24.02.07
Publicat a
General
| 21:55
ALGUNS TEMES d’un
(23F)
Les fonts d’energia
eòlica renovables, al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, porten
una bona embranzida a curt i mig termini es generarà la meitat de la energia
que pot consumir Catalunya.
l’Energia elèctrica
es insubstituïble, pels mitjançant informatius, Telefonia, Televisió, Radio, i
per evitar la paralització del país, a causa dels mitjans informàtics, de tots
els serveis que necessitem la majoria de ciutadans, cada un dels 1440 minuts
del dia.
Necessitem politics
amb “intuïció”, el factor “sort” comença a ser el que tothom espera i desitja,
fixeu-se, el millor equip de futbol (amb manca de sort), pot perdre el partit,
amb un contrincant insignificant, vivim una època en que la confiança esta mol
devaluada.
El que pot succeir,
a causa del canvi climàtic, es imprevisible; com previndrem la manca d’energia
eòlica si no bufa el vent?.
L’energia
fotovoltaica sembla que tingui un futur
més segur, el Sol surt cada dia, i tenim un país dels mes solejats, però també
s’ennuvola i de tan en tant plou.
Manquen projectes
que il·lusionin als inversors?
Tenim mols metres
quadrats de terrats per totes les ciutats que no utilitzem!
També es hora de
pensar que les Centrals Nuclears, necessiten un relleu, funcionen sempre amb el
màxim control de seguretat, (que mai es total).
Tots els metalls i
materials del que estan construïdes, s’estudiaren
científicament la seva resistència i
fatiga indistintament, i d’aquí resulta el càlcul del temps que pot durar, el
bon funcionament de la màquina en
qüestió; quant es traspassa esta llei física, ningú pot intuir el moment que en
alguna part de la màquina, un dels materials empleats digui prou i a causa de la
seva fatiga i es trenqui. Aquest es el
moment del accident, i sabem com prevenir-lo.
Hi ara ve lo de
l’aigua a les comarques de Tarragona, ara mateix ja estalviem aigua, el Ministeri
de Medi Ambient, ha calculat que abans de sis anys, mancaran 30 hectòmetres d’aigua al any, com a referència diuen que es
sis vegades la capacitat del pantà de Riudecanyes.
Tenim energia i
estem a la vora del mar; que fa falta per instal·lar les dessaladores que calgui,
per no es buidi el pantà que regula el consum d’aigua de les nostres comarques?
Es desgela el Polo
Nord, pujarà el nivell del mar i l’aigua serà menys salada, la primera matèria
està assegurada.
A Tarragona allà
pels anys 1988-89-90. no podíem utilitzar l’aigua que subministrava
l’Ajuntament per la salinitat que
portava dissolta, no dissolia ni el sabó.
Quant més es feia
present el problema era a l’hora de prendre cafè, era horrible.
En canvi a Reus i a
la mateixa època, donava gust beure aigua de l’aixeta.
Els seus governants
ho avien previst, i l’aigua tenia gust d’aigua.
L’estiu passat en
diferents punts de la Ribera
d’Ebre sofriren els atacats de la mosca negra, quant semblava que ja estava
controlada, ens ataca el Mosquit Tigre.
Tant la mosca com
el mosquit es reprodueixen amb aigua dolça estancada, també a l’aigua de les
piscines sense renovar.
La guerra als insectes
invasors, es podria guanyar, utilitzant aigua de mar a totes les piscines del
litoral, i a totes les dutxes de les platges; al temps que baixaria el consum
d’aigua dolça considerablement. Seria una decisió fàcil per un tema tan dificil.
Josep Maria Sabaté
Pena.
Enllaç permanent
12.02.07
Publicat a
General
| 10:46
Quant un jove
compra un cotxe, induït per la publicitat, vol provar si el vehicle
adquirit desenvolupa el rendiment
garantit pel concessionari de la marca.
Quant vaig comprar el
meu primer cotxe, el venedor hem va dir,
per economitzar gasolina i per seguretat, no sobrepassis els 90
kilòmetres hora, però el cotxe amb la marxa directa es capaç d’agafar els 160 km/h., encara que amb
l’estat de les carreteres, millor que no ho provis mai. Puix mira un dia que
anava tot sol de Mora la Nova
a Falset, en arribar a una recta que semblava que no tingués fi, vaig accelerar
amb la directa fins arribar al 160
km,/hora, desprès vaig reduír la velocitat i mai mes ho
vaig tornar a provar.
Ara el primer que
exposen els concessionaris, es la potencia i la velocitat que pot agafar en 5,7
segons, que pot ser de 0 a
100 km/h.
Afegint que la velocitat màxima està limitada electrònicament a 250 km/h .
I no ens càpiga cap
dubte que això, s’ha de comprovar, i si surt be, es mol possible que es
repeteixi.
La sort es un
factor importantissim.Els investigadors, busquen descobrir
misteris del univers, que intueixen i no poden demostrar, com seria la vida si
descobrir-se’n, matemàticament que la sort existeix, i per que, la gent la té al seu costat.
Setmanalment per
desgracia moren joves entre 18 i 25 anys, i la policia de tràfic lluita per evitar-ho.
El fet de que també moren en accidents de tràfic persones més grans, no vol dir
res,no depèn del nombre d’anys que tenen els accidentats, el factor més
important, es el grau de maduresa humana (experiència) que cada persona, porta
a la motxilla.
Per moltes
senyalitzacions de tràfic instal·lades, radars, i prohibicions de tot tipus,
mai evitaran totalment els accidents, per que mai es podrà prohibir ser jove, i
la experiència dels conductors
s’acumula, sobrevivint als accidents.
Educar als futur
conductor, sobre seguretat vial, a les escoles de ensenyança primària es vital, es una forma de adquirir coneixements
fonamentals, abans d’assistir a la acadèmia de xofers para aconseguir el carnet
de conduír.
Quant a tots els
vehicles, es pugui regular la velocitat electrònicament, classificant la màxima que poden agafar per la ciutat,
carreteres i autovies, segur que els accidents es reduiran,
espectacularment.
Josep Maria Sabaté
Pena
Enllaç permanent
03.02.07
Publicat a
General
| 08:41
GAT per
LLEBRE
o RUC català
per BOU
Que no et donin gat
per llebre.
Aquesta dita s’ha
dit sempre i no se però l’origen.
Desprès de la
nostra guerra civil, al meu poble quedaren poquíssims gats, i no per que
moriren per les bombes, entre les enrunes de les cases, ells tenien ratolins i
rates de sobres, però els soldats els mataven per menjar-se’ls.
Ara si vas a Sort
(Pallars Sobirà), pren compte que no et
donin Ruc català, per bou, la data original de la dita seria el 31 / 01/ 2007.
Que ningú
s’escandalitzi, menjar carn ve de mol lluny.
Sempre s’ha
comercialitzat, la carn dels toros braus,
després de la cursa (Festa Nacional).
Als mercats de
ciutats de Catalunya, hi ha carnisseries de carn de Cavall, la procedència dels animals son els llocs
de criança especialitzada, però els cavalls que no son aptes per fer la feina
prevista, poden fer cap al escorxador, (la pela es la pela).
A Filipines, es
mengen la carn de gos; d’alguna
raça especial, o de tots el que es posin
a tir?.
Podrien esta mes
avançats que els espanyols, aquí els gossos es mengen als ciutadans, no cal
donar ni el nom de les víctimes, ni les races que els han causat, però tinc els
retalls de premsa arxivats per si algú ho dubte.
Si la carn del Ruc
català, es tan bona com diuen els de Sort, endavant i bon profit.
M’agradaria degustar-la, però Sort es massa
lluny per mi. .
Josep Maria Sabaté
Pena
Enllaç permanent
