El MNAT no es transfereix?

No fa gaire ens arribava la notícia que el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) es transferiria a la Generalitat, fet que acabaria amb l’actual situació de doble dependència de la institució, la titularitat de la qual és estatal i la gestió està transferida a la Generalitat. Però de sobte el conseller Tresserras diu que el ministre ha comunicat que aquesta transferència  no es durà a terme, restant el MNAT com l’únic museu de Catalunya que depèn del Ministerio de Cultura.

La decisió del ministre de cultura, César Antonio Molina, esta presa segons un jacobinisme centralista que no respecta lleis ni reconeix els governs autònoms com part de l’entramat institucional de l’Estat. Sembla que la seva gestió estigui destinada a recuperar el centralisme administratiu més ranci, que havia deixat endarrera la seva antecessora, Carmen Calvo, la ministra que va començar a complir la llei retornant els papers de la Generalitat que estaven dipositats a l’Arxiu de Salamanca. Inexplicablement en algú que es diu socialista, el senyor Molina ha suspès el retorn de la resta de papers als seus legítims propietaris, assumint la infàmia de mantenir un espoli documental fet sota la força de les armes amb la finalitat d’aplicar una cruel repressió que va suposar la mort i presó per a milers de persones.

L’arbitrària resolució de retenir per al Ministerio la titularitat del MNAT perjudica Tarragona, actuacions d’aquesta mena impedeixen d’unificar el conjunt patrimonial, arquitectònic i arqueològic de Tarragona sota una única autoritat. La dispersió de competències i titularitats perjudica la gestió i l’oferta conjunta del nostre llegat. El nostre Ajuntament i la Generalitat ha de demanar enèrgicament aquesta transferència i immediatament constituir un organisme autònom, o qualsevol altra figura adient, que s’ocupi de la seva direcció i administració.

Els espais museístics

He d’advertir que personalment sóc partidari de destinar la Tabacalera a Museu Arqueològic, per diverses raons. En primer lloc perquè està situat sobre un jaciment arqueològic que d’aquesta manera es preserva sense haver d'hipotecar l’urbanisme de la ciutat. En segon lloc perquè el conjunt de la Tabacalera té espai suficient per desenvolupar un projecte museístic de qualitat, per emmagatzemar les peces no exposades permanentment i per acollir les instal·lacions auxiliars que li calen a qualsevol museu actual. Finalment, perquè l’edifici té un interès intrínsec com exponent d’un tipus d’arquitectura industrial de vocació ciutadana i decorativa alhora que satisfà les necessitats per a les quals fou construit, la fabricació de cigarretes. Amb la Tabacalera es guanya per la ciutat un espai de jardins i un museu en la doble vessant arqueològica de l’antiguitat i la industrial.

Per altra part, em preocupa què passarà amb l'edifici de la plaça del Rei si finalment el MNAT ocupés el complex d'edificis de la Tabacalera. És d’esperar que el magnífic edifici on hi ha actualment el museu seguís destinat a una funció vinculada amb el patrimoni, com a centre d’interpretació de la Part Alta de la ciutat, que és un conjunt complex que requereix d’ajuts per entendre la monumental obra d’enginyeria dels romans sobre la qual van bastir els espais del poder provincial de Tàrraco. Una obra tan ferma que es manté en peu al cap de vora dos mil anys de la seva execució i que durant molt tems ha estat l’únic reducte urbà de Tarragona.

I, posats a demanar, m'agradaria, si és possible, de cedir un ampli espai d'aquell edifici on pugui instal·lar la seva seu la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (si als seus membres els interessés, es clar),  en reconeixement de la seva tasca en defensa del nostre patrimoni.