El bloc de Lluís Balart Boïgues

El Fòrum de la Diagnosi de l’Agenda 21 de Tarragona, concebut com un acte de participació ciutadana en el procés d’elaboració d’aquesta agenda té el mèrit de començar els processos participatius que l’Ajuntament de Tarragona manifesta que aplicarà, però alhora va palesar que encara queda un llarg camí per recórrer a l’hora de donar participació activa a la ciutadania.

La sessió es va desenvolupar en un ambient excessivament tutelat, més proper a una escola bressol, amb targetes de coloraines per fer votacions a ma alçada, en un acte conduït per una tècnica en participació ciutadana que va començar adoptant un aire excessivament paternalista, dedicant més atenció a refutar les opinions dels qui expressaven discrepàncies amb allò que es presentava que no pas atendre les exposicions que es feien , que per altra part van ser d’alt nivell. Val a dir que l’esmentada tècnica va anar moderant-se així que avançava la sessió.

Va ser un desencert demanar l’aprovació sobre un document que voluntàriament s’havia ocultat als assistents, contradient allò que es deia a la convocatòria respecte que tota la documentació estaria a l’abast a la web de l’Agenda 21. Els documents presentats consistien en uns anàlisi DAFO on s’havien unificat oportunitats i fortaleses per un costat, i amenaces i febleses per l’altre, segons es va dir per simplificar-lo, però l’efecte assolit va ser el contrari, era més confús.

En conjunt, la diagnosi té defectes a corregir, que es van manifestar en un notable rebuig a les propostes presentades. En la forma es detecta massa precipitació en la seva redacció que li resta rigor, tal com van indicar diverses intervencions, i és excessivament autocomplaent, conté afirmacions que van sorprendre la majoria de l’assistència, tal com dir que les xarxes d’assistència sanitària i social estan suficientment descentralitzades per atendre les necessitats, l’alt grau d’identificació de la població  amb la ciutat (i totes les persones que “van a Tarragona” des de determinats barris?) que hi ha abundància d’instal·lacions culturals, esportives i no recordo què més, que hi ha una molt bona xarxa de transport. En general els redactors han volgut fer content l’equip de govern municipal, incloent promeses electorals com si fossin ja realitat.

En l’aspecte conceptual la diagnosi fa massa èmfasi en els aspectes ambientalistes, assumint els pitjors tòpics sobre les polítiques ecològiques. S’oblida que el Programa 21, una eina del qual n’és l’Agenda 21 local, té com a finalitat la lluita contra la pobresa amb un model de creixement econòmic que no malmeti el medi ambient, i aquesta preocupació es veu poc en la diagnosi. Tan poc, que en cap moment parla dels  nivells de pobresa que hi ha a Tarragona.

Ara cal saber què es farà del treball d’ahir, com modificarà, per millorar-la, la proposta de diagnòstic que es va presentar per sorpresa.

Per altra part, les persones que vam participar-hi volíem fer en un fòrum polític, on l’interlocutor havia de ser l’alcalde o la regidora responsable de l’àrea. El paper dels tècnics és aplicar les conclusions que accepti i li transmeti qui té la responsabilitat política.

La bona notícia és que, després d’anys i panys que l’Agenda 21 era només una partida  en el pressupost municipal tarragoní, la dotació de la qual desapareixia en qualsevol expedient modificatiu de crèdit, ara s’hi treballa.

Només cal que els nostres polítics es desprenguin dels recels que tenen respecte de la  participació ciutadana i l’entenguin com una eina de millora de les decisions que han d’adoptar.