Aqui us poso unes fotografies que vaig fer dijous passat a la zona del Moll de Costa del Port de Tarragona i el pas a nivell cap a la Plaça dels Carros... Jo ho veig com "escultura urbana accidental", encara que també es podria parlar de "contaminació visual conductivista"... Fotos van...
Aquarel·les de Fermí Carré sobre la Part Alta a Puerto Tárraco
26 Jul 2007
L'exposició "Tots els carrers de la Part Alta de Tarragona" es pot visitar al complex portuari de lleure i oficines PUERTO TARRACO,(no pas Port Tarraco -sic-) accessible des de l'Escala Reial de les instal·lacions del Port de Tarragona, del 13 de juliol al 15 de setembre del 2007.
"Tots els carrers de la Part Alta de Tarragona" recull nombroses aquarel·les de diversos tamanys de l'artista Fermi Carré, on es retraten els diversos carrers i places de la Part Alta de Tarragona, amb una gran versemblança.
Fermí Carré, fill de Vinaixa, que va crèixer i formar-se artísticament i professional a Tarragona, i que tresllada als anys 60 a Barcelona per continuar amb la seva carrera professional.
Aquí teniu el meu reportatge fotogràfic, que s'ha trobat amb el problema de que els vidres que protegeixen les aquarel·les reflexaven la llum del sol poques hores abans de la seva posta, però que us pot donar una idea dels més de les cinquanta aquarel·les que podeu trobar a l'exposició, i que pot ser l'excusa perfecta per començar a conèixer el que pot ser en uns mesos un nou centre lúdic de la ciutat, l'anomenat Puerto Tárraco.
Ja fa temps que vaig prendre aquesta seqüència de fotografies d'un gat que estava tan tranquil prenent el sol a un banc del trencaones del Port de Cambrils, durant el mes de febrer del 2006, just un mes que va representar un punt d'inflexió en la meva aposta professional, i em va tocar retornar al món de la informàtica i de les empreses de serveis informàtics, després del fracàs del projecte que vaig endegar per a treballar com a autònom...
Malgrat els temps difícils, sempre s'ha de buscar el que hi ha de bo, i un cop tens l'equip fotogràfic, amb la tecnologia digital i la inversió feta, només cal buscar l'objecte interessant a fotografiar...
... Aqui van les fotos del gat que va deixar de descansar agraint el sol d'un matí d'hivern...
Ivan Casajús es dedica a la direcció de videocreacions (videoclips, trailers, making offs, curts). En podeu trobar una mostra a la seva plana al Youtube (la plana del Myspace sembla que està desactivada).
Aquí teniu un trailer que recull imatges de diverses de les creacions que podeu trobar en la plana del youtube de n'Ivan Casajús. Ho sento, però el que més m'encisa és la veu de Miry Matahari, la cantant de la banda la Kinki Beat, i el ritme de la cançó que han composat la mateixa Miry i en Chalart58 (alies d'en Gerard Casajús, bateria de la Kinki Beat i germà del director del trailer i de les peces de videocreació d'on s'han extret les imatges), expresament per a aquest trailer. L'edició del trailer ha estat en mans d'en José M. Martínez.
Aquesta és una petita mostra de les peces d'aplicació de la tipografia que hom pot trobar als carrers de la ciutat de Tarragona, i en especial a la Part Alta, on es recull una història tipogràfica de 2000 anys de tradició.
Petits detalls que com tants d'altres passen innadvertits a la major part de tarragonins i visitants. Aquests han tingut la sort de sobreviure al temps. D'altres han estat esborrats per sempre durant aquest llarg periode de temps per a la civilització humana, però ben curta per a la Mare Natura...
Aquestes fotos les vaig fer durant el dia d'ahir dissabte 21 de juliol.
La recomanació d'avui de grups musicals occitans: des de la Gascunya, la formació de música folc experimentalFamilha Artús(enllaç a la plana myspace), amb la peça musical titulada "Quan lo boer"
Srebrenička tugovanka (Cançó de plany per Srebrenica)
11 Jul 2007
Aquesta és una de les 11 cançons que la formació de veus femenines bosnianes Arabeske, radicades al Centre Islàmic de Zagreb (Croàcia) des de l'any 1993, han enregistrat en el seu últim disc, "Ti si vjetar, ja sam plamen" ("Tu ets el vent, jo sóc la flama").
Podeu escoltar aquesta bella melodia, visualitzant aquest video (passi de diapositives) amb unes imatges molt maques, que lliguen amb el tema de la cançó, encara que no són les crues imatges que vam poder contemplar ara fa 12 anys per la televisió de com un enclau protegit per les forces neerlandeses de pacificació de la ONU va ser assaltat (si es pot dir assaltat, doncs amb prou feines es van llençar trets durant l'ocupació) per les forces sèrbies de Karadzic i Mladic, i en que les forces de pacificació van deixar en mans d'aquestes forces paramilitars el destí de tot un poble, el de Srebrenica, que va significar la mort a sang freda de 8000 dels seus habitants, cruelment executats a sang freda i sense cap mena de possibilitat d'autodefensa. Paga la pena la cançó i les fotos que ilustren aquesta videocreació:
Aquest dimecres 11 de juliol del 2007, s'han enterrat en el Centre Memorial de Potočari 465 víctimes identificades de la massacre de Sebrenica.
Doncs mirant les últimes fotos publicades pels meus contactes a Flickr, doncs m'he trobat amb aquesta maquíssima fotografia de l'altafullenca Noise Zoom(no la conec personalment, és el nick que fa servir com a usuària de la base de dades fotogràfica Flirckr)... A veure que us sembla... Si teniu compte a Flickr podeu deixar comentaris a la pàgina original on Noise Zoom ha penjat la fotografia...
Noise Zoom també ha utilitzat la seva fotografia per afegir una entrada en el seu bloc, "ZOOMA, voy a contar cuentos..." ... Tindran les bruixes d'Altafulla alguna influència en tot el que crea o capta Noise Zoom?
Una estampa poc habitual a Bogotà, neu en una de les avingudes principals del Districte Capital.
I un punt a tenir en compte per les nostres terres, el treball que s'està fent a Bogotà per a disposar de transports alternatius al transport privat motoritzat.
Per una altra banda, a manca d'una xarxa de metro (que s'ha plantejat, però que actualment no té finançament que permeti tirar endavant el projecte), han creat una xarxa sustitutiva d'autobusos anomenada TRANSMILENIO ( http://www.idu.gov.co/sist_trans/infraestruc_transmilenio.htm ), en que diverses linies d'autobús disposen de carrils segregats de la circulació rodada, i distribueixen els usuaris de forma ràpida entre les estacions, on poden intercanviar entre les diferents línies del Transmilenio, o bé amb les linies alimentadores d'autobús que provenen de les barriades.
Per últim, si bé no sembla que a mig termini hi hagi metro a Bogotà, el que sí s'està ja redactant és el projecte de trens de rodalies. El traçat ferroviari ja existeix, però el seu ús per a transport de persones sembla estar infrautilitzat. S'ha definit un projecte d'estudi d'implantació de Rodalies a Bogotà i la seva àrea metropolitana, i ara s'estan avaluant les alternatives generades per a la seva implantació ( http://www.idu.gov.co/sist_trans/tren_cercanias.htm ).
Pel que fa al carril bici, sembla que haurem de prendre nota del que s'ha fet a Bogotà.
