• Cerca
  
  
• Menú
  • Albums
• Categories
  • General [143]
  • POBLES [11]
  • Per què ? [11]
  • RECOPILACIÓ DEIXALLES 1 [1]
  • radio cat [0]
  • CATIFES [1]

• «	Desembre 2024					»
  Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
  						1
  2	3	4	5	6	7	8
  9	10	11	12	13	14	15
  16	17	18	19	20	21	22
  23	24	25	26	27	28	29
  30	31

• Arxius
  • Abril 2011
  • Març 2011
  • Octubre 2008
  • Setembre 2008
  • Agost 2008
  • Juliol 2008
  • Juny 2008
  • Maig 2008
  • Abril 2008
  • Març 2008
• links
  • General
    • LifeType Admin
    • ESCORRIALLES - bloc meu
    • alb. fotos MARIONA
    • REBAIXES -- bloc meu
    • rogles aventura
    • som-hi
    • ajuntament torre de l'espanyol
    • LifeType Admin
• Meta
  • RSS 0.90
  • RSS 1.0
  • RSS 2.0
  • Atom 0.3
  • Valid XHTML

• 
• 

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.-de MILI.

03 Juny, 2008 19:16
Publicat per anforsa, General

1. POSTRES.-  Això de la mili ja no s’estila. Ho van treure de la circulació i ara, doncs, ara no poden eixos aubats que pugen, contar les grandeses de les amistats fetes en aquells temps que el dia i nit no esborren, al revés, encara es fan més grans..., i quan un s’hi posa a recordar i contar batalletes es mel al llavi i l’orella complaent espera canviar les tornes per que el seu article sigui escoltat com ell ha atès.

3. El politiquet que se’n recorda molt hi molt de la seva mili, gaudeix quan en qualsevol conversa surt el tema i pot posar-hi la cullera i remenar. Abans d’anar-hi, ja s’entusiasmava amb converses d’aquesta naturalesa. Pensem que en els pobles, l’anar a menjar xuscos – pa de la mili – era temuda, però al tornar un podia referir se als neòfits amb la superioritat del coronel que passa revista a la tropa, a demés els coneixements que s’adquirien en tal lloc era com passar d’adolescents a capacitats erudits i experts de molts secrets que els homes devien saber per la seva vida futura. Fins les noies se’ls miraven d’altra manera i donaven més crèdit al qui havia passat per guàrdies, imaginàries, revistes i pel a ran, desfiles, etc...

5. El politiquet s’ha trobat en una botiga amb un personatge que va fer la mili al seu temps.

7. Cara afable rodona / il·lustra el pujat vermell / dins seu la potència s’escolta / és paraula

   encesa al vent. / Gesticula poc quan explica, /sembla boirina el seu cabell / l’ull consirós veu i explica / i escolta l’orella agabellant distret. / No se li cansa la llengua, diu misteris, / sembla és troba en el lloc dels fets, / acarona les lletres dessucant imperis / com si fos l’hora de nou benifet.

9. El politiquet feu el retrat del personatge que de bones a primeres deia que era de..., que es deia... La presentació fou dels dos i entesa desseguida. Agafà la paraula i ja no la deixà, sols alguna interferència de poc preu. Sap parlar. A la mili, contava, va ser barber – quin privilegi – i sanitari – bona comunió, si senyor -. Tenia les urpes posades en tots els que un dia i altre també el necessitaven. Qui se’n lliura de les tisores i maquineta i navalla..., ningú. I si un té mal de queixal, o mal de cap, o una torta de peu, per mencionar coses senzilles..., ningú. O sigui que el castell era seu i ell en la torre de l’homenatge com un rei.

11. Era lluny de casa, a Sidi Ifni, aleshores encara colònia espanyola. Fa anys. Ara, el personatge, segons confessió seva té seixanta sis anys, és jovenet i ben conservat, les cames..., però salut a dojo. Ell anava recitant el seu calendari com si fos en aquell moment. Si ho narro tot, em passarà com ahir, no, una mica de cordura i passarem per alt moltes coses. Sols el retorn a casa. Llarg, sis dies de vaixell i després tren i ... L’alegria del retorn i la pena d’un viatge de borrego.

13. Amb sa feina de barber i sanitari, no cal dir que tenia personal agraït .Un jove al que l’havia curat varies vegades i no hi tenia un contacte directe, es trobà amb ell a dalt a coberta del vaixell. De dia era suportable però les nits eren fredes i humides i poca roba per abrigar-se. A la seva companyia li tocà aquell lloc.

15. Al encontre es preguntaren. El jove li digué que anés amb ell que estava per baix a la bodega i els seus companys li farien lloc. Així va succeir. A l’endemà al mati els companys ja el daven per perdut o qui sap si amb l’onatge o ... , havia anat a parar a l’aigua salada. Ell tot robust, els companys amb estomacs desarmats i amb el fred al cos. Quan saberen el destí nocturn tots volien seguir-lo, però, però... no tothom té amics quan convé.

17. El desembarco als dies fou precipitat. No pogué acomiadar-se del seu salvador i aquell se li quedà en penyora un jersei que ell havia pogut guardar després de moltes peripècies. Encara avui recordava amb enyor aquells moments. I més no poder fer-se una abraçada d’acomiadament.

19. És bo no anar a la mili, però en aquells temps que si no era a peu o en bicicleta era difícil anar lluny del seu lloc, amb la mili un es desplaçava i tenia ocasió de conèixer el que d’altra forma no ho tindria a ma. I les amistats les més sinceres que poden haver-hi eren a la mili. No m’enyoro,no.

                                           -----------------------------------------------

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.-Transvasament o Avortament.

31 Maig, 2008 18:37
Publicat per anforsa, General

 

1. POSTRES .- En el discurs el polític de torn li va tocar parlar dels embasaments. Se li va travar la llengua i va dir : - Els pantalons s’omplen ara que ha plogut. – algú li fa l’ullet i compren que s’ha equivocat i vol arreglar-ho – Volia dir, palantons, ...pantons,... pantanons... Buf...!! Em..bal...ses. Ara...! -. I és que de vegades, tot ens traeix i arreglar el desarreglo... buf...!!
3. Doncs, sí. Hi ha dos paraules que s’usen ara, son potents, destructores, desestabilitzadores... Buf...
4.                       T R A N S V A S A M E N T  ---- I ---- A V O R T A  M E N T.
6. El politiquet té una relació indiscriminada de situacions d’eixes paraules., les hi he trobat apuntades en un paper qualsevol, sembla que  no es vol posar amb ningú i es posa amb molts, amb massa
8. 1.-Al rei mag Baltasar li ha tocat proposar un dia Transvasament i desprès Avortament.  Que ja es fort. Des de el Segre – que quasi el segresten de veritat, bueno – avant i enrere.  Ha anat de Rodes a Pilats, ara sí això, ara no allò... Que ningú entenia res... I d’amagatons,.. I amb els finestrals de vidre es veu tot, encara que de babaus n’està el  parc d’esbarjo ple. Fins han cridat a tots els metges del sector per solucionar el segon problema, no fos que es morís el malalt. Clar que les rogatives han fet efecte i ha salvat la situació en l’últim penal. Hi ha quedat quasi en empat. Sort, com deia del penal – que no ha set presó – que ha tirat el cel a tot el costellam de muntanyes i terres. Que no ens confiem ni equivoquem, Senyor.
10. 2.- Un altre mag s’ha mantingut bastant en una línea això es així i així acabarà. Al final també ha avortat, es a dir, ho deixarà córrer tot.. Si, acomiadarà els vaixells com a Calella amb el mocador, és vendrà el mini trans... i esperarà el salari que ho solucioni tot. Ha pogut avortar tot el que havia pensat i com que quan toqui altra sequera, qui sap, qui sap, doncs qui sap qui s’hi trobarà amb altre fandango... I si no cal fer res ni comprometre’s, menys diners a pagar i les arques que no es buidin com els pantalons,...Que no estem per allargar més el breç que la mànega.
12. 3.- Del tercer que en parlarem, doncs, ja te prou transvasaments i avortaments a casa que ni lampistes ni metges treballant a destall ho solucionen i té feina per sobreviure... Res que els tres que no son un TRIO. – Que més voldríem que ens sortís i amb força calers que no empatxen.
14. 4.- I ja que parlem de reis, doncs, mira, n’hi ha que ensopeguen i podia succeir que es provoqués un transvasament de poders, però, no, això no... Es pogué avortar la caiguda i no ha passat res.
16. 5.-Com que n’hi ha qui té aquella recança de voler ser, doncs... Per què els petits davant l’adversitat es creixen... – què fort –  Doncs,també la relliscadeta podia transvasar al Honorable a no sé on, però també avortant en algun braç amic que et vol bé, doncs, mira... no res.
18. 6.- I que direm del Pascual. Ja li varen fer el transvas... No cal que avorti, no fill meu, no.
20. Potser demà en trobem alguns més. Jo n’he vist  d’escrits en un paper de diari, en aquell costadet que queda blanc, que hem d’aprofitar el paper, i no cal que tallin arbres per fer-ne, em sembla.

                                     ------------------------------------------------

1. 75. A - El cos humà, ens diuen que, en un setanta per cent, és aigua. Podem considerar que aquest element és un bé absolut. La terra, el nostre mon, un setanta cinc per cent és també aigua, i salada, per que es conservi? També per la terra és un bé absolut. -Nosaltres suem per mitigar el calor, és una pluja localitzada, però que s’evapora i va a l’atmosfera. La pluja deu ésser la suor de l’embolcall de la terra per ablanir les mancances del cos físic.
3. 76. A - Volem que ens quedin més de 25 cèntims quan paguem una factura i de felicitat també en volem més. Sabent conservar els 25 cèntims som rics, - per que els diners diu que crien -, sabent conservar una engruna de felicitat també som rics...si no els llancem per que ens semblen pocs. No us ho sembla?
5. 77. A- Si no vols que et mirin mana que tanquin els ulls.
7. 78. A - Quan la dona li digué així sense pensar-s’ho tinc tres homes.  L’home aquell no pensava que ella volia dir pare, marit i fill. que sí que els tenia. I es defensava : - L’un em portà a la vida, l’altre, l’amor em dona i el tercer és la joia que em fa viure i viure i viure per als tres estimar. 

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

30 Maig, 2008 18:12
Publicat per anforsa, General

 

1. POSTRES.-  Quan van a ramats els xivals... !! Quan ha arribat l’Albert, dos dels amics passejaven com si no els interessés res del que passava en el carrer. Ell, al veure un reguitzer de nois i alguna noia, escolars, que baixaven corrent com si els arremetessin amb pilotes que corrien per l’impuls dels peus , li ha vingut a la memòria quan al seu poble es contava les gosadies dels xavals del mas del Benitet.
3. Una família pobra amb deu o dotze boques com corbets, a demés del pare i la mare que no tenien esment – no podien governar-los a tots -.de corregir-los a casa i els deixaven anar com aus de pressa per els camps arrasant tot el que es presentava per posar-s’ho a la boca, ja que la pobresa del mas,  parets caigudes i finestres per que les pedres feien forats en els llocs menys propicis era evident.
5. Es contava, així ho sabia l’Albert, que un dia van anar a menjar figues a una figuera esponerosa que impressionava per les seves dimensions. Era com una plaça en aquella barrancada, soca i ramatge s’eixamplava i davall d’ella feia anys que els raig del sol no hi penetraven, quan plovia era un gran paraigua capaç de guarir bona colla de gent fent de refugi.
7. Com deia, la xivalada van anar a l’encontre del plat del dia. Qui els privaria? Cames tenien per arribar-hi i cames, per fugir si els sorprenien.
9. Com eixam es presentaren i pujaren per el ramatge situant-se en lloc propici per omplir-se el ventre. Els més menuts baix collint per les faldes o entomant el que els germans els tiraven. En cas de fallar en la recepció el xop a terra era com una cagada de gallina o de vacum menut que deixava ses deixalles per que la figuera en tragués bon profit. Ja es cuidaven ells...
11. La barbàrie que havia arribat a la figuera no respectava rames ni brots i la destroça era evident. Prop del camí era l’espectacle. Era hora en que algú podia passar fent via cap al poble i així va ser.
13. El inusual soroll del ramatge com si una ventada forta mogués el brancall posà en alerta a mula i cavaller que s’apropaven en direcció a la vila. Prou va comprendre que era el que succeïa per que els crits del grup no es mossegaven la llengua i la resistència del arbre no podia minorar la destroça que es consumava.
15. L’home esbravà un crit com un tro en tempesta. Però no feu l’efecte desitjat i l’improperi sols serviria per fincar més el treball que havien emprés el grup de salvatgesBaixà de la mula i deslligant crits i més crits, no aconseguia parar i reduir a silenci el desori que es figurava. S’apropà sempre amb la veu a flor amb amenaces i improperis, ja sabia les queixes del arbre i volia ell sol esbandir aquella bugada i fer neteja salvant a temps el que preveia una ensabonada com si una pedregada assolís aquell rotlle.
17. Quan ja era a tocar de la figuera, com si el vesper al veure’l revirés cap a ell, es trobà amb trossos de l’arbriu en mans de la bogina que començaven a arribar-li al seu damunt com si estovessin llana d’un matalàs... Els impactes no previstos no pogueren ser defensats i la palissa, abans de la reacció seva, transitava pel seu damunt,  arribava com una cascada llença l’aigua al buit per caure amb lleugeresa  fins al fons del penya segat, ell era al penya segat, però no el  roc dur i resistent per emparar el fragor i empenta ...
19. Per terra, esbalaït, la roba que cobria el cos no encertava a parar els cops que el sacsejaven i la sang brollava de diferents parts del cos ensagnant els garrots que continuaven ferint l’home. Ja sols era queixa, queixa plena. La figuera semblava que volés ajudar-lo per que amb remucs de rames es feia present en l’àmbit. Sols era el tremolor dels que encara dalt baixaven per unir-se a la batalla.
21. Uns agafaren la bestia que amb cua entre les cames es sentia perillar i encara que s’encabritava i les guitzes anaven estripant l’aire, el ramal, cadena fou per reduir-la quan la destresa dels més grans sotmetien els esbatecs ferotges que l’animaven, no volent deixar sol al seu amo davant aquella fúria apareguda als crits esgarrifosos del home.
23. La reduïren, clar que si... Quina insana intel·ligència habitava en aquells famolencs caps! Encara no tips de l’esgarrifosa tonyina propinada ..., ara s’acarnissaven amb la bèstia. Li lligaren les potes amb la corda que subjectava al bast la sàrria i com un camell en procés de càrrega el ramal acabà d’abatre el coratge del animal, ja que fou fermat a una rama d’ametller que no esperava ser còmplice d’aquells botxins sense misericòrdia.
25. L’home tou de la palissa i la bèstia lligada fins que algú els trobés poc farien per anar a buscar auxili, així que la xivalada triomfant com un exèrcit fill d’Atila sense cavalleria si no a peu pla emprengueren el camí cap al mas amb cants de satisfacció.
26. - Aquest ja no els amoïnaria mai més -.
28. A l’ajuntament, tots reunits, feren acudir a pare i mare dels interfectes. A pesar de que els consideraven uns necessitats de protecció, també els comminaren al pagament de la destrossa de l’arbre i  el imperdonable atac i conseqüent palissa al home i bèstia.
30. La resolució era anar a cavar vinya els quatre majors a les finques propietat del home. Els altres serien posats al PIXUM ( nom que rebia la presó en els pobles, un quartuxo fosc) fins que retornessin d’acomplir la jornada, aleshores els majors quedarien retinguts també en el lloc fins que el treball de redempció arribés amb la cura total de les nafres ocasionades. Quan això fos complert haurien de demostrar que no tornarien a intentar una salvatjada semblant.
32. A la finca, el primer dia ja els tingueren que cridar contínuament l’atenció, ja que els cops de càvec, quan el vigilant es distreia, no anaven dirigits a la terra si no a les soques dels ceps que tremolosos, no sols llençaven pampes, si no que raïms i sarmentada tendra era esbandida sense retorn. De tant en tant s’asseien al tall com figurant cansament i extenuació, amb crits agres contra el treball i a qui els imposava aquella pena....
33. L’Albert recorda que cap mandatari pogué sortir-se’n d’aquella patuleia.
35. Ara els esventats xavals del poble, no anaven a fer mal per omplir el ventre, però si amb la lluita per la pilota, volent emular als cracks futboleros, tiraven de peu i la pilota feia gols en caps o cossos de vells, vidres de finestrals, portes o avui, en les parades del carrer ample que es veien atacades per la xusma embogida volent tots menjar pilota sense cap respecte...
37. Ni els crits dels propietaris, ni la meuqueria de les dones – alguna potser amb algun fill allí – no posava coto a la dinàmica empresa que arrasava i s’emportava per davant quan trobava al pas com riuada.L’Albert, home bastant escèptic, és feia la reflexió de que altres temps podien ser pitjors. I en cada temps succeïen els actes adequats. Abans gana de fam, ara fam de pilota. Però les destroces... com si, com sa ... Fins en la pau n’hi ha..., que no farà en la guerra...

                                        --------------------------------    

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

29 Maig, 2008 20:14
Publicat per anforsa, General

 

1. POSTRES .- Avui el politiquet s’ha preparat per escoltar la radio i musica si era el cas amb aquell aparatet com una capsa de mistos que pel sant li varen regalar. Després d’esmorzar ha agafat el cotxe i se’n ha anat a regar l’hort com fa molts dies.
3. Allà s’ha col·locat els auriculars i ha pensat en posar musica. Li agrada la clàssica i ha preparat els botonets i zas allò engegat i sent un villancico,...
5. - Que és això? – segurament les netes han degut trafiquejar-li , i l’aparatet que canta – Ai, Pasqual no t’hi enfadis, que ha vingut un àngel del cel... – S’ha arrencat els botonets de les orelles i amb cara de fastiguejat ha volgut canviar, però... Ha decidit tancar-lo. Ell que escolta radio i mira tele sempre té notícies per comentar en soliloqui. Encara veu al tal Vidal i al Roger, els del basquet, canviant de llengua... Vaja, vaja.
7. Li ha vingut a la memòria un conte que li explicava sa mare.
9. Una catalana festejava amb un extremeny. Ell ja vivia aquí amb sa família des de petits, però parlar com ella català, nanis, nanis, nanis... Li semblava rebaixar-se. Ella enamorada no pensava en el que li podia passar... En el festeig havia de cedir, o si no ell feia morros... La noia per més que ho provava no se’l feia seu. L’amor pot més que certes banalitats i no fou obstacle per arribar al altar.
11. Quan el capellà que oficiava la cerimònia preguntà si volia a la tal per esposa ell sonorament digué: SI . Després l’oficiant preguntà a la noia i ella també sonorament digué: SI.  El rector es disposava a dar la sentència quan aquell xicot avançà : - SI NO DICES EL SI EN CASTELLANO, YO NO DOY POR VÁLIDO EL ACTO.  
13. No solament el capellà, si no també els testimonis expressaren que el SI era vàlid per a tots. Que era igual, que... No en sortiren i la boda, ell no la donà per feta i se’n anà amb cara de triomf com si hagués defensat el seu honor contra un atac frontal de tots els assistents
15. Voleu dir que no és molt fort? Però el que diu el politiquet deu ser veritat, per que ja sa mare li contava ...Com a conte o com realitat ? La mare es morta i no podrà explicar-nos la veritat..
17. Sabeu que diu el politiquet ? – Recristo,... que li va passar a sa mare en aquells temps...!!!

                                   ------------------------------------------------------

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

28 Maig, 2008 19:30
Publicat per anforsa, General

1. 
2. POSTRES .-PRO.-  Relat veridic del c. 13, el Pere. Sort que te'n vas sortir. CASA-Avui el JOS ha anat amb la seva dona a collir cireres, res mitja galleda cadascun per tenir-ne per casa i fer algun obsequi. Ja saben que la cosa està fatal. El fruit és preciós, gros de calibre, fa goig, però quan arribes allí i el culls, és una porqueria. Està badat i no serveix per vendre. Els dos hauran de fer mans i mànegues per recollir el que es proposen. Ha fet el be de la pluja, però, Déu meu, quina malesa... Si no és veu un no s’ho creu... En fi, res hi podem fer...
4. Allà a la Moncloa, en aquell banc en que els diners no s’hi ajoquen però si les lletres fetes paraules que s’escampen com el sembrador tira el gra per que germini i faci fruit, també allí tots els moixonets que hi ronden fan picotada i llencen amb la veu i trasllades amb les potes tot el milloret de les converses que si acullen. Joiós banc ! Joiós banc que t’assabentes del que és i no és i ets el punt de referència i companyonatge. Avui em sembla que el Rosendo vol agafar les cartes i fer de banca.
6. Rosendo.- ... la justícia fa el que pot, però podria fer més,... Si que els jutges son uns professionals que és basen en les lleis que tenen i han de fer-les aplicar... Deuen fer falta lleis més acurades o la societat convertir-se en més bons ciutadans i no necessitar d’elles.
7.  JU.- Vas per un camí perillós, Rosendo. Posar-te amb els metiàtrics...Com quan l’Albert, ell que no creu en Déu, maldiu de la religió. Parla de futbol, home, que tu sempre tens tema.
9. Rosendo.- Ja en parlarem de futbol. Però... ahir, un xicot em contava el seu problema. Mira. Eren la seva família, la mestressa jove, de bon veure i dos noies rondant els quinze anys en la sala d’un bar prenent un refresc... Tot tranquil. Arriben vuit o deu noiots de divuit o vint anys i se’ls posen al costat. A un senyor d’una taula propera l’envien a pastar fang i li prenen cadires, taula i quasi el beure. Es situen. A poc es posen amb les noies amb gracietes no massa educades. La mare, els diu quatre coses, ells contesten. Dos s’aixequen i amenacen a les tres i al marit el tracten de... L’home s’aixeca ...i un d’ells agafa dos botelles de cervesa de la taula i com si fossin punys el repassa a cops, mentre un altre el sacseja com si espolsés una jaqueta vella. L’home es defensa tant com pot, però acaba estès per els impactes. La dona i noies volen intervenir... Dos samarrades i les aparten. Ningú de les taules properes i més enllà en fan cas, ningú es mou. No es veu cap cuidant del bar, tots s’han amagat... Els noiots, sense pagar, però havent fet un desori a més de la palissa, marxen amb crits de festa...
10. Sols els gemecs de l’home i de les dones s’exterioritza... La gent d’altres taules toca el dos sense fer cas de res. El local queda buit. L’amo acudeix i s’explica. La dona ha sortit al carrer demanant ajut i un xicot entra. Telefona a la poli...
12. JU.- I ningú es presta ni a defensar ni ajudar? Això és terrible. Quasi que...
13. Rosendo.- Mira, l’home al hospital més de vuit dies i les dones a curar-se de l’espant.
14. JU.- Això és molt gros!!!
15. Rosendo.- Doncs, mira, al cap de dos anys ha sortit, segons l’home, la sentència...
16. JU.- Presó pels agressors...
17. Rosendo.- Presó? Ai, fill meu, quatre xapes per fer el vermut i para de comptar...
18. JU.- No sé si pot ser... Quasi que no ho crec...
20. Rosendo.- Doncs, ja t’ho pots creure. Quatre xapes. El del bar ja se n’hi cuidà el seguro i els noiots com que no tenen ni un ral, doncs, mira... A la presó els mantindrien i n’hi ha massa... Així, absolts amb quatre xapes... El que diu la llei, no estaven fixats... Ells s’ho saben... Ara tu no els toquis que et xuriparan la pagueta, amigo...
21. JU .- No, si jo no mi fico amb lios...!
23. Rosendo .- Sàpigues, que un cosí de la dona era a la terrassa i va fer-se el fonedís i aquí us quedeu germans... Això, és el que els ha dolgut més. Que ni un parent surti a defensar-te
24. JU.- La societat està podrida... Les teles que només ensenyen, mira, jo com que no hi sento gaire... Ja els hi dic als nets, massa tele, ... Ni el cosí, dius que no els va ajudar... Estem perduts, Rosendo...
26. Rosendo.- Ara, si vols, parlarem de futbol. Ja els fotria jo. Al que trenca la cama d’un, doncs, que ho purgui i que no jugui ni cobri mentre l’altre no entri al camp de nou... i si no juga mai més, doncs, que es busqui un altre ofici...Codonys !!

                                   ----------------------------------------------------------

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

27 Maig, 2008 18:16
Publicat per anforsa, General

 

1. POSTRES.-  La neta gran m’ha llogat, per que durant vuit dies l’ajudi a fer els partes meteorològics que els han manat a l’escola. Tot és cosa de bromes, núvol, vent, sol...
3. Fa anys per allà els setanta en una cartolina del Servei esmentat hi omplis uns sèrie de dades, com pluja, direcció del vent, gebra, glaçades... i temperatures màx. i min... Com que els explico coses d’aquestes a vegades, avui m’ha agafat al mot o per l’orella i ja em tindràs explicant-li batalletes a la  neta... i solucionant-li algun problema, com si jo... Però, no fem soroll, em sembla que el politiquet vol posar-hi cullerada...
5. L’he vist tot pensatiu al politiquet mirant darrera el vidre de la balconada. Plou. Quan fa uns dies patíem sequera, si, seq...era tot i ara n’hi ha que ja els cansa. N’ha vist de sequeres i de quasi diluvis, tempestes fortíssimes que s’enduien els bancals i semblava que tornés aquell Noé a fer una barca per salvar-nos a tots... Es devia comptar experiències viscudes... Ara se’n reia...
7. Recordava vells temps, era el Narcís, el que el feia riure. Narcís durant anys era el meteoròleg del poble.

1. - Narcís, que plourà...?
2. - Sembla que les bromes no en tenen ganes...-.
4. Un home resec de cara, nas llarguet, ulls enfonsats i llavis sense vora, prets. Una gorra cobria el poc cabell i d’indumentària la de l’època. Unes avarques que duraven fins que es feien malbé de tant trepitjar el panal i per mitjons uns borrasols – tires de sac envoltant els peus fins mitja cama a l’hivern i a pell de néixer durant el temps d’estiu -. Ell solet s’havia fet el personatge amb ajuda de la seva muller, una dona grossa, amb la vista a la funerala però una llengua com un sac de nous manejat contínuament. Ell s’estalviava la parla, i sols inconcresions deia, ella, tirava del fil sense parar i no hi havia debanadora – orella atenta -  que pogués plegar tot el que li sortia del llavi.
6. Cada dia el Narcís abans de marxar al tros, pujava al terradet de la casa – quatre pams quadrats – per certificar el temps que faria i anar-se’n o quedar-se.
8. Un dels tals dies, havent fet la seva inspecció – no ho havia dit – amb un catalejo, una ullera de llarga vista... Li semblà que el bromall com pinyes de bròquil que s’inflaven per tots els punts cardinals no prosperarien... Baixà ensellar la somera, bast i sàrria... I la mestressa...
10. - On vols anar desgraciat que no veus que no arribaràs enlloc... Treu la sàrria i bast i somera a l’estable que avui ja has complert... I seguia la cançó...
12. Ell, segurament segur del que feia no en feia cas i agafant el ramal de la bestiola marxava camí de l’incert. A cosa d’un quilòmetre del poble la tempesta no esperà que el Narcís arribés a sopluig, a la barraca que tenia al tros per les emergències de vent, sol i pluja i, l’aigua caient amb generositat el posava com un poll que ha entrat en l’abeurador. Del cornaló de la sàrria collí un sac, i se’l posà al cap – ja no es mullava tant -, i girant la direcció empresa abans, retornà cap a casa... La mestressa que l’esperava a la porta, mirava com aquell home, el seu Narcís, entrava a la plaça acompanyat d’aquell aiguat que ell com meteoròleg no havia sabut desxifrar...
14. -Ja t’ho deia que et mullaries, però ets un cabut... I mira la mullena, com estenc jo la roba....?
16. Desvestí la somera plovent, després ell anà a eixugar-se i treure’s roba i calcer i la fleuma encara barrinava amb el sac de nous de la seva parla, escandalosa i emprenyadora, sort que el narcís era un home corderet que sols mirava als núvols, no com aquell Narcís mític que es mirava al toll...
18. Vull dir que els meteoròlegs com Narcís els equivocs seus els paguen ells mateixos .. Els altres, doncs, mira, algun improperi els deu arribar a orelles... Predir el temps deu ser difícil... Eh, Narcís?
19.                                         ----------------------------------

1. 69.A- Qui pensi, pensi on pensi,pensi on.
3. 70.A- Quan un té el poder per les llongues,per petit que sigui, no les solta fàcilment. Si ho fa, sap que retornar ha aconseguir-les és més que difícil, quasi impossible.
5. 71.A- L’anomenaven SALOMÉ, però el seu ex amant o ex marit o ex parella deia al qui ara se l’emportava  li deia :SAL – O – MÉ què vols, que t’interessa?  I és que som així, quan ja no ens interessa  tot és tirar galledes d’aigua podrida...
7. 72A.-  M’agradava de jove el xapo – una aixada, més o menys -. Al clavar-se a l’esquena, ja de més gran la vaig deixar per el xaponés, per allò del groc – moneda d’or – o és com el rovell d’ou que estàs protegit per la Clara......... Ara, això, com que el blanc és suplantat per el groc, també ho son els xinos i venen per guanyar-se el groc....
9. 73A.- El perdedor dona la sang com a tinta per que el que s’ha imposat vencedor escrigui la versió seva de la història que circularà com vertadera.
11. 74A.-Podem matar nostre destí? Pot ser cosa pròpia, no exclusiva de botxins.

 

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

24 Maig, 2008 18:10
Publicat per anforsa, General

1.  
2. POSTRES.-- Com si el politiquet s’hagués tornat mig petit mig gran, feia el seu soliloqui que al no escriure’l en paper o proclamar-lo en veu alta, ningú se’n assabenta, la societat no en fa cas per que no hi pensa en reflexions com aquesta. i per això ell pensa que ...
3.  
4. Si ens deixen anar a la dula, sense disciplina, sense vigilància, sense..., ens trobarem que quan entrem a l’aula venint del esbarjo o esplai semblarà que ens encaixonen i els mestres son els botxins que ens posen el dogal o corda al coll. Aleshores es produeix la rebel·lió entre les dos forces, sí, un contra un disbarat, sí, contra molts ... Té totes les de perdre. Aquí comença o és el principi de la mala educació o abans ? – De menut, recordo el clatellot , el rebre el cop als dits de la regla, els llibres pesants, per la potència desproporcionada, el no deixar-nos sortir si no complíem els preceptes religiosos i, etc... Allò era una dictadura, això d’ara creieu que és una democràcia...? Em refereixo a  l’ensenyament, no solament de la escola, també la família per que potser aquí radiquen molts fallos en la societat.  Falta autoritat dintre de la llibertat, no del llibertinatge. Que desprès ho veiem reflectit en tot... Fem-nos-ho mirar .

PER QUÉ ? 5

22 Maig, 2008 18:33
Publicat per anforsa, General

1.  
2.  Nota.- En la foto deu dir .- No us amagueu, quants llocs visitareu!!! .- Rasquera fira maig 08. Venda d'objectes de palma
3.                    ---------------------------------------------
4. 25.- Per què a uns els hi donen per la cara i a d’altres pel cul?
6. 26.-Per què es diu que has nascut amb la flor al cul? Aleshores, tindràs l’inconvenient de no poder seure ja que la flor... pobreta
8. 27.- Per què sentim dir a la tele que congelen la imatge i en canvi ens diuen que els pols, nord i sud es descongelen i amb això també en fan imatges en documentals?
10. 28.- Per què diem quan un té una desgràcia que li ha tocat l loteria?
12. 29.- Per què els toros porten banyes? És que les vaques els son infidels ?
14. 30.- Per què els francesos escriuen EXIT, que per ells significa sortida i els catalans que topem amb ells només anant a Perpinyà, ÈXIT significa  - entre d’altres – obtenir bon resultat ?
16. 31.- Per què diem igual a CEL·LA si es un habitacle de convent o de presó ? Potser una espiritual i l’altra física.
18. 32.- Per què intercanvi cul - tural pot considerar-se una frase de l’argot gay?
20. 33.- Per què la Bíblia està plena de vers i culs ? Si ,si, ja sé que es versicle, però no negarem que fa bonic tal com ho he posat.
22. 34.- Per què quan fracassa el diàleg, es posa a concurs la violència ?
23.                                          ---------------------------------------------

 

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

21 Maig, 2008 19:12
Publicat per anforsa, General

1.  
2. POSTRES.- 19 – 5 -08 .—Avui la botella  d’aigua estava mig plena. Érem optimistes que plouria i així ha set. Quin goig aquell xim, xim, quina musica més dolça, ja ho deia Juan Maragall. Feia temps que ho desitjàvem i ara ens ha acariciat com la mare al nadó.
4. - Teniu, deia la pluja. – Beveu la Pau, renteu-vos les impureses. Ara ja tots us heu col·locat en el vostre lloc. En la prepotència, en la queixa, en la incertesa, en el dubte ...- No plou mai, sols sap fer vent...! Els meteors com ella ens abandonen. Com ho farem?...-.
6. Falta fe, no tenim esperança i no cal dir...Amor per compartir com els moixonets fan. La seva caseta és brèvola – dos palles, dos bastonets, un poquet de fang si els fa falta i quin coixí hi posen pels menuts...!!! – el seu aliment el troben per ací o per allà, i, l’aigua...?
8. Avui, en un tollet es banyava un menudet. La seva piscina feta per la natura, sense allisar, sense rajoles boniques, sense la tovallola per eixugar-se..., el líquid també l’havia posat, al ploure, la natura, si voleu, Deu, Alà, Buda,Shiva, Odon, Ceres... és igual, estava plena. Ell més content !! millor encara, satisfet!!!. Era la primera vegada? Per la corpulència i les traces, segurament. Jo m’he posat content només de veure’l ... M’ha obsequiat amb un exercici d’ales picant l’aigua i estofint-me...
10. - No tinguis por, que no et vindrà cap mal de mi -.
12. L’he agafat  i no ha xillat, que va !! Sap que els seus avis ja venien a ajocar-se a la meva barraca  i des de fa anys, marxen i tornen..., Allí és seva casa, la casa pairal... El mocador la cobert i l’ha eixugat, no ho necessitava per que ells saben com lliurar-se’n ..., la seva ploma no és de cotó ni de llana... Abans de deixar-lo li he fet un petó. Ha volat i s’ha plantat al xiprer que senyala el cel i el lloc, s’ha sentit lliure i ha començat a cantar..., no sé si era el cant dels ocells... També saben donar gràcies.
14. - Que bonic, que preciós, soc lliure !!! – em deia – Per que la Llibertat s’aplega quan tens Pau i Amor i son també per els demés, per tots, fins per nosaltres els moixonets !!! -.

1. - Per que no som com els moixonets? Per què ?
2.                                              ---------------------------------------

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

20 Maig, 2008 18:39
Publicat per anforsa, General

1.  
2. Nota.- Avui fa dos messos que vaig començar a donar taba per aquí. Gràcies a tots els que m'heu suportat. Anton.-- Que moniquets, eixos gatets !!!!!
3.                                      -------------------------------------------
4. La mestressa  del politiquet li ha trobat a la butxaca dels pantalons un paper escrit. Ell sempre en porta, per sembrar-hi lletres que ben acoblades fan frases que diuen algun pensament. Seria un sacrilegi el posar els pantalons a la rentadora, que els hi convé, per que n’estan de bruts, però, ella, sap que pot haver-hi frau i gira per davant i per darrera no sigui que el descuit d’ell el faci buscar el que sap que ha escrit i no ho troba en lloc i fins a l’ultima no preguntarà si ha trobat quelcom.
6.  Avui, li deixarà damunt la tauleta de nit, però ha set tafanera, ha volgut assabentar-se del contingut, no sigui cas que com l’altre dia, tingui que prevenir el que pot passar i aquest detall li daria avantatja. Llegiu, llegiu... També en té de bones.
8. Hem arribat a l’era del benestar o a l’era digital ? Avui el dit el fem servir per el nostre benestar. Rentadora, renta plats, frigorífic, mòbil, tele, ordinador..., tot va en camí que el dit ho mani o comandi tot. Fins tindrem llit i matalàs que sols necessitarem el dit, ell ho farà tot per que ens puguem agitar i dormir físicament per, aleshores, quan ens disposem a gaudir d’eixos avantatges apareix el dit de la pensa, el cervell que no li quadra i ens diu quan val el que gaudim, com ho paguem, quantes lletres ens esperen – més que l’abecedari – que vencen, com va la hipoteca, com... I, físicament podríem dormir, potser sí, per que el cos no pot més i es rendeix al cansament, però la ment treballa a destall per solucionar els problemes que li en dona la era del benestar, del boom – que pot explotar – de la era digital.
9. Tot un poema.
11. Quan arribi i pregunti, ella, segurament, li dirà que és un deixat, que sort d’ella que es preocupa, en fi l’atorrollarà... Ell callarà i anirà cap a posar-ho en net i deixar constància del seu pensar.
13. Si un calla, accepta. Per que barallar-se, per un descuit...? Bé, això li passa sovint, per no dir cada dia que es canvia els pantalons per que els rentin....
14. Un altre poema, que hi farem ?
15.                                          -----------------------------------------------
16.  
17. 43 A.- No es necessari escriure llargues frases per dir grans veritats. Per això procurem sintetitzar, es gasta menys boli i qui vol entendre, no cal que esbandeixis un clatellot de paraules i frases que un passa de llarg per que el sentit és evident. Parlar i no dir res, en tot cas pels polítics que no poden comprometre’s però han de contar-nos la faula.
19. 44 A.- El compromís, abans, abans, abans era cosa sagrada quan la paraula segellava un pacte. Conseqüentment una encaixada fixava el compromís. Ara també es toquen les mans efusivament, però davant els dubtes de compliment per part d’alguns fou necessari instituir el compromís escrit, desprès davant notari i ara ja estem en el compromís amb enigma. Qui compleix el compromís? Per que si jo he volgut dir que compro – miss, és cosa de passarel·la, no de persones que signen – amb sang – un compromís.

 

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

19 Maig, 2008 16:26
Publicat per anforsa, General

1. 
2. - El politiquet tenia memòria per recordar infinitat de coses que altres persones, ara ja a bullir mauves, li havien confiat en converses al entendre de mots intranscendents, però ara que les recordava si que ho eren de dura actualitat.
4. Fa molts anys un parent, home ja d’edat i que la seva escopeta havia disparat contínuament en el tremall dels negocis, li va vendre, concedir o donar aquesta reflexió.
6. – Procura sempre apresar-te per estar situat en l’escaló ample -. Ell comparava el negociar a una escala d’una casa amb molts pisos. I que quan la ataquessis, procurar forces per arribar a l’escaló ample, allí, deia, et resguardaries quan els que t’havien sobrepassat i no els quedaven forces per plantar-se al següent escaló ample hi caurien arrastrats per els que de més amunt baixessin per el mateix concepte i et collirien amb  ells si un no estava ben col·locat.
8. La història es repeteix i l’experiència dels avis encara serveix avui en dia. QUE NO SIGUI TARD. Ara ve recessió i l’escaló ample... No res, no res.
10. Quan fa bon vent l’erada es neteja i el gra és al sac i la palla a la pallissa, però quan la sal i l’oli escasseja..., quan a la tauleta no hi ha cap perrot al treure els dinerons sobrants del diumenge..., noi, pensa que l’aixeta no t’omple el gibrell per rentar-te mans i cara i la brutícia se’t veurà al rostre. Guardem sempre el rajolinet que omple la cisterna i no la deixem a banda carrer avall..., mira com si, avui pot fer-nos tanta falta i serem rics podent arribar a l’escaló ample que no espera a ningú, si no als que son previsors  abans d’emprendre difícil camí miren com tenen les alforges.
11.                                                --------------------------------------

12. 21.- L’enemic, el que tem, és que li facis bona cara. El desconcerta. Pensa, quin enemic més diplomàtic ? Vol jugar amb mi... I és clar, dubta. – I si ara és el meu amic ? Però com li pregunto si som enemics? – En la vida deixar sempre una porta oberta per escapar o entrar és una llei que hauríem de tenir en compte, per que si les muntanyes no venen a nosaltres, les persones ens creuem quan menys ho desitgem.

14. 22.- No tinc res més que fer, més que pensar quan descanso del treball físic, a no ser que em dormi davant la tele... Per el que pots veure de profit...

16. 23.- I-no-s(c)ent? preguntava el jutge així amb pausa a un sord. I tots, els del jurat, admirats. No hi havia culpa ...? O li havia d’escriure la sentència a veure si en sabia  

17.                                          --------------------------------- 

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

18 Maig, 2008 09:09
Publicat per anforsa, General

 

1. POSTRES.- Poso a la vostra consideració una foto del !5 de maig de 1960.  Tres dies després ens fincàrem en eixa població el matrimoni format per Teresa i Anton. Començàvem un camí. Aquí durant 48 anys hem treballat amb Pau i Amor, és el nostre lema. Com totes les parelles ens hem tingut de desenvolupar en moments penosos i d’altres alegres. Fins aquí hem arribat.
2. El dia que marca la foto era Sant Isidre. Aleshores es celebrava per tot el poble des de la Cooperativa Agrícola que quasi englobava el percentatge majoritari de la pagesia del lloc. Era un dia gran. Festa grossa. Missa, processó, un refrigeri en el local esmentat amb pastes i vins. Per la tarda ball i divertiments... Encara hi havia l’arc triomfal que es va desfer després de la nostra arribada, el dia 18, festivitat de S. Pasqual Bailón.
3. Però com que avui és l’aniversari de  l’empadronament nostre com a ciutadans de la Torre de l’Espanyol, jo voldria posar-vos una poesia dedicada a La Torre de l’Oli que  vol descriure una mica la història del eix volgut, estimat poble. Que per molts anys puguem defensar aquesta localitat i honorar els seus valors inqüestionables. Anton.

                                   -------------------------------------------

1.  TORRE  DE  L’ OLI
2.                         Idea escrita agost-93
3.                         Lletra i tonada A.F.S.
4.                         Public. en  l’Enjub .-1ª
5. Torre de l’oli preciosa,
6. tu no pots ser-ne rabosa,
7. tu no ho ets,
8. Torre de l’oli joiosa,
9. tu no pots ser-ne rabosa,
10. tu no ho ets.
11.  
12. Des del Tormo un jove un dia
13. caminant baixà a la vall,
14. la Bruixeta que floria
15. amb ell es volgué casar.
16. I fundaren una Torre
17. amb l’ N’horta l’aigua gran
18. i ara una llegenda en corre
19. que raboses s’han tornat.
20.  
21. Ells tots tres no en son raboses,
22. males llengües han parlat,
23. denigrant joies formoses
24. de bellesa i de treball.
25. Torre franca, Torre noble
26. dels insults no en facis cas,
27. els tres fills fan pinya i poble
28. i segurs tiren avant.
29.  
30. Tormo, Bruixeta i N’horta
31. sou caràcter, vida i sang...
32. Sílex íber Tormo porta,
33. Bruixeta, l’oli en la carn,
34. N’horta, tu ets la divina,
35. pagues amb diner romà,
36. l’olivera sarraïna
37. feu l’oli d’Alburçalaz.
38.  
39. Arribà la reconquesta,
40. la Torre fou Campanar
41. i els autòctons tenen llesta
42. religió i costums pairals.
43. L’Espanyol n’és senyoria
44. per present, futur demà
45. i els tres ja son bonhomia
46. i raboses eternals.
47.  
48. Torre de l’oli, jo et canto
49. i davant tots jo m’avanto
50. de ser rabosa en ma carn.
51. Tirem avant nostra Torre,
52. el vell passat no s’esborra
53. per un renom irreal.
54.                                   ------------------------------------
55. 47 A.- Per molta Pau que donem no tenim assegurada la nostra Pau. Posem’hi una miqueta d’Amor. Sí, com si tiréssim sucre a la coca, fa de més bon menjar, encara que et perjudiqui si ets diabètic 
56.  
57. 48 A.-. Voler veure el resultat de quelcom és fer-nos vells abans d’hora. El temps, que és nostre temps no passa en va. 
58.  
59. 49 A.- Penso? De vegades penso que no sé ben bé el que penso. Hi ha tantes coses en que pensar i sembla que ningú hi pensa o no volen pensar-hi. Clar, això de complir el deure... es fa pesat.
60.  

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

17 Maig, 2008 18:51
Publicat per anforsa, General

 

1. Gràcies a Tinet, soc a Internet. Felicitem-nos tots, posem-hi Pau i Amor.
2. POSTRES.-   Rosendo.- Aquestos de Barcelona cada dia els entenc menys...
3. Quan arriben el JU i el JOS, el Rosendo té a la clientela a mercè de la seva llengua. S’explica com un catedràtic que vol que els alumnes aprovin i siguin de profit per la societat.
5. Rosendo.-...volen aigua de tot arreu. Volien segrestar el Segre, volien els pous de Reus, volien vaixells plens de líquid, volien un mini transvasament, que en diuen, a una canonada que fotrà un trasbals a tots els partits que ara no saben com dir que no es diu això així que es diu aixà, per que l’aixa dels valencians i murcians també volien pelar els pins com els barcelonins... Potser, en ves  de transvasar aigua, transvasessin empreses i treballadors prop del riu i la solució vindria sola,... Clar, que com fas transvasar al que té el peatge pagat, l’hipoteca pagada, el cines a cop de reble, el futbol primoter a tombar de cantonada, hospitals de primera allargant la ma, aeroports i moixons metàl·lics, hi quedar edificis buits  com per allà als poblets petits,...  Per que si marxen de vacances es per que volen, que no els fa falta ni marxar d’allí, de la URBE, per estar millor, per que ho tenen tot...fins...
7. JOS.- Noi vas molt calent a primera hora Sàpigues que si tots féssim com ha fet la dona, potser, els barcelonins que dius et podrien agrair alguna cosa apart de les queixes..
9. Rosendo.- Que vols dir que na fet una de sonada? Potser s’ha pixat...
11. JOS.- La meva dona no pixa fora del test com fas tu, no. Ella es més solidària i conscient del problema d’aquelles gents, sobre tot del rei Baltasar que ho té negre. Ella l’hi ha enviat al rei mag una carretada de garrafes plenes d’aigua d’Norta per que les distribueixi a on les necessiti.... Si, home, si... Com en el temps de l’estraperlo, que enviàvem a la família oli, vi, patates, etc... per que no passessin gana, doncs ara els ha enviat això que aquí encara en tenim. Que et sembla, guapo. Coi, coi... Que una dona us ensenyi ja es vergonya...
13. Rosendo.- Jo els enviaria l’aigua de netejar les botes, quan arribaria allà la podrien fer servir de vinagre... Que aquí no necessitem al Borges per fer vinagre de Moda( Módena). Estaràs content, guapo, potser quan vingui de visita per aquí et portarà carquinyolis com ens duia la tieta Teresina, que allà estalviava més que un ministre, per això quan venia per aquí tot ho trobava gustós i deliciooos, que ja es molt dir.
15. JOS.- Això dels mosquits d’estiu sempre m’han fet pena... Et portaven una botelleta de colònia groga com si fos pixum i volien que te la freguessis pel damunt per que així ells no respiraven el tuf que fèiem naltres.... No podies ballar amb cap si no era amb eixa condició...Però me’n foto, per que ara que no tenen aigua i no es poden tirar a la piscina, potser faran més pudor que els pagesos que deien que no es podia resistir el brou de fems d’ovella per que els ramats passaven pels carrers del poble deixant anar aquelles olives cagalloneres pudentes a alfals podrit, i les mosques i mosquits que les hi picavem més que a naltres, per que devien tenir la sang més dolça, o que  em sé jo, punyeta...
17. Rosendo.- Mira noi, ves per on, no sé si us en heu adonat... Ara son més pagesos que naltres!! Ara miren el cel per veure si plou, que abans era prerrogativa dels ocupants de la terra de secà i si els serressin més fins farien rogatives com els hereus primoters dels pobles.
19. JOS.- Ara, quan vinguin a menjar préssecs, com xalarem. Penso posar-ni a ma cosina un d’aquells sucosos per que es renti la cara amb nèctar groc i vegi que aquí si que gaudim de la natura...encara que sentim pudor ... Per que com que tenen un hereu d’alcalde es creuen que son els preferits i d’això res de res.
21. Rosendo.- Que hi dius tu Albert? Et veig molt tristoi...
23. Albert.- Amb tot això d’Eta i Eto. Res que ho veig tot negre. Si a la Eta la poguéssim despatxar com sembla que volen fer amb aquest pobre noi.
25. Rosendo.- Pobre, dius? Ja el deus avançar d’una pela, eh, xato? – ell és barcelonista a matar i ara passa una malaltia. No ho fa com l’Isidre que quan perd o va malament el seu equip no sopa, no dorm, i no cal que li receptin dieta que ja la fa sense voler...
27. Albert.- Mentre pugui pelar la taronja, jo ja estic content, que no es necessita tant per viure...Ara, amb això de la ETA, si que penso el que diu el noi que ja sabeu que es d’aquests que estudien llengües... ell diu, no se si amb conya o amb serio, però té el seu punt de veritat..., Que el govern busqui un entès en gramàtiques i que suprimeixi totes les terminacions amb ETA, que ni han a milers... meta, teta  punyeta, conyeta, petiteta, planeta, cometa... i al menys no faríem propaganda barata...,que és molt trist que no si pugui donar coto d’una vegada a aquesta lacra nacional...
29. La cosa s’ha posat seria. Tots s’han entristit. Ningú vol el que succeeix. Algun fins diu paraules que no es poden repetir en contra de ... I el desig  de solució és gran en eixos vellorros que veuen que se’ls passa l’arròs de la vida i es senten acovardits, displicents, inquiets davant eix problema.
30.                                                    ------------------------------ 

RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.

16 Maig, 2008 18:22
Publicat per anforsa, General

 

1. POSTRES.- Quan a la seva mestressa, el politiquet, li va llegir tot el que pensava de les guerres, es va quedar boca badada. Era un home que acabaria amb tot. El mon ja podria començar de nou, per que els seus plantejaments així ho daven a entreveure. Deia el politiquet.
3. Si traiem, si anul·lem totes les armes i les fem inservibles, s’ha acabat això de les lluites a mort que ara ho envaeixen tot. Ja podem fer tractats de Pau, no serveixen per a res. Es canvien els dirigents i podem tornar-hi com surt el sol als matins i escampa la llum benfactora, però aleshores, no ho és de benfactora si no perjudicial per tots els interessos.
5. La mestressa el sentia amb eixes i més potents cavil·lacions. Ja es va espantar quan ...
7. Després de les armes...,atòmiques, convencionals, fins el més inofensiu fusell i pistola, haurem de seguir endavant en la eradicació. Pensem en sabres, espases, alfanges, ganivets de tot tipus, de punta o punta roma, tot objecte que pugui ferir com punyal, clau...
9. La dona ja pensava en com ho faria per tallar el pa, pelar les patates, penjar un quadre a la paret, gastar una broma – de mal gust,això sí, al qui li posava el cotxe davant la porta  i pinxant-li una o dos rodes amb un clau afilat que fes sortir l’aire dels neumàtics , etc – començava a pensar que el politiquet s’endinsava en un terreny molt perillós... Però ell seguia amb el seu soliloqui com si fos un Mahoma que tenia ma o ma i es passava de l’una a l’altra unes decisions plenes de bona fe, però que conduïen a una paràlisi del sentit comú que es rebel·laria contra la possibilitat de prendre unes accions nefastes... Però ell seguia...
11. Quan tot això ho tinguéssim aconseguit, entraríem en el terreny de la pedra, el roc,...Una petita pedra en una fona por matar molt, si, pot matar. Un roc en la ma d’un eixelebrat quant de mal pot mal fer...
13. La senyora es sentia petita escoltant. Com farien les barraques i els marges per que la terra no anés riu avall... I com trencaria una ametlla llargueta o una nou o una avellana, o com faria marxar de les seves volgudes flors al gos que si pixa o al ocell que se li caga al terrat als llençols estesos... Mare meva, mare meva... Com continuaria el desastre en el pensar del politiquet ?
15. Res, mans de tothom tallades, així ja no es podria estovar cap cul, ni els clatellots i bufetades podrien causar cap dany...
17. Quasi es desmaia aquella fembra. Havíem arribat a un punt... Com podria firmar la hipoteca si li estalviaven les mans? Com podria acariciar al nadó ? Com podria agafar el got per beure aquella lleteta a l’hora d’esmorzar...? Però, el beneit seguia amb ...
19. Una potada és una potada, o sigui que els peus, fora, fora, fora... Tot és guerra, i jo vull la pau.
21. Això, potser no ho trobava tant malament, per que el joc que n’anomenen futbol no en farien. Sense peus, com xutarien? Reflexionar... OOOH !!! I com ballaria aquell valset de festa major si no tenia peus...? El mataré, ara si que el mataré... Això si que no m’ho priva. Però...!!!
23. No hi ha més remei, el cap, si, si, el cap tallat  i a terra i tot acabat. Per aquí havia de començar. Si, senyor, per el cap, allí hi ha la pensa, allí comença l’arma mortal que tots duem al damunt, ...A tallar el cap s’ha dit...
25. La mestressa agafant la por per la ma començà a córrer abans de que la violència del seu marit es fes evident i ella pagués els plantejaments esboirats del politiquet. Però... En un instant de lucidesa veié el problema resolt....
27. Hem de començar actuant sobre la intel·ligència de la gent, educar-la en la Pau i en l’Amor. No cal prohibir res, ni tallar ... Aquí està el punt flac. Utopia ?  Realitat?
28. ---------------------------------------------------------------------------------------------------
29.  
30. 16 A.- Aquell savi de cap de marge s’expressava així: - Vaja, i diuen que l’home és intel·ligent ?Si no sabien encendre un misto i ho havien de fer amb pedra foguera ( sílex).
31.  
32. 17 A.- Qualsevol cosa que ens proposem de realitzar deu anar acompanyada de la voluntat. Si ens falla nostra actuació és que hem perdut el temps? Aprofitem l’experiència per altra ocasió.
34. 18.- Els diners son com les dents, si no en tens no pots mastegar o menjar. Mirem-ho com vulguem.
36. 19.-  La intel·ligència no està en saber-ho tot, si no en saber-ho fer tot.
38. 20.- - És qui? -. – Qui és qui ? -. – El tercer -: Deu ser Quí -. El primer - : Si fos Qui no seria qui -. – Si no és ni qui ni Qui, deu ser qui Qui - .  De nou el tercer : Deu ser el gall que té peresa i no vol acusar a sant Pere per que sols fa qui – Qui i el tercer Ki ja no el fa per no crucificar de nou a Crist. Sembla, o  que hi dieu vosaltres ?

                                                   -------------------------------------