07.02.06
Segona página del BLOC
Reus, 06/02/2006
José Maria Sabaté Pena
Segona página del BLOC
Em sorprèn retrobar-me, i està plantat amb molta consciència al mes de febrer del 2006, als 73 anys i escaig, essent que la mitjana de vida dels homes a Catalunya es de 72 anys .
Casualment el 2005 fou l’any del “Quijote”, 400 anys després de la publicació de la primera part de l’obra, que es desenvolupa entre la realitat i la ficció, fou un llibre de lectura obligatòria a l’escola graduada, i el primer que vaig llegir amb aplicació, tenia uns 12 anys i anava a la tercera classe, la del senyor Ferrero, un mestre molt progressista, però presoner de la època, com quasi tots els mestres, castigava la desobediència amb cops de corretja a les mans i quant l’emprenyaven molt, ens pegava al cul i a les cames. ¡Però com llegíem!.
Rellegir el Quixot, m’ha impulsat a escriure això mateix.
Ara a Barcelona els mestres lluiten apostant per un model d’integració, per l’aprenentatge de les llengües, que no generi guetos lingüístics, quins temps no?
Penso que la infantesa de la generació nascuda el 1932, i durant la etapa escolar que era des de quant podíem començàr, retornant de la guerra, fins 14 anys, fou molt especial, varem viure moments molt difícils, arribaven a les nostres ments, uns valors que havíem de seleccionar, rectificar i millorar a la conveniència de cada individu instantàniament, el temps no s’atura mai.
Deixàvem al darrera una guerra que volíem que fos el passat, i vivíem una postguerra en present.
Ens enfrontàvem a la vida real, pretenent aconseguir un futur diferent i millor, mai en aquells moments podíem imaginar-nos, que es el que passaria al principi del segle XXI, ni com seria la vida real dels habitants del planeta Terra; hi ara que jo ho visc, penso que es ciència ficció feta realitat, les contalles, del nostre passat son quasi increïble pels nostres nets, inclòs jo mateix hem quedo parat.
Complits els 35 anys, el catalanisme fanàtic que portava implantat per l’entorn social viscut, hem va desencisar tot veient que era classista i ranci.
Des de fa molts anys no tinc cap perjudici per ser mes o menys “català” pretenc ser un ciutadà del mon, amb un esperit universal, parlo i escric bilingüe i tanmateix ho pogués fer en més idiomes.
He sigut sempre una persona molt vulnerable i fàcil de manipular, com a ser humà he buscat protecció tant en la família com en la religió, també amb grups socials, polítics, i quasi sempre a pesar dels fracassos, abanderava iniciatives progressistes, algunes es van realitzar satisfactòriament, altres es quedaren pel camí o foren frenades per que eren massa avançades per alguns ciutadans del meu entorn ben situats al poder; ells lluitaven per retardar com fos, el canvi social que la majoria volia, i que ja era irreversible. .
Així avança el mon de la ma de les persones amb carisma, que es dediquen a cultivar i expandir, religions, política, ciències, esports; per tenir bocabadats i fins i tot dominats, a tothom, i per molt que avanci la humanitat mai serem tots iguals, sempre existirà esta diferencia, entre els primers i els últims, com en totes les curses esportives, no tots pugen al pòdium.
Fins prompte.
