En el nom de la crisi...

Just el dia després d'assabentar-me que havia estat acomiadat de forma improcedent per part de la meva ara ja ex-empresa (dilluns), ahir dimarts vaig rebre el número 48 del setmanari eslové al que estic subscrit, la revista Mladina ("Joventut" a casa nostra), una de les ensenyes de la llibertat d'expresió de la petita república adriàtico-centro-europea. La veritat és que el número 48 de Mladina té una portada que ni que endevinés la meva realitat personal ni la realitat de molta gent durant aquestes setmanes i mesos... A veure quan veiem una portada així per casa nostra!!!!

Traducció del text del tema principal:

EN NOM DE LA CRISI (V IMENU KRIZE)

Com el món dels negocis ha transformat de cop i volta la crisi en l'argument per a l'acomiadament de treballadors i mitjà per a l'encobriment de tots els errors del passat.

Bé, avui em toca anar a BCN a buscar el finiquito i la indemnització, i recollir els papers per a apuntar-me a l'atur. Quina gran il·lusió!!!!!! (Suposo que ho sabreu entendre que ho dic en pla irònic la última frase).

ECLÍCTIC... Una proposta fotogràfica

Cartell de l'exposició de fotografies d'Alfons Trigas al Centre Cultural Besòs de Sant Adrià.

El fotògraf vallesà Alfons Trigas inaugurarà el proper divendres 17 d'octubre l'exposició ···ECLÍCTIC···, al Centre Cultural Besós a les 19h. Aquesta serà la primera exposició fotogràfica d'Alfons Trigas , i recull un total de 23 peces de temàtica i tècnica diversa realitzades durant els últims dos anys, i que tenen cadascuna d'elles un significat especial per a l'artista.

L'exposició ···ECLÍCTIC··· es podrà gaudir des del divendres 17 d'octubre, i fins al 7 de desembre, al Centre Cultural Besós, a la Plaça Josep Tarradelles s/n de Sant Adrià de Besós, entre les 17 i les 21 hores.

Podeu gaudir d'una àmplia mostra de fotografies d'Alfons Trigas al seu àlbum en el portal d'afeccionats i professionals de la fotografia Flickr.

elSuplement.com

enllaç: http://www.elsuplement.com/index.php?option=com_content&task=view&id=188

Neix un nou festival de poesia a Les Borges del Camp

Artícle extret de elSuplement.com

Homage to Antoni Bassas.

Les paraules de l'Antoni Bassas ho diuen tot...

Crisi diplomàtica entre Catalunya i Itàlia

Sona a ciència ficció, però durant el passat cap de setmana els mitjans de comunicació italians (premsa, televisió,...) tractaven de forma aclaparadora el tema de les paraules que Joan Boada va dedicar al president de la República Italiana Silvio Berlusconi i a la premsa italiana, sobre el tractament que es donava des d'Itàlia a la resolució policial del cas de l'assassinat de la turista italiana Federica Squarise. I sobretot, com ho tractaven, com un incident diplomàtic entre Itàlia i Catalunya... Aquesta mala notícia convertia per un dia a Catalunya en quelcom molt a prop del que molts dessitgem, un estat independent dins Europa.

Encara que amb una connotació negativa pel tema de que es tractava, en la major part de mitjans de comunicació italians es parlava de Catalunya gairebé com si fos d'una relació tu a tu amb Itàlia a causa de l'incident provocat pel polític d'IC Joan Boada. Una propaganda negativa que ens col·locava, però, en el mapa com pocs cops hi apareixem.

I aixó fa pensar que potser el camí per al reconeixement d'una Catalunya Independent haurà de passar, entre d'altres punts, en estrenyer les relacions amb la República Transalpina, un dels pocs estats on es parla de Catalunya com a quelcom que té un tret diferencial respecte l'Estat Espanyol del que actualment forma part, o com una realitat pròpia que per accident forma part de l'Estat Espanyol.

Com a testimoni us deixo el video que vaig capturar a través de la reproducció del principal noticiari del dissabte passat a la Rai 1, el Telegiornali 1 de les vuit del vespre, sobre el tractament de la notícia per part de la televisió pública italiana, d'un govern actualment presidit pel magnat i propietari, entre altres coses, de diversos mitjans de comunicació italians, Silvio Berlusconi:

I enllaços a diversos articles sobre el mateix afer en les versions electròniques de diversos mitjans de comunicació italians (i fins i tot algun d'europeu):

Corriere della Sera 

Euronews

Reuters

RAI

La Repubblica

ANSA

IGN   (Audio entrevista Boada a cadena Ser que han provocat l'incident)

L'Unione Sarda

Pupia

Ressó del problema del jovent mileurista europeu a la premsa internacional...

Hauria de donar més cops d'ull a la premsa internacional, doncs moltes vegades ens pot ajudar a reflexionar sobre temes com "on estem?" "cap on anem?".... La feina actual la veritat m'ho impedeix (em dòna la sensació que les 65 hores setmanals em van perseguint des de fa uns mesos), però avui faré un petit forat en el meu minso temps lliure per deixar nota de quelcom que ja coneixem, però que si els de fora en parlen potser ens fara pensar-ho dues vegades que alguna cosa no va bé.

Europa és un referent arreu del món, però poc a poc va perdent pes específic en l'ordre mundial. I aixó també es nota a nivell de les vides anònimes dels europeus. La responsal de la publicació argentina La Nación a París, Luisa Corradini, veu publicat un article en l'edició electrònica del diari colombià El Tiempo. Us el reprodueixo en el bloc per a que hi esmercem cinc minuts de lectura als que ho creguin convenient:

Pese a ser la región más rica del mundo, en Europa Occidental ser joven es sinónimo de precariedad

Dues opinions contrastades sobre el que està passant a Estònia amb l'eliminació de tot record de l'època soviètica

Cartell en record del bombardeig que la capital estona, Tallinn, va patir el 9 de març del 1944, per part de les forces aèries soviètiques (Foto de Elias Bizannes)

Bé, avui aprofito per referenciar a dues opinions que crec que tenen dos punts de vista diferents, i així i tot són prou respectuosos amb el tema que tracten, com és la redefinició de la història que se n'està fent en els països europeus que fins fa menys de dos decenis pertenyien a l'òrbita soviètica.

Per una banda, en el publicitat pels mitjans de comunicació número 324 de la revista L'Avenç (osia, el número d'aquest mes de maig), trobem un article del diputat socialista hongarès al Parlament Europeu Gyula Hegyi, titulat "L'Europa de l'Est reescriu la història". En aquest article, Hegyi fa una lectura crítica del revisionisme històric que n'estan fent alguns països de l'antiga òrbita soviètica, i en especial dels Països Bàltics i de Polònia. Si voleu llegir-lo, ja sabeu, a més de l'entrevista al Maragall trobareu aquest article a l'Avenç d'aquest mes.

Per una altra banda, i suposo que no pas com a rèplica a l'article de Hegyi, sino d'un tema obert en el fòrum de la web Racó Català, titulat "Rússia amenaça Estònia amb represàlies per la retirada de l'estàtua al Soldat de l'Exèrcit Roig", l'usuari del fòrum amb el nick Spartac en fa una redacció amb un punt de vista diferent sobre aquest fet del revisionisme històric a la petita república bàltica d'Estònia. Amb el seu consentiment, reprodueixo aquí el text que ell ha vessat en el fòrum de Racó Català, que crec prou interessant, així com l'article inicial amb el que ha obert el tema un altre usuari amb un nick que en aquest moment no s'escau doncs ens podria portar a una certa desorientació política.

Rússia amenaça Estònia amb represàlies per la retirada de l'estàtua al Soldat de l'Exèrcit Roig

Redactat el 27 d'abril del 2007, a les 17h28

Tallinn, la capital d'Estònia, ha viscut una nit de greus enfrontaments entre manifestants i policia per la retirada d'un monument en memòria al Soldat de l'Exèrcit Roig. Uns incidents que han acabat amb el trist balanç d'una persona morta, 43 de ferides i uns 300 detinguts. Es tracta dels pitjors episodis que es viuen en aquesta república bàltica des de la independència de la Unió Soviètica, el 1991. A Moscou la notícia tampoc ha caigut gaire bé, i el ministre d'Exteriors rus ha anunciat que el govern de Vladímir Putin prendrà "mesures serioses" contra Estònia per aquesta decisió.

L'estàtua de la discòrdia: un soldat de bronze. Un monument de dos metres d'alçada erigit l'any 1947 en ple cor de Tallinn com un tribut als soldats soviètics morts durant la Segona Guerra Mundial. Símbol de la victòria contra el feixisme per a uns -els russos- però record dolorós de 50 anys d'ocupació soviètica per a la majoria d'estonians.

Amb l'excusa de comprovar si realment sota el monument hi ha enterrades restes de soldats soviètics, el govern estonià desmuntava i traslladava aquesta matinada tota l'estructura cap a un indret, fins ara, desconegut. L'acció ha provocat la resposta irada de centenars de persones, manifestants prorussos, que des d'ahir a la tarda es concentraven davant l'estàtua per impedir-ne el trasllat. En no aconseguir-ho, la protesta ha derivat en violents enfrontaments amb la policia i en greus incidents de vandalisme i pillatge. Una persona ha mort, hi ha una quarantena de ferits i més de 300 detinguts.

Rússia ha condemnat el desmantellament del monument, que ha considerat de sacrilegi i acte inhumà, i amenaça Estònia amb represàlies. Diferents membres del govern de Putin han parlat de trencar relacions diplomàtiques i de mesures econòmiques tot i que, per ara, no s'han concretat.

Spartac escriu el 6 de maig del 2007, a les 5h11

Sí els russos haguessin envaït Estònia exclusivament en resposta a la seva ocupació pels alemanys, expulsant-los i tornant immediatament a la URSS -respectant la independència d'Estònia- ara no hi hauríen problemes. Serien recordats amb molt d'agraiment pels estonians com els seus alliberadors i aquest monument encara es trobaría al seu lloc original. No va ser així, malauradament.

Els soviètics van expulsar els nazis al 1944, és cert.

Això va ser, tanmateix, després d'envaïr Estònia el 1939 en coordinació amb l'invasió nazi de Polònia i d'annexionar-la forçosament el 1940 a la URSS. Assassinant o deportant a Sibèria i al nord rus gran part de la seva intel.lectualitat. En estricte compliment del pacte secret Molotov-Ribbentrop entre Stalin i Hitler on acordaven repartir-se els països bàltics, on Estònia en concret era annexionada a l'URSS.

Al 1941 van ser els nazis qui van envaïr Estònia i molts estonians van veure'ls com alliberadors dels sovietics que l'ocupaven des del 1939. Perque senzillament eren enemics dels seus enemics i, en conseqüència, els seus al.liats de facto. El tracte que van donar els alemanys als estonians va ser millor, per interessos estratègics pero també degut a les relacions historiques que ambdos havien tingut des del segle XIII, que el donat pels russos. Amb l'excepció dels estonians jueus que van ser gairebé exterminats.

Cal tenir present que Estònia havia assolit la independència només 20 anys abans, al 1918, després d'estar sotmesa als danesos, alemanys, polonesos, suecs i russos succesivament des del segle XIII. L'experiència del domini rus havia estat la més negativa, en contrast amb la dominació sueca anterior.

Val a dir també que des de l'edat mitjana fins al 1918 a Estònia havia hagut una important minoría alemanya, igual que als altres països bàltics, que va romandre al país com la seva oligarquía malgrat els diferents períodes de dominació forània i finalment russa abans d'assolir la independència precisament el 1918.

La relació dels estonians amb els anomenats baltoalemanys no va ser idíl.lica pero l'experiència de la dominació russa va fer que, en comparació, aquesta fos recordada com bona.

Per copsar què va passar a Estònia cal saber que els soviètics van envair-la alhora que envaien Finlàndia, també per annexionar-la al 1939, just un mes després. Fent esclatar la duríssima Guerra d'Hivern on els finesos, malgrat estar en una proporció de 4 a 1 en la seva contra, van aconseguir aturar-los i fer-los retrocedir forçant una breu pau. La relació entre ambdues invasions eran tan evident que nombrosos finesos van anar a lluitar a Estònia, i viceversa, contra l'enemic comú i moguts també pels seus lligams culturals i lingüístics ancestrals.

Els finesos, encara que van oposar una fèrria i reeixida resistència a l'exèrcit soviètic, eren conscients de la seva inferioritat no només numèrica sino també d'armament. Pel que no van dubtar en acceptar les ofertes alemanyes de suport, fent accions militars conjuntes quan aquests van envair la URSS per etzibar cops més contundents als soviètics, fins i tot acceptant l'entrada de tropes alemanyes a Finlàndia, pero sense esdevenir un satèl.lit seu o assumir la seva ideología al decurs de la Guerra de Continuació.



Finesos a la Guerra d'Hivern


La Guerra de Continuació va ser una guerra d'independència i per la democràcia contra els invasors soviètics que pretenien annexionar-se Finlàndia. Els finlandesos van fer servir dels alemanys el seu armament, la seva tecnología i fins i tot el seus uniformes pero no van adoptar el nazisme. De fet quan en concloure la guerra amb la URSS van enfrontar-se als alemanys per expulsar-los de Finlàndia, a la Guerra de Lapònia.

Gairebé el mateix va passar amb els estonians. Amb la diferència que mentre la proporció a entre soviètics i finlandesos era de 4 a 1 resulta que era de 50 a 1 respecte els estonians.

Per fer-ho encara pitjor els estonians estaven sota la ocupació alemanya i no disposaven d'exèrcit propi, al contrari dels finesos, pel que al 1944 en adonar-se de la imminent desfeta de l'exèrcit alemany a l'est i de que això suposava una altre invasió sovietica d'Estònia van decidir incorporar-se a l'exèrcit alemany com darrer recurs per combatre-la.

Gairebé cent mil estonians van incorporar-se a l'exercit alemany i a les SS formant la Legió Estoniana, per una població que enguany és de 1,500.000 està clar que n'era una part important. Eren tots nazis? Ésta clar que no, era gent disposada a fer qualsevol cosa per no ser annexionats una altre vegada pels russos.

També n'hi havien que estaven ideologitzats, que sentien simpatia pel nazisme ja que els estonians en ser fino-ugrics i no eslaus eren millor vistos pels nazis i ambdos lluitaven contra els russos que són eslaus, creien combatre pel nacionalsocialisme que consideraven com una causa justa i revolucionària. De la mateixa manera que els sovietics que van envaïr Estònia i Finlàndia estaven convençuts de lluitar pel comunisme quan, de fet, no feien res més que sotmetre aquestes nacions al vell imperialisme rus colorejat de vermell per Stalin.

En síntesi que els estonians no pretenen homenatjar els nazis sino els combatents estonians per la seva independència que, fins la secessió de la URSS al 1991, havien estat criminalitzats i marginalitzats. Alhora que els soldats sovietics que van forçar l'annexió d'Estònia a la URSS, la majoría creient que feien una bona acció, eren heroitzats sense cap mena de crítica possible.

D'altre banda qui està darrere dels aldarulls és en Putin. Pretèn fer recordar als països fronterers amb Rússia que aquesta és qui mana a l'àrea i que les minoríes russes són una arma que pot mobilitzar quan cregui convenient. És una llàstima perque vaig estar a Estònia on vaig conèixer estonians i russos que treballaven perque mai passes res semblant. Al contrari del que aquí han fet alguns no es pot blasmar tots els russos per igual, és injust i a sobre és falsejar el que passa allà.

Sortosament ara que Estònia és membre de la UE i la OTAN en Putin sap que no pot putinejar excessivament amb aquesta pels negatius efectes internacionals que això implicaría per Rússia. A més perque l'exèrcit estonià és enguany, com l'exèrcit finès, una força molt ben preparada. Rússia pot bordar molt, vol fer-se sentir, pero no mossegarà perque sap que no li convé en arriscar massa.

La meva resposta a Spartac, el 6 de maig del 2007 a les 10h14

Spartac, sembla que hagis redactat aquest article en resposta al que el diputat socialista hongarès Gyula Hegyi ha publicat en el famón número de maig de 2007 de la revista "L'Avenç", titulat "L'Europa de l'Est reescriu la història"...

Dos punts de vista força interessants sobre una mateixa qüestió, el reconeixement dels estonians que van lluitar per la independència d'Estònia versus el record dels caiguts en convat soviètics en la batalla global contra el nazisme durant la Segona Guerra Mundial...

El que ningú pot esborrar d'aquesta història és que els estonians, no sé si per activa o per passiva, van permetre que els seus conciutadans jueus fossin esborrats del mapa... No ho haurien pogut evitar?

La teva referència a l'exèrcit finès, per cert, em fa recordar que a Catalunya ho tenim magre per assolir la independència... El poble català no disposa dels elements necessaris per a fer front a una invasió espanyola en el cas que Catalunya decidís lliurement i pacífica independitzar-se... Finlàndia té un exèrcit preparat, on els ciutadans finesos segueixen de forma regular certa formació que permeti tenir-los al dia, com em sembla que es fa a Suïssa o a la més qüestionada Israel (que fossin màrtirs a la Segona Guerra Mundial no els dona dret a fer el que fan amb el poble palestí, com a opinió personal). Fins i tot Eslovènia va defendre's de l'exèrcit serbi quan va proclamar la seva independència el 1991, i en 10 dies va finalitzar una breu guerra de defensa de la nova independència assolida, gràcies a l'existència d'una política de reservistes i de grups de defensa (que curiosament va fomentar el fins aleshores règim iugoslau).

No sóc militarista, però penso que és un punt molt important a tenir en compte de cara a l'assoliment de les llibertats plenes pel poble català. Hi ha alguna altra via? Maragall sembla que acaba d'adonar-se que no... Si el federalista Maragall diu que no hi ha res a fer, i que ens han estafat... Quina via hi ha cap a la independència? N'hi ha alguna que sigui incruenta?

Resposta de l'Spartac, el 7 de maig del 2007, a les 1h10

Els nazis van limitar-se a explotar eficaçment els prejudicis judeòfobs atiats pel cristianisme ençà la cristianització d'Europa, que al cas d'Estònia com a la resta dels països bàltics va ser imposada amb molta violència i molt tardanament -a Estònia es retia culte a una deitat equivalent a Thor fins ben entrat el segle XVIII-, com un mitjà per manipular i mobilitzar la gent al seu caprici.

A l'estat francès també van deportar-se jueus, fins i tot va haver un camp d'extermini francès on van ser gassejats, sense que això faci culpables els francesos col.lectivament.

A l'Itàlia fascista, malgrat les lleis anti-semites d'en Mussolini, van sobreviure 3/4 parts dels italians jueus. Perque des de la mateixa dictadura no va haver una voluntat real d'exterminar-los a tots, també perque la gran majoría d'italians no van deixar-se endur per la histeria judeófoba que per exemple sí que va patir-se a Alemanya. Això, és clar, no fa bo el feixisme.

Els estonians jueus eren una petita minoria que va participar activament a la guerra d'independència d'Estònia, entre el 1918 i el 1920, contra les restes dels exèrcits alemanys als països bàltics que encara eren presents i alhora contra el nou exèrcit sovietic que no va respectar la seva proclamació d'independència maldant per mantindre-la sota domini rus mitjançant la força.

Una vegada guanyada la guerra, al decurs de la primera república d'Estònia, els estonians jueus estaven totalment integrats i convivien amb tota normalitat amb la resta d'estonians. A més gaudien de ple reconeixement legal com una de les minoríes del país, amb totes les garantíes, un grau de reconeixement i protecció poc habitual no només al Bàltic sino arreu d'Europa.

Els estonians jueus mai van patir pel fet de ser-ho a la seva nació, a diferència d'altres indrets on els aldarulls judeófobs eren periodics.

Els problemes pels estonians jueus van començar amb la invasió sovietica que va abolir totes les garanties legals, incloent les seves, a més de patir la repressió generalitzada contra tots els estonians. Que van agreujar-se brutalment amb l'arribada dels nazis, acabant literalment gairebé exterminats els que no van poder fugir-ne.

Què va passar? Doncs que la resta dels estonians estaven massa capficats en sobreviure primer a les succesives invasions sovietica i nazi i en acabat a la definitiva invasió d'annexió sovietica com per fer res per la seva petita minoria jueva.

És trist pero és així. M'ho va dir un estonià jueu, un noi descenent dels pocs supervivents a l'Holocaust a Estònia d'entre els estonians jueus que no van exiliar-se abans l'arribada dels nazis, que vaig conèixer allà i que no culpabilitzava els seus compatriotes en creure que era absurd fer-ho donades les circunstàncies que llavors van viure.

Respecte l'exèrcit fines només dir que si els finesos no n'haguessin tingut haurien estat annexionats a la URSS, com va passar-li a Estònia, i que enguany Finlàndia es trobaría molt menys desemvolupada i més pobre. Com li va passar a Estònia que, abans de ser annexionada a la URSS, tenia el mateix nivell de vida que Finlàndia. En recuperar la independència la diferència quant a desemvolupament humà i en general entre Estònia i Finlàndia era molt gran, en favor dels finesos. Cal dir per què?

Noruecs i escocesos, entre d'altres, poden explicar-nos moltes coses sobre com assolir la independència pacíficament.

Vista general del centre de Tallinn. (Foto de Dusty Davidson)

Descàrregues legals de cinema espanyol a Internet!

Filmotech.com és un portal de descàrrega de pel·lícules espanyoles gestionada per EGEDA (Entidad de Gestión de Derechos de los Productores Audiovisiales)

El cinema espanyol ja disposa d'un videoclub on-line per tal de lluitar contra les descàrregues pirates que tan de mal estan fent a la indústria cinematogràfica. Uns 250 títols de cinema espanyol ja es poden descarregar a través de la web Filmotech.com, un portal gestionat per EGEDA (Entidad de Gestión de Derechos de los Productores Audiovisiales).

Filmotech.com ofereix la possibilitat de llogar o comprar una pel·lícula de forma on-line, segons es triï un dels tres formats oferts: 3x3 (lloguer d'una pel·lícula, que es pot veure fins a tres cops durant tres mesos), 7D (veure tants cops com vulguis una pel·lícula durant una setmana) i TPS (Teva Per Sempre, que et permet veure la pel·lícula tants cops com vulguis, indefinidament. Tècnicament, però, s'ha de tenir en compte que la llicència que permet veure la pel·lícula només es podrà descarregar tres cops, per tal de permetre a l'usuari disfrutar de la pel·lícula a fins a tres equips diferents).

Dels 250 títols, elSuplement no ha pogut detectar cap pel·lícula en català, o en versió catalana, i només una en basc subtitulada al castellà. S'ha de reconèixer que no s'han mirat totes les pel·lícules, però amb el triatge que se n'ha fet, la situació sembla ser de que el cinema català té poca presència en el portal, i encara menys el cinema fet o doblat en català.

Pel que fa a les pel·lícules disponibles, hi ha cinema de diversos gèneres i èpoques del cinema espanyol. A la secció "Lo más clic" es poden veure les 14 pel·lícules més sol·licitades pels internautes, que en el moment de redactar aquest artícle presenta, entre d'altres, títols com "Lucía y el sexo" (any 2000), "Juana la loca" (any 2001), "Los otros" (any 2000), "A golpes" (any 2005) o el clàssic de Berlanga "Calabuch" (1956).

Pel que fa a les tarifes del servei, amb el programa 7D la pel·lícula "A golpes" costa 1'95€, el mateix que amb el programa 3x3 (tots dos de lloguer de pel·lícula). Amb el programa TPS (compra), el preu puja a 5'8€. Si ens anem a la comèdia basca "Aupa Etxebeste", els preus baixen a 1'5€ per als programes de lloguer, i a 4'8€ per al programa de compra. Del més barat que es pot trobar tenim algun documental com "Los Hamer: hailo, tradición o ruptura" (any 2003), on els programes de lloguer estan a 1€ i el programa de compra a 3'8€.

Actualment, el portal filmotech.com ofereix una oferta especial de llençament del programa de lloguer 7D, en el que qualsevol pel·lícula es pot veure durant una setmana pel preu de un euro.

Font: elSuplement

L'Entesa Nacional pel Progrès, en alguns mitjans internacionals (2ona part)

Bé, continuo recollint articles que s'han publicat en les planes web de diversos mitjans de comunicació internacionas sobre el resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el passat 1 de novembre del 2006, així com de les negociacions sobre la formació de govern posteriors.

He trobat articles de les webs de les ràdios i televisions públiques de Portugal, Bòsnia i Hercegovina, i Croàcia.

Aquests articles els trobareu en l'ampliació del present article, i al llarg dels propers dies intentarè fer-ne la traducció dels que cregui més interessants (suposo que a la majoria de nosaltres llegir i comprendre textos en eslovè, bosni o altres idiomes similars pot ser un exercici gairebè impossible, si ja ho és per mi, que en tinc algun coneixement sobre aquests idiomes, encara que estic molt lluny de poder-los emprar en el dia a dia!). Suposo que no cal que tradueixi els articles en portuguès.

Suposo que veure l'interès que desperten les eleccions al Parlament de Catalunya a nivell internacional és un bon indicador de que des d'arreu del món no es veu a Catalunya com una simple comunitat autònoma més de l'Estat Espanyol, i soposo que ès quelcom d'important a tenir en compte sobre quin és el futur del nostre país.

L'Entesa Nacional pel Progrès, en alguns mitjans internacionals.

L'endemà de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya vaig buscar si s'havia publicat algun article en certs mitjans de comunicació balcànics... La recerca va ser negativa. Però he comprovat mentre escrivia aquest article que buscant per Katalonija no trobaria res, doncs en els articles el nom del nostre país surt declinat.

Avui, consultant una pàgina des de la que s'ha accedit al meu bloc, m'he trobat que es feia referència en un mitjà de comunicació eslovè a la formació com a opció de Govern a Catalunya de l'Entesa Nacional pel Progrès. I també articles sobre el resultat de les votacions, que inicialment no havia trobat.

En l'amplicació d'aquest article trobareu els articles originals, que intentaré anant traduïnt poc a poc, si en tinc temps... Per ara només n'he trobat dos articles, els dos provinents de dos mitjans eslovens diferents.

Per renovar el permís de treball caldria fer una prova de català

La presidenta del CCC analitzant la situació del català al Principat (Foto: David Ramos/Diari d'Andorra)

ENTREVISTA A TERESA CABANAS, PRESIDENTA DEL CENTRE DE LA CULTURA CATALANA (Diari d'Andorra, 25 de setembre del 2006)

“Per renovar el permís de treball caldria fer una prova de català”

La presidenta del CCC, Teresa Cabanas, creu que cal fer proves d’idioma en les renovacions del permís de treball i que hi ha d’haver quotes de cinema en català.

El sionisme ataca Andorra (II)

Bé, publico aquí el que vaig trobant a la xarxa sobre l'incident entre el seleccionador andorrà i un jugador israelià en l'enfrontament d'aquesta setmana de les seleccions israeliana i andorrana durant l'Eurocopa.

InfoEsports (portal català) : El seleccionador d'Andorra diu que "Israel és un país d'assassins"

Es-Israel: La Unión de Futbol israelí denunciará los insultos e incitación a la violencia del seleccionador del Principado de Andorra David Rodrigo

Télam (agència de notícies argentina): La política se mezcla con el deporte.

emol. El Mercurio online (Xile): Futbolista israelí denuncia a DT de Andorra por tratarlos de "asesinos".

Jerusalem Post: (llegir els articles a l'extensió del comentari, doncs al cap d'una setmana passa a ser de pagament en l'edició electrònica del Jerusalme Post)

• IFA and Andorra up in arms over coach's comments
• "Your country is a nation of killers"
• Israel easily beats Andorra in Holand

La Mañana (Lleida) : El encuentro Israel-Andorra causa un incidente diplomático.

Terra (Estat Espanyol) : Jugador dice técnico Andorra aseguro 'Israel es país de asesinos' (quina ortografia per a aquest títol, sic)

Ynetnews (portal hebreu) : Andorra coach: Israel country of murderers

 (Segueix)

El sionisme ataca Andorra

Us exposo aquí un article publicat en l'edició d'ahir dissabte del Diari d'Andorra:

Els suposats insults del seleccionador causen un incident diplomàtic amb Israel

El Govern ha demanat disculpes a l’ambaixador d’Israel pels presumptes insults del seleccionador nacional de futbol, David Rodrigo, contra l’Estat jueu durant el partit que va enfrontar les dues seleccions dimecres a Holanda. Segons les manifestacions del jugador israelià Yosi Benayoun recollides per la premsa internacional, Rodrigo va qualificar Israel de “país d’assassins” enmig d’un enfrontament quan Benayoun suposadament havia provocat la banqueta andorrana. L’entrenador nega els insults i reconeix només una resposta personal contra el jugador.


R.P. / V.R.

Andorra la Vella, 09/09/2006

Benayoun, durant el partit contra Andorra (font foto: Diari d'Andorra)

Per primer cop, els jugadors del Barcelona portaran publicitat en el seu equipament

Bé, moltes notícies donen la volta al món... Així arriven algunes de les notícies que es generen a Catalunya a la resta del món, en aquest cas al portal SARAJEVO-X:

Per primer cop, els jugadors del Barcelona portaran publlicitat en el seu equipament.

Els jugadors del Barcelona, campions de la Lliga de Campions, quan juguin en la competició de la Champions Ligue el primer partit amb el Levsko de Sofia, potser serà el primer cop en la història que en la seva vestimenta portin publicitat d'un sponsor.

El club català, el qual és un dels grans equips europeus que no porta cap anunciant en la seva vestimenta, també cediran a les pressions dels diners d'un sponsor. Els jugadors blaugrana lluiran en el pit el logotip d'Unicef.

El contracte amb l'organització d'ajut als infants serà signat el dijous a la seu de les Nacions Unides a Nova York.

Sarajevo-X/FENA , 2 de setembre del 2006

Diversos punts de vista sobre el conflicte Israel-Hezbol·lah i l,atac d'Israel sobre el territori sobirà libanès

Bé, no tinc ganes d'opinar massa, doncs seria massa reiteratiu sobre altres articles que he publicat en aquest bloc, on ja expreso les meves opinions personals sobre els fets que donen títol a aquest article.

Primer, uns quants enllaços a articles i referències al Financial Times de Londres.

El primer enllaç és per a un article de l'articulista Edward Luce, des de Washington, titolat : "Bush 'creu que el conflicte és una guerra pel poder entre els Estats Units i l'Iran'". En aquest article es poden llegir opinions com aquestes:

Els observadors diuen que el Sr. Bush està motivat per dos instints per dirigir l'enfocament diplomàtic nord-americà.

El primer és l'instint visceral del president a donar suport a Israel enfront dels seus enemics, els quals ell veu en termes de democràcia envers totalitarisme. (...)

El segon és la creença del Sr. Bush que els combats entre Israel i Hezbol·lah és una guerra pel poder entre els Estats Units i el règim teocràtic de l'Iran, el qual és vist des de Washington com l'amenaça més important a l'estabilitat de la regió i més enllà. (...)

(...)

Mentrestant, els cada cop més marginats agents en política exterior més realista recalquen, sense fets fefaents, que Condoleezza Rice, Secretària d'Estat, va ser censurada per Mr. Bush aquest últim mes, quan ella es pronunciava per un ràpid alto el foc d'Israel.

(...)

"Síria sap qué és el que pensem", va dir (el Sr. Bush). Repúblicans crítics amb el Sr. Bush diuen que ell s'exposa a una guerra de majors dimensions a causa del seu refús a considerar mantenir converses amb règims no amics.

Per una altra banda, segons l'agència de notícies bosniana FENA, a la guerra del Líban, els grans perdedors són Israel i els Estats Units, segons es comenta en un altre article del Financial Times. Tal i com està publicada la menció en el portal Sarajevo-X, en motiu de les declaracions de que el final del conflicte està a prop (sic), aquest dissabte el Financial Times valora que si bé han perdut tots els contendents, els més perjudicats han estat Israel i els Estats Units.