Bitxos i flors

Avuí la més humil de les estepes, l'estepa negra... de flor blanca..., visitada per un escarabat de la família Dasytidae.

Aquesta és l'estepa blanca, de flor lila, que no s'ha de confondre amb l'estepa negra, de flor blanca. Força habitual a màquies i brolles calcícoles.

Una discreta orquídea que viu a les obagues de les pinedes i alzinars, i tan catalana com el pa amb tomàquet...

Viu en sòls rocosos i eixuts, i es distingeix fàcilment d'altres eufòrbies per la fulla serrada (serrata)

Una joia de la muntanya baixa de secà, que floreix entre finals de març i principis d'Abril. Se'n fan servir varietats cultivades per a jardineria.

És una de les moltes lleguminoses, parents del pèsol i els fesols, que creixen silvestres als prats de secà. Petita però vistosa...

Les linàries s'assemblen a altres flors de la família escrofulariàcies com els "conillets", però són inconfusibles pel seu espoló o peu.