RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
25 Abril, 2008 18:30
Publicat per anforsa,
General
POSTRES .- EL POLITIQUET .---Recreació d’un personatge vulgar que té idees vulgars.
- Quin goig! Una carta del ministre i a nom seu, veu la mestressa del politiquet en la porta de l’entrada deixada pel carter. Delicadament l’obre. Caram, caram, el senyor ministre, quina deferència. Ha preguntat al seu amo -que és un politiquet que diu les seves misses i es relaciona amb la crema i té amics i enemics en eixa virtuosa família i un llarg etc.:
- - Ja has sigut tu que vols posar-me contenta -, Un ...- Je, je, je -, vulgar que no diu ni sí ni no, però la mestressa interpreta, pensa en el poder del seu marit i dona per descomptat que hi ha posat la cullerada de mel. - Gràcies. Ui que guapo ets...-. Ha collit el senalló i la cartereta dels euros.. – Vaig a comprar quatre coses. Oh, que contenta m’has fet -. El marit se la mira, avui està com una vedette...
- La botiga és plena de compradores... - Es la meva - ella es diu per si mateixa. Quina enveja causarà, però que pelin fulla d’oliver com els cucs... Una vegada que pot... La conversa versa... i ella s’ hi fica dins quan esclata...- El ministre m’ha escrit carta, que us en sembla?- I treu la carta segellada per que totes, totes, totes!!! s’assabentin, però, però... – A mi també – diu la Paca, i la Maria, i , i . i totes fins la botiguera. Quin disgust! Amb els morros eixuts ha rebregat la carta i sobre amb ràbia poc continguda. On figura el seu nom i ben escrit hi ha premut les ungles, aquelles lletres han sagnat, han sagnat...!!
- Quin tràngol per aquella dona. Ella que volia, que pensava acollonir a la patoleia... de sabudes, de prepotents, de... Per que ? en aquell Je, je d’assentiment no li m’explicaves que tu, politiquet de capses de mistos, inútil que convius amb mi i pretens que sigui la teva esclava..., no intervenies en la matèria i no hauria fet JO. si, JO el ridícul davant de les meves amiguetes del cor. Per que politiquet? Per qui penses que em vesteixo a l’ultima moda, duc el millor pentinat, la cara brillant com la cera..., per qui penses que ho faig PER TU ? Ves- te’n a pastar fang que per mi no seràs ja res de bo...Per fer-los-hi la guitza a elles... Que et pensaves ?
- La mestressa té raó. No li havia de dir? Això no es fa. Tirar per terra l’orgull propi d’una dona? De la seva dona...?
- El politiquet pagarà la seva culpa. Un plat amb aigua i una forquilla fins que la mestressa enfadada li baixin els fums, per que ara surt el foc amb més força que un soplete o un forn de vidre.
- Jo diria que es disculpés, que fes l’orni, que li regali un ram de roses... roges. I que es previngui i que no parli massa, qui sap si necessita un paraigua per aturar els llamps i trons si la provoca i arriba la rufagada.
- Ai, politiquet, ja reflexiones allò de si pogués tornar arrere.... Quines coses porta la convivència matrimonial, veritat? I si acaba aquí rai.
-----------------------------------------------------------------
- 104.- Va procurar el pintor, ajuntar-se o casar-se amb la Marta. Així no li faltaria o mancaria pèl per els seus pinzells.
- 105.- Hauria preferit casar-se amb Mèrit - xolla, però s’ acontentava i es satisfeia amb Mèrit – xell .
- 106.- Més val que trobis en el punt a la teva dona que no pas en el coma.
- 107.- El peix li deia al pescador de canya: - Prefereixo viure amb el dol – or, que amb l’ am ( l’ham) que si et clava del revés et senyala mal. Per que el dolor es pot suportar, però el mal aquest et pot matar.
- 108.- El be que donen a l’humanitat la gallina, la dona i el porc, és de mèrit. Però, recapitulem. La gallina, després de pondre, surt contenta escatainant fins haver deixat l’ou per el profit d’algú; la dona, complint el seu pla mensual es neteja i es posa més maca per la possible pròxima aventura, i el porc, el maten, n’aprofiten tota la seva carn, es dóna complert sense tassa i es queda sense vida per un sempitern en be de la humanitat. Qui dona més al pròxim?
- -----------------------------------------
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
24 Abril, 2008 14:36
Publicat per anforsa,
General
- 96.- A la persona l’acompanya seva ombra i seva olor. Bé, la seva ombra quan fa sol, ara el que és el tuf ...? Clar, la suor, no és aigua de colònia, i no diguem d’altres deixalles líquides i sòlides.
- 97.- Corria més que un lladre que l’arremet la policia o que se li escola el diner del butxacó.
- 98.- Descobriria el dolç encant de la independència encara que sabés que fins per néixer depenia dels pares, del cordó umbilical, dels bolquers, de les carrutxes, i així, fent-se gran i depenent sobretot del diner, del temps fet minuts, etc. i li volien fer creure que podia ser independent, ell sabia que per quan havia viscut podia conèixer que dependria de la independència, per el que continuaria sent dependent encara que fos de la seva volguda independència.
- 99.- Donem la merda als altres com a premi per que nosaltres no ens la podem acabar?
- 100.- Allí darrera els seus ulls, en el fons del fons, naixien, habitaven i sorgien les seves intencions. També dins, en l’interior podia guardar la por, el terror, la comprensió, etc...
- 101.- Tirem sal a l’olla si és necessari, però no en tirem a les ferides.
- 102.- L’eco és l’ombra o repic de la veu ? La carícia és la sublimitat del tacte? El silenci és la presó de la oïda ? La negra fosca és la ceguesa de la vista? La insipidesa és la negació del gust?
- 103.- Quan un es queda sol en la seva muntanya es creu el més poderós. Un dia el vent i la pluja, és a dir, la tempesta ferotge el fa baixar al pla, abans no rodoli pel espenall i quedi de panxa enlaire i indefens. Allí, amb bons ulls veu que el pla és rodejat d’altres muntanyes com la seva i fins de més altes i gruixudes. Aleshores, es vol fer amic d’elles per que compren que el seu poder solitari no supera el gruix del grup de pujols, muntanyetes i muntanyases. En referència, ell era un pobret que no podia ni parlar i menys encara cridar...
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D. Sant Jordi-
23 Abril, 2008 17:14
Publicat per anforsa,
General
DOS LLIBRES -- PARE I MARE
DEL SEU FILL ANTONI . 19 - 04 -2008
-----------------------
DORMIU EN EIX LLIT DE PÈTALS DE ROSA
QUE SON CARN NOBLE DE FILLS, NETS, BESNETS
AMB ELLS ESDEVINDRÀ LA PAU FORMOSA
I L'AMOR QUE VOLGUEREU PELS CONREUS.
DORMIN EN NOSALTRES VOSTRES LLIBRES
PER ENCORATJAR-NOS SEMPRE LA LLUR FE,
VOSTRA PRÈDICA DE PERSONES LLIURES
CALI EN EL COR SUPREM DE L'UNIVERS.
CALDRAN DIES DE GLÒRIA I ALEGRIA
QUAN S'HAGI ACONSEGUIT EL NOU CONSENS:
PAU, AMOR LLIBERTAT SENSE FALSIA,
SÀVIA NOVA QUE VOLGUÉREU AMB ANHEL.
QUAN S'ESCAMPI PEL MON L'OLOR DE ROSES
ARRAMBLANT LA BRUTÌCIA VIVENT,
NAIXERA D'ENTRE EL PEDRAM I LES BROSSES
EL ROMANÍ QUE L'ABELLA EN FA MEL.
ALESHORE,S LES BOQUES QUE EREN GANA
SACIARAN VENTRES DE NEÒFITS SERS,
NOVA GENERACIÓ OMPLIRÀ LA PLANA:
EL SER HUMÀ RETRÀ INTEL·LIGENT.
NOTA.- NO HE POGUT COL·LOCAR L'ESCANEJAT DE LA POESIA TAL COM HAURIA VOLGUT. FRACASANT SE'N DEPREN. A VEURE SI A LA PRÒXIMA.
---------------------------------------------
EN EIX DIA DE SANT JORDI HE VOLGUT PENJAR AQUÍ AQUEST RECORD VIU DELS MEUS PARES, ELS SEUS LLIBRES. UN, EL PARE L'ESCRIGUÈ L'ANY 33 I EL PUBLICÀ.- "UN MENSAJE" ESTÀ EN CASTELLÀ, PERÒ EL VOLIA EDITAR TAMBÉ EN CATALÀ I NO VA PODER, MORÍ L'ANY 1934.- LA MEVA MARE VA ESCRIURE "HISTÒRIES DE CAL VINYES" ALS 93 ANYS, SI ALS 93 ANYS I EN FEU DOS COPIES CALIGRÀFIQUES. DESPRÈS ALS DEU ANYS DE LA SEVA MORT, -ELLA ENS DEIXÀ AQUÍ A LA TERRA ALS 97 ANYS AMB UNA CLARIVIDÈNCIA ENVEJABLE FINS L'ÚLTIM SOSPIR - EL SEU NET EL VA EDITAR PER LA FAMILIA.
----------------------------------------
PER SANT JORDI LLIBRE I ROSA.
--Escrit d’Antoni Fortuño Sas – 13 – 4 - 07
Una llegenda preciosa
celebrem els catalans:
Doncell per noia formosa
matava un cruel drac.
........................................
La princesa del castell
filla és de monarca o rei.
...................................
Un drac que son cau és cova
que vol carn, si no la roba,
exigeix gran sacrifici
en son sagnant desfici.
Gent del tot atemorida
per salvar-ne pròpia vida
cedeixen al cruel drac
la princesa beneïda
per poder-se alliberar.
Arraulida està la noia
davant el drac, - fràgil toia -
i espantada per de més...
Un doncell d’espasa i daga
el seu coratge no amaga
i s’enfronta a l’animal.
Després de lluita ferotge
a son ventre daga allotja
propiciant bassal de sang.
La princesa n’és salvada
de ser-ne sacrificada
en trist holocaust sagnant.
i el doncell rep recompensa...,
la princesa en ell sols pensa:
L’Amor en ells ha triomfat.
--------------
El llibre conta llegenda.
Dels catalans n’és prebenda
que imaginari ha escrit
i la sang del drac exposa
l’olor suau de fèrtil rosa
que en floreix el mes d’abril.
------------------
Avui, un llibre compreu-ne.
Una rosa regaleu-ne.
Cultura i Amor units.
------------------------------------
SENYOR, SENYOR ...Senyor, Senyor...,
Quan pugin les mosques de bon matí
a obrir-ne les cortines de ta cambra.
Quan encenguin el fort llumí
que tot el terral neguitós clama.
Quan s’estripi el vel transparent, fi
que es com un mar blau que empara.
Quan la lluminària tota sigui aquí...,
pregunta a les mosques si el coixí
de la terra és amb bonança,
i et diran que per qui baix
toquen tots el contrabaix
que omple d’horror greixós l’ànima.
Que els humans, els teus germans,
arrasen rius i mars, barrancs i muntanya.
Si no t’ho diuen to dic jo
que ho pateixo cada jorn
nit, matí, dia, tarda i vesprada.
Senyor, Senyor...
Quan al migdia t’honorin les abelles brunzint,
servint-te amb patena d’or la bresca
- romerosa mel i cera fina - lluint
per que ta boca es clogui en sa menja.
Quan la taula allotgi copa i suau vi
que junt amb mel i pa fins l’àngel vell mastega.
Quan havent dinat vagis al llit
no dormis migdiada, tingues delera,
guaita al balcó que mira lluny del dit
posa en marxa ta infinita ciència
i baixa o envia l’arcàngel del teu crit
i parla serena...
i mana i ordres promou i seré condemna
Que ningú treballa per Tu,
Ni un de sol fa sa feina.
Tothom el profit a rebost seu s’endu
i no preguen i donen delmes, ningú hi pensa...
S’han tornat endurits, càustics, bruts,
no sembren blat, panís i cap d’ells rega
la flor i dallen la poncella,
perverteixen als menuts
o els tracten, si no fan el manat, com bèsties.
Senyor, Senyor...
Quan ja es faci nit, i surtin els escarabats
dels taps que clouen els petits forats
que la llum donen les estrelles
i escampin llengües de celístia d’elles...
Quan arribin terra cobrin mantell blanc daurat
besant el desig de Tu a tes meravelles...
Quan beneeixi la claror la foscor de terra i mar
que no embraveixi i que cridi a rebat
per que tothom busqui perdó d’ulls i celles...
L’aigua dels rius d’amor s’ha assecat.
no hi ha concòrdia de bens ni pastorelles.
El llauraor ressec, terròs i estivat,
i el foc immoral arrasa els termes.
Tingueu pietat en la nit,
que s’escoli eix infinit,
que retorni la Pau a les eres
i que la voluntat ompli les llars
de llibres d’indulgències de vostres creences
i tot sigui com abans d’eixes tempestes
i que fe, esperança i caritat
regressin a poblar eixes terres.
----------------------
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
22 Abril, 2008 18:33
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES .- EN LA MON – CLO – A, NO ES CLOU EL MON.
- Al JU i al JOS els he agafat que pujaven les escales retornant del banc de la MON - CLO - A. Anaven xarratejant i no volia el meu esperit - que no el veuen -, destorbar-los, abans al contrari, m’interessava gravar la conversa quan s’aposentessin al sofà propi veient la tele... ( Ja recordem que el JU es quelcom sord, i el JOS necessita gots de vidre davant dels ulls per veure una mica clar el que l’envolta, ara xerrar, bueno, de pel·lícula un Martinez Soria o, en fi.. ) He passat davant com dic, hi el posat el cul espiritual en una cadira i he esperat que les crosses arribessin a la saleta ben moblada. Esbafegant una mica com màquines de tren de vapor han arribat i s’han situat. JOS, que no hi veu gaire, ha engegat la tele..., però extasiar-se en la contemplació, no és per ell...Però sap disculpar-se.
- JOS.- Quin canal vols, a mi no me’n interessa cap, pel que fan... Bunyols sense farina. Vull dir pitreres, cuixes i llavis carnuts que no podem haver
- JU.- Tu, no, però jo si.
- JOS.-...La colilla encesa en la canal i com botarien... Res, misèries... Que te’n sembla del que deien del Alonso...
- JU .- Que aquest any ho té magre amb la RESSOLT...
- JOS.- Es que mai me captes. Jo em refereixo a l’antic ministre de Defensa, que ara l’han posat de Portantveu...
- JU.- Noi, que l’any passat li va fer la guitza aquell el HA – MI – EL – TON, i aquest any que amb la RESSOLT ho tenia xupat, ara el cotxe no l’encerten. Res, jocs de crios, però la morterada que s’endu ja la voldríem...
- JOS.- Això de posar el Alonso de Portantveu potser si que al govern li farà propaganda gratis per aquest circuits de Nostre Senyor..., Se les saben totes. Oh, i ara que hi penso, l’altra Portantveu també es d’això dels cotxes, sí, home. Ai, coi! No es diu com el Carlos?
- - JU.- Estic distret, quin Carlos? El de cal Buberol ? .
- - JOS.- EL Sainz , el Sainz
- -JU.- Em sembla que no li diuen Sainz, si no Saenz...Que una E és una E, i una I, és una I.
- -JOS.- És igual. Ella ja té la I del seu marit i la E, doncs de Espanya que és del Pom, Pom...
- -JU.- Pom, pom ho fan els tambors de marcar el pas. Vas veure a la CHACON com passava revista?Hem sembla que val aquesta noia. Valenta, fill meu, Amb feo a la panxa...
- JOS.- Feto, feto és diu, aquí i a tot arreu i no feo. Si et sent la dona ja et fotrà. Morros una setmana i no hi tornis .Ja saps que se la estima a la Carme. Aquesta noia es capaç de fer posar a un exercit cos a terra i passar-hi per damunt. Ja ho ha dit el Rosendo que ella acabarà amb el masclisme i tot serà Pau i roses... I aquelles dentoles, Juan, que les estreny amb ganes
- - JU .- No la vull massa a prop. Aquestes femelles... Que no me’n fio...
- JOS.- Doncs, l’Alonso, no el dels cotxes, si no l’altre vaig veure que li dava consells. Un pardalet que se’n ha assabentat, aquest matí em deia que li va dir: - Abans de fer CHAC, noia, mira ON... Que s’ho diuen tot. Les preparen... Tot sigui per be, que deia aquell. Per que ara amb tantes dones al govern, qui farà les truites... Ara no ho sabrem.
- - JU.- Potser llogaran al Arguiñano.
- - JOS.- Que dius ara, al Arguiñano? Al del BULLI, al Ferran, per truites i ferrar ous, és indicat.
- -JU.- SI...Creu-t’ho, per indicat l’Arguiñano que sempre posa PEREJIL que diu ell i sempre fresc i verd, es veu que dona gust als plats. Que se les saben totes. No ho son com naltres...
- JOS.- ...Que no hi veiem de cap ull...
- El Juan ha apagat la tele i tocant-se el tressero, ha plegat veles i amb la crossa ha posat en marxa el tren. L’altre torcant-se les ulleres per veure-hi més no ha aconseguit reduir les diòptries. Fastiguejat ha collit la crossa i ha fet camí cap al plat de patata i bleda que l’espera. No ens ha dit adéu, ni ha vist que els havíem pispat la conversa. ADEUUUUUU.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
- 93.- Podrien passar uns cables ben gruixuts des de el Sol a la Lluna,- coses més difícils s’han fet -. I en ves de donar la Lluna aquesta llum blanca la daria potent i segura com la del astre rei i per la nit ens estalviaríem el rebut de la llum i no contaminaríem. Però els polítics que son això polítics, per molt que els científics els posin bones idees davant dels ulls o ulleres cap d’ells en fa cas. Deuen pensar que què farien per les nits si les nits fossin dia – figurem- nos vint-i-quatre hores de dia i cada dia -. Quin canvi més gloriós hi hauria, fins no ens caldria dormir, o en els dormitoris hi sobrarien els matalassos... I diuen tots ells que faran canvis quan manin. Que ens creguin i ens facin cas i a la feina. Això seria un canvi, un bon canvi i profitós. S’hauria acabat la contaminació ? Jo penso que canvis així a algú no convé i deu ésser algú amb molt de poder...
- 94.- Els buscaven i no els trobaven. Un poli estordit i castellà per més senyes i que casualment portava un mapa i fent-se l’interessant l’estengué damunt del capot del cotxe i davant del seus superiors que no creien que un simple poli els pogués donar una lliçó, va senyalar un lloc i digué . Paki – están. Tots van mirar atropellant al poli que havia tingut una visió tant brillant. El poli es sobreeixia content com un gínjol. Amb tota il·lusió, com si fos una cosa excepcional deia :- Paki - estan, Paki – estan. – Han passat dies i encara els busquen i no els han trobat No devien estar a Pakistan. Seria una casualitat que un poli encara que ben intencionat els localitzes solament obrint un mapa.
- 95.- L’aigua es cola ràpid en l’arena. Un infant ... és com arena verge. A un infant... donem-li aigua potable.
technorati tags: perejil , truites , bulli , chacon , alonso , arguiñano
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
21 Abril, 2008 18:09
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- EL COTXET QUE PARLA.
- No sé si a vosaltres us ha passat mai que el cotxe ens avisa que si els neumàtics, que si el fre, que si el gasoil, que si...., moltes coses les preveu i ens posa en alerta, però que us parli i us digui coses importants, ratllant l’oportunisme del moment i ser-ne inoportú, son figues d’un altre paner.
- El meu cotxet, la xiblada de casa l’anomenen de nom Roget – hi ho és -, i de cognoms o llinatges, mira per on, Petit i Valent. Ja el tenim batejat. Ara aquesta propietat que tenen tots, la té i a demés em parla i m’exigeix. Que no hi doneu crèdit? Val, val, per vosaltres feu.
- Fa un temps que va haver-hi eleccions al Parlament de Catalunya. Bé, fins aquí no passa res. És extraordinari que quan em dirigia a votar i per fer-ho, entrar en el col·legi electoral, ELL, que estava aparcat a tocar de la porta d’eix lloc, al passar per el seu costat em crida suaument i em diu :
- - Noi, posa les claus i engega que jo també tinc que entrar a votar -. Quasi que de la sorpresa em desmaï-ho o el cor em falla i em dona un patatús i em quedo més llarg que un dia sense pa. Refet del primer ensurt, quasi sense fer-ne cas per que pensava, m’he tornat lelo o és veritat que el meu Roget em parla, ELL, remata la feina i torna a llençar la seva veu :
- -Mira, fill, si no engegues no puc entrar, o sigui que mans a la butxaca i treballa que per això et serveixo i no vull que diguin que jo no voto i no tinc dret a... -.
- N’hi havia de fer cas? aquí els cotxes no voten que jo sàpiga. Però abans que faci un escàndol m’apropo més i amb veu calmadeta i res d’estridències li dic : - Aquí no voten los cotxes, ni en lloc. Ara això sí, passeu la ITV ...-.
- – Com s’entén que no voten els cotxes, jo a Barcelona, amb el meu amo anava a votar, i tant,...-. – I quan et miraven a la llista – m’ho prenia a xunga – també hi erets, és clar, si home...-. – Que no tens memòria ? El que val per a mi és el nombre que porto visible i que et demanen els mossos quan et fan parar, eh, mutxaxo...-.
- – No t’enfadis – vaig pensar que Petit, però Valent i no volia que fes un espectacle, per això estan els circs. – Val, tens raó. Però confessa’m el secret a quin cotxe o marca votaves – Jo pensava que no sabia qui regnava i aquí el faria caure del ruc. Però la sorpresa... – Mira, abans votava la P, es a dir a PUJOL, i si em donava la gana la M. o sigui MARAGALL. Que et sembla...? -.- -
- Si, ja veig que portes una M i una P, si senyor. Però ara, aquests dos personatges estan a la reserva i ja no et serveixen, diguem a qui penses votar ara, per que et veig molt fantasiós -.
- - Doncs, mira, puc triar... O Pep Montilla o el Mas. Au, posa les claus i a la feina que no hi hem d’estar tot el dia....
- No sé, no sé. De vegades hi ha sorpreses que no les acabes de pair. Que el Roget parli. Caram,..
- ..................................................................................................................................................
- 60 A.-Estalviava de boig. Comprava baratet. Ai ! Els calers, qui i com un se’ls gasta? Com que el resultat no era l’adequa’t tornem a comprar i gastar abans no es faci de dia. Tot sigui per no gastar.
- 61A.- Quantes vegades parlem per parlar? Per moure i satisfer la llengua? Si una vegada de cada deu ens callem o emmudim, és possible que sols diguem nou tonteries - si es que diem tonteries- que si fos en diners fora un bon tant per cent. Com ompliríem el cte. corrent ? Possible,
- 62A.- Donar un caramel a un menut és donar dolçor al paladar del nin, però, a demés, ens hem fixat que el somriure d’ell adquireix en nosaltres satisfacció vivificant d’agraïment parangona amb la felicitat o quasi ella mateixa que se’ns presenta amb el somrís o paraula del infant. Fer feliç un altre ser és augmentar el nostre goig personal.
technorati tags: Pujol , Montilla , Maragall , Mas , Parlament , Catalunya.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
20 Abril, 2008 21:12
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES .- Converses de dos vells quan tornen a casa de la MONCLOA.
- Consogres de parentiu vivien en la mateixa casa. S’havien fet grans i el treball físic no els anava massa per que ja n’havien fet prou abans de jubilar-se. Ara arreglaven l’hort per viandes per casa, i vigilar altres coses per que als joves no els passes de llarg.
- Els sobrava hores per anar a la Moncloa, el lloc, no el nacional, si no un racó del poble on es reunien, sobre tot el homes, ja de la tercera edat, que les cames no els tiraven massa, però cap i llengua eren al seu lloc.
- El Juan era dur d’orella, no sord, si no aquell problema de conveniència que si no convé no se sent ni s’entén. El Josep duia ulleres i el beure, aigua i vi era el seu, ara el veure-hi li anava ample i li queia del damunt i, és clar, li causava més d’un problema.
- Quan arribaven a casa de la conlloga amb els amics, engegaven la tele per assabentar-se, per estar al dia i asseguts a les butaques pròpies – cadascun la seva, això si, per que els dos tenien el cul delicat i se’l col·locaven sempre adequadament, ja tenien el motlle fet -, Doncs, com dic, ben repapats començaven les converses tallades al retirar-se per esperar l’hora de la menjada principal.
- (Anomenarem JU, al Juan i JOS, al Josep. Així veurem si ens entenem. El quasi sord es el JU i el curt de vista el JOS. A demés al JOS li agrada llegir com els xinos, de dreta a esquerra i diu algun disbarat que el JU no entén de vegades. ) Comencem que va per nosaltres.
- JOS.- Coi, coi això del reuma.
- JU.- Que et passa? Que el COI rema? I tant si rema el COI, sort en té del SAM. Vull dir el vell SAM aquell del Bar – cel – Ona... Que sempre ARRANCa.
- JOS.- Que em fan mal les cames, coi, home, coi. No et parlo del COI
- JU.- He entès COI i per això t’he contestat.
- JOS.- Hem sembla que té raó l’Albert d’allà de la Moncloa, Ja els ho diu el Papa i tothom que a Pequín estan en pecat, en fi que el pecat el tenen a Pequín. Però qui posa el cascabel al gato, eh, eh
- JU.- En ves de parlar del gat dis-me: Que han contestat de Pequí?. I que han dit?
- JOS.- Que vols que diguin? Que les multinacionals allí hi tenen molt a fer i algun grande deu voler fer el tonto per veure si els convens de que si la matança de BIT – ET es dona i segueix, els ordenadors que necessiten del Tib-et, vull dir del que Te – BIT, no, no, que els xinos si maten tots els BITS, deixaran de fer aquestes caixes tontes i molts de nosaltres, els pobrets, ja ens podem acomiadar d’Internet per que el tindrem internat.
- JU.- El que et dic que ja s’ho faran. Jo no hi monto a la Division Azul, que ara en diuen Cascos Blaus i que facin els jocs amb cartes o amb bit-lles si no tenen Bit. A la nostra edat...! Jo no em mullo la panxa per dingù.
- JOS.- Es que no podràs mullar-te-la. De on trauràs l’aigua si no raja l’aixeta, i ni deixen regar l’herba ?
- JU.- Sort ne tenim de l’Erbre, que si no les pasaríem magres.
- JOS.- Et dic que no deixen regar l’herba...,carallet.
- JU.- Que t’empatolles de l’herba, ara em parles dels fumarros de l’esternut? Del Hat--chís ?
- Naltros amb vi ranci en teníem prou per passar una bona nit ,i ara, tot es fumarros i pastilles de sta Teresa, aquella que resant s’extasiava. I mira com va la joventut.
- JUS.- Juan que jo et parlo del problema de l’aigua que és molt grave. El que deia el Rosendo, que ell es cura les morenes amb pixum hi si renta les mans també i les té fines més que una vedette del Molino. Per què no ho podem fer tots i estalviaríem un fotimé de llitros d’aigua. Res, que hi ha un desconcert, sí, un desconcert. Escolta bé, mira, diu que ara volen la RUINA (Roina) per tots, que ens portaran la RUINA amb això de l’aigua.
- JU.- Amb les pensions que cobrem, i els fruits com van i l’aigua... Tapat Josep...
- JOS.- Que si seq – era aquest país, ara amb la sequera farem posar el vi car i..., que tothom begui vi i el problema arreglat... Collonades !!
- JU .- Tu somnies borratxo. Es veu que vols fer més rics al Llac i al Serrat que per aquí dalt ho tenen ple de trulls de vinatxa.
- JOS.- I els calers de on els treus per comprar botelles de trago i mig que valen una carterada plena...?
- JU.- Em sembla que ens crida la dona per anar a dinar. Que el rau rau no para, a veure si el tranquil·litzem. Au, Josep, apaguem la tele que no fan res de bo, ja ho has vist i ...
- JOS.- Hem d’estalviar consum elèctric en la nostra societat de consum i benestar.... Me’n foto de tot el tinglado que ens munten aquests pallassos... Fins l’aire per respirar haurem de pagar, i vinga impostos... Ja tenim una bona guerra, no el Guerra... Això de les teles acabarem apagant-les com un misto, bufant... Així...fufb...fubf... Que coi de mando a distància, ... Que no veus que tot progressa a marxes forçades, ... Falta aigua, dons n’he portem...!! Un cos nou de bomberos per portar aigua a la capital muntarem , amb això hi guanyarem, si, home, sí.... Portar aigua i apagar focs... Abans amb el bujol, bevíem tota la colla i apagàvem el foc i el caliu a l’hora de plegar i fins fer cendra... Ai, retrons...
- JU.- Que deies...? Que trist es ser sord, mareta meva volguda...
- El Josep no para, ho arreglaria tot a casa dels altres, és un superman. I el dia que es posi de seleccionador, ala ....estem perduts.
- Ja no el sento. Deu omplir el pap que ja es hora. Adeuuuu...
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
19 Abril, 2008 21:09
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES -. D'ORDINADORS VA LA FESTA, QUE APROFITI..... A QUI ?
- El menut ordinador li deia al gran i potent ordinador : - No et donis tanta manya en produir discursos pel nostramo, tant sols ha començat la legislatura, home...-. Treballador incansable el grandot tenia dins seu ja preparats els discursos de quatre anys de mandat del seu amo. – Feina feta, no hi ha destorb –deia satisfet.
- En sa joventut, lector incansable dels clàssics literats i dels moderns i contemporanis estava al dia en la construcció de les pàgines lectives del seu superior. Alguna rectificació, sempre a temps, deixava en tot cas boca badats als opositors i positors.
- El menut, que era sols com un uixer o conserge, però, així mateix, acaparava secrets,badomeries que circulaven per la zona de sa influència. Ell s’assabentà que el seu superior, es a dir, el cap de govern tenia obertes les bosses del diner i que amb seves mans entrava a sac, com un corb o picot fent canviar la història d’aquells diners. Millor dit i comprés, se’n apropiava.
- La justícia, dona fal·laç, posà el nas i mans en el afer i just trobaren les bosses canviades. Les que devien estar baix la custòdia del cap buides i foradades per les ungles sense escrúpols. La balança justa justament manà. – Si te’n vols sortir amb bé d’eix episodi diposita tres bosses plenes a la meva ma -. Que content es ficà el cap de govern !! Ni restaven trenta al seu favor. Se’n assabentà d’això el conserge i digué al literat : - Quins discursos faràs ara per tapar el forat de les bosses? El teu mandatari és ric, molt ric i ara pot pagar-ho tot, fins arruïnar als contrincants i contraris. Fins apujar-te de categoria i tracte més solemne i distingit -. Doncs, mira donaré les gràcies a tots per que en quatre anys he aconseguit fer ric al meu amo amb els meus discursos que han embadalit a correligionaris i opositors. Els he distret de manera que no s’han dat compte del sotrac de les bosses i no han pogut acusar de lladre al meu amo per que jo els desfeia tots els arguments. Així amb un tant per cent del que s’ha apropiat ha disfressat el desfalc i que el votin per quatre anys més -.
- – Bé, com que ell es ric tu també ho ets, o no? Per que si no et paga amb escreix pots fer-li pota de gall i en el pròxim mandat retornar-lo al principi de la seva misèria. Vull dir que el tens baix el teu pal·li per que no el mulli cap tempesta que es pugui presentar –.
- - El que em dius és interessant, però vull parlar de tu i amb tu en secret. És important. Donar-te les gràcies per tenir la delicadesa d’esborrar totes les proves concloents que m’afectaven a mi i a ell. Sense tu no hauria pogut arribar a la meta en un assumpte difícil i feixuc com aquest. No tot es fer discursos bons,no !! Des d’ara et nombro ajudant meu i naturalment amb el sou que tu vulguis, per que ara no s’ha de fer ric nostramo sol, NO, ara ja som tres i a parts iguals, al fi i al cap, si no fos per nosaltres, que faria aquest tontet?-.
- Ja sabia d’es d’ara que fora secretillos de passadís i badomeries de rentador. Havia entrat en la plèiade dels ricatxos nou vinguts, que tant de greu sabia als rics d’herència que veien mermat el seu riu i feien esforços de flaquesa per controlar la situació de la seva aigua que se’ls escolava cap a camps de cultiu contrari.
-----------------------------------------
- I que les bromes portin aigua, si els plau.
- Nota.- Recordo que abans es deia : No gastis bromes que porten aigua.( Plors. Bé com que el plor en porta d’aigua, quin miracle.. !! )
- ------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
- 4.A- Telegrama a Bush, aquell home dels EE.UU. de part dels talibans : .- Os envio dos tartas para que seais felices. – Os ama Bin Laden. Al segell es pot llegir la data d’enviament : Onze de setem...
- 5.A- Per anar en aquell grup havies de tenir una plaça – hagués set un pis, encara ! Una plaça al seu nom no la té qui vol. De vegades ni un súper estrella
- 6A.- Quan et diuen No, No ho facis, no se’t exalta l’esperit de contradicció que portem tots dins i dius, doncs, Sí, ho faig ? Som així. Això d’analitzar primer abans d’actuar es quelcom que deixem pels altres, els monos que es rasquen el cap fent veure que pensen...
- 7.A- No,es que no...Davant no veus cap dificultat, ja no et persegueix ella, la emprenyadora, la que sempre la tenim vora nostre ...Què feliços!!... Però, pensem que en un segon n’hi ha prou per que se’ns presenti i amb tota cruesa i virulència ens declari de nou l’estat de setge o pot ser la guerra.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
18 Abril, 2008 19:06
Publicat per anforsa,
General
El Juan havia arribat a casa cansat. Era dijous i el següent dia li esperava feina delicada i que no podia ajornar-la. Era mecànic de cotxes. En el taller on treballava eren : un com ell, la secretaria i la dona del amo, i el propietari del negoci, també treballador. L’amo no hi havia estat en tota la tarda i el cúmul de treball era enorme, anaven pesats, per això per avançar feien hores de més per quedar bé amb els clients. Al no ser-hi el Cristòfol i Cruanyes de cognom, va preguntar a la mestressa si li donarien per les festes que s’apropaven,- un pont -, quatre dies més per treure’s una mica la ronya del damunt i amb la colla fer una sortida per netejar les idees.
La mestressa li contestà que això ho reservava pel Cruanyes. : - Pots comprendre-ho, tu mateix, hi ha molta feina, però Cru-anyes...
No li satisfeu massa la contesta i es posà un xic nerviós. Necessitava l’esbarjo i encara que mai el Cristòfol -que ell deia -sempre l’havia tractat com amic, que ho eren, la seva muller, no sé, no sé... A l’hora se’n anà cap a casa amb el dubte de la concessió afirmativa, amb el cansament al damunt i amb la previsió d’un divendres per quedar planxat si volia complir amb lo promès als clients.
Tot arribar a casa, allà per les deu del vespre, després de fer-li un petó a la muller, li explicà el seu dubte. Miraria de sopar amb una esgarrapada i a descansar sense veure cap programa dels preferits. Volia carregar piles. – Bona nit -. – Bona nit, dorm tranquil que no t’amoïnaré...-.
Abans de no res roncava a gust. La muller el sentia i pensava que cansat està....
En la profunditat de la dormida se li presentà el somni. Era en una sal de jutjat. Veia les togues negres de jutge, fiscal, advocat acusador, el seu, el defensor... Aquest,- no havia començat la cerimònia-, li parlava suaument a l’orella donant-li consells, com si fos les ultimes paraules que percebria. Ja el jutge, un personatge amb barba blanca com un got de llet, va dir que tot allò començava. Al costat seu el Cristòfol amb una cara seria se’l mirava amb altivesa. Ell es sentia atordit i confós. Ja no sabia qui parlava. El fiscal devia ser L’acusava de demanar vacances, ell no comprenia, Com ho podien saber? Mirava en torn seu i la mestressa no hi era, es tornà a girar mig d’amagatotis i la veié asseguda amb cara d’extremunciada, com si ell tingués la culpa.
– No es giri, -va dir el fiscal -, atengui...i contesti a les preguntes. Vostè, -menys mal que em tracte bé – Quan es troben al matí a les set abans de començar el treball, allí en el bar es beuen un cafè? - . – Sí, per què, que no el podem beure? -. - Digui solament SI o NO -. Cames i genolls es posaren a tremolar. – Segons ens diu l’acta fa tres mesos que s’aturen al bar. Quan de temps estan allí, un quart d’hora? Digui SI o NO -.- SI, més...-. – SI o NO -. No sabia si tornar a dir SI... No digué res per que no li sortia l’aire per pronunciar cap paraula, es sentia petrificat.
– Així, jo l’acuso culpable de voler que li donin vacances quan ja ha rebut cada dia un temps computable i a demés un diner diari del preu del cafè que compensa el salari que hauria de cobrar.. Jo el trobo com a culpable i exonero al seu amo de concedir-li vacances pagades ja que les ha percebut d'antuvi -.Va sentir un galimaties de paraules, no sabia qui parlava. Aquell home de la barba de llet se’l mirava i semblava que li deia fort com quan cauen llampec i tro junts i que ressonava en el cap, pulmons, ventre com si hagués d’explotar... CULPABLE, CULPABLE, CULPABLE...S’havia despertat el Juan. Els peus fora del llit. La muller, : - Que et passa, Juan... - . – Que soc culpable de demanar vacances, que no me les donen, ... ho ha dit el jutge..., que... -.
- Anem, Juan, rentat la cara que t’anirà bé. Has somniat, ho has somniat,...-. – No, que tu no hi erets que m’ho ha dit... -. L’aigua que la muller li refrega per la cara el retorna en sí...
------------------------------------------------------------------------------------------------------------Son quasi les set. Va cap al bar. El Cristòfol i el company l’esperen. El Cristòfol li diu al Juan : - Ahir la dona em va dir que voldries vacances... Te les hauré de donar. Tots ens les mereixem Tancarem el taller aquests dies. Tots necessitem una mica de descans per que no parem... - . – Ai, Cruanyes, vull dir, Cristòfol...
--------------------------------------------------------------
Nota.- Acuarela de l'autor del bolc. -Roselles i llicorelles -05
---------------------------------------------------------------
1A.- Quan a un el subvencionen,etc, és que el consideren pobre i, a demés, esclau de les decisions dels de la piràmide? 2.A- Les religions ens diuen que siguem tal com elles volen que siguem, és a dir, millors, sense faltes ni pecats, així amb el decés anirem a un lloc millor encara que el que tenim ara.Les empreses ho han copiat en sa política de treball, hi ens posen robots per que estem millor. Però qui paga la Seg. Soc. el treballador de a peu o el robot? La Seg. Soc. no farà figa i aleshores què... al cel qui hi anirà? Tots mirarem el blau del cel de garres enlaire?
3.A- No parlava massa clar, al ordinador hi pronunciava orinador. Preguntarem per que no deia PC.? Hauria set pitjor, per ell significava Pet ,Caca. Escatològic !RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
17 Abril, 2008 16:38
Publicat per anforsa,
General
ROSELLES, LLAVIS DE NOIA.
escrit per A.F.S.gener 2002.
-------------
En el mar bellugadís
de blat i ordi vibren
les roselles.
En ses puntes
glands guarnits verd.
Becs picant el cel
en busca d’aures,
empesos per elles
en joiós vaivé.
prepuci obrint i arremangant
i surt seva rialla
com gosets amb llengua fora,
com xibals xoles
amb bragueta oberta
per on guaita camisola.
Traient, al vent, poc a poc,
llengua sedosa
que inicia el pam i pipa
del que serà son llençol.
Paraigua que obre
la forquillada
i, van, distretes desfent
de sa roba els plecs.
Quan llencen ales
de papallones,
ses colors vibren
diferents.
Banderoles de fi paper...
Tels de ceba
rosats, blanc gris,
morat, vermell sagnós,
estendard al vent
Escrinys plens
de diamants de vida.
Copes de gèrmens vivents.
Calzes en rebulla,
minúsculs botonets, sorra negrosa,
que, destapant tapa,
surt la llavor progènie
que s’escamparà pel camp
per renovar vida.
Avui, roselles mares,
antuvi en cicle fèrtil filles
sa nova vida no veuran.
No besaran seva canalla,
ni culatxos rentaran.
Efímeres vides.
Gland, prepuci, grànul, botó,
llençol, llavor
per reproduir l’espècie
i morir abans
de besar el fillol
Ressecada,
cremada
pel vent i el sol
sense pietat.
88.- Deixem-nos contaminar per l’emoció positiva del moment, no estanquem el riu i apartem el sentiment que ens embarga.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
16 Abril, 2008 20:34
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES .- QUINES BROMES, UN ESTATUT VAL MÉS DE VUIT PESSETES.
- Està tot el nou Estatut del Estadet poblerí en vies de créixer. Quan l’empresa va néixer tots volien fabricar els seus articles i com en un guió teatral hi posaven ats, ets i uts i punts i comes i encara molt més per que els actors no tinguessin dubtes.
- Quan el tingueren arreglat digueren: - Ha quedat molt bé -. Com que els empresaris necessitaven diner, ensenyaren el projecte al pare, padrí, tiets i fins a les empreses contrincants per fer adeptes i , a l’inrevés, els pararen els peus: - Aquest, aquest, aquest... articles no es poden fabricar o sigui que fora de l’estadillo -.
- El guió va ésser retallat i fins es sentiren insults als que volien fer pa sense blat. Com que no s’entenien ho posaren a la consideració dels vells i caps grossos i advocats de cap de marge que entenien de tot allò. Alguns es queixaren:
- - Això sols fa que endarrerir l’estrena de la fàbrica i la vella que tenim no serveix per el que hem de fabricar i ens demanen els clients -. Però com que els vells, son vells i no poden córrer, resulta que la cosa està parada i en mans del immobilisme.
- Veurem si quan faci bon temps les crosses caminen, és a dir, es posen en marxa per acudir a la cita o que els hi portin amb anganilles, i per favor, resolen amb bé i prediquen a favor dels amos de la fàbrica.
- No és per res, no, una fàbrica nova és una fàbrica nova i els resultats seran millors i tots hi sortiran guanyant, amos socis i treballadors... I, si els contrincants volen copiar...? doncs, tindran elements de judici en els beneficis o pèrdues de la nova fórmula de fàbrica.
- Au, deixeu-los hi fer, que tots hi guanyem... I si s’esbarren, que deia aquell,va per ells.
- Que voleu que vos digui, el NO en quasi tot és fer pensar en el Sí al contrincant. Després venen els ressentiments, enfrontar-se i al fi baralles i fer pensar en anar a posar la fàbrica en altre lloc.
- I aquí en fan falta de fàbriques noves, que ja venen els xinos...
- .....................................................................................................................................................
- 81.- Jo no fumo, però em fumen. Així s’estalvien de comprar el cigar o tabac de pipa.
- 82.- Si no et treus mai de davant del ulls les ulleres de sol, et passarà com a la senyora que no fa top less, és a dir, no es treu els sostenidors a la platja i el dia que ho fa, sembla que tingui a l’ombra les tetes com si davant del sol hi hagués un núvol o al revés ?
- 83.- Escoltar des de un racó o a trascantó pot portar-nos – si ens descobreixen - a perdre per sempre l’amistat, potser per que l’amic a qui espiem ara sap com es vessen al públic les seves opinions que considerava quasi en secret i confidencial.
- 84.- Li tiraren un got d’aigua a la cara i l’aigua va rebotar i caure pel pit avall de l’interfecte. Després li digueren : - Quina cara més dura, fins l’aigua hi rebota -.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
15 Abril, 2008 21:49
Publicat per anforsa,
General
- General --POSTRES.- Al menut i al vell en la seva excursió a la muntanya se’ls havia acabat l’aigua de la cantimplora. És estiu i el líquid és necessari.. El vell diu : - A prop hi ha una fonteta a veure si la trobes, no et posis dins del toll, doncs la embrutaries i no podríem beure -. És una fonteta que brulla de la roca com una foia i s’escampa en el bassal per sortir cabellera més enllà i sequiada per profit dels hortolans de la vall.
- El menut amb una corredissa per els caminals dels horts es planta en el toll. Allí es posa de genolls com si pregués i baixant el cap recolza les mans a la vora, aplica la boca en el líquid quasi quiet i suau i es posa a beure amb ganes d’omplir el ventre. Va parant per poder respirar i torna fins que mig esbafegant s’aixeca cansat, però satisfet de la proesa. El vell que arriba amb sa cama bona, la crossa, compren que el menut ja està satisfet. Venint ha vist l’operació que ha fet el net i li diu amb sorna:
T’has tornat una cabreta, veritat? Ara salta contenta que ja estàs tipa. Ai, carallet. Així com erets sol, haguessis anat amb els teus companys, potser, a hores d’ara estaries mes mullat que un poll, per que algun d’entremaliat al veure’t de genolls, una empenta i al mig del bassal hauries fet cap i xorrant d’aigua com en un bany – més conciliatori i volent explicar la llissó, continua amb el monòleg, per que el nin s’ha quedat parat ja que es creia que l’operació de beure l’havia fet de meravella.
– Ara veuràs com has de beure en eixos casos.- el iaio va per cloure les mans i ajupint-se les enfonsa en el clot i juntes les treu amb un grapat d’aigua que s’aguanta entre elles i, aleshores, la boca si que xucla amb comoditat.
– Veus, un got de carn per collir l’aigua! - . Com que la set no l’apaivaga amb el primer grapat, torna a ajupir-se i el menut que ha aprés la llisó, amb la crossa que ha abandonat el iaio, la posa com una espasa en l’esquena i apreta amb l’afany de gastar-li una broma que porta aigua.L’aguant del vell és admirable i aixecant-se rapit sols un peu es posa en el toll i es remulla. Com que veu la gràcia del net, diu com si parlés amb ell sol:
- Aquest peu no caldrà que mel renti, per que ja ha entrat en el bany.-
I el menut li esbotza : Als rucs les ferradures encara que se’ls hi mullin no es constipen -.
–Ai, plaga, ets com la teva iaia que es burla dels confiats i bones fe.
-----------------------------------------------------------
--------------------------------
- 76.- Sempre el pare i la mare –sobretot ella – creuen i veuen el seu fill com un nen petit.77.- Anem retallant a la paraula que ens claven a l’orella. Per exemple : CALLA, -ALLÀ, -LLÀ, -A. – Calla .- que portis silenci, que no parlis./ Allà.- No deu ser el més allà, però senyala quelcom./ Llà .- No s’usa ara. Abans per fer creure els matxos, mules, etc. era dir-li que anés a la dreta. / A .- Encara la diuen els ases ases, els altres en fan una interjecció i l’acompanyen d’una H per que no es trobi sola. AH !! O sigui que traduït és: Amor, Home? / I a l’inrevés : Call .- lloc jueu. / Cal.- Es necessita. / Ca.- que no s’ho creu. Que no! Potser és per això que no ens entenem les persones78.- La il·lusió no és la felicitat, però pot portar-hi. Cal tenir vocació de feliç.79.- Escoltem la mentida amb fruïció i bevem gota a gota i amb certa recança la veritat.80.- Li garantien el peix que li venien : - Mira, si no el trobes bo me’l tornes i et retorno l’import -.Com que se’l menjà i li feu mal, ell, per tornar-lo i recuperar el diner li portà les cagarrines amb un orinal. Com si no?
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
14 Abril, 2008 16:41
Publicat per anforsa,
General
- 66.- Veure la seva firma era conèixer-lo físicament. Una ratlla vertical demostrava amb signes el seu nom, i, d’altra, paral·lela en la verticalitat imposaven la seva altura en el paper com dos canyes de batre ametlles esteses en el terrer blanc. Llargarut de cames i cos amb cap restringit com punta de fletxa, circulava amb pas allargassat amb sincrònic automatisme. Ja us dic, trobar el signat paper era veure sa figura de persona.
- 67.- Anem amb pressa, anem corrent i busquem la solució. Sembla que la torbem, que la tenim, però no! Desapareix. Es la nostra por per seguir endavant i el temps no para. No agafem fortament la solució per que ens es canviant i de buscar l’alegria, podem trobar el desconsol. És la paraula enrevessada que no ens acut i no ens deixa avançar amb la nostra por.
- 68.- Per aguantar-se a l’aigua o per nedar – que no en sabia – no necessitava pas salvavides o carabasses lligades a la cintura. Ell sempre deia que si mai es trobés a alta mar amb un vaixell o barca i naufragués, inflaria les carabasses que duia entre les cames i agafant el timó, aniria a bon port sense cap classe de dificultat, per que de valor i boles inflades, i ben inflades no n’hi faltaven. Però potser no comptava que al pesar-li més el cap – per que el tenia ple d’idees descomunals com aquesta – es molt possible que els peus passessin a surar i el cap a beure oli. En canvi la seva dona que duia al pit uns pitxells o cantiretes ben arreglades ho tenia més favorable per que li surés el cap hi pogués competir amb la mar brava en cas necessari
- 69.- Quan a la plaça de toros, el públic exhibeix el mocador diu que concedeix l’orella del toro mort, o sigui un trofeu o premi. En canvi en un camp de futbol, treure el mocador significa que s’exigeix el cap de l’entrenador o del president i directiva. Llenguatges com els dels vanos i pai-pais que s’han de conèixer. Llenguatge de mocador : premi o càstig, muxaina o clatellot.
- 70.- Quan ahir era ahir encara hi havia temps, però quan avui ja és avui... I és que el pretèrit no torna si no en el record.
- 71.- En l’altre costat del riu qui hi havia? Dels seus o dels altres ? Graciosos o malparits?
- 72.- L’home, el personatge era plural, havia de ser plural i per a tots.
- 73.- La veritat que et diuen, la veritat que veus, la veritat que comprens, la veritat que és. Quantes veritats per ser això : veritat. Tria, a veure si trobes la veritat. Ni han que agafen la que els convé, per això que VERITAT, no sé. Quina ens fa falta? 74.- Segurament que la felicitat total és manifesta quan un dorm i els somnis son meravellosos
NOTA,.Foto de l'autor del bloc. Roselles en una cuneta de carretera. Son com mosaltres, estan vermelles,per que se'n riuen de les misèries que passen per el costat seu. Còrrer, còrrer, per arribar, a on ?
DISCULPA.- Quan vaig començar el bloc em feia la idea de complir diariament, però un imprevist en l'ADSL m'ha fastiguejat a mi i, potser, alguna persona que em segueix, perdoneu la vanitat, però no hauria cregut el que veig. Dec donar les gràcies a qui em llegeix i a TINET per aquesta meravella. A poc a poc me'n vaig sortint i millorant. Als setanta set anys i sense pràctica en aqueix medi....Estic content per la fita que assoleixo. Gràcies a tots els que m'animen a seguir.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
11 Abril, 2008 17:46
Publicat per anforsa,
General
no fem servir. Així tindran feina els legisladors...
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
10 Abril, 2008 18:51
Publicat per anforsa,
General
................................................................................D’això en diem s o l i d a r i t a t ???
- a54.- No tenia por a la sequera. De temps, s’havia engreixat i pesava 120 quilets i sabia que al menys el 80% era aigua. Era feliç, en tenia per beure, Déu ni do, dins seu... Si que beuria algun cubata, com a reserva de líquid i abans no rebaixes a pell i os ni quedava, mare meva... Aquests primets que han de passar dos vegades davant teu per que els vegis, je, ho tindrien malament, però ell ? Ha pensat patentar el seu pensament, sí, posarà una clínica i en marxa la seva teoria, no beure aigua, res, ni una gota i a aprimar-se. Ja ha rebut e-mails de farmacèutiques i clíniques per comprar-li la patent... I deien que era gros ? Quina barra.
- a55.- Ploure en l’argot futbolístic és fer gols i guanyar. Mentre el contrari o contrincant no en fa més que tu..., a vivir, que hi ha saó... I en moments de sequera, sumar el puntet del 0 -0 i sumar puntets i provocar algun penalty per si l’ arbit i linier cauen en el Sí, per que si no, boranit, targeta groga ... I sense ploure... El que deia’m.
- a56.- Tenir diner pel cafè, pel tren, per la gasolina del cotxe, pel dinar o..., per que del diner ens hem de preocupar del primer diner, el més menut que ens té vius per respirar. A la butxaca, al monederet hem de portar-hi el dineró per passar el dia... Demà, demà ja ho veurem. Qui l’ha vist el demà ? I és que ja volem ser a demà, quanta pressa ? Clar allò de que demà pot ser un gran dia, fins si és el dia de la Loteria de Nadal, en tot cas mirem si hem comprat el bitllet que ha de sortir, per que si no, no entenc la pressa.
- a57.-La FE ens pot portar a la FELICITAT, vaja, sorpresa. Afegim a la FE, mira, per que ets tu t’ho dic, LICITAT, que senzill i tenim allò que tan car va. Sense comprar res. Ara guardem el paper on hem escrit o si no, si ho perdem, s’ha fet fosc, sí, nit sense lluna.
- a58.- No sé que passarà quan falti l’aire, per que ja hem arribat a la primera lletra de l’abecedari, la A amb això de l’aigua, però fa un moment estava’m en la B, sí, el BENESTAR.
RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.
09 Abril, 2008 19:41
Publicat per anforsa,
General
- 53.- Segurament foten -se’n o de broma li digueren que anés al desert que allí trobaria infinitat de dones, ell així ho va entendre. Suat com un poll trobà, això sí, molta sorra, poca aigua i moltes dunes. Res del que li il·lusionava i li havien dit. Des d’aleshores pensà seriosament a no fer cas de veus no contrastades, era un perill. Era com si li haguessin dat un xec sense conformitat i que al posar-lo a la guixeta del banc per cobrar-lo li anunciessin que no hi havia fondos. Tot un drama quan un s’ha fet la il·lusió i necessitat de cobrar el que et deuen, per que si ningú paga, aleshores la roda no roda...
- 54.- També en els jardins hi ha fems i espines.
- 55.- Anava a recuperació per recuperar la beneiteria que havia perdut. Sapastre...
- 56.- Si t’estiren de l’orella, no te’n sentiràs tant, ni et farà tant de mal com si et treuen els dinerons de la butxaca per no tornar-te’ls.
- 57 .- La innocència és la ceguesa de la realitat veritable. Desconegut el per què de quelcom en son preludi i en son estadi, residim en el desconegut que pot no existir...
- --FOTO CEDIDA PER MARIA. ANY 2007
