Comencen les llegendes... o no, potser és real!
El paradís enmig del gran desgabell xinès. Aquest racó de món dins la Xina, va ser com trobar el paradís. Necessitavem descansar de tant xinès, i tot i haver molts xinesos, evidentment, la zona era molt tranquila. I després de totes les mogudes que vam viure durant el viatge, necessitavem com mai un lloc tant tranquil com aquest. Tranquil i preciós. Suposo que estareu amb mi quan dic preciós, oi?
De fet, li diuen gorg i jo més bé veig un riu molt esverat. Aquest gorg, és molt conegut per la llegenda que expliquen.
La llegenda explica que un tigre va saltar el riu d'una banda a l'altra fent un salt al mig d'una pedra.
Fins i tot les papereres són elegants! A la Xina, si tenen una cosa molt positiva, és la neteja. Són molt nets i no hi ha cap paper o qualsevol altra cosa per terra. Les papereres, a part de sermolt i molt boniques i elegants, sempre estan netes. Potser el que més funciona a la Xina, són les brigades de neteja.
Ells escupen, però a part d'això, són veritablement molt nets.
Quan vam arribar a Dali, ens van dir que el més maco que tenien eren les tres pagodes. Les pagodes són unes torres altes i primes, com si fossin un campanar sol. Doncs a Dali, n'hi ha tres de juntes. Vam decidir anar a veure-les. Quan ens van dir el preu de l'entrada vam quedar mortes! valia uns 120 yuans (gairebé 12 euros!). Jo vaig pensar:ho trobo molt car per veure aquestes tres torres que es veuen des d'aquí fora perfectament. Però com ets a un altre país, pagues i entres sense dir res.
Quan vam ser dins, i estavem mirant les pagodes, vam veure que darrera hi havia com un petit temple que feia d'entrada a algún lloc. Hi vam anar. Al passar la porta, ens vam trobar amb uns jardins i multitud de temples o estances més gran que la ciutat prohibida! No ens ho podíem creure. Havia sortit del no res. Jo personalment, ho vaig trobar més maco que qualsevol cosa que havíem vist fins llavors. Aquí va ser on vaig entendre el preu de l'entrada!
Els guerrers de terracota, o millor dit, els guerrers de Xian, són un dels més coneguts arreu del món. A Catalunya els vam conéixer a traves del Fòrum de les cultures, on van portar unes mostres originals des del mateix Xian.
Jo, igual que les meves companyes de viatge, pensem que no n'hi ha per tant. Potser sí que són molt antigues. I reconec que n'hi han moltes figures. Però jo vaig pensar que havent-los fist en fotos ja n'hi havien prou. Encara diria més, jo crec que els guerrers són millors vistos des de fotografies. Bé, potser aquesta fotografia no és la millor que tenen els guerrers, però la sala aquell dia era molt fosca, perquè plovia i el cel no era clar, per tant no entrava gaire claror.
En definitiva, si he d'anomenar alguna cosa que em va decepcionar de la Xina de totes les que he vist, diria que aquesta són els guerrers.
Tian Tan, conegut per nosaltres com El Temple del Cel, és un dels complexes oratoris més grans de Xina. Va estar tancat al públic durant les dinasties Ming i Qing. El fet que l'estructura sigui rodona i les teulades blaves és pq representa el cel. El caputxó daurat de dalt de tot, és un parallamps.
En aquest temple que hi ha a la fotografia, l'emperador resava per demanar una bona collita al cel.
En els seus grans parcs, pel matí molta gent hi va a practicar Taichí, avui en dia.
El palau d'estiu és el refugi dels emperadors xinesos durant la dinastia Qing. Marxaven de la calurosa ciutat prohibida per anar aquí, un indret amb molta vegetació i un llac. La dimensió del palau d'estiu és de 290 hectàries, amb el llac Kunming inclòs.
L'emperatriu Cixi, va ser coneguda per la seva extravagància. Era capriciosa i tossuda. Va ser ella que va fer construir aquest vaixell amb fons destinats a modernitzar l'armada imperial. El vaixell és de fusta, però està pintat de tal manera que sembla marbre.
La ciutat prohibida està dins mateix de la ciutat de Pequín (o Beijing), o sigui que és una ciutat dins d'una altra ciutat. Realment, tot és enorme. A la Xina tot ho fan gran. La ciutat pohibida és tan gran que per veure-la necessites tot un dia. Però per veure-la bé, en necessites més d'un.
La història de la construcció de la ciutat prohibida és molr trista. Qui hagi vist l'últim emperador es pot fer una petita idea.
Les fotos que aniré penjant durant uns dies seran de la Xina, ja que en tinc unes 1500 i n'hi han de molt maques. Aquesta de la muralla, m'agrada especialment perquè es veu l'escència de la muralla clarament. Amb una torre (crec que es diu així...) i una part de muralla en bon estat de conservació.
La part que vam fer de la muralla, és la part de Simatai. No és la més turística, però els motxillers, ja la saben... Van ser 10 quilometres de muralla esgotadors. Els pendents, tant amunt com avall, podien arribar a tenir un 70%! I gran part del recorregut, estava destrossat. No s'havia restaurat. Tot i així, va valdre la pena. Com pot ser que fossin capaços de fer una cosa tant gran resseguint tot una serralada de gairebé 7.000 quilometres? Aquests xinesos no són com nosaltres que "qui no té feina el gat pentina"... els xinesos, "si no tenen feina fan muralla!"
Doncs ja hem tornat de la Xina. He de dir que ha estat estressant! Com podeu veure, no he tingut temps ni d'acabar d'explicar-vos les proves que hem anat vivint. M'he quedat al desè dia, però ho acabaré. To i ser a catalunya ja, acabaré d'explicar-vos totes les peripècies que hem viscut, perquè hi havia moments que semblaven irreals...
Desde que he tornat que tot sembla estressant també. Estic vivint els moments com allí a la Xina, no tinc temps de gairebé res, i suposo que també ho fa el fet que va ser arribar i anar a treballar. No he tingut ni temps de dir: "Paro i em relaxo, que començaré amb el ritme d'aquí." Doncs no, no ha sigut així.
Ah, per cert, el títol de l'article anterior és una paraula xinesa que deiem moooooolt sovint.
Uo putong = no t'entenc. Jejejeje, i és que els havies de dir molt sovint que no entenies el xinès, perquè ells donen per suposat que entens el xinès a la perfecció.
Cap viatge m'havien passat tantes coses com aquest. Amb les companyes de viatge, ja hem decidit que això no és un viatge, és un concurs que ens han preparat. Ens estan gravant per la tele i estem fent un concurs d'aquest de supervivencia. El concurs és senzill d'explicar:
- un director (Deu)
- uns diners (1.000 euros per persona)
- un país (Xina)
i... a sobreviure! això si, amb unes quantes proves que ens van posant perque el concurs tingui la seva gràcia... a més, les proves fan pujar l'audiencia!
Les proves son multiples:
1r dia: només arribar, no ens arriben les maletes.
2n dia: trobem maletes. El noi que ens volia dur amb el taxi, no tenia llicencia... la prova era, agafar el taxi sense llicencia o no (era més barat, és clar). No el vam agafar!
3r dia:voliem passejar per pequin amb bicicleta, i tenim "rebenton"... l'arreglem. Prova superada.
4r dia: voliem un taxi per anar de la plaça Tiananmen fins el Hostel, i no ens volia parar ningù!
5e dia: ens havien de venir a buscar a l'estació de tren de Xian, i encara esperem... vam haver d'agafar un taxi! i no entenen res d'anglés! Prova superada...
Donem la roba per rentar, i quan ja està seca, per trobar-la, és com una gincana! no hi havia manera de trobar-la! Finalment vam trobar tota la roba! fins i tot la tira dels sostens que estava separada! prova superada!
6e dia: el dia anterior vam comprar un bitllet d'aviò per al cap de dos dies. El sisè dia vam demanar els bitllets impressos i ens vam adonar que el billet era per l'endemà! corents vam haver de fer les maletes!
7e dia: perdem la cartera del fons comù. Teniem uns 350 euros.... prova no superada ( no vam trobar-la)
8e dia: anem a visitar les tres pagodes de Dali. Per anar agafem el bus 19. Doncs per tornar, i despres d'un gran xafec, també agafem el bus 19. Doncs no era el bus 19 que haviem d'agafar. Vam fer parar dos autobusos enmig del carrer per solucionar-ho. Prova superada!
9e dia: volem anar a veure el llac Er Hai, un dels més grans del món. Doncs estem a punt a l'habitació i ens truquen i la recepcionista ens diu que el bus ens està esperant... no entenem res! quin bus? doncs era el bus que haviem reservat per l'endemà, no per avui! corrents hem de marxar... i el llac el veiem de lluny! però aconseguim agafar el bus. Prova superada!
dema seguirè a partir del desè dia!
La Xina no es pot fer xino-xano i menys si tens poc temps. Nosaltres hem vingut per 24 dies i es molt poc. En total haurem fet, la tipica muralla xina i els guerrers de terracota (dues coses tipiques si vas a Xina) i nomes tenim temps de fer dues provincies i molt rapides.
La primera barrera que ens vam trobar al arribar al pais va ser l'idioma. A Xina, gairebe ningu parla angles (menys encara catala...jejeje) i nomes saben xines o algun altre dialecte o idioma del pais. Doncs a consequencia de l'idioma, perdem molt temps per fer simples gestions com ara treure un bitllet de tren o dir-li un taxista on vols anar.
La segona gran barrera, son les llargues distancies que hi han. Aquesta setmana hem agafat dos avions, que calculant les hores que hem estat, hem deduit que haviem anat de Barcelona a Estonia (un calcul aproximat...).
ahir a la nit vam tenir la fabulosa noticia que ja tenim les maletes. vam anar corrents a buscarles i tot i que aquesta nit passada no hem pogut dormir, ha valgut la pena! jo he pogut anar a la muralla xina i gravarla. Ja tinc un record que passara a la historia.
recorrer la muralla ha estat fantastic. son 10 kilometres de grans pendents, que hem fet amb unes 4 hores, ja que les pendents son dun 70%. La veritat i si he de ser realista, quan postavem ja mitja hora de cami, jo ja en tenia prou, ja que es 'mas de lo mismo'. pero jo lhe fet!
parlant amb la gent, ens han atabalat molt... perque sembla que ells hagin vist moltes mes coses que nosaltres i sapiguen molt mes del pais que nosaltres. Elles tenen una obsessio perduda per parlar amb la gent i saber que han fet i que coneixen. a mi, tant me fa. es mes, prefereixo no saberho.
doncs ja hem vist, la ciutat prohibida, la placa Tiannanmen, hem passejat pels hutongs (carrerons estrets, tipics de les ciutatys xineses), i tot ho hem fet amb bicicleta, com els xinesos. Doncs hem fet molt. I dema, abans de marxar cap a Xian, veurem el temple del cel i el palau destiu.
doncs jo crec que hem fet una bona feina!
Ja som a la xina! per ser el primer dia que som aqui, tenim moltes coses a explicar. la majoria no podriem dir que siguin bones.
per comencar, es la primera vegada a la meva vida que se que significa la paraula jet lag. i es que ara aqui ja son les 21:30 i encara vaig adormida, i es que he passat una nit sense dormir. amb tot aixo del canvi dhoraris, hem perdut mes de 6 hores de son.
quan hem arribat a Beijing, mig emocionades, mig cansades, hem anat a buscar lequipatge... doncs no ha arribat! nosaltres som a Xina, pero el nostre equipatge no! no ens sap gens de greu per la roba, aixo te solucio. pero jo per exemple tenia tots els carregadors a la motxilla i a sobre mestic quedant sense bateria de la camera i estic patint per si no podre gravar la muralla xina... i moltes altres coses!
be, i no es facil entendrens per aquest pais...
seguirem informant!
Demà, mytèsor marxa cap a la Xina… encara que estem una mica tristos (perque estarem tres setmanes sense sentir-nos), espero que ella gaudeixi del viatge perque fa mesos que ho està organitzant i vull que tot sigui perfecte! Com sabeu, aquest bloc va neixer per relatar-nos el procès del seu viatge, desde la preparació fins la tornada i ara que mytèsor està a punt de marxar, ha preparat les bosses i ens explica que hi ha posat dins...i, com que ella està cansada, atabalada etc...us penjo la seva llista: (Segueix)
Aquí recullo tot el que em passa pel cap...
