23.02.06
Publicat a
General
| 08:12
Reus 22 de febrer del 2006
Objectiu, reduír el poder mal entès.
l’ Ajuntament de Reus anuncia la tolerància zero amb l’ incivisme a la ciutat, proposant la sanció com un mètode educatiu i necessari per entendre, que:
No podem estacionar en doble fila.
No podem fer sorolls per sobre dels límits establert.
No podem passejar gossos perillosos sense complir la normativa de tinença.
Tot està ben explicat excepte que te doble interpretació, per els infractors.
Poder es la facultat per fer alguna cosa, i si ho fan es per que poden fer-ho.
Un fet real que passa a diari:
Un ciutadà de a peu, li diu a un conductor, escolti senyor aquí vostè no pot deixar el cotxe, està prohibit, no veu el cartell indicador? l’infractor contesta, si no li pogués deixar no hi estaria però miri com li deixo, el mira amb cara de pocker, i el cotxe es queda en lloc prohibit.
Amb els sorolls passa el mateix, com mes petita es la moto mes soroll fa, a causa del tub d’escapament trucat.
Lo dels gossos no te nom, la normativa es per animals mol perillosos, tots els que no son perillosos, poden fer el que vulguin el seus propietaris; els resultats el trobem en forma de brutícies, des de les columnes de la plaça Mercadal, carrer Major, plaça San Pere, carrer de la Font i seguint endavant fins tot Reus.
Els infractors son minoria, però la seva actuació es exageradament molesta, i als llocs mes concorreguts de la ciutat.
Imagineu per un moment que tothom que passeja pels carrers de la ciutat, portés un animal de companyia.
Que tots el medis de transport, anessin amb el tub d’escapament trucat.
Que tots els conductors de cotxes aparquessin en zones prohibides.
La ciutat seria un caos.
Repeteixo son minoria i un percentatge mol petit de la ciutadania que es poden controlar; els responsables del Medi Ambient de l’Ajuntament tenen la paraula.
Enllaç permanent
17.02.06
Publicat a
General
| 08:16
Reus, 16/02/2006
José Maria Sabaté Pena
Lo meu BLOC.
Del Francolí al Balcó del Mediterrani.
Acabo de llegir que a Tarragona es projecta fer passar les vies del tren per sota del riu Francolí.
També que “El Ayuntamiento concede permiso para ampliar el ‘rack’ de Repsol YPF ello conlleva que Repsol presente un aval bancario de 20.000 euros, para garantizar la recuperación de la hierba junto al rio Francolí, que se verá afectada por la contrucción del ‘rack’.”
Les tuberies tindran una llargada de entre 10,6 i 13,6 quilometres, des de el punt de descarrega del moll fins a la refineria de La Pobla de Mafumet y Constantí.
Tots dos projectes trasbalsaran el riu, i els ciutadans el que voldríem, es tenir un riu de debò, que es pogués veure tot el llit del riu ple d’aigua, navegable esportivament amb barques i piragües.
Les possibilitats de realitzar-ho hi son:
Es tracta d’ aprofundir la desembocadura i el llit del riu, per que el aigua del mar entri terra endins, construír una estació de bombeig d’aigua del mar i una tuberia soterrada pel mateix llit del riu que puges el cabdal necessari fins el punt mes aconsellable; la longitud de la tuberia no seria cap problema, si la comparem amb la llargada de les tuberies del ‘rack’.
La energia necessària per bombejar l’aigua es podria generar mitjançant aerogeneradors, muntats a la zona del port mes ventosa, però no serien gaires ja que el consum es directament proporcional a la altura i capdal del aigua que hauria de elevar.
Quant el riu tingués cabdal propi es podria disminuír el bombeig, mantenint el necessari per tenir sempre l’aigua neta..
Tot el que escric des de Reus no te res a veure amb la Co-Capitalitat, es que no voldria que Tarragona es quedi sense Riu, com Reus es va quedar sense Canal.
Fins prompte.
Enllaç permanent
16.02.06
Publicat a
General
| 08:08
Reus, 15/02/2006
José Maria Sabaté Pena
Cinquena pàgina del BLOC
Referent a la mort de Federico Garcia Lorca:
Fou en una conferencia mol amena que va impartir el professor, José C. Suarez, a les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Reus.
Amb la descripció del afusellament del artista i escriptor, en un dels moments diu (y lo echaron a la fosa común) en un to sensiblement apesarat, (al descriure la fosa en qüestió); això hem fa pensar que la vara d’amidar la categoria del clot on sepulten a una persona, segueix essent importat per gaudir de les reverencies humanes desprès de la mort.
No crec que a Federico Garcia Lorca l’hi importés res, que les seves restes, reposessin en una fosa comuna sense ser identificat; per ell el més important podria ser reposar a la que considerava la seva terra, sense cap tipus de monument funerari.
Tots hem de fer cap a la fosa común, sols es tracta de quant ens hi tiraran, 500 anys?, es mol prompte, puix podrien ser 1000 anys?, menys no ho crec.
Actualment a tots el cementiris municipals, a mes dels mausoleus o monuments funeraris de famílies econòmicament poderoses, estan els blocs de pisos com si fossin arxivadors d’alquiler, el dia que l’ajuntament no cobri el preu del contracte el desallotjaran y tiraran les restes a la fosa comuna, siguin de qui siguin.
Un altre dia explicaré com penso que hauria de ser, la fossa comuna dels cementiris.
Fins prompte.
Enllaç permanent
13.02.06
Publicat a
General
| 08:15
Reus, 08/02/2006
José Maria Sabaté Pena
Quarta pàgina del BLOC
La Vanguardia
Miguel Molina escriu, “Biopesimismo”, un article que posa la carn de gallina,
intueix com pot acabar el mon, a causa de la velocitat que consumim la confortabilitat a que ens hem acostumat, i no es ciència-ficció, penso que tothom som responsables de la malaltia de la Terra els símptomes son molt evidents, els estem sofrint actualment.
Les catàstrofes de tot tipus a reu del mon, apareixen a diari mitjançant els medis de comunicació, radio, televisió, premsa diària, revistes especialitzades i d’altres.
Hem faig moltes preguntes, que de saber-les, qui sap si quedaria mes fotut.
Quin es el microclima que poden genera 6000 milions de persones que diuen que som al planeta, si una persona sola te 36,5 graus centígrades, això sense febre?
Els nombre d’humans creix, i la fauna animal disminueix; la temperatura que deixen de generar els animals que desapareixen, pot compensar l’augment de temperatura que produïm els humans?
Això no es tot, els 36,5 ºC, dels humans del mon, els volen mantenir sense tenir ni calor ni fred allí on estem sols es pot aconseguír creant uns ambients agradables de 18 a 21 ºC, i per mantenir constantment nit y dia aquesta agradable temperatura, hem de consumir energia que genera mes calor, que hem de sumar a la que produeixen els sis milions de persones de la terra, aquesta temperatura creixerà de forma indefinida?
Si tots els dirigents mundials pensen que tot això no és per culpa del seu país i no li donen la importància que té, pot ser que ens enganyin per algun interès que desconeixem, ja que ells mateixos i totes les seves famílies, estan compartint amb la resta dels habitants de la Terra, el mateix problema.
Fins prompte.
Enllaç permanent
09.02.06
Publicat a
General
| 08:18
Reus, 08/02/2006
José Maria Sabaté Pena
Tercera pàgina del BLOC
Carta abierta.
Arturo Pérez Reverte, tratare de decirle lo que pienso en castellano, puesto que lengua y pensamiento van ligados y si se lo dijera en catalán quizás no le gustaría, al no poder domesticar por completo lo que pienso.
Lo que ha escrito desde su sillón con la letra T, en el semanal 952 del 22 de enero de 2006, es como el certificado de defunción de todo lo que escriba a partir de este artículo. No le voy a leer más, su cambio es exageradamente mediatizado, ¿así son todos los componentes de la Real Academia de la Lengua Española?
No acabo de entender porque después de leerlo me encuentro tan mal, en todos estos meses de politiqueos sobre los papeles Salamanca y del “Estatut de Catalunya” no lo habían conseguido ni Zaplana ni Rajoy ni Rodríguez Ibarra, y usted lo ha conseguido.
Siento malestar por perder la fe en un escritor del que era un incondicional, pero soy un hombre mayor, de los catalogados niños de la guerra.
Un catalán que sobrevivió a la batalla del Ebro, y fui refugiado en “La Serra d’Almos” provincia de Tarragona, un pueblo muy acogedor en el que había un Hospital de primeras curas, donde llegaban las ambulancias con los heridos chorreando sangre.
Escapé de subir al barco que llevo muchos niños a Rusia, porque un gran amigo al que llamaba señor Laureano, me saco de la lista de refugiados alegando que era de su familia llevándome a su casa, donde me esperaba mi madre angustiada pensando que no volvería a verme..
Pero cuando acabó la guerra y regrese a Flix mi pueblo natal, no pude escapar del hambre, la desnutrición, la tisis, la sarna, los piojos; ni tampoco del maltrato que recibía de los castellanos, cuando por descuido se me escapaba una palabra en catalán.
Su artículo es ofensivo para todos los catalanes sin distinción, y para “desfacer entuertos” tendría que decir algo muy convincente que demostrara que no está tan mediatizado como aparenta.
Creo que los Catalanes son autènticamente, más Españoles que Vd.
Hasta pronto.
Enllaç permanent
07.02.06
Publicat a
General
| 08:30
Reus, 06/02/2006
José Maria Sabaté Pena
Segona página del BLOC
Em sorprèn retrobar-me, i està plantat amb molta consciència al mes de febrer del 2006, als 73 anys i escaig, essent que la mitjana de vida dels homes a Catalunya es de 72 anys .
Casualment el 2005 fou l’any del “Quijote”, 400 anys després de la publicació de la primera part de l’obra, que es desenvolupa entre la realitat i la ficció, fou un llibre de lectura obligatòria a l’escola graduada, i el primer que vaig llegir amb aplicació, tenia uns 12 anys i anava a la tercera classe, la del senyor Ferrero, un mestre molt progressista, però presoner de la època, com quasi tots els mestres, castigava la desobediència amb cops de corretja a les mans i quant l’emprenyaven molt, ens pegava al cul i a les cames. ¡Però com llegíem!.
Rellegir el Quixot, m’ha impulsat a escriure això mateix.
Ara a Barcelona els mestres lluiten apostant per un model d’integració, per l’aprenentatge de les llengües, que no generi guetos lingüístics, quins temps no?
Penso que la infantesa de la generació nascuda el 1932, i durant la etapa escolar que era des de quant podíem començàr, retornant de la guerra, fins 14 anys, fou molt especial, varem viure moments molt difícils, arribaven a les nostres ments, uns valors que havíem de seleccionar, rectificar i millorar a la conveniència de cada individu instantàniament, el temps no s’atura mai.
Deixàvem al darrera una guerra que volíem que fos el passat, i vivíem una postguerra en present.
Ens enfrontàvem a la vida real, pretenent aconseguir un futur diferent i millor, mai en aquells moments podíem imaginar-nos, que es el que passaria al principi del segle XXI, ni com seria la vida real dels habitants del planeta Terra; hi ara que jo ho visc, penso que es ciència ficció feta realitat, les contalles, del nostre passat son quasi increïble pels nostres nets, inclòs jo mateix hem quedo parat.
Complits els 35 anys, el catalanisme fanàtic que portava implantat per l’entorn social viscut, hem va desencisar tot veient que era classista i ranci.
Des de fa molts anys no tinc cap perjudici per ser mes o menys “català” pretenc ser un ciutadà del mon, amb un esperit universal, parlo i escric bilingüe i tanmateix ho pogués fer en més idiomes.
He sigut sempre una persona molt vulnerable i fàcil de manipular, com a ser humà he buscat protecció tant en la família com en la religió, també amb grups socials, polítics, i quasi sempre a pesar dels fracassos, abanderava iniciatives progressistes, algunes es van realitzar satisfactòriament, altres es quedaren pel camí o foren frenades per que eren massa avançades per alguns ciutadans del meu entorn ben situats al poder; ells lluitaven per retardar com fos, el canvi social que la majoria volia, i que ja era irreversible. .
Així avança el mon de la ma de les persones amb carisma, que es dediquen a cultivar i expandir, religions, política, ciències, esports; per tenir bocabadats i fins i tot dominats, a tothom, i per molt que avanci la humanitat mai serem tots iguals, sempre existirà esta diferencia, entre els primers i els últims, com en totes les curses esportives, no tots pugen al pòdium.
Fins prompte.
Enllaç permanent
06.02.06
Publicat a
General
| 08:38
LO BLOC MEU
No tothom l’hi agrada escriure el que pensa en un moment donat, i si ho fa, sempre empra, com es normal, tant les lletres del alfabet, com les paraules que ja han utilitzat tots els escriptors de la mateixa llengua.
Per fer la composició d’un pensament, novel·listes molt famosos, inclouen a les seves obres quasi sempre, alguna paraula nova que no existeix al vocabulari, per això diuen que la llengua es viva, però totes les altres son plagis, fins i tot alguns foren acusats de plagià obres senceres, i es que tots els que volen expressar alguna idea personal, utilitzen les paraules ja existents, col·locant cadascuna al lloc que l’hi assigna, perquè a la fi quedi reflectit sobre el paper tot el pensament.
El mateix o molt semblant passa als compositors musicals, les notes i els signes, que col·loquen al pentagrama, son idèntics, als que hi ha a les obres, dels mes famosos compositors, expressant melodies que mai ningú abans havia escoltat.
També passa el mateix en la forma de expressar idees i pensaments, també estan fets, sols es tracta del lloc i el moment de actualitzar-los, per que els resultats siguin uns o altres, per això es tan important posar a l’abast de tothom un nou pensament.
El que a mi hem passa al llegir la premsa diària, es que trobo mols articles dels periodistes professionals, escriptors, filòsofs, inclòs algunes cartes als directors del lectors dels diaris que al llegir-los hi estic plenament identificat, i no sols això, es que jo havia pensat el mateix mol temps abans.
Tot el que llegeixo i hem sembla interessant , ho col·lecciono per temes, de la mateixa forma que guardo els llibres que mes han despertat la meva curiositat i interès. La meva vida es una continua recerca.
El que realment no se, es com sortiran les meves notes al bloc, per que la meva ensenyança primària fou en castellà, dels set anys als tretze i mig; a casa parlàvem el flixanco, català influït per les parles dels pobles més propers, comunicats pel transport fluvial i per ferrocarril, Faió, Mequinensa, Nonasp; el català escrit i parlat el vaig començar a perfeccionar quant ja tenia trenta cinc anys, total això es el que sé fer i no penso defallir.
Fins prompte.
Enllaç permanent
04.02.06
Publicat a
General
| 17:01
De moment queda inaugurat el meu bloc.
Properament i penjarem , idees i pensaments ...
Espero que us agradi força.
(Segueix)
Enllaç permanent
04.02.06
Publicat a
General
| 16:49
Si pot llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s'ha realitzat correctament. Benvingut al vostre espai de blocs a Tinet.
Enllaç permanent
