A Barcelona els interessa la CORI...
31 Mai 2007
Doncs un antic company de feina de Barcelona, on fins fa poc més de mig any hi treballava, m'ha enviat el següent correu, ben curtet, a la feina:
què valentí!, tú vas a votar a la C.O.R.I ?, je, je, que'n saps d'aquests frantxis ?
No me n'he pogut estar-me de contestar-li, encara que més que explicar qui són els de la CORI, m'he dedicat a explicar una de les possibles causes del seu petit triomf a les municipals reusenques del passat diumenge... I no he estat tan escuet com ell en la resposta... Aquí us la trasllado, per a curiosos i curioses, o no tan curiosos i curioses...
Doncs milito en un partit polític que ha estat directament tocat pel fenòmen CORI, liderat pel cantant "de pa sucat amb oli" (amb tots els respectes, representi el que representi, la seva música només es pot prendre d'una manera, com una curiositat, i així és com ho ven) Ariel Santamaria (el nom d'Ariel ja de per si és prou curiós, pensant en com va vestit - excepte quan va al seu lloc de treball de Correus, on vesteix com qualsevol de nosaltres- doncs força sabó del tambor ha de fer servir amb tanta americana en ple estiu, je je). Electoralment, la CORI ha ajudat a l'enfonsament local de la força política en la que milito (on sóc militant de base d'aquells que contem ben poc en les decisions de partit, i no mengem un rosco).
La CORI es va presentar a les municipals del 2003, on va recollir més de 1300 vots, i aleshores es va quedar a les portes del consistori reusenc. Aquest cop, amb 1831 vots, ha assolit que el símil frikie de l'Elvis Presley personalitzat en la figura extravagant de l'Ariel Santamaria estigui present al consistori reusenc. Es tracta d'un vot antisistema, que es pot dir que dintre de tot és prou democràtic (no com altres vots que poden anar a formacions del que anomenariem ultradreta, i que el dia que hi hagi una candidatura a les municipals de Reus no m'estranyaria que també treiés bons resultats, a causa del pes de la immigració a la ciutat - del 2003 al 2007 la població de Reus ha crescut en 12.000 habitants, i aixó no és només fruit de la fertilitat de la població autòctona), embolcallat de frikisme, que en la terminologia de la CORI s'autonomena "Juantxisme"
Tenen web, em sembla que és www.cori.cat. Allà trobareu informació... Si no ja intentaré fer-ne un dossier, per tal que pogueu disfrutar-ne de la nova irrupcció en el consistori reusenc. Per cert, durant la campanya electoral es va celebrar a Reuss, com cada any, el Festival de Circ Trapezi, i aquest any va acabar amb polèmica amb la policia local de Reus, doncs van detenir tres persones d'una colla de gent que estaven de festa (com a les placetes de Gràcia, si fa no fa, en pla mig okupa, transgressor, etc...) en un lloc públic (per cert, dels menys habitats dins el centre de la ciutat, poca gent podien molestar), a causa de la finalització del Trapezzi, i durant el seu tresllat, a un policia local se li va disparar l'arma reglamentària, ferint a la cama a un dels detinguts, el Bruno, al qual se l'havia adscrit a l'esfera de la CORI.
Suposo que aquest fet, en plena campanya electoral, ha catapultat a la CORI, que ha sigut la força que (honestament o deshonesta) ha rendivilitzat aquest fet, fent-se present en les manifestacions a la Plaça del Mercadal (Plaça de l'Ajuntament) en contra de l'actuació de la policia local en la detenció i posterior altercat amb ferida de bala d'un dels detinguts, i que ha estat manipulada per part de l'Alcalde de Reus, el socialista Lluís Miquel Pérez, que ha volgut fer creure com algo normal quelcom que té moltes irregularitats com ha estat la detenció i el tret de bala "accidental" que ha patit el ciutadà reusenc Bruno.
Just dies després de la manifestació, a la Plaça del Mercadal han aparegut parterres portàtils amb plantes que impedeixen físicament accions de protesta com les que van haver en protesta per l'actuació de la Policia Local de Reus durant la nit en que finalitzava el Festival de Circ Trapezi... D'aquest tema no se n'ha parlat, però suposo que ha sigut el fet que ha catapultat la CORI a tenir representació al consistori reusenc.
Una salutació, i mare de dèu senyor, quin correu que he escrit... Em descomptaran part del sou a l'haver estat escrivint tot aixó!!!!!
Records a tots,
Valentí.
En el següent correu que ens hem intercanviat li he comentat que el partit en el que milito a Esquerra, per si algú es queda amb el dubte de quin és el partit del que tinc carnet, i del que només sóc militant de base.
Nou videoclip dels Dubioza Kolektiv: "Svi u štrajk" ("Tots a la vaga")
29 Mai 2007El grup de música urbana bosnià Dubioza Kolektiv treurà al mercat aquest 2007 el seu primer àlbum gravat únicament en idioma bosnià. Fins ara, tots els seus àlbums incloien principalment temes en anglès, i els temes en bosnià eren presents sobretot en singles o cançons per a campanyes com la peça "Dosta" ("Prou").
Instantània de l'actuació dels Dubioza Kolektiv a l'Orto Bar de Ljubljana (Eslovènia), el passat 15 d'abril del 2007, durant l'Orto Fest.
En el myspace dels Dubioza Kolektiv es pot disfrutar des de fa unes setmanes del primer dels temes d'aquest nou àlbum, "Svi u štrajk" ("Tots a la vaga"), un àlbum del que encara desconeixem el títol, però que continúa amb el so contundent dels Dubioza Kolektiv, formació que va nèixer amb els components de dos grups musicals que es van fusionar, provinents de Zenica i de Sarajevo, i que ara ja inclou algun membre de la ciutat de Mostar.
Per ara, els Dubioza Kolektiv estan engrescats amb el DK Tour 2007, que va començar el 10 d'abril d'aquest 2007, i els ha portat a actuar a Croàcia (Zagreb), Eslovènia (Maribor, Ljubljana), Bèlgica (Brusseles), Itàlia (Torí), i Bòsnia i Hercegovina (Sarajevo), i encara han de visitar durant els mesos de juny, juliol i agost Bòsnia i Hercegovina (Mostar, Vogosca i Tuzla), República Txeca (Tocnik, Policka i Pribyslav), Bèlgica (Brusseles per segon cop), Eslovènia (Maribor per segon cop), Àustria (Berg/Drau) i Croàcia (Pula i Lastovo)
Intentarem traduir l'article adjunt a aquest post en el que els Dubioza Kolektiv sobre aquest nou àlbum que ens espera per a aquest any 2007. Per ara, a gaudir del videoclip (problemes amb l'editor de blocs de tinet per a afegir el videoclip provinent del Myspace, a clicar l'enllaç per veure'l ).
Svi u štrajk
Añadir a Mi perfil | Más vídeos
El mateix video de "Svi u štrajk" , sense tanta qualitat, gràcies a Youtube:
Podeu llegir més sobre els Dubioza Kolektiv en aquest bloc consultant els articles següents:
Un xic de reage i dub des de Bòsnia i Hercegovina... No pas des de Jamaica
Dubioza Kolektiv : OVO JE ZATVOR
Des de Bòsnia i Hercegovina, nou single del grup Dubioza Kolektiv:
El nou sistema de blocs de Tinet m'està donant problemes...
19 Mai 2007Com sempre, quan canviem o modifiquem quelcom, tenim problemes... o d'adaptació al nou sistema o de problemes del nou sistema... Al meu bloc ja no surten les dates de quan he escrit el missatge (una dada que crec important, doncs permet al lector orientar-se sobre l'actualitat o no de l'article)...
... I ara ja ni m'apareix el bloc, quan el clico des de blocs de coneguts que l'enllacen, i apareix directament la plana principal del directori de blocs de Tinet... Esperem que jo m'adapti al nou sistema... i el nou sistema rutlli, si és demanar poc....
Èxit amb gust amarg de la delegació andorrana al Festival d'Eurovisió.
13 Mai 2007
La banda andorrana Anonymous es va quedar gairebé a les portes de la Final del Festival d'Eurovisió, al quedar en la dotzena posició d'entre vint-i-vuit països que es disputaven les 10 places d'accés a la Final.
Andorra va assolir dijous la seva millor puntuació en la història de la participació del Principat a la Semifinal d’Eurovisió, sumant 80 punts de 19 estats diferents, amb la banda andorrana Anonymous i el seu tema "Salvem el món".
La nit de dijous 10 de maig es va celebrar a Helsinki la Semifinal del Festival d’Eurovisió. Amb la participació de 42 estats en el Festival, aquest ha estat l’any que més delegacions han participat en l’event musical més mediàtic del continent europeu, i que fins i tot és seguit a països com Austràlia, amb gran interès.
Els representants que Andorra Televisió va escollir per a representar el petit Principat a la Semifinal d’Eurovisió va ser la banda de punk-rock californià andorrana Anonymous, amb la cançó “Salvem el món”, amb lletra de caire ecologista i conscienciador cantada en català i anglès.
Les apostes d’enguany per a la delegació andorrana es van transformar de l’anonimat abans de l’arribada el dia 3 de maig a Helsinki per tal de començar amb els llargs assajos que s’han de fer a causa de la complexitat televisiva de la realització de l’espectacle eurovisiu, a ser candidata gairebé segura per ocupar una de les deu places de la Semifinal del Festival d’Eurovisió segons totes les travesses dels mitjans de comunicació i fans eurovisius presents al Hartwall Areena i al Centre de Premsa d’Eurovisió a Helsinki.
La galleda d’aigua freda va arribar al donar-se a conèixer, al finalitzar la Semifinal, els deu països que pasarien a la semifinal: nou estats de l’antic bloc de l’Est europeu, a més de Turquia. Cap país de l’Europa Occidental va assolir una de les deu places que des de la Semifinal d’Eurovisió donaven dret al passi a la Final del dissabte 12 de maig. Per saber com havia quedat Andorra, però, s’ha hagut d’esperar fins a la matinada del dissabte al diumenge 13 de maig, quan s’han fet públics els resultats de la Semifinal, un cop s’han donat a conèixer els resultats de la final del dia 12.
Un cop donats a conèixer els resultats de la Semifinal en la que va participar Andorra, i coneixent també els resultats de la Final que se li va escapar, la conclusió és que Andorra va quedar en 12è lloc, amb 80 punts rebuts de 19 estats diferents, el millor resultat en la història de la delegació andorrana a Eurovisió, des del seu debut l’any 2004 amb la cançó de Jofre Bardají “Jugarem a Estimar-nos”, que només va rebre 12 punts de l’estat espanyol. Fins aquest any, el millor resultat de la delegació andorrana va ser l’any 2005, amb la cançó del basc resident a Eïvisa Rafael Artesero, i el tema “La mirada interior”, interpretat per l’holandesa resident a l’Aldosa Marian van de Wal, amb 27 punts provinents de l’Estat Espanyol, els Països Baixos, Albània i Moldàvia (aquests dos últims, per vot de jurat al no arribar al mínim exigit per l’EBU-UER per comptabilitzar el televot).
Aquest 2007, els Anonymous han rebut el suport per a “Salvem el món” de dinou estats diferents: Bielorúsia (4 punts), Croàcia (2), República Txeca (7), Estònia (5), Finlàndia (5), Macedònia (1), Grècia (4), Islàndia (6), Irlanda (4), Israel (2), Lituània (2), Noruega (2), Polònia (6), Portugal (6), Rússia (4), Eslovènia (4), Estat Espanyol (12), Suècia (2) i Turquia (2). La gran sorpresa, en aquesta votació, ha estat no rebre cap punt del Regne Unit, on s’esperava que “Salvem el món” i la doble nacionalitat andorrana i anglesa del cantant del grup, Niki Francesca, fessin arreplegar algun punt . Això han suposat un total de 80 punts, 11 menys que l’estat que s’ha classificat a la semifinal, Moldàvia, que en va assolir 91. Tres punts menys que Moldàvia, amb 88 punts, Portugal, en l’onzena plaça, s’ha quedat a les portes de la Final del dissabte 12 de maig.
Observant els resultats de la Semifinal i de la Final d’Eurovisió, on els països de l’est han abastat nou de les deu primeres places de la Semifinal, i vuit de les deu primeres posicions de la final, on només s’han pogut colar Turquia i Grècia (aquesta última només a la Final, doncs estava directament classificada de l’any anterior), es pot concloure que Portugal i Andorra han estat els països de l’Europa Occidental amb el millor resultat d’un Festival que ha entrat en una gran crisi d’identitat per part de les televisions que van crear-lo ara fa 52 anys, a l’haver-se vist desbordades pels bons resultats dels països de l’Est. Sense comptar Turquia i Grècia, la millor posició a la Final per a un país occidental ha estat per a Finlàndia, amb un discret dissetè lloc i només 53 punts. Recordem que mentre Portugal i Andorra lluitaven pels punts de 41 estats en una semifinal amb 28 participants, Finlàndia va obtenir 53 punts en una final amb 24 participants, 4 països menys que a la semifinal per repartir-se els vots dels 41 estats que votaven tant a al Semifinal com a la Final.
Dins de l’espantall occidental a Eurovisió, els andorrans Anonymous i la portuguesa Sabrina han sigut els que millor s’han defensat del tsunami de vots per a les delegacions de l’antiga Europa de l’Est.
(Segueix)No ha pogut ser...
11 Mai 2007Per quart any consecutiu, la Final d'Eurovisió s'ha escapat de les mans de la delegació andorrana a Eurovisió. Fins hores abans de que els adorrans fesin cap a Helsinki, la representació andorrana havia passat desapercebuda en els mitjans eurovisius, però amb els primers assajos al Hartwall Areena de Helsinki, tot es va capgirar, i entre tots els mitjans eurovisius presents hi havia una aposta gairebé unànima: aquest any seria el primer que Andorra assoliria la final d'Eurovisió.
El televot europeu, però, ha capgirat les esperances, i nou països de l'antic bloc de l'Est més Turquia han passat a la final, mentre que cap dels participants de l'Europa Occidental ho ha aconseguit.
No ens enganyem, la semifinal que ens han donat els 28 participants aquest 2007 ha estat espectacular, comparada amb la fluixesa general de la semifinal del 2006. Això posava les coses complicades a Andorra. Però el fet que Andorra sortis en gairebé totes les apostes com a cançó finalista no feien presagiar que la realitat seria ben diferent.
Andorra havia apostat per gent jove, música jove, i sobretot innovadora. Innovador respecte als temes que fins aleshores havien sonat al festival, i innovador respecte a l'estil musical que va triomfar a Atenes 2006, el hard rock dels finlandesos Lordi.
El punk-rock californià dels Anonymous va prendre força a Helsinki, i en una setmana molts dels presents ja entonaven part de la cançó en les actuacions de Niki, Gallego i Alejandro a les festes que celebraven les diverses delegacions al Festival, o eren aclamants durant els assajos.
Aquest 12 de maig ens quedem sense Andorra a la final, sense Anonymous a la final, i la sensació entre la gent que està a Helsinki és que sense Anonymous a la final, se'n va part de l'esperit que havia agafat el Festival d'Eurovisió amb la seva presència. Però als Anonymous els està esperant molta feina. Per començar, el dissabte 20 de maig actuen a la sala Razzmatazz 2 en una de les semifinals de la classificatòria a Barcelona del festival mundial Emergenza, i aquest cop comptaran amb tots els integrans de la banda, inclós el Cristian. Endavant Anonymous, avui també s'ha parlat de vosaltres a Punt 6 Camp, on m'han cridat a parlar de vosaltres i de la participació d'Andorra a Eurovisió, i del Festival en general, i a la redacció de Punt 6 Camp de Reus també els agrada la vostra música. Si vosaltres voleu, encara podeu donar guerra per molta estona!
Per a que veieu que els Anonymous transmetien la seva música al públic de Helsinki, com ho van fer als concerts a Andorra abans de fer-hi cap a Finlàndia, aquí teniu un video descarregat de la web oficial de la participació dels Anonymous per Andorra a Eurovisió 2007 ( http://www.eurovisionandorra.ad/ i http://www.anonymouspunk.com/ ), amb la seva actuació en acústic a una de les festes que es van celebrar a Helsinki durant els vespres que seguien a les llargues sessions d'assajos generals, amb el tema bandera dels eurofans d'aquest 2007, "Salvem el món":
Dues opinions contrastades sobre el que està passant a Estònia amb l'eliminació de tot record de l'època soviètica
8 Mai 2007
Cartell en record del bombardeig que la capital estona, Tallinn, va patir el 9 de març del 1944, per part de les forces aèries soviètiques (Foto de Elias Bizannes)
Bé, avui aprofito per referenciar a dues opinions que crec que tenen dos punts de vista diferents, i així i tot són prou respectuosos amb el tema que tracten, com és la redefinició de la història que se n'està fent en els països europeus que fins fa menys de dos decenis pertenyien a l'òrbita soviètica.
Per una banda, en el publicitat pels mitjans de comunicació número 324 de la revista L'Avenç (osia, el número d'aquest mes de maig), trobem un article del diputat socialista hongarès al Parlament Europeu Gyula Hegyi, titulat "L'Europa de l'Est reescriu la història". En aquest article, Hegyi fa una lectura crítica del revisionisme històric que n'estan fent alguns països de l'antiga òrbita soviètica, i en especial dels Països Bàltics i de Polònia. Si voleu llegir-lo, ja sabeu, a més de l'entrevista al Maragall trobareu aquest article a l'Avenç d'aquest mes.
Per una altra banda, i suposo que no pas com a rèplica a l'article de Hegyi, sino d'un tema obert en el fòrum de la web Racó Català, titulat "Rússia amenaça Estònia amb represàlies per la retirada de l'estàtua al Soldat de l'Exèrcit Roig", l'usuari del fòrum amb el nick Spartac en fa una redacció amb un punt de vista diferent sobre aquest fet del revisionisme històric a la petita república bàltica d'Estònia. Amb el seu consentiment, reprodueixo aquí el text que ell ha vessat en el fòrum de Racó Català, que crec prou interessant, així com l'article inicial amb el que ha obert el tema un altre usuari amb un nick que en aquest moment no s'escau doncs ens podria portar a una certa desorientació política.
Rússia amenaça Estònia amb represàlies per la retirada de l'estàtua al Soldat de l'Exèrcit Roig
Redactat el 27 d'abril del 2007, a les 17h28
Tallinn, la capital d'Estònia, ha viscut una nit de greus enfrontaments entre manifestants i policia per la retirada d'un monument en memòria al Soldat de l'Exèrcit Roig. Uns incidents que han acabat amb el trist balanç d'una persona morta, 43 de ferides i uns 300 detinguts. Es tracta dels pitjors episodis que es viuen en aquesta república bàltica des de la independència de la Unió Soviètica, el 1991. A Moscou la notícia tampoc ha caigut gaire bé, i el ministre d'Exteriors rus ha anunciat que el govern de Vladímir Putin prendrà "mesures serioses" contra Estònia per aquesta decisió.
L'estàtua de la discòrdia: un soldat de bronze. Un monument de dos metres d'alçada erigit l'any 1947 en ple cor de Tallinn com un tribut als soldats soviètics morts durant la Segona Guerra Mundial. Símbol de la victòria contra el feixisme per a uns -els russos- però record dolorós de 50 anys d'ocupació soviètica per a la majoria d'estonians.
Amb l'excusa de comprovar si realment sota el monument hi ha enterrades restes de soldats soviètics, el govern estonià desmuntava i traslladava aquesta matinada tota l'estructura cap a un indret, fins ara, desconegut. L'acció ha provocat la resposta irada de centenars de persones, manifestants prorussos, que des d'ahir a la tarda es concentraven davant l'estàtua per impedir-ne el trasllat. En no aconseguir-ho, la protesta ha derivat en violents enfrontaments amb la policia i en greus incidents de vandalisme i pillatge. Una persona ha mort, hi ha una quarantena de ferits i més de 300 detinguts.
Rússia ha condemnat el desmantellament del monument, que ha considerat de sacrilegi i acte inhumà, i amenaça Estònia amb represàlies. Diferents membres del govern de Putin han parlat de trencar relacions diplomàtiques i de mesures econòmiques tot i que, per ara, no s'han concretat.
Spartac escriu el 6 de maig del 2007, a les 5h11
Sí els russos haguessin envaït Estònia exclusivament en resposta a la seva ocupació pels alemanys, expulsant-los i tornant immediatament a la URSS -respectant la independència d'Estònia- ara no hi hauríen problemes. Serien recordats amb molt d'agraiment pels estonians com els seus alliberadors i aquest monument encara es trobaría al seu lloc original. No va ser així, malauradament.
Els soviètics van expulsar els nazis al 1944, és cert.
Això va ser, tanmateix, després d'envaïr Estònia el 1939 en coordinació amb l'invasió nazi de Polònia i d'annexionar-la forçosament el 1940 a la URSS. Assassinant o deportant a Sibèria i al nord rus gran part de la seva intel.lectualitat. En estricte compliment del pacte secret Molotov-Ribbentrop entre Stalin i Hitler on acordaven repartir-se els països bàltics, on Estònia en concret era annexionada a l'URSS.
Al 1941 van ser els nazis qui van envaïr Estònia i molts estonians van veure'ls com alliberadors dels sovietics que l'ocupaven des del 1939. Perque senzillament eren enemics dels seus enemics i, en conseqüència, els seus al.liats de facto. El tracte que van donar els alemanys als estonians va ser millor, per interessos estratègics pero també degut a les relacions historiques que ambdos havien tingut des del segle XIII, que el donat pels russos. Amb l'excepció dels estonians jueus que van ser gairebé exterminats.
Cal tenir present que Estònia havia assolit la independència només 20 anys abans, al 1918, després d'estar sotmesa als danesos, alemanys, polonesos, suecs i russos succesivament des del segle XIII. L'experiència del domini rus havia estat la més negativa, en contrast amb la dominació sueca anterior.
Val a dir també que des de l'edat mitjana fins al 1918 a Estònia havia hagut una important minoría alemanya, igual que als altres països bàltics, que va romandre al país com la seva oligarquía malgrat els diferents períodes de dominació forània i finalment russa abans d'assolir la independència precisament el 1918.
La relació dels estonians amb els anomenats baltoalemanys no va ser idíl.lica pero l'experiència de la dominació russa va fer que, en comparació, aquesta fos recordada com bona.
Per copsar què va passar a Estònia cal saber que els soviètics van envair-la alhora que envaien Finlàndia, també per annexionar-la al 1939, just un mes després. Fent esclatar la duríssima Guerra d'Hivern on els finesos, malgrat estar en una proporció de 4 a 1 en la seva contra, van aconseguir aturar-los i fer-los retrocedir forçant una breu pau. La relació entre ambdues invasions eran tan evident que nombrosos finesos van anar a lluitar a Estònia, i viceversa, contra l'enemic comú i moguts també pels seus lligams culturals i lingüístics ancestrals.
Els finesos, encara que van oposar una fèrria i reeixida resistència a l'exèrcit soviètic, eren conscients de la seva inferioritat no només numèrica sino també d'armament. Pel que no van dubtar en acceptar les ofertes alemanyes de suport, fent accions militars conjuntes quan aquests van envair la URSS per etzibar cops més contundents als soviètics, fins i tot acceptant l'entrada de tropes alemanyes a Finlàndia, pero sense esdevenir un satèl.lit seu o assumir la seva ideología al decurs de la Guerra de Continuació. 
Finesos a la Guerra d'Hivern
La Guerra de Continuació va ser una guerra d'independència i per la democràcia contra els invasors soviètics que pretenien annexionar-se Finlàndia. Els finlandesos van fer servir dels alemanys el seu armament, la seva tecnología i fins i tot el seus uniformes pero no van adoptar el nazisme. De fet quan en concloure la guerra amb la URSS van enfrontar-se als alemanys per expulsar-los de Finlàndia, a la Guerra de Lapònia.
Gairebé el mateix va passar amb els estonians. Amb la diferència que mentre la proporció a entre soviètics i finlandesos era de 4 a 1 resulta que era de 50 a 1 respecte els estonians.
Per fer-ho encara pitjor els estonians estaven sota la ocupació alemanya i no disposaven d'exèrcit propi, al contrari dels finesos, pel que al 1944 en adonar-se de la imminent desfeta de l'exèrcit alemany a l'est i de que això suposava una altre invasió sovietica d'Estònia van decidir incorporar-se a l'exèrcit alemany com darrer recurs per combatre-la.
Gairebé cent mil estonians van incorporar-se a l'exercit alemany i a les SS formant la Legió Estoniana, per una població que enguany és de 1,500.000 està clar que n'era una part important. Eren tots nazis? Ésta clar que no, era gent disposada a fer qualsevol cosa per no ser annexionats una altre vegada pels russos.
També n'hi havien que estaven ideologitzats, que sentien simpatia pel nazisme ja que els estonians en ser fino-ugrics i no eslaus eren millor vistos pels nazis i ambdos lluitaven contra els russos que són eslaus, creien combatre pel nacionalsocialisme que consideraven com una causa justa i revolucionària. De la mateixa manera que els sovietics que van envaïr Estònia i Finlàndia estaven convençuts de lluitar pel comunisme quan, de fet, no feien res més que sotmetre aquestes nacions al vell imperialisme rus colorejat de vermell per Stalin.
En síntesi que els estonians no pretenen homenatjar els nazis sino els combatents estonians per la seva independència que, fins la secessió de la URSS al 1991, havien estat criminalitzats i marginalitzats. Alhora que els soldats sovietics que van forçar l'annexió d'Estònia a la URSS, la majoría creient que feien una bona acció, eren heroitzats sense cap mena de crítica possible.
D'altre banda qui està darrere dels aldarulls és en Putin. Pretèn fer recordar als països fronterers amb Rússia que aquesta és qui mana a l'àrea i que les minoríes russes són una arma que pot mobilitzar quan cregui convenient. És una llàstima perque vaig estar a Estònia on vaig conèixer estonians i russos que treballaven perque mai passes res semblant. Al contrari del que aquí han fet alguns no es pot blasmar tots els russos per igual, és injust i a sobre és falsejar el que passa allà.
Sortosament ara que Estònia és membre de la UE i la OTAN en Putin sap que no pot putinejar excessivament amb aquesta pels negatius efectes internacionals que això implicaría per Rússia. A més perque l'exèrcit estonià és enguany, com l'exèrcit finès, una força molt ben preparada. Rússia pot bordar molt, vol fer-se sentir, pero no mossegarà perque sap que no li convé en arriscar massa.
La meva resposta a Spartac, el 6 de maig del 2007 a les 10h14
Spartac, sembla que hagis redactat aquest article en resposta al que el diputat socialista hongarès Gyula Hegyi ha publicat en el famón número de maig de 2007 de la revista "L'Avenç", titulat "L'Europa de l'Est reescriu la història"...
Dos punts de vista força interessants sobre una mateixa qüestió, el reconeixement dels estonians que van lluitar per la independència d'Estònia versus el record dels caiguts en convat soviètics en la batalla global contra el nazisme durant la Segona Guerra Mundial...
El que ningú pot esborrar d'aquesta història és que els estonians, no sé si per activa o per passiva, van permetre que els seus conciutadans jueus fossin esborrats del mapa... No ho haurien pogut evitar?
La teva referència a l'exèrcit finès, per cert, em fa recordar que a Catalunya ho tenim magre per assolir la independència... El poble català no disposa dels elements necessaris per a fer front a una invasió espanyola en el cas que Catalunya decidís lliurement i pacífica independitzar-se... Finlàndia té un exèrcit preparat, on els ciutadans finesos segueixen de forma regular certa formació que permeti tenir-los al dia, com em sembla que es fa a Suïssa o a la més qüestionada Israel (que fossin màrtirs a la Segona Guerra Mundial no els dona dret a fer el que fan amb el poble palestí, com a opinió personal). Fins i tot Eslovènia va defendre's de l'exèrcit serbi quan va proclamar la seva independència el 1991, i en 10 dies va finalitzar una breu guerra de defensa de la nova independència assolida, gràcies a l'existència d'una política de reservistes i de grups de defensa (que curiosament va fomentar el fins aleshores règim iugoslau).
No sóc militarista, però penso que és un punt molt important a tenir en compte de cara a l'assoliment de les llibertats plenes pel poble català. Hi ha alguna altra via? Maragall sembla que acaba d'adonar-se que no... Si el federalista Maragall diu que no hi ha res a fer, i que ens han estafat... Quina via hi ha cap a la independència? N'hi ha alguna que sigui incruenta?
Resposta de l'Spartac, el 7 de maig del 2007, a les 1h10
Els nazis van limitar-se a explotar eficaçment els prejudicis judeòfobs atiats pel cristianisme ençà la cristianització d'Europa, que al cas d'Estònia com a la resta dels països bàltics va ser imposada amb molta violència i molt tardanament -a Estònia es retia culte a una deitat equivalent a Thor fins ben entrat el segle XVIII-, com un mitjà per manipular i mobilitzar la gent al seu caprici.
A l'estat francès també van deportar-se jueus, fins i tot va haver un camp d'extermini francès on van ser gassejats, sense que això faci culpables els francesos col.lectivament.
A l'Itàlia fascista, malgrat les lleis anti-semites d'en Mussolini, van sobreviure 3/4 parts dels italians jueus. Perque des de la mateixa dictadura no va haver una voluntat real d'exterminar-los a tots, també perque la gran majoría d'italians no van deixar-se endur per la histeria judeófoba que per exemple sí que va patir-se a Alemanya. Això, és clar, no fa bo el feixisme.
Els estonians jueus eren una petita minoria que va participar activament a la guerra d'independència d'Estònia, entre el 1918 i el 1920, contra les restes dels exèrcits alemanys als països bàltics que encara eren presents i alhora contra el nou exèrcit sovietic que no va respectar la seva proclamació d'independència maldant per mantindre-la sota domini rus mitjançant la força.
Una vegada guanyada la guerra, al decurs de la primera república d'Estònia, els estonians jueus estaven totalment integrats i convivien amb tota normalitat amb la resta d'estonians. A més gaudien de ple reconeixement legal com una de les minoríes del país, amb totes les garantíes, un grau de reconeixement i protecció poc habitual no només al Bàltic sino arreu d'Europa.
Els estonians jueus mai van patir pel fet de ser-ho a la seva nació, a diferència d'altres indrets on els aldarulls judeófobs eren periodics.
Els problemes pels estonians jueus van començar amb la invasió sovietica que va abolir totes les garanties legals, incloent les seves, a més de patir la repressió generalitzada contra tots els estonians. Que van agreujar-se brutalment amb l'arribada dels nazis, acabant literalment gairebé exterminats els que no van poder fugir-ne.
Què va passar? Doncs que la resta dels estonians estaven massa capficats en sobreviure primer a les succesives invasions sovietica i nazi i en acabat a la definitiva invasió d'annexió sovietica com per fer res per la seva petita minoria jueva.
És trist pero és així. M'ho va dir un estonià jueu, un noi descenent dels pocs supervivents a l'Holocaust a Estònia d'entre els estonians jueus que no van exiliar-se abans l'arribada dels nazis, que vaig conèixer allà i que no culpabilitzava els seus compatriotes en creure que era absurd fer-ho donades les circunstàncies que llavors van viure.
Respecte l'exèrcit fines només dir que si els finesos no n'haguessin tingut haurien estat annexionats a la URSS, com va passar-li a Estònia, i que enguany Finlàndia es trobaría molt menys desemvolupada i més pobre. Com li va passar a Estònia que, abans de ser annexionada a la URSS, tenia el mateix nivell de vida que Finlàndia. En recuperar la independència la diferència quant a desemvolupament humà i en general entre Estònia i Finlàndia era molt gran, en favor dels finesos. Cal dir per què?
Noruecs i escocesos, entre d'altres, poden explicar-nos moltes coses sobre com assolir la independència pacíficament.
Vista general del centre de Tallinn. (Foto de Dusty Davidson)
Andorra arrassa entre els mitjans de comunicació presents a Helsinki
7 Mai 2007
Sessió de fotos dels andorrans Anonymous en la roda de premsa posterior a la segona sessió d'assajos, aquest diumenge 6 de maig (Font: EscMalta)
Sembla que arriben bones vibracions des de Helsinki. Mentre els eurofans (osia, els seguidors del Festival d'Eurovisió que en parlen del tema a internet durant tot l'any) no acaven d'estar convençuts amb els andorrans Anonymous i el seu tema "Salvem el món" (pensem que tampoc estaven prou convençuts ara fa un any amb els Lordi i el seu "Hard Rock Hallelujah"), els mitjans de comunicació i els editors de pàgines web sobre el Festival d'Eurovisió que estan fent el seguiment de les rodes de premsa i, sobretot, els assajos sobre l'escenari de les actuacions que es duran a terme el proper dijous 10 de maig, per tal de perfilar la posada en escena i la realització televisiva definitiva de les actuacions, estan volcant-se en general a favor de la cançó andorrana com a una de les deu cançons que arribarà a la Final del dissabte 12 de maig al Hartwall Areena de Helsinki.
Per exemple, a l'article dedicat al segon assaig en la web per excel·lència dels fans d'Eurovisió, ESCTODAY, es considera "Salvem el món" el tema més actual dels que sonaran durant la semifinal, que està pujant ràpidament esglaons en els rànquings que es fa la gent present durant els assajos de les delegacions, i que se li haurà d'estar a sobre del que faci el proper dijous durant la semifinal.
L'equip de la rival més directa de ESCTODAY, la grega Oikotimes, en un article d'opinió sobre les possibilitats de les diverses candidates, diuen que els agradaria veure una cançó fresca com la d'Andorra a la final, però que les coses estan dures per la qüestió dels veïnatges, avantatge del que disposen altres països participants. A favor d'Andorra, el fet que part de la lletra sigui en anglès, que farà trencar aquesta manca de veïns, i una cançó fresca que arriba alhora als joves i als no tan joves.
En una entrevista publicada a la web oficial del Festival d'Eurovisió, Eurovision.tv, Fred Bronson, que ha seguit el Festival per a la revista Billboard Magazine, especialitzada en cançons que poden obtenir un potencial èxit internacional, considera Sèrbia com la cançó que guanyarà enguany el festival, i considera que les cançons de Suècia, Andorra, Suïssa, Geòrgia i Bielorrússia són fermes candidates a entrar en les llistes internacionals de hits musicals.
En el blog "All kind of Everithing for Eurovision 2007" disposem de les opinions de Keith, Peter i Andrew. Andrew comenta en el seu article del segon assaig andorrà que està segur que Andorra es classificarà per a la final del dissabte, i si és així, es posicionarà molt amunt a la final. En Peter comenta a Mònaco que prengui nota d'Andorra (recordem que Mònaco s'ha retirat del Festival d'Eurovisió aquest 2007, desprès del seu retorn l'any 2004), doncs dessitja que Andorra es classifiqui, i considera "Salvem el món" com un bon tema per al festival. Per acabar, en Keith considera que Andorra fa un segon assaig tan bo com el primer, amb una cançó enèrgica i amb una coreografia senzilla, i que la gent veu a la cançó andorrana com un contrincant a tenir en compte. Li dona un 80% de possibilitats de passar a la final (pensem que només la superen en optimisme per part de Keith Sèrbia, Turquia i Bielorrússia).
Per acabar, no podia faltar el video, descarregat del blog oficial de la participació de la banda andorrana Anonymous en representació d'Andorra i Andorra Televisió, amb la cançó "Salvem el món" a Helsinki (webs: http://www.eurovisionandorra.ad/ i http://www.anonymouspunk.com/ ).
Es tracta del video del segon assaig dels andorrans, que ha tingut lloc aquest diumenge 6 de maig a les 14:30 del migdia (hora a Helsinki), preparant la posada en escena i la realització televisiva de la seva actuació, el proper dijous 10 de maig del 2007, a la Semifinal d'Eurovisió 2007. Video va...
Els Anonymous al Diari d'Andorra!
6 Mai 2007
Els andorrans Anonymous durant el primer assaig a Helsinki. Font: www.eurivision.tv
Aquest és l'article que apareix avui al suplement setmanal de Diari d'Andorra, on es repassa la participació d'Andorra a Eurovisió, i en concret la d'enguany amb els Anonymous (tingueu en compte que molts interrogants del texte copiat i empastat són en realitat apòstrofs!!!) :
http://www.diariandorra.ad/informacions/view.php?ID=80
Anonymous, trucant a les portes d?Eurovisió
Són tan joves que no tenen passat, ni manies, ni vergonya, però constitueixen el més semblant al fenomen fan que ha generat la música autòctona i el 10 de maig saltaran a l?Hartwall Arena d?Hèlsinki amb l?objectiu de col·locar Salvem el món entre els deu temes que passaran a la final de dissabte. Sense el triomfalisme d?ocasions anteriors, Anonymous emana un punt de naturalitat inèdit que convida a somiar.
? Una cosa és segura: Andorra s?apunta amb Anonymous al carro de la postmodernitat eurovisiva. Vist l?èxit del look agressiu dels finlandesos Lordi, l?edició passada, o l?aposta cavernícola de la ucraïnesa Ruslana, el 2005, els nostres representants competiran aquest any en igualtat de condicions estètiques i fins i tot ètiques, sense la condemna que en edicions anteriors es va autoinflingir la delegació andorrana amb unes propostes escenogràfiques sortides del túnel del temps. Anonymous ?quot;i això és notícia?quot; és el que sembla i sembla el que és: una banda de punk. No és un producte sortit del no-res i amb data de caducitat incorporada, sinó un grup que, amb tota la modèstia que es vulgui, feia les seves cosetes abans de fer el salt cap a Eurovisió, i que continuarà fent la seva via un cop els focus deixin d?il·luminar-los. Mentrestant, i tenint en compte els resultats de la campanya de promoció que els ha acompanyat les últimes setmanes, Anonymous ha generat un incipient fenomen fan amb sabor autòcton inèdit els últims lustres, per no dir decennis, en aquest racó dels Pirineus. Quan va ser l?última vegada que un grup del país va obligar a mobilitzar diverses dotacions de la policia per garantir la seguretat dels espectadors? Perquè això és el que va passar la setmana passada a Arinsal, quan Anonymous va congregar prop de 400 adolescents a la sala d?actes del quart. I això és notícia.
La decepció de les tres edicions anteriors, atiada per unes expectatives exagerades, conviden ara a la prudència. L?experiència demostra que el pas a la final té més a veure amb la geopolítica que amb qüestions artístiques. I si els vots espanyols i portuguesos ens garanteixen un coixí per no sortir escaldats d?Hèlsinki, el realisme convida a prendre?s com un èxit tot el que sigui superar la 18a posició conquerida per Marta Roure l?any del debut. Anonymous compta amb uns quants asos a la màniga: primer de tot, la joventut. I sí, són joves, però no tant que amenacin fer-se embafadors. I el look modern i urbà que gasten matisa el rostre adolescent de Niki, Alejandro i Guillem, una mica a la manera ?quot;salvant les distàncies?quot; del Leonardo DiCaprio dels inicis. També els falta bagatge, és cert. I ells són els primers a admetre-ho: però aquest és precisament un dels defectes que el treball coreogràfic més pot ajudar a camuflar sobre l?escenari de l?Hartwall Arena, on tot sonarà enllaunat i no es deixarà el mínim detall a la improvisació.
Ecologisme de saló?Pel que fa al tema, Salvem el món compleix els requisits: claredat conceptual, melodia enganxosa que es repeteix fins que queda clavada al cervell, i embolcall digerible, especialment dissenyat per a les generacions que han crescut amorrades a l?MTV i que són les que, previsiblement, voten en aquests certàmens. La tornada en anglès incideix en aquesta línia entre realista i oportunista, com el missatge pretesament conservacionista que incorpora i que s?inspira obertament en els vents de la correcció política imperant. Tot plegat no deixa de destil·lar una certa coherència: el punk ha perdut tot el seu potencial subversiu i és avui un moviment perfectament integrat en la maquinària de consum cultural.
Els Anonymous no hi estan del tot d?acord, és clar: ?Amb Salvem el món l?únic que preteníem era trobar un lema que nosaltres compartim i amb què tothom s?hi pogués identificar. És senzill i clar: ens estem carregant el món i encara som a temps d?evitar-ho?, diu Niki. Alejandro refuta el tuf d?ecologisme de saló que emana de la cançó perquè ?precisament, no és un tema gaire tractat dintre del punk?. Pel que fa a l?idioma, Salvem el món aprofita la perfecta dicció bilingüe de Niki, a la vegada que suposa un canvi radical respecte a la trajectòria anterior de la banda: la quinzena de temes que conformen el seu repertori són tots en anglès i en castellà. ?Ara hem fet un pas més i experimentem amb aquest cançó en català, que a més és la nostra llengua. No sabem què farem, més endavant?, insisteix Alejandro. El que tenen clar és que la llengua és per a ells un instrument. No n?han fet bandera, ni ho han convertit en una causa personal: ?És lògic que cantem a Eurovisió en la llengua del país. No és un acte de militància, sinó un acte de normalitat.? I és que l?afer Serrat és ja prehistòria per a la generació nascuda els anys 80: de fet, només Niki coneix la història del La, la, la que el 1968 Serrat va voler cantar a última hora en català. TVE s?hi va negar i el va reemplaçar per Masiel, que es va endur aquella edició del festival.
Una de les preguntes que més s?han hagut de sentir des que van sortir elegits per representar ATV a Hèlsinki és que hi pinta un grup com Anonymous en un certamen com Eurovisió. I no els falta raó, als que s?ho plantegen. Reconeixen que el festival no els va començar a interessar fins al debut de Marta Roure. ?Devia ser la novetat. La veritat és que després va perdre una mica d?embranzida i és clar, ara que hi anem nosaltres ho veiem amb uns altres ulls. De fet, la victòria de Lordi, l?any passat, ens ha fet pensar que potser sí que està canviant, Eurovisió. O potser som nosaltres, que ens hem tornat tots una mica freaquies...?, diu Guillem. Freaquies o no, Alejandro adverteix que no tenen per què justificar la seva participació al festival: ?Hi anem a veure què passa, amb el mateix esperit amb què hem pres part en els concursos Global Battle of the Bands i Emergenza, o amb què hem tocat a la sala Apolo de Barcelona o com a teloners de Falling Kids. Només que multiplicat per mil o per deu mil. No hem de donar explicacions ni considerem que anar a Eurovisió comporti una taca al nostre expedient punk.?
Punkies i realistesÉs el mateix realisme que gasten a l?hora de plantejar-se el futur. Enregistrar un disc és una ?possibilitat? avui més aviat remota. ?Sabem que això és un producte que dura tres o quatre mesos i que quan s?acabi, el 12 de maig, els mitjans deixaran de prestar-nos atenció. En som conscients, i el fet que Cristian [Narváez] no toqui amb nosaltres, s?estalviï tota aquesta voràgine i es quedi a Andorra ens ajudarà a tocar de peus a terra. Però en tot cas tenim un avantatge respecte de Marta Roure, Marian i Jenny: nosaltres som un grup i ens podem donar suport. Elles ho van haver de viure soles.? I que Cristian no pugui tocar? ?Ho sabíem quan ens vam presentar, però ni ens ho vam plantejat perquè no somiàvem a sortir escollits. Ara entenem que Eurovisió és una oportunitat per al grup. Per a tot el grup. I Anonymus som els quatre, no només els tres que cantarem a Hèlsinki?, diu Alejandro.
El futur d?Anonymous passa per la música, sí, però també i sobretot pels estudis. Tots quatre tenen clar que estudiar és primordial: ?És clar que voldria que el grup continués endavant, i poder viure de la música. Però primer cal tenir una carrera, garantir-te una sortida laboral. Amb la banda sempre al costat, perquè no se sap mai. Però primer, estudiar.? Ho diu Niki, l?únic que de moment va a la universitat, i ho comparteixen els seus companys, tot i que l?últim mes han hagut de deixar temporalment l?escola per assajar la coreografia amb Joan Anton Rechi, assistir a classes de cant amb Helen Rowson i multiplicar-se en actes de promoció. Els demanem de fer prospectiva: on sereu d?aquí a deu anys? I només Cristian se salta el guió: ?No em veig a Andorra. És un bon lloc per criar un fill, però...? I comença el debat: per Alejandro, ?el país ha canviat molt els últims anys.? Per Niki, ?el fet que tots ens coneguem, que això encara sigui com un poble, no té preu?. I per Guillem, ?quedar-me a Andorra no seria cap desastre.? Han crescut en una Andorra acollidora que té en ?el trànsit, la legalització de la marihuana i la falta de locals d?assaig? ?quot;diuen?quot; els principals problemes. Fins aquí, tot ideal. La sorpresa salta quan confessen ignorar que aquest paradís manté les proves de la sida als immigrants que pretenen obtenir el permís de treball. I salta aleshores el rampell subversiu i de santa indignació que se suposa en un grup punk: ?I què passa, si resulta que tens la sida? Que no et deixen quedar!? Doncs em sembla fatal?, s?exclama Alejandro. ?Crec que si hi ha proves de la sida, haurien de ser per a tothom, i no només per als immigrants...?, proposa Cristian.
Benvinguts al món dels adults.
JENNY: PARÈNTESIJenny, que va defensar Sense tu l?any passat a Atenes, conserva ?tot un cúmul de sensacions diferents? dels dies a Atenes: ?Nervis, il·lusió, por, una mica d?inseguretat.? En resum, però, una experiència inoblidable i positiva. Actualment ha tornat al lloc de treball a Caldea i un ?petit problema personal de salut? li ha impedit continuar la dedicació a la música. Tanmateix, ?continuo component temes propis, al meu ritme, a poc a poc?, en espera del total restabliment i de noves oportunitats.
MARIAN NO PARAMarian van de Wal està entusiasmada des que li van dir que serà l?encarregada de donar en pantalla el resultat de la votació d?Andorra en el concurs. Del 2005 a Kíev, on va cantar La mirada interior, conserva vius ?els tres minuts de nervis a l?escenari, les festes, el videoclip... nervis, molta feina, però superbé?. Ara s?ha pres unes vacances, relatives, després d?un hivern cantant a les estacions d?esquí de Vallnord ?quot;?Dues o tres actuacions a la setmana per a 200 o 300 persones??quot; i abans d?un estiu en el qual, amb tota probabilitat, farà ?alguns concerts amb Oriol Vilella, amb cançons nostres i d?altres famoses d?autors internacionals?. Amb Vilella continua preparant cançons noves i, a més, se?ls pot escoltar i mantenir-se permanentment informats a la pàgina d?Internet.
MARTA: PROFESSORA
Marta Roure va ser la primera, el 2004, a Istanbul i amb Jugarem a estimar-nos, quelcom que ?quot;diu?quot; mai no oblidarà. Va ser tota una experiència ?quot;bona?quot; ?i una cita important en la meva vida?. Ja tenia estudis de música, dansa i teatre, va fer dos enregistraments que ?van anar bé? i encara té discogràfica, a banda de web oficial: www.marta-roure.net. Ara, però, ?la música és l?art que tinc més apartat. Prefereixo dedicar-me a d?altres especialitats. A més, fumo molt. Potser demà em torni a omplir la cançó?. Les seves preferències actuals són en el teatre. L?any passat va participar en el musical La botiga dels horrors. Acabats els estudis com a tècnica d?arts escèniques a Barcelona, treballa aquest curs com a professora contractada pel comú d?Encamp, i es mostra molt satisfeta de la feina, a més d?il·lusionada amb l?estrena de l?espectacle de fi de curs dels seus alumnes, que arribarà al juny. Després, tornarà a Barcelona, per aprofundir en els estudis.
Guillem Gallego (Andorra la Vella, 1987)
· Viu a Andorra la Vella.
· Va estudiar al col·legi Janer .
· Avui cursa 2n de batxillerat al Col·legi internacional dels Pirineus.
· No sap el que estudiarà l?any que ve.
· Té dos germans grans.
· Toca la bateria.
· Anonymous és el seu primer grup.
· Li posen bandes com ara Anti Flag, Goldfinger i Millencolin.
· Eurovisó: tria La mirada interior, de Marian.
· L?últim que ha llegit és El Codi da Vinci. ?El vaig deixar a la tercera pàgina. Suposo que n?he llegit algun més, però no me?n recordo. És que no sóc bion lector!?
· L?última pel·lícula que ha vist és 300.
· Però si n?ha de triar una es queda amb American Pie.
· Viatjaria demà mateix a Califòrnia.
· Somia amb Angelina Jolie.
· Practica el bàsquet, el tennis i el surf de neu.
· Condueix un VW Golf.
Niki Francesca (Gilford, Anglaterra, 1988)
· Va arribar al Principat als pocs mesos de néixer.
· Viu a Escaldes i la Massana (segons si s?està a casa de la mare o del pare).
· Va estudiar al Sant Ermengol i al Col·legi internacional dels Pirineus.
· I avui cursa administració i direcció d?empreses a la UIC (Barcelona).
· Toca la guitarra (i canta).
· Abans d?Anonymous s?ho feia amb Trip 19.
· Li posen bandes com ara Blink-182, Sum 41 i Lost Prophets.
· Eurovisió: tria Jugarem a estimar-nos de Marta Roure, i la posada en escena de La mirada interior, de Marian.
· L?últim que ha llegit és Misterious Stranger, l?autobiografia del mag David Blaine, i La tierra es plana, de Friedman, obligatori a la facultat.
· L?última pel·lícula que ha vist és La verdad incómoda.
· És poc cinèfil. Com a clàssic, Señales.
· Practica el surf de neu i el surf de vela.
· Li fa perdre el son Milla Jovovich.
· Condueix un Mini.
Alejandro Martínez (Barcelona, 1988)
· Va arribar a Andorra als 4 anys.
· Viu a Andorra la Vella.
· Va estudiar al col·legi Janer i al Sant Ermengol.
· I avui cursa 2n de batxillerat al Col·legi internacional dels Pirineus.
· Estudiarà telecomunicacions.
· Té dues germanes; la més petita toca el piano.
· Toca la guitarra (i fa segones veus).
· Abans d?Anonymous s?ho feia amb Angelian i Forgotten Days.
· Li posen bandes com ara Metallica, Thrice, Avenged Sevenfold i The Offspring.
· De les antecessores a Eurovisió escull La mirada interior i la imatge de Marta Roure.
· Si ha de triar dues novel·les es queda amb El Señor de los Anillos i Harry Potter y el cáliz de fuego (en castellà).
· I si són dues pel·lícules, amb El señor de los anillos i Scary Movie 3.
· Viatjaria demà mateix a Califòrnia.
· Però viuria a Barcelona.
· Practica l?hoquei patins i surf de neu.
28 aspirants I 10 FINALISTESEl nombre de participants ha anat creixent, i a Hèlsinki ja seran 42, amb la República Txeca i la de Geòrgia com a darreres incorporacions. Catorze televisions nacionals estan directament classificades per a la final de dissabte, dia 12: les ?quatre grans? que són França, Alemanya, Espanya i el Regne Unit, amb Bòsnia i Hercegovina, Irlanda, Finlàndia, Lituània, Grècia, Suècia, Rússia, Ucraïna, Romania i Armènia, pels punts obtinguts altres anys.
A la semifinal de dijous, dia 10, actuen els altres 28, amb els intèrprets i cançons que figuren al quadre. Poc més de la tercera part, 10, passaran a la fase decisiva. Andorra no ho ha aconseguit en cap dels tres intents anteriors. La millor puntuació, i de més països diferents, la va aconseguir Marian van de Wal a Kíev, segons recorda Josep Lluís Trabal, qui reconeix que el sistema de votació, per SMS dels teleespectadors, no els afavoreix gens ni mica. Tot i que des d?un Estat no es pot votar el representant propi, és indubtable la influència de la proximitat i de les comunitats residents. Amb tot plegat, els missatges d?Andorra situen invariablement Espanya en el primer lloc, per esmentar un exemple ben gràfic i lògic.
La comprensió de la lletra i, per tant, l?idioma, és un altre aspecte que repercuteix en la reacció de l?audiència, i que també ens resulta desfavorable. I, tanmateix, els Anonymous hi van amb la màxima il·lusió, i amb un seguit de senyals que interpreten com a favorables. Entre aquests darrers, el lloc en què hi intervindran, el 21, es considera excel·lent i va ser fruit de la sort, segons explica Trabal. ?Es va fer un sorteig, i els qui treien les boles entre l?1 i el 5 podien triar. Els nois [cantants] em van dir que havien somiat que actuarien en el 21è lloc, i el vam demanar. Tot i que si haguessin somiat el 8è, no els hauríem fet cas...?
Només si els vots per missatge telefònic fossin insuficients, per sota del mínim establert en les bases del concurs, o si hi hagués dificultats tècniques en les comunicaicons o en el recompte, seran substituïts per la decisió del jurat ?quot;que segueix la gala en cadascuna de les televisions participants?quot;; ja va passar un any al Principat.
A falta de veïnatges i emigrants suficients que puguin donar a Anonymous els desitjats twelve points, Trabal indica que seran decisius els qui ens en puguin atorgar cinc o sis. Tant de bo n?hi hagi molts, i siguin suficients per marcar una fita que encara no s?ha aconseguit mai.
Primer assaig dels Anonymous a Helsinki... I número tres de singles més venuts a l'Estat Espanyol!!!!
5 Mai 2007És una miqueta tard, i si estic per aquí és perquè estava donant voltes a un tema (i quan em poso a pensar en algun projecte ... que gairebé es queda en aixó, en projecte... em costa anar a dormir)... Així que aprofito i us penjo alguns dels videos disponibles sobre el primer assaig i la primera roda de premsa de la delegació andorrana a Eurovisió:
Com quedarà el so:
Com quedarà la coreografia i posada en escena:
Roda de premsa:
D'altra banda, Música Global, la discogràfica que ha publicat el single dels Anonymous amb la cançó d'Andorra a Eurovisió "Salvem el món", s'ha fet ressó de que el single dels andorrans s'ha situat en la tercera posició (a la primera setmana d'entrar-hi) de la llista de VENDES de singles a l'Estat Espanyol, que publica Promusicae (l'associació de la indústria discogràfica de l'Estat Espanyol). En l'extensió d'aquest article us podreu llegir la reproducció del text publicat a la web de Música Global.
(Segueix)
