Festes de la Misericòrdia 2006
26 Set 2006Bé, he aprofitat les fotos que he fet durant els actes d'última hora d'aquesta tarda de les Festes de la Misericòrdia per tal de crear el meu primer àlbum al portal flickr... Si voleu veure-les, només cal que cliqueu AQUÍ.
I aquí va alguna de les fotos que hi he penjat al meu nou àlbum:
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.
Text que trobareu al meu àlbum Misericòrdia 2006:
Fotos del dia 25 de setembre del 2006, Festa de la Mare de Déu de la Misericòrdia.
En concret, els actes fotografiats són:
La baixada del Ball de Diables al Santuari a les 19:30h, amb el Ball de Diables Infaltil, el Ball de Diables i els diables particulars.
A l'arribar aquests al davant del Santuari, es procedeix a l'ofrena per part de l'Àliga de Reus del Ball Solemne Curt a la Mare de Déu de la Misericòrdia, dins de l'esglèsia, amb l'acompanyament musical de la cobla Reus Jove.
En finalitzar el ball de l'Àliga, es procedeix, a la Plaça del Santuari, a la carretillada del Ball de Diables de Reus, en motiu del seu 25è aniversari.
Per renovar el permís de treball caldria fer una prova de català
25 Set 2006
La presidenta del CCC analitzant la situació del català al Principat (Foto: David Ramos/Diari d'Andorra)
ENTREVISTA A TERESA CABANAS, PRESIDENTA DEL CENTRE DE LA CULTURA CATALANA (Diari d'Andorra, 25 de setembre del 2006)
“Per renovar el permís de treball caldria fer una prova de català”
La presidenta del CCC, Teresa Cabanas, creu que cal fer proves d’idioma en les renovacions del permís de treball i que hi ha d’haver quotes de cinema en català.
(Segueix)El català als mass mèdia audiovisuals
24 Set 2006Les noves tecnologies han permés el progrés del català a nivell d'internet. Però deseganyem-nos. Tenen èxit les planes en el nostre idioma només en sectors concrets de la població internauta. Si intentes crear una pàgina generalista en català, o bé una plana sense ideologia concreta però especialitzada en algun tema en concret, la web en català no és ni tan sols tinguda en compte per la població catalana, que es decanta per planes en el mateix àmbit que utilitzin el que per als catalans podriem anomenar una llengua franca (generalment el castellà, al que cal sumar l'anglès). La veritat és que tampoc podem forçar a ningú a consultar una plana web o una altra, però cadascú hauria d'aplicar en part a la seva consciència el deure de potenciar la llengua pròpia.
A internet l'idioma català, malgrat les dificultats, aguanta. Amb la ràdio, la presència del català a les freqüències radiofòniques també es pot dir que està en situació estable, en equilibri amb l'espanyol.
Però mirem la televisió. Fa 30 anys hi havia dues cadenes, les dues públiques i de titularitat estatal. Per sort, des dels estudis de Miramar primer, i des de Sant Cugat després, es va permetre la programació en català a TVE en certes franges horàries. La programació que, en general, sempre s'ha programat des del centre territorial de TVE a Catalunya ha estat, malgrat els minsos pressupostos, una programació independent i de qualitat. És quelcom que hem d'agraïr a aquests professionals de televisió.
Desprès va arrivar TV3, i poc després, les primeres privades. El panorama televisiu en català va millorar la seva presència, i la quota de pantalla no era la pròpia per a un país que té per idioma propi el català, però que contemplant la situació no era una quota gens menyspreable. S'havia donat un impuls mediàtic a la presència del català com a llengua vehicular.
Personalment, amb el punt negre de la desaparició en les nostres comarques del senyal d'una televisió bilingüe com era Canal 9, que ens permetia que poguessim escoltar una variant del nostre idioma que sembla ser un tabú a les nostres terres, per desprès intentar demanar la unitat lingüística de la llengua. Si no deixem escoltar el valencià a la nostra terra, encara que la direcció del canal estigui en mans d'un govern que no sigui amic del govern que hi hagi a Catalunya, estem retallant les nostres pròpies llibertats, i el dret a escoltar una altra televisió en el nostre idioma (encara que part de la programació sigui en espanyol). Les cadenes privades que es sintonitzen a Catalunya encara tenen una quota molt menor de català a les seves graelles de programació (us enrecordeu del petit noticiari del migdia en català d'Antena 3?, potser l'únic que s'ha arribat a programar en català des de les privades)
Hem tingut una època de bonança de presència del català a la televisió durant una quinzena llarga d'anys. Però van començar a aparèixer les plataformes digitals, on la presència del català es limitava a assignar un canal a la "edició internacional" de Televisió de Catalunya (més coneguda per TV3). Els infants tenen un munt de canals de dibuixos animats en espanyol, i només poden veure les seves sèries en català si es desconnecten de la plataforma digital i sintonitzen el 3XL. A les plataformes digitals se'ls ha sumat una oferta homònima, la televisió que arriva des de les operadores de telefonia, on es repeteix el mateix esquema de programació.
I ara apareixen les TDT, amb els seus multiplexors. Si mirem que ens apareix a través de la TDT són un munt de canals en espanyol, darrera dels quals hi ha, en general, un gran capital que acostuma a no ser amic de la identitat nacional catalana. La presència del català es veu reduida a un multiplexor de TDT per a Televisió de Catalunya, com a única televisió amb fortes inversions en el mon audiovisual, i diverses cadenes locals o en pertanyents a xarxes de televisió d'abast català de baix pressupost. I en moltes d'elles s'insereixen pel·lícules en espanyol, o fins i tot es programem com a programes estrelles espais on l'idioma vehicular és l'espanyol. A aixó cal sumar que en els últims dies de televisió analògica l'oferta en espanyol de cadenes generalistes estatals privades s'ha incrementat, i els treballadors del centre territorial de Catalunya de TVE han de defensar els seus llocs de treball i la presència del català en una cadena pública per la que els catalans també hi paguem impostos.
Els catalans ens hem de moure, si no volem que l'onada digital que ens arriva actui com un tsunami sobre els mass media en els propers cinc anys. Si no actuem, la presència del català tornarà als nivells dels últims anys del franquisme i els primers del post-franquisme, i com ara no hi ha una dictadura sino una democràcia espanyola, no se'ns donarà el copet a l'esquena per donar suport a la presència del català en els mitjans de comunicació i fins i tot en la nostra vida diària. Els catalans sempre estarem sols en la defensa del nostre idioma i la nostra cultura, no esperem l'ajut de ningú, així doncs, som nosaltres mateixos els que hem de ser conscients de fer valdre els nostres drets per escoltar i veure una televisió en català.
(Segueix)Com li sentaria a George Bush aquest videoclip iranià?
18 Set 2006Creieu que un videoclip iranià com aquest pot desmuntar la imatge que tenim dels Estats Units d'Amèrica? O bé George Bush, si el veu, pot canviar d'opinió sobre l'Eix del Mal?
Bé, el videoclip és de la cançó "Mikhamet", del cantant iranià Mansour... Interessant la factura del videoclip ;-)Top Clips Musicals pren embranzida
16 Set 2006Fa temps vaig fer un intent fallit (molt fallit) de crear una cadena de ràdio per internet. Com el tema és molt car, sobretot per a un presupost com el d'un mortal català qualsevol, doncs he optat per crear TOP CLIPS MUSICALS, el bloc en català on trobaràs l'actualitat (i no tan actual també) musical de tot el món.
Per aixó aprofitaré els recursos en videoclips que el portal Youtube ens ofereix, per inserir en aquest bloc videoclips que cregui, per un o altre motiu, interessants, i així podeu escoltar un altre tipus de música diferent del que ens proposen les llistes comercials dels mitjans de comunicació de la zona. No deixarà de ser música comercial, però serà música que no acostumem a escoltar a la nostra terra.
I de tant en tant, doncs si hi ha algun videoclip de la terra interessant al YouTube, doncs tampoc dubtaré en afegir-lo.
Així doncs, a disfrutar de TOP CLIPS MUSICALS!!!!!
Aquí un video que espero penjar pròximament a TOP CLIPS MUSICALS, espero que us agradi ;-)
Podreu trobar videoclips, entre d'altres, dels següents artistes:
DEPT. (Catalunya)
Siti Nurhaliza (Malàisia)
Omar Naber (Eslovènia)
Betül Demir (Turquia)
Skank (Brasil)
Chris DeBurgh (Irlanda)
Lacuna Coil (Itàlia)
El sionisme ataca Andorra (II)
10 Set 2006Bé, publico aquí el que vaig trobant a la xarxa sobre l'incident entre el seleccionador andorrà i un jugador israelià en l'enfrontament d'aquesta setmana de les seleccions israeliana i andorrana durant l'Eurocopa.
InfoEsports (portal català) : El seleccionador d'Andorra diu que "Israel és un país d'assassins"
Télam (agència de notícies argentina): La política se mezcla con el deporte.
Jerusalem Post: (llegir els articles a l'extensió del comentari, doncs al cap d'una setmana passa a ser de pagament en l'edició electrònica del Jerusalme Post)
- IFA and Andorra up in arms over coach's comments
- "Your country is a nation of killers"
- Israel easily beats Andorra in Holand
La Mañana (Lleida) : El encuentro Israel-Andorra causa un incidente diplomático.
Terra (Estat Espanyol) : Jugador dice técnico Andorra aseguro 'Israel es país de asesinos' (quina ortografia per a aquest títol, sic)
Ynetnews (portal hebreu) : Andorra coach: Israel country of murderers
(Segueix)El sionisme ataca Andorra
10 Set 2006Us exposo aquí un article publicat en l'edició d'ahir dissabte del Diari d'Andorra:
Els suposats insults del seleccionador causen un incident diplomàtic amb Israel
El Govern ha demanat disculpes a l’ambaixador d’Israel pels presumptes insults del seleccionador nacional de futbol, David Rodrigo, contra l’Estat jueu durant el partit que va enfrontar les dues seleccions dimecres a Holanda. Segons les manifestacions del jugador israelià Yosi Benayoun recollides per la premsa internacional, Rodrigo va qualificar Israel de “país d’assassins” enmig d’un enfrontament quan Benayoun suposadament havia provocat la banqueta andorrana. L’entrenador nega els insults i reconeix només una resposta personal contra el jugador.
R.P. / V.R.
Andorra la Vella, 09/09/2006
Benayoun, durant el partit contra Andorra (font foto: Diari d'Andorra)
(Segueix)Maragall decepcionat... i nosaltres també...
7 Set 2006Maragall juga a ser el líder destronat, i un altre cop s'ha hagut de sotmetre a la disciplina del mateix partit que l'ha defenestrat. I sempre que hi ha mar de fons al PSC, i per extensió en el PSOE, no falta la declaració oportunista en que totes les culpes de que aixó no funcioni van a parar a Esquerra Republicana de Catalunya.
Per amagar les seves vergonyes, i al quedar-se sense arguments, intenten desviar les mirades que es miren el seu melic envers al partit que ha defensat l'Estatut que va sortir del Parlament de Catalunya, i que quan ha sigut desplaçat de les seves funcions de govern, per interessos partidistes del PSC i el seu soci minoritari ICV, s'ha demostrat que era la clau angular d'un govern que, des que s'ha fet fora a Esquerra Republicana de Catalunya, ha demostrat el seu esperit de funcionar com si fossin simples funcionaris que han de conservar el seu lloc de treball, sense esmerçar-se a aportar res de nou, i apropiant-se de l'obra de govern que s'ha fet des de les conselleries que han estat dirigides per homes i dones d'Esquerra.
Amb les seves declaracions, aquest matí a TV3, el Maragall que havia reviscolat en mi a l'indicar i protestar pel gir polític que ha fet el PSC aquests últims mesos, amb moviments que només són per beneficiar la continuïtat del govern socialista a Madrid, s'ha desacreditat a ell mateix, i sembla que fins i tot sigui capaç de deixar amb el pas canviat a la seva pròpia muller, i donarà raó al sr. Montilla, que menysprea el fet que la que per ara disposa del títol honorífic de "Primera Dama" de Catalunya ha decidit abandonar el Partit dels Socialistes de Catalunya, on militava de feia molts anys.
Malauradament, està demostrat que en Joan Saura i ICV no descontentarà als seus protectors Socialistes, sense els quals no tenen cap possibilitat d'estar en un govern (sigui el govern de la Generalitat o el de l'Ajuntament de Barcelona)...
Els dirigents republicans volien creure que es pot continuar amb l'obra de govern del Pacte del Tinell, però veient la reacció d'avui d'en Maragall, i el moviment ràpid de l'aparell d'ICV per donar suport a les seves paraules, comencen a ser constants bofetades que potser Esquerra no es pot permetre de rebre constantment. Ja s'ha rebut a les dues galtes, i s'ha rebut una puntada als collons. Què més volen els dirigents socialistes i ecosocialistes d'un partit amb el que hi havia autèntiques possibilitats de col·laboració i de progrès?
Potser caldrà plantejar-se des d'Esquerra que, sabent que les majories absolutes no es repetiran en el Parlament Català a les properes eleccions, que han estat convocades pel PSC i pel PSOE (encara que la societat catalana també ho aclamava, s'ha de reconèixer), no es pot patir quatre anys més de moving polític per part dels socis de Govern. I potser s'haurà de sacrificar una política de govern per Catalunya per deixar veritablement la decisió sobre la governabilitat de Catalunya en mans del ciutadans i ciutadanes, i el govern minoritari que surti, que governi com pugui, amb una Esquerra a l'oposició que, des d'aquesta oposició, marqui els possibles desviaments del Govern en minoria que surti escollit (sigui un bipartit PSC-ICV o un bipartit CiU-PP) per fer respectar els interessos de Catalunya i dels seus ciutadans.
Les paraules d'avui de Maragall semblen confirmar la possibilitat que s'eternitzin les demonitziacions periòdiques de les polítiques de govern que es suggereixin des d'Esquerra, i potser haurem de deixar a les feres sóles al circ, per a que durant els propers quatre anys els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin confirmar els desgavells que es poden produir en un Govern de Catalunya sense Esquerra, com s'ha demostrat en l'afer de l'Aeroport del Prat, o en el no govern de la última legislatura del Govern Pujol, on només interessava posicionar al pretendent a la presidència Artur Màs.
Dessitjo, però, que la ciutadania de Catalunya doni una sorpresa a les enquestes i els politòlegs, i faci d'Esquerra Republicana de Catalunya la força més votada en les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Aleshores, els ciutadans de Catalunya hauran decidit que Esquerra ha de conduir Catalunya, i aleshores si que no ens podrem fer enrera davant el veritable repte que ens seduiex: Conduir a Catalunya i als seus ciutadans cap a un futur millor.
La teva cançó pot arrivar a sonar al Festival d'Eurovisió
4 Set 2006Andorra Televisió ja ha publicat a la web de la Ràdio i Televisió d'Andorra les condicions per a poder presentar les teves cançons per a la presel·lecció andorrana. Si no composes, però tens bones dots de veu i escènica, també ho pots intentar com a cantant.
Els treballs que entraran a la fase de la preselecció de la parapública andorrana seran els que acompleixin les condicions exigides, i s'entreguin durant el periòde del 15 de setembre al 15 de desembre.
Aquest serà el quart any consecutiu que Andorra participarà al Festival d'Eurovisió. En les seves tres participacions prèvies mai ha assolit participar a la final que es celebre en un dissabte del mes de maig, quedant-se sempre a la semifinal que es celebra durant el dijous de la mateixa setmana de la final.
La primera cantant a participar, a Istambul 2004, va ser l'andorrana Marta Roure, amb la cançó del català Jofre Bardají "Jugarem a Estimar-nos", una cançó que encara ara cueja entre les radiofòrmules de música en català, i fins i tot en el programa de karaoke que Televisió de Catalunya ha programat durant aquest estiu.
A Kyiv 2005 la participació d'Andorra va quedar en mans de la neerlandesa resident a Andorra Marian van de Wal, amb la cançó del basc Rafael Artesero "La mirada interior", que va haver de ser traduïda al català.
Per últim, a Atenes 2006, la representació andorrana va recaure en la jove asturiana resident a Andorra Jenny, que va cantar la cançó composada pel basc Rafael Artesero i escrita per l'andorrà Joan Anton Rechi "Sense tu". No oblidem que Joan Anton Rechi era al mateix temps el responsable de l'equip andorrà de preselecció i participació a Eurovisió durant els anys 2005 i 2006.
Particulament, sabent que les probabilitats de que Andorra passi a la final són bastant difícils, espero que podem tornar a melodies com per la que va apostar Andorra Televisió amb Marta Roure i el seu "Jugarem a estimar-nos", que continuem disfrutant els catalans i catalanes de tant en tant. "La mirada interior" va merèixer una millor puntuació, i es va merèixer representar Andorra l'any 2005. El que no té nom és com han anat les coses aquest any 2006, on repetia el mateix equip organitzador. Esperem que aquest any no hi hagi tongo, ni s'intenti emular la producció d'una òpera.
(Segueix)Per primer cop, els jugadors del Barcelona portaran publicitat en el seu equipament
3 Set 2006Bé, moltes notícies donen la volta al món... Així arriven algunes de les notícies que es generen a Catalunya a la resta del món, en aquest cas al portal SARAJEVO-X:
Per primer cop, els jugadors del Barcelona portaran publlicitat en el seu equipament.
Els jugadors del Barcelona, campions de la Lliga de Campions, quan juguin en la competició de la Champions Ligue el primer partit amb el Levsko de Sofia, potser serà el primer cop en la història que en la seva vestimenta portin publicitat d'un sponsor.
El club català, el qual és un dels grans equips europeus que no porta cap anunciant en la seva vestimenta, també cediran a les pressions dels diners d'un sponsor. Els jugadors blaugrana lluiran en el pit el logotip d'Unicef.
El contracte amb l'organització d'ajut als infants serà signat el dijous a la seu de les Nacions Unides a Nova York.
Sarajevo-X/FENA , 2 de setembre del 2006
(Segueix)
