ESCRIT DEL DIA -- DIADA 11 SETEMBRE ...
11 Setembre, 2008 14:39
Publicat per anforsa,
General
- PUBLICAT A ESCORRIALLES....... bloc de l'autor de Deixalles.- Teniu enllaç a la vora ..............
- No cal que sigui l'11 de setembre de 2008, per reivindicar el nostre ser.
- És el dia dia que un ha de saber el que vol
- i aplicar-ho amb seves conseqüencies.
- La bandera a trossets, un per cada jorn i cosir-la cada dia
- per que sàpiguen que hi treballem
- i no la descuidem.
- Per nosaltres cada dia és nova.
- És nostra vida...!!!!!!
- --------------
- 000 -. Les veus avancen abans de plomes i pinzells ( soldats i fusells ) Unes per previndre, altres per acallar, altres per impossar. I quan les veus no conflueixen i no es compenetren en sa misió d'entessa, aleshores, les plomes i pinzells del poder poden fer tancar musiques.
- 001.- No ens fiem dels que callen per covardia, ells ens traïran.
002.- No ens fiem dels que parlen i parlen i ens canvien poc a poc nostra parla, que ens imposen costums i tradicions, a la fi anirem a ses peus i de g
------------------------------------------------------ - Alcem els cors que ja tenim bandera sota el nostre cel...
- deia Joan Maragall
- ---------------------
- PUBLICAT A REBAIXES ...bloc de l'autor de Deixalles.- Teniu l'enllaç aquí a la vora.......
- ------------------------Avui, dia nostre, 11 de setembre de 2008,no ens calen diamants ni joies si no el manantial,la font, el riu , el mar ...nostres.Pels nostres ancestres,per neixement,per cultura i tradicions.Ho portem al cor i nostra sangens circula de cap a peusi de peus a cap...Les ferides les curemencara que quedin nafres...Però tenim els records viusesperonant el cavall de la sangque de la terra ens vei volem ser NOSALTRES,C A T A L A N S...!!!
----------------------Vull curar-me del engrut que porto.
Buscaré aigua tebiona
Que em desencrosti,
I que em consoli.
Curi la brutícia del cos
I faci neteja de l’esperit
Per calma de propers
Dolors o malalties
Que puguin endur-se’m
Al estrèpit de plor i pena.
Entraré en l’aigua i la quiscàrria
Marxarà llefrosa per l’escorriall .
Quina salut sentiran cos i ànima!!Com soldat que després de batalla
Neteja fusell i es banya
En la suor de victòria.
Beneïda sigui aigua de neteja.
Aigua pura i clara
De la meva aixetade la casa nostra
ESCRIT DEL DIA -- SEGUEIX VOLEN SER ALCALDE.
10 Setembre, 2008 19:59
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- S’ha posat farruco, el politiquet amb això de ser alcalde. Si hi arriba... Pobre politiquet. Ell veu l’exemple i no se’n pot estar. Molts li diuen que es millor ser alcalde d’Albarca que només té, res, dos habitants i no tenen res de feina a firmar i fer pressupostos, etc., que ser-ho de una població amb cara i ulls i carrers i places amb botigues i teatres on et pot lluir encara que no t’agradi dur corbata a l’estiu, però ets respectat si ho fas bé i aplaudit com una vedette i si et conviden al camp de futbol qui sap si faràs el xut d’honor o el farà la damisel·la més maca del poble i anar al costat d’una cosa així fa patxoca, o potser et daran el premi a la ma per que el passis a la ma del guanyador... Res, ell ja sap el que vol. La trepa, com altres fan o bé o sembla.
- Diu que per pujar eixa dificultosa muntanya si convé llogarà una bici d’aquelles que diu que en tenen moltes d’escampades per Barcelona i que donen bon resultat, a demés si et canses d’elles, la deixes per allí i que un altre hi posi el cul.
- Se’n recorda d’aquell que es mirava a l’aigua del Mediterrà per que si trobava guapet, el Narcís i, mira, que son les coses, quan els semblà als d’allà el riu de les pomes li digueren aquí et podràs mirar en un mirall dels bons, el de la guerra i ja el tens a defensar interessos de la emìlia, una noia que es veu que era cosina de la que ho és ara la Cha, cha con – del cha, cha, cha aquell ball que no passa de moda i tots els ministres l’han de saber ballar, sí – Res, que tots el que arriben d’alcaldes, poden.... I després quan deixen el mini... els busquen qualsevol cadira de bova per seure còmodes i tranquils fins que els vingui allò de l’eternitat, que no està molt clar que és.
- Tot això ho apunto de les seves consideracions. Es tornarà lelo abans d’accedir a l’alcaldia que tots ho veiem. Vol tractar amb coses especialitzades com els jugadorassos de futbol que cobren milionades i ja veurem que en surt d’aquest espectacle. Deutes i males cares dels companys que quan els hi expliqui la veritat, li diran que la realitat és una altra i que ho deixi córrer. Que els llibres de cavalleries ara en diuen Best Seller. Que ha canviat tot molt no sols els estudis per la trepa. Ja veurem demà per on tira.
ESCRIT DEL DIA -- D'ALCALDE A MINISTRE, DE MINISTRE...
09 Setembre, 2008 17:25
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- Avui s’ha quedat pel poble el politiquet. Sembla que vol fer com una enquesta. Li va pel cap a la seva edat, vaja, presentar-se per alcalde i això deu dur enrenou. Quan fa figueretes davant dels seus, vull dir, que explica pensaments profunds, arguments per ell irrefutables i que podrien posar en pràctica els adeptes al partit i triomfar amb el que proposa, se li giren d’esquena, si no és pitjor, deixar-lo caure quan fa la catombella... amb les sanes paraules que ell proposa!! Idees que tenen fons bons, però com que els de la cúpula copulen alt i no baixen a l’almàrfega d’un pobre i vulgar politiquet, aleshores tot ha begut oli i amb la cua entre les cames recula quan ha dit. Però espera la ocasió propicia
- Mireu el seu guió, fruit d’investigacions que teles i diaris i revistes i ràdios li serveixen en safata i només cal collir-ho com si fos bresca.
- Que diguin el que diguin, però jo començaré per aquí. Prou mostres me’n donen eixos aubats que es situen a primera fila i avancen amb la seva bandera i a manar...
- Quan marxà el Mare gall de l’ajuntament, Qui va agafar l’esteva, matxo, arada i començà a fer el SOLC el CLOS, i per els serveix a la pàtria ( el seu ventre ple) el cridaren d’allà i cap a Mini stre de Justícia, bé, que ell també es va equivocar, i com que tenien dos minis amb la mateixa cartera – que pesa, ho sabem – devien dir, dos no que ens costaria massa card i el destinaren a FO ...MENT, de cap si que en tenia i esboiradet el cabell també i no mentí mai.Au.
- Per allà al CORN (d)Ella, hi varen trobar un xicot que tenia el vi dolcet,molt calladet però quan el feien enfadar, zas, cop de surriac i tots a creure. Un altre Alcalde. Com que el CLOS no llaurava bé el SOLC, diu, mira tu, hi posarem aquest del vi dolcet de MINI i ja em tens a l’home amb la botelleta dolça i el llavi tancat i va fer el que d’ell s’esperava. Va venir un canvi per aquí al Mediterrà, un que cantava com el Serrat i com que no s’entenia massa amb aquell de dins del riu de les pomes, els capitostos varen dir li fem un homenatge i el fem guanyar de tot, de tot, de tot, i tots quedem com a homes i ens el traiem del davant sense tenir que posar-lo de patitas a la calle- que és com ho diuen els de les pomes – vale, vale. I ja em tens al de del vi generós, no per que en regali, no, per que té bon género
- El criden i li diuen, He tu, Qui jo, Si tu. I el converteixen en MONT ...ILLA. – ( se diu que ara se’n repeteixen de donar-li el comandament que tenia el MARE GALL en això de la Mediterrània, allà amb les pomes el tenien controlat)
- Sense escarment o potser amb la mala intenció de fer votar als vint-i-cinc, per que tingues contenta la germanada amb pa i formatge i faran el que demanes, fins hores extres doncs, collim al de l Hospital que es home entès en coses que nosaltres no sabem i ell ho domina. D’alcalde a mini . Si una mini mina això de ser alcalde.
- Deu tenir algun as dins la mànega aquest home. Per que per arribar a ministre i president, ja,ja ja...No el culpeu, pobret, que tot son vulgaritats, eh que sí?
ESCRIT DEL DIA -- CONVERSES DE MÒBIL
06 Setembre, 2008 18:59
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- El nostre politiquet li ha vingut de gust escriure un diàleg. Com si parlessin el meló i la carbassa de fer farinetes. Coses vulgars. El móbil, avui, és imprescindible, ja ho sabeu i pels polítics...
- No sé d'on la plegat aquests bon home. Llegiu.
- - Que ets el soci?
- - Per quin soci preguntes?
- - Pel soci de la llista.
- En el soroll del aeroport contesta : - Síiiiiiiiiii!!!! Socialista?
- - Voldria saber qui fa les sabates al Sabatero. Crec que té un bon sabater, per que amb les sabates que li fabriquen pot caminar al revés del que promet.
- - Jo no ho soc del seu partit.
- - Que ets del que li fan les sabates de pell de serp o de boa?
- - No,... mira tu, no ens entenem. A mi em fan llantes per les rodes i no sabates, jo vaig sobre rodes.
- - Així no et posen les sabates, vaja.
- - Jo soc com els argentins, encara que no tinc ni un duro sevillà, circulo amb carro.
- - Aquells temps de Perón i la Avecita !! Potser podries portar blat i panís com en el temps en que es pagava amb francos en ves de pessetes o d’euros
- - Mira, fill, jo tinc molta memòria històrica i no mi vull posar en eixos fandangos.
- - Doncs, quelcom heu de fer per sortir de la crisis. I si votéssiu tots els que sou a fer les Amèriques, al noiet jove que comença i que crec que és BO i AMA, ( obama) no sé si el tron de la casa pintada de blanc, allò dels innocents que tot ho veuen blanc.
- - Jo no parlo anglès que parlo català, per això em dic Josep Lluís.
- - Doncs, si vols un consell. Jo me’l canviaria per José Luis i ja tindries bon començament per entrar a la casa de les ranes que allí ... és una gran mansió. De Rrogrigues a l’estiu ni han molts i la poli no et mirarien i en ves de disfressar-te de Jeús, ho fas de Sabatero i ja està a veure el rei d’escacs cada dia.
- - Mentre duri l’actual situació jo ja estic col·locat, no interessa fer bestieses no me’n vagi a fer la ruta del atur.
- - Però tu amb el carrot tens pervindre.
- - Jo ja estic bé depenent de la independència.
- - Perdona que no siguis el soci que busco. Adéu
- Els teatristes del poble li han degut demanar un esquetx per representar algun dia per fer riure. Bé si els fan pessigolles potser si. Jo ho posaré al post per si algú ve i l’esgarrapa.
ESCRIT DEL DIA --EL DIT DICTADURA O DEMOCRÀCIA
05 Setembre, 2008 18:31
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- Ell ha continuat, després de dinar, desplaçant-se al lloc on la seva soledat el fa sentir-se com en un míting i com inefable orador. Allí pren els apunts i santa pascua. Si un dia ho podés llegir en una tertúlia o en un escenari, potser engreixaria de satisfacció, crec que no ho vol, després, com que ningú escolta a l’altre, per que tothom volem ser el preferit, ja n’hi hauria algú que trobaria tres peus al gat per posar-lo en ridícul. Jo he mirat per allí i sempre li trobes llevat.
- Quan algú em diu que en la Dictadura ho passava malament, penso que pot ser un Demòcrata. La diferència notable que trobo entre les dos DES - sols una Te els acompanya en la paraula – és la forma de fer anar el dit.
- ( Segurament que això de la era digital s’empelta, encara que abans ja Colom va utilitzar el dit i potser molts no se’n recorden. La memòria es perd, fixeu-vos en això de la memòria històrica, que encara no ho han aclarit. Clar que, totes les històries s’escriuen amb sang del perdedor i la ploma del vencedor.)
- Seguim en la conjuntura. En la DIC el dit enlaire senyalava als preferits i era una senyal de bonhomia que obeint al dit, doncs, era un segur de vida. El dit cap avall era el repudi, la repulsa i el quedar-se fora del cercle i si amb això quedaves rai, per que les represàlies podien arribar fins la desaparició de cos i esperit per un in eternum, i mira, per on, si venia un canvi de DE ja no veuria l’altra DE que anhelava
- Avui, no és massa diferent, però... Les PES ( partits) tenen el seu dit. No és la persona com en la DIC.
- El partit si obeeixes, el dit t’accepta i fa el que pot per tu, si segueixes seves consignes. Si no ets del seus, vas contra ells i et rebutja, et sen, però no t’escolta i s’aparta de tu com un gos rabiós, no en vol saber res fins a l’època de comicis, aleshores, canvia la cara, et somriu, et diu paraules dolces, fins et cedeix el pas i et dona la ma per creuar el carrer,res, és fa l’amic.
- Així en la DIC un sol dit deia SI o deia NO, aquí tants caps tants barrets. Vull dir, que cada PE és propietària del dit d’acollida o de rebuig. Això fa que l’aiguabarreig sigui tumultuós i la lluita per obtenir el vot per rebaixar el dit de l’altra PE, es de lleons i de tigres, encara que els corders i les seves pells de llana transitin per la geografia fent la seva propaganda i proselitisme.
- Guardar el DIT. que és exclusiu de la PE és norma per ser considerat i si tens sort i et portes segons el cànons establerts pel DIT de la PE. Pots anar pujant fins dalt de tot. Cosa que amb la DIC no passava, ja que era patrimoni exclusiu....
- No en tenia més en aquest paper. Sembla que això de la era digital el fa pensar. Li diré adéu i esperaré a demà si continua amb la càrrega o es llença per un altre coster rossolant. Que tingui cura de que no s’escaldi la cularsa en una caiguda, els còdols i terrosos poden canviar-te el pas i la entrapusada... sort que porta crossa i sempre és una defensa.
ESCRIT DEL DIA -- L'ACORD DEL DESACORD...
02 Setembre, 2008 22:09
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- Per la tarda ha tornar a la barraca. Ha trobat els estris i com que les tomaqueres, albergínies, pebrots,melons, etc. es reguen amb sols obrir les corresponents aixetes, ell té temps de sobreS de fer quatre o sis o deu ratlles, que no ve d’una, i ja està, el politiquet, vulgar com és ell a posar-se amb els seus majors que prou querelles hi ha tingut i encara que sempre l’han fet perdre, ell sap que la veritat seva no se l’hi menja ningú, però que ha de dir, marxar del lloc amb un – Adiós muy buenas i ja us ho fareu, jo ja us he avisat, recristo.
- Al cap d’un ratet que se’n ha abat a veure com circulava lo de les aigües per els crestalls ja li he trobat la seva becada escrita.
- Els partits en les seves declaracions de intencions ens deixen bocabadats. Després, en la realitat del dia a dia, ja és una altra cosa, Quan fan acords amb altres companys contraris, això d’altra Pe, escriuen els punts d’encontre i els discordants. Després, ja, ja, fan els que els convé. Ara, sobretot l’acord.
- Sí, sempre l’acord de que tenim un lloc de treball pagat i que cap desacord es pot posar d’acord per perdre’l.
- Que amb allò que dius has quedat malament, és que ho ha dit com a segretari - ve de segre i de segrest – d’organització, i així no es perjudica a ningú. Si un dels seus pregunta:
- - Que pleguem?
- - Hi ara, NOOOOOOOOOOO! Això maiiiii! Tenim tantes en comú: el nas, la boca... la corbata, la cartera... el cotxe...
- Fills meus, res, no us hi poseu que quedareu malament, molt malament.
- Han estudiat per fer acords, sí, acords encara que estiguin en desacord. Clar, acord pels desacords que no posen en desacord l'acord pres, per que tots estiguin al estrat, a l’escenari, al podi.... D’Acord, si, si ,si, si, d'acord
- Acord de les seves misèries. S’hauria de prohibir el diner. No se si hauria tanta FAM... de diner i menys FAM de gana i de l’altra classe de misèria que ara abunda a tocar i que ara potser molts de nosaltres no escaparem.
- Ja tornava de veure lo de l’aigua i jo he fet mutis per el foro. Ja tenia el que buscava. Si em trobava allí no ens posaríem d’acord en si publicava l’escrit o... Abans del descord he preferit com ELLS el meu acord . Si, senyors, no perdre.... O si no com faria el post?
ESCRIT DEL DIA -- A TORN DE POBLE...
01 Setembre, 2008 21:17
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- No sé com s’atreveix aquest home. Al treure’s el mocador de la butxaca, ell usa cosa de roba, no de paper, pensa, segurament, que si se li esqueixa en la sagrada operació la ma no li quedarà molt favorable i no està per deixar-se els dits entre els mocs. Doncs com deia. Altre paperet cal·ligrafiat i primer semblava un telegrama, però es va estenent de debò.
- Això dels mòbils també o fan servir aquests que ens manen... I he descobert una conversa dins de la mollera que podria ser aquesta o similar.
- - Que ets el president de la Gent..
- - Oh, no, soc el president dels PES
- - No res, doncs, Jo soc de l’esquerda...
- - Senyor sant Jordi !! Que s’enderroca quelcom?
- - Noooo...!!!
- Com que ara tots aquests subjectes tenen dos personalitats, doncs, mira, si els fa mal el queixal diuen que els fa mal el queixal del president del consell d’administració, però no el queixal propi el dels honors. Ja s’assemblen a la Trinitat. Clar que encara els en falta una, però ja la trobaran.
- A les hores amb tres personalitats cadascun no ens entendrem. S’hauran de canviar de camisa i pantalons i sabates cada dos per tres, igual com qualsevol treballador del camp o indústria que es treu la roba bruta cada dia i se’n posa de neta per allò del que diran si els veuen bruts i desgrenyats. Ara podran cobrar quan arribin al triangle a tenir tres sous que per petits que siguin tot suma, caram.
- Crec que hem arribat a un xollo que amb la Crisis i tot el que pot succeir ens haurem d’apuntar a les llistes més votades per si ens toca això del triangle, que no aniria mal, per que passi el que passi per més austeritat que per llei o decret es disposi, això sempre raja.
- Un consell que potser no hi pensen,- amb l’enfeinyats que estan - per que per trobar les solucions que ens donen en quasi tot, podrien fer com abans es feia quan faltava aigua a la font.
- Un cervell il·luminat va descobrir que portant un tros de fusta que en deien la posteta tothom tenia aigua quan li tocava. Era com un torn de poble, allò del jornal perdut, que no es cobrava. Però amb el sistema de la posteta tothom tindria jornal i cobro. Seria una rotació de càrrecs i tothom content. Bé, els que ara ja cobren, potser se’ls faria pesat haver de esperar el torn per manar i cobrar.
- Clar, rotar els càrrecs. Sigui per DNI, per que s’està a l’atur i mil coses més que trobarien els experts.
- No sé si ni en parlaran, això de la poltrona, noi, noi. Ni per malaltia. Mira, potser si que eixos personatges no poden gaudir d’aquest luxe de posar-se al llit d’un hospital...
- Per proposar-ho no mor ningú. Qui sap si ens perdem per parlar i diuen : - Decret de Crisis, Des d’ara començarem el torn per que tots els ciutadans tinguin el que nosaltres, ves, quasi ens sobre. Que ni hagi per tothom. Començarem el torn per el cap de dalt i anar fent. Ho firmo i disposo tal com dic. ( Quan hauran de firmar vindrà el problema, quina persona del personatge ho firma, la primera, segona o tercera ? )-.
ESCRIT DEL DIA -- A FAVOR, EN CONTRA I ESCÈPTICS....
30 Agost, 2008 09:44
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- Quan se’n ha anat a dinar el politiquet, ha deixat de nou la seva marca en el paper, no vol que res se li endarrereixi i tot el que li apunta al pensament, zas, escrit encara que sigui en un esborrany minúscul però entenedor i li deu semblar que ja ha complert. Ha deixat tot això. Llegiu.
- Totes les coses de la vida tenen una solució o varies. Ara una és la perfecta i és la que s’ha de buscar encara que no siguem els pares nosaltres. Si així ho fessin els polítics, que es deixessin el seu orgull particular, el ser JO, probablement resultarien més adients els seus actes.
- Si considerem que en qualsevol plantejament de qüestions que presentem a col·lació tindrem un mínim de tres opinions, és necessari obrir l’ull amb la perfecció del que dispara l’escopeta al conill i fer blanc.
- Les tres opinions que al menys hem de salvar son els escèptics – que tant els fa -, els favorables – per simpatia, raonaments, etc – i els contraris – per convicció, per oposició,etc. -. I es que es veu que això de les trinitats ens maregen arreu. No és estrany que sigui considerat nombre màgic el tres.
- Per reforçar conviccions es creen els amiguismes. És una fórmula també màgica que sumant adeptes al que pensem, expressem, exposem, ja tenim la certesa d’obtenir un quòrum a favor i, aleshores, podem plantar cara al oponent del l’escepticisme, alegrar als que ens afavoreixen i ja son nostres, i lluitar per convèncer als que estan en contra de les nostres tesis o plantejaments i que els hem d’ abatre com sigui, però raonablement amb bones arts.
- Això de les bones arts pot ser un problema per que els oponents: escèptics o contraris també poden usar armes, si, totes les dalles, destrals i ganivets per aplanar el que nosaltres volem que prosperi.
- Posar d’acord als tres gegants és difícil per no dir impossible.
- Crec en una fórmula: Que interessi a tots per igual...la solució del problema plantejat.
- El que m’estranya dels professionals de les PES, que davant de les qüestions d’interès general, que a tots els afecta siguin de la posició que siguin, no es deixin les seves renyines d’escepticisme, de contrarietat, de voler la seva i exclusiva raó i facin acte de contrició i abaixin tots el cap com a bens i que allò que es diu als fronts de batalla sigui el seu lema: A l’atac...!!!
- Tots els humans tenim misèries que no son la pobresa. Per que no les reconeixem i les llencem a la brossa?
- No cal que ho comenti, és prou clar. Els fronts comuns, deuen ser per anar a la comuna antiga per defecar, per altra cosa, ui, no els fan servir per més que ho jurin. Han de fer tots els papers de l’auca per demostrar davant tots els ciutadans que els seu treball, el seu esforç son ingents, que suen la cansalada i que ja no poden més, però ningú se’ls creu. Res. No em vull violentar. Qualsevol dia ens diran que han arribat al millor acord, l’únic... i tots ens en riurem. Per que al cap de quatre dies , ells mateixos, sortiran amb les manxes o fent de flautes i sabrem qui és o era l’escèptic, qui el contrari i qui ha fet la pota de gall. Ja ho deia: MISÈRIES.
ESCRIT DEL DIA -- LES PES I LES pes...professionals.
28 Agost, 2008 19:32
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- Aquest seti de la barraca li endurirà la cularsa al politiquet. Està en el seu medi, solitari, ni les mosques ni tebans l’amoïnen i fins hora de retiro per anar a dinar... Tenia set i com que l’aigua de la botelleta que porta s’ha fet calenta, ha anat al cep que deia’m i ha collit un brotonet, un gatim d’un raïm d’aquells de mig quilo i ha anat desgranant amb els dits i allotjant-los a llavi i boca i degustant-los. L’ha refrescat i al acabar, aleshores si que ha collit la botelleta i ha empinat el colze per salvar el desnivell i engolir els glops. Ha tornat a agafar els estris cal·ligràfics i a la feina. He pensat, ja tornaràs d’aquí una estona ... Ell impassible segueix la seva ruta.
- No en sortirem de cap de les maneres i el més lamentable, que això ho saben ells. No varen aprofitar el moment adequat i ara, la distància de criteris és abismal. El mal s’ha enquistat i encara que ells senten el dolor de no encertar amb les directrius apropiades, no s’avenen i això és fatal.
- Quan la nació o l’estat, millor dit, es va enderrocar i varen tenir que fabricar, si fabricar una de nova,
- aquella filla, que tenia vida amb el compte superb i anar-se’n a campistrau, que ja era hora, al voler fer-ne néixer una altra els polítics que hi intervingueren no varen tenir arrestos per plantar-se i dir : - Ja n’hi ha prou... -. D’aleshores aquesta casta ha pensat més en ells que el país, nació o estat. Les Pes Majúscules s’han endut tot el pes i ara eixes son com un negoci paternal,una empresa amb valor a la borsa que segons pugin els vots té unes possibilitats bones, o no tant bones o dolentes, que això del got ple o mig ple, si està buit, com ho direm? Ara, un entra en una d’aquestes PES i sols per això ja adquireix el valor de p petita, és un jornaler de la Pe majúscula i a creure. La piràmide esta formada i si es vol fer caure...ja, ja, ja.
- Ara, uns d’una manera o d’altra es traeixen, per que les PES o negocis, totes, no van pel mateix camí i quan diuen que van cap al nord, qui sap si els trobarem al sud o en altres racons. Igual que en els JJ. OO. tenim Jocs Professional Olímpics, aquí, ara les PES son PROFESSiONALS i a vivir que son quatre dies. No varen aprofitar el moment del muntatge de la nova filla, empresa, negoci, nació, estat... posem-hi el nom que vulguem...per això passa el que passa i anem com anem. Com el futbol, professió, negoci... moure diner i cap a la bossa... I oh !!! QUE BÉ QUE JUGUEN...
- Ben mirat, és com quan en una famìlia moren els pares sense testar, com s’arregla? Amb advocats, notaris, crits, baralles... Tots volen la manta i estiren per tots els cantons i la destrossen i es queden sense manta... Res, unió entre germans amb pares mort? Que difícil, tots volen les hisendes, possessions, negocis ,accions de borsa, joies, diner...
- Quan les coses no es fan quan s’han de fer tots es posen en pecat... Que els donin...
- Es desballesta l’home. S’ha aixecat, ha collit la crossa i els estris cal·ligràfics se’ls deixa per un altre ratet. Ja s’explica l’home. No varen fer els deures bé quan era hora i ara els mestres no els aproven i els suspenen els examen d’agost promesos, suspendran el setembre, i així anant seguint, com que ja cobren del fondo de protecció de les PES i dels seus negociets permesos o d’amagatons que per això son el que son...
ESCRIT DEL DIA -- EL LLIBRET...A VEURE ,QUI EL PAGA.'
27 Agost, 2008 17:02
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- Clar que l’ha deixat l’escrit, si no pensa en res més el politiquet.
- Us contaré una historieta que segurament va ser veritat. Al veure – en el record -el llibret de paper de fumar m’ha vingut a la memòria i us el vull contar.
- En un gran poble, on un compte superb manava els ciu- tadans tots voler recollir en un llibre totes les obligacions, deures, preceptes,costums, etc. que rondaven per allí dispersos i al recollir-los en un sol plec podrien ser repartits entre la ciutadania per que sabessin a que atendre’s en cada cas.
- Sortiren prohoms i persones assabentades per recollir, esmerçar clars els conceptes i fer-ne un recull,com deia un llibre ple de l’experiència obtinguda de boca a boca per tots els veïns.
- Ho consultaren al gran compte i ell no trobà cap però, però els digué: - Feu, feu, a veure qui ho paga...
- Es posaren a treballar amb zel i les pàgines plenes del esborranys se les consultaven entre ells per si alguna paraula fallanca es colava en tants articles com hi empraven.
- Quan ja el consideraren completament acabat el posaren a votació integra entre tots els vilatans,
- Ningú hi trobava cap fallo ni error per més que el repassava i varen votar fins els impossibilitats per la responsabilitat que allò duia a la població. Saber-ne els drets i obligacions encara que no més fos ja era un pas endavant en sentir-se segurs.
- Clar,tots volien el cos del delicte, per guardar-lo, fullejar-lo i en tot cas presentar-lo com a mostra en qualsevol querella que pogués sorgir com fins ara havien fet amb tots els preceptes que tenien de paraula.
- A una impremta volien presentar el llibret per que en fes exemplars per tothom, per que cadascun d’ells copiar-se’l podia ser motiu d’errors, feina, etc.
- El pressupost que els presentà l’amo de la feina, els va semblar una mica pujat de to. I una comissió quedà encarregada de parlar amb el compte, al fi i al cap tot això era per que el poblat seguís en pau i concòrdia entre les dos bandes : l’amo i els súbdits.
- L’amo no els rebé amb bona cara i els digué de bones a primeres : - Quan ho vareu començar a fer ja us vaig dir – A VEURE QUI HO PAGA. Per que jo no el necessito, sou vosaltres que voleu eix gasto. I qui fa el gasto, paga.
- Prou es desferen en consideracions, de que si ells els pocs drets que es recollien eren per imposició del magnat, etc. Que no eren lliures ni... La cançoneta encara es sent en aquell poble i de generació en generació és va oint, però l’amo no canvia , - Ja prou us dono del que vosaltres em porteu...
- Això de les barraques i dels llibrets de fumar ja fa temps que son al cementiri, però encara algú pensa en com pagar el LLIBRET ... Sabeu si de llibret en ve llibertat? Aleshores, qui sap si el llibret fa por per les consqüencies.
ESCRIT DEL DIA -- RECORDANT UN MESTRE DE LA PAGESIA...
26 Agost, 2008 18:36
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- El politiquet encara a la barraca assegut al seti descansant. S’aixecat tot decidit i fora en un recó ha canviat el suc de les olives. S’ha quedat mirant un cep amb la soca com la cama que fa molts anys va veure des de eix mateix lloc com una pedregada el va deixar sense raïms, pampes i sarmentes, com un sant Cristo, solament la soca i les branques, tot el demés pelat. Aquella acció del temps li canvià el seu viure... No volia recordar-ho. Ara el cep ufanós amb la carrega com si fos jove esperava l’hora de brindar el seu sucós fruit
- Ha tornat a dins. Ha recordar al Picando, un home que amb ell va passar el trist moment de perdre la collita, el diner del any. No sé com ha mirat aquelles mans d’aquell home bonhomiós que li ensenyà els secrets de la pagesia. Dic les mans per que ha recordat que fumava i es feia les cigarretes ell mateix.
- Treia la petaca on hi tenia acoblat el llibret de paper de fumar,( marca Smoquing, de textura vermella deixant sortir un a un els fullets de paper). En treia un i se’l posava collit pels llavis mentre a la ma i escudellava el tabac. El col·locava amb esmero damunt del full i el cargolava amb un tres i no res. Ensalivava i ja era a la boca. Com si ho veiés. Amb el pela dits, un metxer de xispa i un cordó que aplegava el foc encenia el cigarret. La primera glopada de fum semblava una locomotora. No se’l empassava. Però al cap de dos o tres xupades l’olor del tabac era ocupant el lloc desplaçant l’aire net.
- Set o vuit minuts li durava. Quan ja la punta del foc arribava als dits, el tirava a terra i amb l’avarca l’apagava. Els dits en contacte amb el cigarret ensenyaven el color groguís marcat en les emprentes.
- Tot seguit agafava la catrana i amb les dos mans la enlairava i pel canut de canya amb romer o timó per que no ragés massa, sorgia un rajolí que durant més d’un minut entrava en la boca del Picando. Tot era trencar l’encís del rajolí i del seu interior sortia un Ah...!!! de satisfacció i una alenada calenta.
- Es fregava les mans i ajudant-se d’una d’elles emparada en el seti plantava el seu cos per retornar a la feina deixada i que sols haver passat un quart ja els esperava de nou per reemprendre.
- Deixarem la historieta que ara comença a escriure per demà. Sembla que el llibret de fumar vist, amb els ulls del record, en les mans del seu mestre li han revifat noves sensacions sobre la actualitat. No l’importuno i desapareix-ho, demà segurament trobaré el paper on deixa la seva nafra.
ESCRIT DEL DIA -- PARTITS I BEN ESBOCINATS... allà com xalen!!!
25 Agost, 2008 14:22
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- No cal dir que a la barraca on és el politiquet resguardant-se de la calor,hi han uns quans setis per posar-hi els culs en repòs. Bé, algun ventet fluixet els ha ensucrat de vegades i ha socarrimat la fusta dels setis de troncs d’ametller que varen tenir la malastruga de morir-se i buscant-los-hi una continuïtat en sa vida, els tallaren a mida pel servei a fer.
- S’ha assegut en un d’ells i de cara al foc. Se’n en recorda que quan la guerra uns soldats – ell era petitó – estan de cara al foc de la casa, deien: Esto parece missa... todos estamos de cara al altar -. Però ell com si estès ara entusiasmat mirant la tele. No hi havia foc,foc i no en calia, però el seu magí veia un polític que parlava. Ha agafat els estris i a fer cal·ligrafia... Com si oís la veu...
- - El que compta és l’acord, el bon acord, no el temps ni el dia.- Ha continuat el politiquet escrivint.
- - Si es fixa una data és per complir-la – gargotejava sense alçar el cap.- Fa quatre dies que aquest ens marcava la data de la Independència i ara, ja ho veiem, ara diu que la data no importa, que el temps no compta – com que en tenim tant de temps per a perdre,... i si el perdem, qui el paga aquest temps?- no compta el temps, però si la il·lusió, segurament, mentre esperem el dia. Ai, fills meus, quantes imbecil·litats hem de suportar.
- En canvi d’altre diu que si que compta el temps, que d’aquí tres mesos – sembla lluny, però fa quatre dies que varen complir i per la data de fracàs ho havien fixat fa dos anys -.i s’ho han pensat més bé i ho deixaren en via morta com els trens quan esperen ser carregats o descarregats.
- Fins fa res, dos dinars pagats per algun descuidat, deien que comparegués l’amo del xalet a defensar i explicar a consciència per que no s’havia complert el termini, i ara, una vedette que tenen per allà a l’Albereda l’agafa’t pel braç, li ha fet un petó sucós a la galta endurida per les inclemències del temps i ell s’ha suavitzat i ha dit, si me’n dons un altre retiro tots els càrrecs, ella, que no l’hi en ve d’un ha mirat el Sol hi estampant-li dos fresons a la cara ha dit : - Ves a veure el Sol, ves... -. I el ferreret tot envanit pels petons ha pensat que el premi era per ell ara. Abans, l’amo havia necessitat un xalet o masia i la vedette amb la mateixa gràcia havia fet el paseillo i, ja està...: - Ves a veure el Sol, ves... -.
- I que en va treure, aquell bon xicot? res, trencar la unitat de la famìlia com passa ara... I això que tots deien Jo, no eh, jo no. No he fet ni el saltiró de la cardina i ara voleu que... No hi penseu en mi... –És com allò de s. Pere que no negaria a l’amic, i mira, tres vegades, segons diuen els llibres, i ja sabem que un altre per una quants petons posats a la bossa de cuir, va trair al qui li donava feina a la barca.
- Ara, que no ens diuen que el traïment va ser l’acte que va desencadenar el que obtinguéssim la redempció de tota l’Humanitat, que aviat està dit. No sé si el trair la unitat volguda, esperada, votada i consensuada ens portarà la vertadera redempció. Si que tots sabem que fa quatre dies, el resultat de la venta de la masia no va aconseguir el desig proposat, ara la desunió, si. Per que vendre un xalet, val dinerons...Potser, fins algun càrrec important, però tot es marioles – vull dir aigua i un raget de vi per dar-li color i gustes, que si et descuides en el temps, fins agroset -.
- Per molt que diguin afirmativament o negativament segons la mentida que ens volen endossar, el temps és temps, ara, quan no es té rellotge i esta núvol i no es veu el Sol,... – Per això els diuen ves a veure el SOL _ BES ... -,potser un s’ha de resignar i dir qui dia passa any empeny.
- Si el demés equip està unit, no passa res, ja el Helenio Herrera,- coincidències, fatals – deia que es juga millor i es guanya encara que te’n falti un... O si no vau veure el REIAL MAD....
- Bé, la fossa està oberta, sols falta tirar-hi el cadàver i colgar amb terra...
- Ell no para, sempre té tema. A veure que ens espera. Ah, poseu-vos d’acord i no vulgueu ser el més guapo, que els altres no ho son lletjos I si ho allargueu a qui tocarà fer pota de gall d’aquí a tres mesos ? sigueu persones i tracteu-nos com a persones, no com a imbècils que ens creiem tot el que dieu. No veieu que la pròxima votareu vosaltres sols, tontets... Jo ja reconto els vots... Us tracto tal com ens tracteu vosaltres. Les pedres de molí son molt grosses, llogueu picapedrers i a la feina... Ja sabeu que el gos BURDA i si hi treu la R podria ser un BUDA? I aquest personatge deia als seus monjos Feu el que feu, si llegiu, llegiu, si mengeu, mengeu, si camineu, camineu, aleshores arribareu a la perfecció. No a ser rics de diner i poder... Caminant i bona lletra.
- ---------------------------------------------
- NOTA.- Ahir2008-08-24 va ser enterrat a Falset el germà de la meva esposa en Agustí Escoda Rocamora.
ESCRIT DEL DIA -- TOPINA- RECAPTE./ PLAT -- ESTATUT.
22 Agost, 2008 18:03
Publicat per anforsa,
General
POSTRES .- El politiquet, cansat d’estar al sol se’n ha ant a la barraca. De parets de pedra seca i teulada de deu canyissos i teulada de teules, molt ben feta, fins una porta i en un recó menjadora per dos animals i en l’altra paret una fumera per poder fer foc dins amb garanties. Potser que la feren els avantpassats i es conserva com el primer dia. En una prestatgeria a la paret prop del foc hi ha objectes que es feren servir quan ja des de bon matí necessitaven el recer per tenir abric del maltempsades i de la calor al estiu. S’ha mirat un topí gran de cul petit i panxa de prenyada que coïa menjar per fartar a dos o tres comensals. També hi ha plats, culleres, forquilles, ganivets... Al veure el topí li han agafat ganes d’escriure i traient-se del butxacó un paper i boli ha deixat la seva empremta. Vaja, vaja. Abans de que et xafin, topina... Saps que em passa per la clepsa? Que quan estàs pleneta del bullit com carn d’olla, és a dir, el famós recapte, representes tot el capitalàs que recapten los de la virgen de la Paloma. Ja en saben ja. Aquí, tu n’erets sabedora, et trèiem del ventre tot el contingut i el repartíem per saciar la gana i quedar satisfets. Aquells plats de la S, grocs, amb els que podies rompre les ametlles llarguetes i la seva cabuda era d’ atipar al que el collia a seva ma, repetir era de grans ventres. Res que tenir el plat ja et satisfeia... Ara, els han donat un plat ( l’Estatut) que si els cau se’ls romprà i a miques, santa verge i mare meva,Qui el tornarà a arreglar... Diuen els polítics que tenen el plat i ben agafat, però de que serveix si no hi poses recapte. Diu que els han posat una mica de suc, ara que per arreu hi ha aigua i quatre grans d’arròs, un trocet de trumfo, quatre cigrons contats i un tortet que han tret de la gerreta... i que no els caigui el plat de les mans, que no hi posaran més fato. Una misèria... A de més fins ara tenien la cullera del vell plat, però ara, per que puguin triar els cigrons, trumfeta i l’arròs, res , els han facilitat una forquilla i el suc, doncs, que se’l beguin a morro..., i que no es facin morraxelles. Si, home, si. Es allò d’ un plat i una forquilla per que triïn, per que amb cullera, algun de vivales que sempre n’hi han, ja se sap, palada va i palada ve i netAbans de que acabi l’any ja estaria netet el plat, no, que tot això és com una casa que a fi de més no més queden papers d’embolicar el formatge i algun rosegó, res de coques i pastissets.Que no se’ls rompi el plat i que el parin amb respecte, que no s’enfadi l’amo i tapi la topina. Per que amb el topinassos que fan,podria ser que algun malvat, no més per fer mal xafés la topina i algún cuiner ja vindrà a reparar les greuges. Li va ve això de veure les coses de l’antigor. No sé com s’ho fa, però en troba profit per tot. I si el deixessin a ell repartir el recapte? Com que és un home bonhomiós... seria una bona proposta, per que sap el que necessiten tots, que abans va ser el que portava els pistrinc per que tots quedessin satisfets. Fins la topina se’n recorda. Ai, topina !!!
ESCRIT DEL DIA -- CONDOL... TRAGÈDIA...BARAJAS
21 Agost, 2008 21:25
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- El politiquet està malmès. Sembla que no es treu del cap aquesta tragèdia. És realment fort
- I avui no ha anat a menjar tomaques saladetes amb el canut de canya.
- La tele l’angoixa amb la visualitat i parla dels que porten més llenya al foc per que la llum de la foguera cali en tots els cors i esperits.
- Es condol-la. Un fet així entra i crema les reserves de serenitat de tots. Que bonic fora aquest paradís que tenim si fets desgraciats com aquests que com volcans amb magma encesa es precipita sobre dels ciutadans i els aclapara no es produïssin
- Quasi li entra un sentiment de culpa. – Que hem fet per obtenir un... – I no acaba. Els que han sofert en pròpia carn la desgràcia no tenen consol i els altres som sers passius que no podem actuar contra el destí. I no hi creiem en el destí, fins que, ell, impassible es presenta i demana exigent el sacrifici.
- I continuarem amb la pena. Amb persones que ja no seran aquí. Amb sers que tenien el màxim contacte amb ells i que ara com una bufada de vent ha llençat per terra enfangant il·lusions i fantasies que volien creure junts realitat.
- Els desapareguts de la vida ja no tornaran i no consola ni religions i agnosticisme el que ens diguin. La realitat la veiem en un present que ens porta a records antics quasi d’un segon abans de la tragèdia i a un futur amb el llibre tancat al costat que ja no es pot tornar a obrir. Sentir plenament un buit que ja mai s’omplirà i encara que temps i distància son els resort del oblit res compensa la falta del ser estimat que ja no el veiem, no el sentim, no el toquem.
- Perdoneu la foguera. Però el foc que un dia varem tastar no s’apaga mai.
- El meu condol més sincer als que tenen en pròpia carn aquesta tragèdia. Us acompanyo...
ESCRIT DEL DIA -- LA RODA DEL NEGOCI.
20 Agost, 2008 18:16
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- Avui, el politiquet, sembla que està més raonable. Té un disbarat de papers escrits, que jo no sé com s’ho fa, però amb cinc minuts que te’n apartis, ja té un parell de pàgines escrites i bastants son aprofitables, encara que els seus criteris son com flams al bany maria, que amb qualsevol cullereta te’ls pots menjar. Es un artista, per que amb alguns hi posa ametlles trinxades o nous, a d’altres trossets de poma o préssec i fins alguns un xorret de chartreuse, brandy, ... coses seves que després li agraeixes.
- Avui li ha pegat per la Crisis altra volta i ja ho veure, llegiu, llegiu.
- La Crisis qui se’n adona més aviat de que s’ofega i que no pot respirar per que l’estrenyen de tots costats és la construcció. Un motor de la Economia que deixa a l’avió amb un motor menys i així com pot enlairar-se... Res, és com l’Estatut que no pot prendre vol, per que li falta el motor del Finançament. Com més amics més clars. En la construcció la disbauxa ha set de llibre d’universitat.
- Era el negoci. Però si un negociant per fer la roda, que després explicaré, necessita 1000 euros( per fer-ho fàcil) i tot quant fa servir puja el preu i ell no pot vendre, haurà de desfer-se de patrimoni per fer front i si la bombolla continua i ell construeix però no vent al ritme desitjat, entra en el col·lapse.
- Això quan és un o dos entre cent, passa poca cosa per que els arbits ( bancs, caixes) es tiren al damunt i rebenten el gra, supura t el pus i una gasa i a netejar... La malaltia no és epidèmia, però quan és declara això que fa por a tots ( bancs i caixes, principalment) Que fan els jutges del cotarro ? Quedar-se els edificis ?
- Bé ho se prou. Ells tampoc en tenen prou per fer front a aquella invasió com el dia D i hora H, Allargar els terminis i que vagi surant la cosa, i com un rosari després del primer misteri ve el segon, i dels de glòria passem als de goig que és quan tot està sa, i quan es declara la guerra a resar els de dolor i mirar de poder arribar a les lletanies per que aleshores som quasi a bon port.
- La roda del diner que jo entenc, és fàcil si tots els components funcionen mitjanament bé. I és difícil quan el fallo no és pot controlar i els arbits han d’arreglar-ho. En qualsevol negoci es segueixen aquests paràmetres : primer comprar( amb crèdit o per dipòsit propi), segon construir, fer, tercer vendre i cobrar ( si, les dos coses juntes. Fora desgavells) i quart PAGAR. I tornar a començar.
- Quan falla un esglaó, ja hem begut oli. Si ets dalt de la figuera que no se’t trenqui la rama que et sosté. I si es trenquen moltes rames,la figuera què?A tornar a brotar de nou i això sabem que tarda abans no fa figues i les pots vendre i fer calerons.
- No estava acabat, crec que s’entén el que vol dir. No se si va ser negociant el politiquet, ni si va llegir cap llibre que l’assessorés o qui sap si dins seu és un professor autodidacta. No he entrat en el seu hàbitat. Jo sempre l’he conegut com un ser vulgar que diu coses vulgars. A la seva manera, També, però n’encerta més d’una. Avui ho diu amb to de doctor honoris causa. Que duri.