El bloc de Lluís Balart Boïgues

Ahir Joan Boada, secretari general d’Interior del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya va anunciar a la premsa que l’ajuntament de Tarragona haurà de pagar les seus provisionals requerides pel desplegament dels Mossos d’esquadra a la demarcació, ja que no s’ha pogut edificar les definitives a causa de la negligència dels anteriors responsables municipals. Això vol dir que els diners que el consistori ha de gastar en aquesta despesa no ho podrà fer en altres serveis a la ciutadania. La tertúlia de Tarragona Ràdio d’avui, que havia de compartir amb Jordi Sendra (CIU), Alejandro Fernández (PP) i Begoña Floria (PSC), tots ells consellers municipals de l’ajuntament de Tarragona, ha estat monopolitzada per aquesta notícia.

Malgrat que he arribat amb molt retard als estudis, he escoltat bona part del debat i no em podia creure allò que deien en Sendra i Fernández. No tan sols negaven cap responsabilitat en la demora a posar a disposició d’Interior els terrenys per edificar, sinó que feien recaure les culpes de la malifeta a l’actual ajuntament i al govern de la Generalitat, cosa que rebatia amb abundants dades la portaveu municipal socialista, Begoña Floria. La causa del retard en posar a disposició d’Interior els terrenys necessaris per aquests equipaments es deu a l’erràtica conducta de l’aleshores alcalde Sr. Nadal en aquest assumpte. Quan l’ajuntament va ser  requerit per fer la cessió de terrenys per al cos de mossos, va fer oferta de dos, un als Quatre Garrofers, en el nucli central de la ciutat i l’altre a Campclar, renunciant a establir criteris ciutadans en l’elecció, que és el que pertoca a un ajuntament. Quan el departament d’Interior es va pronunciar per la opció dels Quatre Garrofers, els aleshores titulars del departament, senyora Montserrat Tura i de l’alcaldia de Tarragona, senyor Joan Miquel Nadal, van oferir una roda de premsa conjunta per anunciar l’acord. L’endemà mateix, l’alcalde anunciava, en els matiexos mitjans d ecomuniciació, la seva disconformitat, afirmant que s’havia de fer a Campclar, en una insòlita demostració de deslleialtt institucional. Aleshores, perquè no va fer oferta exclusivament de terrenys en aquesta zona, que s’haurien acceptat? Probablement perquè l’estratègia era estar disconforme en l’elecció, fos quina fos.

La ubicació del Centre Regional de Comandament dels Mossos d’Esquadra ha estat polèmic perquè implica una decisió que altera l’actual model ciutadà en favor d’un conjunt més integrat de les seves parts i amb una distribució d’equipaments i serveis que compensi les actuals desigualtats i això era possible emplaçant el Centre Regional a Campclar. Per això, en el seu dia, vam presentar una moció al ple municipal on demanàvem que anés a aquesta ubicació, que va ser aprovada amb el vot favorable de tots els grups municipals a excepció d’ERC. L’acord contemplava que l’Ajuntament oferís únicament els terrenys a Campclar, i aquesta part el senyor Nadal no la va fer. Clarament és un acte d’obstrucció a la construcció d’un equipament important, que reforçarà allò que Nadal havia defensat nominalment: la capitalitat de Tarragona. En això, es veu que no li interessava.

Per altra part, el PP, que també es va pronunciar per l’opció de Campclar, és comprensible que quan s'havia de materialitzar optés per dificultar en tot el que li fos possible l’arribada dels mossos, perquè no la vol. En això no ens posem d’acord el senyor Fernández i jo. El Diari de Sessions del Parlament de Catalunya del dia 25 de gener de 2007 (sèrie C, número 27) recullen la compareixença del conseller Sr. Joan Saura davant la comissió de Justícia, dret i Seguretat Ciutadana. En nom del PP va intervenir el senyor Daniel Sirera, que no és qualsevol, i va dir, textualment: “Per tant, nosaltres li demanem que s’aturi el desplegament, que es consolidi en els territoris on ja estan desplegats.” És una opinió ben clara, pel PP el desplegament de la policia catalana en la totalitat del territori és una qüestió ajornable, volen mantenir una situació impossible de manca de completar el model policial de Catalunya i fer indefinit l’excés de cossos policials, que perjudica la seva eficàcia.

Ara s’han de pagar els plats trencats que han originat una despesa a l’Ajuntament del tot innecessària si les coses s’haguessin fet bé quan tocava.