, quines expropiacions són necessàries,  com es resol la circulació per  la Plaça Imperial Tarraco, que no pot patir un transit col·lapsat per la concentració d’importants edificis de l’administració pública que es poden reforçar amb un nou edifici administratiu municipal. A prop s’ubicarà un important centre comercial, “El Corte Inglés”, que pot complicar la situació. Una estació de ferrocarril ha de tenir enllaç amb altres transports públics, hi ha d’haver parades de la xarxa d’autobusos urbans i ha de permetre una bona circulació dels taxis, Caldrà que enllaci ferroviàriament amb l‘estació de l’AVE del Camp de Tarragona i amb el futur Tramvia del Camp, el Tramcamp, que si  no el preveu ha de ser una reivindicació institucional i ciutadana. Vull saber també què passarà amb els terrenys públics que ocupen les vies actuals, com es preservarà la costa des del Gaià i Tamarit fins la platja del Miracle, famosa pels seus taurons, i què es farà a l’esplanada ferroviària del carrer del Mar, alhora que s’ha de garantir que les vies arribin al port, i si n’hi ha d’ample europeu, millor.

I EL POUM QUÈ?

Si les raons socials i les queixes ciutadanes no  fossin suficients, aquesta recent proposta pel transport ferroviari, per sí matiexa implica que el POUM ha de tenir importantíssimes modificacions, que no es limiten a atendre les al·legacions presentades (per cert, amb quin criteri?) ni  completar els documents inacabats o inexistents que n’havien de formar part. Plantejo el dubte si aquesta mancança fa nul·la de ple dret la primera aprovació.

La nova ubicació de l’estació e ferrocarril  és un canvi prou important perquè sotmeti  a alteracions tot el Pla, per estudiar a fons l’avantprojecte i si s’hi opta integrar-lo en la ciutat sense inconvenients.

També resta pendent de definir el model ciutadà,  per quin s’opta i quins han estat rebutjats i per quines causes. La pressa no és bona amiga de fer les coses bé i ens hi juguem massa per permetren’s errades.