06.02.06
LO BLOC MEU
LO BLOC MEU
No tothom l’hi agrada escriure el que pensa en un moment donat, i si ho fa, sempre empra, com es normal, tant les lletres del alfabet, com les paraules que ja han utilitzat tots els escriptors de la mateixa llengua.
Per fer la composició d’un pensament, novel·listes molt famosos, inclouen a les seves obres quasi sempre, alguna paraula nova que no existeix al vocabulari, per això diuen que la llengua es viva, però totes les altres son plagis, fins i tot alguns foren acusats de plagià obres senceres, i es que tots els que volen expressar alguna idea personal, utilitzen les paraules ja existents, col·locant cadascuna al lloc que l’hi assigna, perquè a la fi quedi reflectit sobre el paper tot el pensament.
El mateix o molt semblant passa als compositors musicals, les notes i els signes, que col·loquen al pentagrama, son idèntics, als que hi ha a les obres, dels mes famosos compositors, expressant melodies que mai ningú abans havia escoltat.
També passa el mateix en la forma de expressar idees i pensaments, també estan fets, sols es tracta del lloc i el moment de actualitzar-los, per que els resultats siguin uns o altres, per això es tan important posar a l’abast de tothom un nou pensament.
El que a mi hem passa al llegir la premsa diària, es que trobo mols articles dels periodistes professionals, escriptors, filòsofs, inclòs algunes cartes als directors del lectors dels diaris que al llegir-los hi estic plenament identificat, i no sols això, es que jo havia pensat el mateix mol temps abans.
Tot el que llegeixo i hem sembla interessant , ho col·lecciono per temes, de la mateixa forma que guardo els llibres que mes han despertat la meva curiositat i interès. La meva vida es una continua recerca.
El que realment no se, es com sortiran les meves notes al bloc, per que la meva ensenyança primària fou en castellà, dels set anys als tretze i mig; a casa parlàvem el flixanco, català influït per les parles dels pobles més propers, comunicats pel transport fluvial i per ferrocarril, Faió, Mequinensa, Nonasp; el català escrit i parlat el vaig començar a perfeccionar quant ja tenia trenta cinc anys, total això es el que sé fer i no penso defallir.
Fins prompte.
