Dissabte, Febrer 24, 2007

Història d'un videoclip: Mishima - Miquel a l'acces 14

24 Feb 2007

Bé, consultant la pàgina del Myspace del grup barceloní Mishima (en concret en el bloc que els grups musicals poden gestionar dins del seu Myspace), m'he trobat la següent descripció de com van acabant gravant un videoclip per a la seva cançó "Miquel a l'accès 14". Com és prou interessant, reprodueixo el text, sense haver consultat els drets de reproducció, espero que no sigui cap problema ;-)

Videoclip de Miquel a l'accés 14

Com anem?

Amb un cert retard, us passo a presentar el videoclip de Miquel a l'accés 14 que ens va fer la Maja Djokic amb companys de l'ESCAC després que Discmedi ens oferís la possibilitat d'aprofitar-nos de les subvencions que dona no sé qui a les escoles d'imatge i so perquè facin vídeos per a grups del país. El podeu veure clicant-hi a sobre.

El procediment és força curiós: la discogràfica proposa la cançó, els alumnes l'escolten i es curren uns dossiers on presenten el projecte i, finalment, el grup tria el projecte que més li agrada. És a dir, que un bon dia vaig rebre a casa una colla de dossiers amb propostes de videoclip per a Miquel a l'accés 14. Va ser brutal comprovar el que entenien aquella gent i com fabulaven al voltant de la lletra.

De seguida ens va cridar l'atenció el projecte de la Maja. A mi, particularment, perquè utilitzava un recurs narratiu que jo havia volgut fer servir moltes vegades però que no sabia com fer-ho en una cançó.

Mario Camerini, en la seva versió cinematogràfica de l'Odissea d'Homer, va fer interpretar tots els personatges femenins (Circe, Nausica, i finalment, Penèlope) per la mateixa actriu, l'esplèndida Silvana Mangano. Era la seva manera de donar a entendre que, en algun lloc de la nostra consciència, totes les dones que passen per la vida d'un home (tots els homes que passen per la vida d'una dona) només son versions d'una mena d' "etern femení" (o d'etern masculí). La dona estimada és un misteri per l'home de la mateixa manera que l'home estimat ho és per la dona.

Aquí, la Maja ens proposa que el jo que anhela una dona des de la distància és múltiple, però que també és, en essència, el mateix individu. No sé com ni per què Miquel a l'accés 14 la va invitar a fer-ho. Però em va fer gràcia que ho fes.

I com no podia fallar, video va...


 

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: