Carme Mas

Davant la imminent entrada en vigor del nou Estatut de Catalunya s’alcen novament veus catastrofistes i anuncis apocalíptics. Expressions com “agressió al sistema territorial”, “danys irreparables” o “constitució paral·lela” han estat manifestades per dirigents del PP, amb motiu de l’entrada al Tribunal Constitucional del recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Allò que no van aconseguir ni al Parlament de Catalunya, ni al Congrés de Diputats, ni al Senat, ni a les urnes, pretenen aconseguir-ho al Tribunal Constitucional. El recurs contra 114 articles, nou disposicions addicionals i tres de finals pretén salvar el país abans que el nou text “contamini” les més de trenta lleis que -segons el PP- han de quedar afectades pel nou text. Es recorre el terme nació al preàmbul i, en l’articulat, tot allò que fa referència a la llengua, el finançament, la bilateralitat i el poder judicial. I, per què no demanar la inconstitucionalitat de tot el text?

Esperem que el Tribunal Constitucional tingui seny i acabem veient el senyor Rajoy “acatant-ne” la decisió –tal com ha dit. Ara com ara, és lamentable la manca de respecte democràtic vers la ciutadania, vers la gent del poble de Catalunya que va expressar-se a les urnes amb un 73,9% de vots favorables al nou text estatutari, el que ens ha de portar a quotes més altes d’autogovern i de finançament, de convivència i de drets de ciutadania.

És, tot això, inconstitucional? És una agressió al sistema territorial? Quants danys irreparables provocaran els drets de ciutadania? Pensem-hi!