La foto més buscada...

27 Set 2009

Aquí està, sense retocar, la foto més buscada per molts aquests últims dies... El pare ja podia saber el que feia portant les seves filles on les ha portades, i al que s'exposava fent que es fotografiessin amb el President dels Estats Units Barack Obama, en un event de caràcter oficial... Particularment, aquesta foto em dóna la sensació de que encara que gairebé tothom estigui somrient, estiguem a un funeral... I la veritat és que a aquesta banda de l'Atlàntic molts estem immersos en el nostre propi funeral, gràcies al descontrol que hi ha hagut per part dels poders públics i poders fàctics durant aquests últims anys per no posar remei en el refredament d'una bombolla, que encara s'ha fet més gran i ha acabat petant... Només ens falta que la ministra de la vivenda vagi dient aquesta setmana que els preus dels pisos han de baixar fins a que es posin al preu que pugui pagar el ciutadà del carrer amb el seu sou...

Perquè quan van ocupar el govern fa més de cinc anys no van aplicar cap mesura per refredar el mercat immobiliari, i així que centenars de milers de famílies no quedessin enganxades per la bombolla immobiliària que ara volen desunflar, com sempre, pagant els ciutadans sense poder de decisió els plats trencats?

Bé, aquí teniu la foto del dol en el que vivim en aquest estat, i que el que surt acompanyant al senyor Obama no va saber aturar en el seu moment, ara fa cinc anys, quan va pasar a liderar un estat on calia actuar per no arribar a la situació on estem ara... Ens cal algú que sàpiga sumar i restar... I pensar en el bé comú... Ja que nuestro Presidente demana el dret a la intimitat de dues menors, li recordo que molts, centenars de milers de subdits del país que governa, estan perdent de cop i volta un munt de drets: dret al treball, dret a una vivenda digna, dret a menjar,... Les mesures preses aquest dissabte al Consell de Ministres ajudaran a recuperar la il·lusió perduda, o continuarem de dol per molt de temps?

PD. Us enllaço altres articles sobre la polèmica foto: al bloc, a Tinet, de Carles Sala Roca, a La Vanguardia un article d'Enric Juliana, article a El País, aclaració des de El Mundo, o com veuen des d'ABC que hi ha coses més importants que aquesta foto, que malgrat tot és aprofitada per descriure la situació del país...

Publicat per vpa ( Opinió, Retalls de premsa, Política ) :: Comentaris (1) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)

Comparteix:

Espanya la PRIMERA... en Atur!!!

25 Set 2009

Espanya la PRIMERA... en Atur!!! és el nom d'una pàgina al Facebook a la que convido que us agregeu tots els que volgueu recordar que a Catalunya i a Espanya liderem, i de lluny, Europa amb la taxa d'atur més elevada dels 27 (bé, la taxa d'atur a Catalunya s'equipararia amb les de les Repúbliques Bàltiques, on en un any s'ha destruït llocs de treballa a la mateixa velocitat de creuer que al Principat).

Aquí va la gràfica del rànquing europeu de taxa d'atur al mes de juliol del 2009:

I la podeu comparar amb la mateixa gràfica que EUROSTAT va publicar per al mes de juny del 2009:

Resumidament, pel que fa al mes de Juliol del 2009, la meva observació:

Espanya lidera la taxa d'atur a la Unió Europea al juliol del 2009 (18'5%), seguida immediatament de les tres repúbliques bàltiques. En cinquena posició, l'antic tigre irlandès es queda amb un 12'5% de taxa de desocupació (font: e...urostat).

A la cua de la desocupació, Països Baixos (3'4%), Austria (4'4%), Xipre (5,5%) i Eslovènia (6,0%).

(font: http://epp.eurostat.ec.europa.eu/cache/ITY_PUBLIC/3-01092009-AP/EN/3-01092009-AP-EN.PDF)

Podeu llegir més opinions sobre el nostre lideratge en atur als següents articles d'aquest bloc:

Espanya, a la cua de la Unió Europea...

Catalunya: l'atur creix un 56'8% l'últim any, i es situa al 15'88%

3cat24 : "L'atur a Catalunya puja però al conjunt de l'Estat baixa per tercer mes consecutiu"

Publicat per vpa ( Opinió, Retalls de premsa, Territori, La crisi en els Mèdia ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)

Comparteix:

Si a Eslovènia, amb un terç de la taxa d'atur espanyola i catalana, surten al carrer... Què ens passa aquí?

23 Set 2009

I per què els mèdia eslovens es fan més ressó de les problemàtiques de les empreses del seu país que els mèdia catalans i espanyols en fan dels problemes dels treballadors d'aquí?

Font: Ràdio Hit.

Menite, da se Sloveniji obeta stavkovni val?
Zgodila sta se Gorenje in Mura. Delavci so samoiniciativno brez sodelovanja s sindikati šli na cesto. Marsikje so očitno razmere nevzdržne. Zato vas danes sprašujemo ali menite, da se Sloveniji obeta stavkovni val?

Traducció:

Creieu que s'espera a Eslovènia una onada de vagues?
Han tingut lloc a les empreses Gorenje i Mura. Els treballadors han sortit al carrer per iniciativa pròpia sense la col·laboració dels sindicats. Moltes són les circumstàncies evidentment insuportables. Per aixó avui us preguntem, o penseu-hi, si a Eslovènia s'espera una onada de vagues?

I que passa amb el líder sindical d'una empresa, quan no assoleix l'objectiu de defensar els treballadors als que representa?

Gorenje: Sindikalist Krušič je odstopil (Gorenje: el sindicalista Krušič renuncia al seu càrrec)

Enllaços relacionats (en eslovè):

http://www.dnevnik.si/poslovni_dnevnik/1042301385

http://www.dnevnik.si/poslovni_dnevnik/1042301519

http://www.dnevnik.si/poslovni_dnevnik/1042301574

http://www.dnevnik.si/novice/slovenija/1042300905

http://www.dnevnik.si/novice/slovenija/1042300435

http://www.dnevnik.si/novice/slovenija/1042300125

http://www.dnevnik.si/poslovni_dnevnik/1042299866

http://www.dnevnik.si/poslovni_dnevnik/1042299762

http://www.delo.si/clanek/88732

http://www.delo.si/clanek/88577

http://www.rtvslo.si/gospodarstvo/ce-v-gorenju-ne-bo-dogovora-sledi-stavka-v-celotni-panogi/212937

http://www.rtvslo.si/gospodarstvo/na-celo-mure-bojan-starman/212855

http://www.rtvslo.si/gospodarstvo/steklarji-le-do-poplacila-prispevkov/212911

http://www.rtvslo.si/gospodarstvo/kuntaric-delavcem-mure-pomagajte-pri-ohranitvi-druzbe/212780

http://www.rtvslo.si/gospodarstvo/gorenje-delavci-hocejo-najmanj-600-evrov/212870

Publicat per vpa ( Retalls de premsa ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)

Comparteix:

No cal destruir llocs de treball per sortir de la crisi...

16 Ago 2009

Així ho ha vist l'empresa del sector de la indústria auxiliar de l'automoció CIMOS, de la malhauradament coneguda ciutat bosniana de Srebrenica.

Amb una gestió correcta dels recursos humans, i cercant mercats alternatius al de l'automoció, CIMOS manté els seus 100 treballadors, i te plans per crear nous llocs de treball, malgrat un primer trimestre del 2009 poc encoratjador. La direcció de CIMOS ha valorat el que significa tenir un lloc de treball per part dels veïns de la població on està radicada, i ara recull els fruïts.

Malauradament, el nostre teixit empresarial no ho veu de la mateixa manera, i anem acomiadant als treballadors i creant pobresa en comptes de riquesa.

Més informació en aquest article.

Publicat per vpa ( Opinió, Retalls de premsa ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)

Comparteix:

3cat24 : "L'atur a Catalunya puja però al conjunt de l'Estat baixa per tercer mes consecutiu"

4 Ago 2009

(Font: 3cat24.cat) A Espanya baixa però a Catalunya puja. L'atur ha disminuït en 20.794 persones al juliol a tot l'estat espanyol, segons les dades del Ministeri de Treball. Són les millors dades d'un mes de juliol des del 2004 i el tercer mes consecutiu amb una disminució de l'atur registrat. En canvi, a Catalunya l'atur al juliol ha pujat en 7.664 persones i és l'augment més fort de les quatre comunitats on la desocupació ha crescut: Múrcia (1.871), el País Basc (606) i Navarra (149). La secretària general d'Ocupació del Ministeri de Treball, Maravillas Rojo, és prudent però n'ha fet una valoració positiva.

VIDEO

(gràfica atur mes de juny 2009 a UE, font EUROSTAT)

Tot i que al conjunt de l'Estat ha baixat per tercer mes consecutiu, l'atur a Catalunya ha pujat al juliol en 7.664 persones, un 1,5% més que al juny. És el lloc on més ho ha fet, seguit de Múrcia, el País Basc i Navarra. Es torna a registrar, doncs, un creixement després que al mes de juny la desocupació va baixar més de 16.000 persones. Des del mes de juliol de l'any 2008, l'atur ha pujat a Catalunya en 173.000 persones, i ara hi ha 495.000 persones apuntades a les oficines de l'Inem.

Barcelona i el sector serveis

L'increment de l'atur ha tingut lloc, sobretot, a les comarques de Barcelona, especialment en el sector serveis, tant en l'àmbit de la restauració com dels treballadors auxiliars. A Tarragona i Girona, les contractacions de la temporada turística n'han reduït una mica les xifres.

A Espanya baixa

A tot el conjunt de l'Estat, al juliol el nombre de persones registrades a les oficines de l'Inem va baixar 20.794 persones, un 0,6% respecte al mes de juny. És també la millor dada d'un mes de juliol des de l'any 2004. Tot i això, la baixada és inferior a la del mes passat, que va ser de més de 55.000 persones. En total, el nombre de desocupats és ara de 3.544.095 persones.

La caiguda de la desocupació al juliol a Espanya s'ha tornat a veure impulsada pel Pla d'Inversió Local i per l'estacionalitat pròpia de l'estiu, i contrasta amb les dades del juliol de l'any passat, en què l'atur va pujar de més de 36.000 persones.

Publicat per vpa ( Retalls de premsa ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (3)

Comparteix:

Salvador Cardús: "Dins la ratera"

27 Abr 2009

LA POLÍTICA CATALANA I L'ANUNCI FET PER CARRETERO A LES PÀGINES DE L'AVUI

Dins la ratera

Salvador Cardús i Ros / Sociòleg i escriptor salvador.cardus@uab.cat

No tinc ni idea de com es por sortir de l'atzucac en què s'ha ficat la política catalana. Ho dic perquè dins la ratera no hi ha només el govern, sinó també l'oposició. El més grotesc és que a vegades sembla que els nostres dirigents no s'han adonat que ni uns ni altres no estan en condicions de sortir-ne, i que el seu combat per veure qui governa dins la ratera és més aviat ridícul. L'obsessió partidista, sovint els porta a discutir per repartir-se l'esquer. L'incompliment de l'Estatut i l'amenaça del Constitucional; l'espoli fiscal i la impossibilitat de gestionar la crisi econòmica i el seu impacte en la indústria del país; la intromissió pràctica de l'Estat en la supervivència de la llengua, en el model escolar o en el sistema financer català representat per les caixes d'estalvis, per posar alguns exemples, no està en mans dels nostres partits resoldre-ho. De cap partit, per molt que tots facin el valent. No n'hi ha cap que tingui una estratègia pensada per sortir de la ratera i tot es redueix a tàctiques per veure qui la governa. I vet aquí la causa del ridícul: amenaçar el gat quan s'és dins de la ratera.

PROBABLEMENT PER TOT AIXÒ, la reflexió de Joan Carretero a l'AVUI, feta des de fora de la gàbia -per un "metge de Puigcerdà", com irònicament es presentava al cap de pocs dies en un acte públic- ha produït una enorme inquietud dins la ratera. A la ratera no estan per bromes. Allà dins, s'hi han vist uns nervis desigualment repartits segons la manera com cada partit ha pensat que una possible nova oferta electoral independentista el podria afectar en el repartiment de l'espai disponible, certament escàs. Si han cregut que no els afectava directament, s'ho han mirat -equivocadament- amb displicència. Si ho han vist com una intromissió en el propi espai electoral, hi han reaccionat amb ira, fent judicis d'intencions temeraris, sense voler entendre de què va l'envit.

VIST A UNA CERTA DISTÀNCIA -els tacticismes polítics a la gàbia fa temps que m'han deixat d'interessar-, m'atreveixo a fer algunes observacions a propòsit de l'incident. En primer lloc, l'article de Carretero diria que parlava en nom d'allò que passa fora de la gàbia. En una proporció difícil d'establir però cada dia creixent, hi ha un independentisme que se situa per damunt de l'eix dreta-esquerra i que en té prou de pensar que la situació actual és econòmicament insostenible i políticament inacceptable. Hi ha des d'empresaris, passant per professionals liberals de tots els nivells i sectors, fins a assalariats, funcionaris, estudiants, policies, jubilats i vídues. L'independentisme és interclassista, com el Barça. Com ha de ser per poder triomfar políticament... No és que aquesta gent no tingui interessos a dreta o esquerra, sinó que sap que hi ha un obstacle previ i comú: Espanya. I, ni que mai no ho diria d'aquesta manera, cada vegada que el president Montilla ha advertit els espanyols que o es resolien les qüestions pendents de manera favorable o es produiria un gran desafecte, crec que ha partit exactament de la meva mateixa constatació, per bé que amb prudència ho hagi volgut situar en el futur hipotètic. Cada dia hi ha més població catalana que té la convicció que és esquilada, que a més se'n foten i que sap que, de fet, l'autonomisme de què tant havien lluït els espanyols, està a punt de fer fallida. De manera que no és una estupidesa pensar que una oferta electoral estrictament independentista i ideològicament transversal, pensant en ara mateix, podria recollir no tan sols el vot desenganyat d'ERC i CiU -que ja és molt-, sinó part del que encara té però que cada vegada que va a votar, vacil·la.

LA REACCIÓ DINS LA RATERA HA ESTAT de nervis, perquè s'ha interpretat com si Carretero també volgués entrar-hi. No ho sé, però crec que s'equivoquen. Si es tractés d'entrar a la gàbia, un cop dins, Carretero personalment o el projecte que el metge de Puigcerdà sembla que suggeria a l'AVUI, es trobaria amb les mateixes limitacions de la resta de partits. És per això que tinc la impressió que la novetat del que proposa l'antic conseller de Governació -estem parlant en el pla del discurs polític- és que se situa fora de la ratera. No conec prou el doctor Carretero, però, fins i tot quan era al govern, pensava i actuava com un outsider. Sembla que amb Maragall es van clissar de seguida, i automàticament la desconfiança va ser mútua. Qui millor que Maragall per veure venir un altre outsider com ell mateix? I és que entrar al Parlament amb el projecte principal de promoure una declaració unilateral d'independència, des del meu punt de vista, ja és situar-se just fora de la ratera on s'han ficat tota la resta de partits i de la qual no volen sortir ni tan sols en el pla retòric del discurs. Ja sabem que ERC vincula la possibilitat de la independència a l'expectativa d'ocupar, sembla que prèviament, l'espai polític d'esquerres. Al PSC no tan sols no han tremolat, sinó que han vist que ERC els confortava en el seu catalanisme tebi. I a CiU, el sector més sobiranista, ha dit que de la independència "no en fa cavall de batalla". Encara bo que Oriol Pujol situava aquesta aspiració "en la neurona de qualsevol nacionalista", perquè -tot i confiar que els nacionalistes en tinguin més, de neurones- com a mínim aquesta mena de sentiments ja queden més ben localitzats que no pas on fa anys els havien col·locat honorables antecessors del seu mateix partit: a les vísceres.

UNA ALTRA COSA ÉS DISCUTIR LA possibilitat real de desenvolupar el projecte polític que s'intuïa en l'article de Joan Carretero al nostre diari. Calen diners, caldria superar obstacles mediàtics, caldria joc net per part de la resta de partits i, sobretot, caldria comptar amb lideratges sòlids, resistents a l'enorme risc personal de qui s'hi comprometés. Vistes algunes reaccions, potser ni tan sols els que comparteixen l'objectiu polític i que ara militen en els altres partits, farien un salt en el buit tan gran i sense xarxa. Les gàbies, les rateres, tanquen, però també protegeixen.

HE DIT QUE NO SÉ COM ES POT SORTIR de la ratera de la política catalana. I menys aquests dies, que els gats es passegen per aquí, vetllant-la. Però si la situació d'encallament s'allarga, si es resolt malament el finançament, és difícil d'imaginar amb quin programa els actuals partits podran anar a les eleccions del 2010 sense parlar de gats i només discutint de com repartir-se l'esquer. Serà en aquella circumstància, doncs, quan potser és veurà més clarament l'oportunitat de posar en qüestió l'existència de la mateixa gàbia. Tot i que el millor seria que tots els que ara són dins s'atrevissin a parlar-ne. I a sortir-ne, esclar.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Dissabte, 25 d'abril del 2009

Publicat per vpa ( Retalls de premsa, Política ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)

Comparteix:

La crisi en els mèdia (15 de febrer del 2009)

15 Feb 2009

Avui:
Alerta al G-7 per les mesures de tancament comercial (http://paper.avui.cat/article/economia/154646/alerta/g/mesures/tancament/comercial.html)
L'any dels 'smartphones' (http://www.avui.cat/article/tec_ciencia/53898/lany/smartphones/barcelona.html)
http://www.avui.cat/article/economia/53895/cuina/catalana/contra/latur.html
1.500 persones han participat a la mostra d'energies renovables que organitzava a Lleida l'Agència de l'Energia (http://www.avui.cat/aprop/detail.php?id=53906)

El Periódico:
Alguns països europeus tornen a apostar per les nuclears (http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=587323&idseccio_PK=1009&h=)

3cat24.cat:
http://www.3cat24.cat/noticia/360798/catalunya/La-Generalitat-ampliara-la-borsa-dhabitatge-de-lloguer-mes-assequible-fins-a-cobrir-mes-del-90-de-la-poblacio-jove
http://www.3cat24.cat/noticia/360753/ciencia/Experts-mediambientals-alerten-que-els-biocombustibles-afavoreixen-indirectament-lescalfament-global

Diari de Girona: La concessionària entregarà en dos dies el primer tram gironí del TAV acabat (http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009021500_21_314757__TEMA-DEL-DIA-Foment-TPFerro-negocien-compensacions-retard)

Vilaweb: Barcelona tindrà divuit punts per carregar vehicles elèctrics (http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3537792)

El Punt:
Jordi Hereu: «El pla Zapatero s'ha de repetir l'any vinent, que també serà complicat» (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3537755)
(Edició Camp de Tarragona): Dependents del Parc Central registren una davallada de les vendes de fins a un 50% (http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3537745)

Diari d'Andorra:
La despesa dels turistes baixa un 10% (http://www.diariandorra.ad/noticies/view.php?ID=10365)
Els experts entenen que les pors a l’obertura forana “no són realistes” (http://www.diariandorra.ad/noticies/view.php?ID=10364)

Crònica.cat:
http://www.cronica.cat/noticia/El-Mobile-World-Congress-reuneix-1.300-empreses-de-telefonia-mobil-a-Barcelona
http://www.cronica.cat/noticia/Josep-Maria-Alvarez-Tots-plegats-hem-fet-que-aquesta-societat-visques-per-sobre-de-les-seves-possibilitats

eldebat.cat:
http://www.eldebat.cat/cat/notices/_mes_que_un_club_contra_la_teva_42824.php
http://www.eldebat.cat/cat/notices/promouen_una_vaga_europea_d_rsquo_immigrants_per_alertar_contra_la_xenofobia_42830.php

Diari Segre: Editorial "Efectes de la crisi" (http://www.segre.com/index.php?id=225&no_cache=1&tx_ttnews[tt_news]=24691&tx_ttnews[backPid]=199&cHash=8b8fe89fff)

Diari de Girona: Un de cada tres beneficiaris de la llei de dependència no percep l´ajut (http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009021500_3_314640__COMARQUES-beneficiaris-dependencia-perceben-lajut)

Publicat per vpa ( Retalls de premsa, La crisi en els Mèdia ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)

Comparteix:

La crisi en els mèdia (13 de febrer del 2009)

13 Feb 2009

Sento que no quedi bonic al bloc, no hi ha temps a perdre. Tots aquests titulars també els podeu trobar en el grup de Facebook La Crisi va començar amb l'EURO!!!. En dies anteriors completava els enllaços i els editava per a que quedès més bonic, però el temps és or, i n'haig de dedicar força del meu temps a buscar la solució personal a aquests temps de crisi, com molts altres damnificats.

L'objectiu principal d'aquest apartat del bloc titulat "La Crisi en els Mèdia" és copsar, en el possible, com retraten la crisi econòmica actual, tan les notícies dolentes, com les notícies que parlen de solucions o accions per sortir d'ella. Cal presionar a aquells que tenen el poder per a ajudar a posar remei a la crisi econòmica, i felicitar a aquells que posen els seus esforços per a sortir d'aquesta crisi. És temps de reconèixer la realitat, i proposar solucions, que molts cops necessitaran de veritables exercicis d'imaginació i innovació.