Carme Mas

Avui fa un mes de la mort de Marta Mata. La casualitat ha volgut que sigui avui, precisament, la data en què l'Ajuntament de Cunit ha col·locat la primera pedra del nou edifici de la Biblioteca Marta Mata i de l'Escola de formació Dolors Paul, dues dones que, en temps i espais diferents, van viure per a l'educació i per al país.

S'han escrit moltes coses de Marta Mata aquests darrers dies. Plegats hem recordat la seva vida i la seva obra. Ara, es l'hora de preservar el seu llegat. Entre els molts escrits que he llegit em va agradar el de Pasqual Maragall a "El País" i que ell recull en el seu bloc. Es titulava Tenaz y dulce. El president qualificava la il·lustre pedagoga com a "constructora de realitats més que de somnis, forjadora dels ciments de la Catalunya d'avui"

De la Mata Mata em quedo amb moltes lliçons, però especialment en vull destacar una: la pedagogia és política, fer pedagogia és fer política, treballar pel dret a l'educació, per l'equitat i per la cohesió social és treballar pels drets de ciutadania.

El seu llegat restarà sempre amb nosaltres, un llegat que poden resumir aquestes paraules que la mateixa Marta Mata va pronunciar en ser nomenada doctora honoris causa per la UAB:

"La lliçó de política educativa, d'educació i d'escola pública, que en donen els pedagogs al llarg de la història ens proposa unes orientacions: la del somni, la de la tensió pe l'educació, la de la ràbia, la de la justícia per a exercir el dret, la del treball i la il·lusió, la de l'atenta observació, la de la imaginació, la de la col·laboració i la de l'afabilitat i el bon humor, la del sentiment del deure vers l'educació de cada nen, en la perspectiva de la realització de la persona, de la comunitat, de la humanitat."