POBLES .- RECORDANT VIATGES AMB CARRO
31 Agost, 2008 17:17
Publicat per anforsa,
POBLES
RECORTS DE VIATGES AMB CARRO. C A B A C É SEscrit d’Antoni Fortuño Sas – Per l’any 94 – 95 crec.
-------------------------------------------
He trobat eixos trossets de poema. Em recorden.No sé on han fet cap els complements.És al narració del viatge que amb el carro fèiemDe la Vilella a La Torre de l’EspanyolVaries vegades al any. Si un dia fan cap a mi de nou, no dubtaré en col·locar-los complerts.Accepteu la bona voluntat.-Anton 31-8-08-----------------------------------------------Cabacés, jo et saludo, feliç poble,
Segueix avant i sempre avant,
Ensenya’ns tu, el teu llindar més noble
Que el sol et vegi amb llustre immaculat.
..................................................................
Oh, Cabacés, que de menut et veia
Amb la ignorància del innocent,
Que sols dins té el retruny de la taleia
Que dugui vida al cos i al pensament.
Avui et veig amb la plenitud joiosa
Del qui s’ha endinsat buscant teus secrets,
Furgant els rulls de ta clepsa xamosa
I esparpillant les lletres del teu temps.
...........................................................
Ans cobria tendal contra fred i aires
- carxau de carro amb rodes i fuell –
el sondroll d’ells cruixint vara enlaire
avançant processó de camí vell.
La bèstia que estirava la carreta,
On jo era príncep de menuda edat,
A pas feixuc fent sonar la esquileta
Posant el to de vida en tot l’esguard
Em portava fins a tu que amagaves
Ta figura de consensuat pudor
Fent que l’amagatall que amant empraves
Esdevingués als ulls com llum de sol.
Era formós el veure’t sens pensar-hi
Quan a cop de reble sorgies tu
Erets amfiteatre on van posar-hi
Diamants per cases per viure en comú.
Serres i colls, adorns i pleitesiaAcataven dins el terme al besllum
I et circumdava l’arbriu amb bonhomia
Fent relluir al horitzó en remull.
M’ha petitesa e ignor no m’ajudaven
A entendre quant davant meu tenia al fi
Erets un de tants que al pas meu planaven
Son físic assegut en tou coixí
.................................................
Quan davant teu el mul trontoll parava
I al morro el civader feia profit,
Per mi la carmanyola amb fesols dava
Complaença am el pa i el vi.
Germans, mare i mosso manant reataCom anganilles el carro era el tron,
La mula tirant, el ruc blanc seguia
Amb algun bramul d’ase vagarós.
........................................................
Em sabia noms que els vells repetien:
- Som a la Calçada, lla el Molí del Guix -.Com pàgines o lloses en sortien
A costat nostre com grans manuscrits
Retallats en el roc esllavissant-se,
Seran sepulcres en hivern plujós?
Pedra de calç amb molsa acaronant-se
Refregant mans
-----------------------------------
Fins aquí he trobat
ESCRIT DEL DIA -- A FAVOR, EN CONTRA I ESCÈPTICS....
30 Agost, 2008 09:44
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- Quan se’n ha anat a dinar el politiquet, ha deixat de nou la seva marca en el paper, no vol que res se li endarrereixi i tot el que li apunta al pensament, zas, escrit encara que sigui en un esborrany minúscul però entenedor i li deu semblar que ja ha complert. Ha deixat tot això. Llegiu.
- Totes les coses de la vida tenen una solució o varies. Ara una és la perfecta i és la que s’ha de buscar encara que no siguem els pares nosaltres. Si així ho fessin els polítics, que es deixessin el seu orgull particular, el ser JO, probablement resultarien més adients els seus actes.
- Si considerem que en qualsevol plantejament de qüestions que presentem a col·lació tindrem un mínim de tres opinions, és necessari obrir l’ull amb la perfecció del que dispara l’escopeta al conill i fer blanc.
- Les tres opinions que al menys hem de salvar son els escèptics – que tant els fa -, els favorables – per simpatia, raonaments, etc – i els contraris – per convicció, per oposició,etc. -. I es que es veu que això de les trinitats ens maregen arreu. No és estrany que sigui considerat nombre màgic el tres.
- Per reforçar conviccions es creen els amiguismes. És una fórmula també màgica que sumant adeptes al que pensem, expressem, exposem, ja tenim la certesa d’obtenir un quòrum a favor i, aleshores, podem plantar cara al oponent del l’escepticisme, alegrar als que ens afavoreixen i ja son nostres, i lluitar per convèncer als que estan en contra de les nostres tesis o plantejaments i que els hem d’ abatre com sigui, però raonablement amb bones arts.
- Això de les bones arts pot ser un problema per que els oponents: escèptics o contraris també poden usar armes, si, totes les dalles, destrals i ganivets per aplanar el que nosaltres volem que prosperi.
- Posar d’acord als tres gegants és difícil per no dir impossible.
- Crec en una fórmula: Que interessi a tots per igual...la solució del problema plantejat.
- El que m’estranya dels professionals de les PES, que davant de les qüestions d’interès general, que a tots els afecta siguin de la posició que siguin, no es deixin les seves renyines d’escepticisme, de contrarietat, de voler la seva i exclusiva raó i facin acte de contrició i abaixin tots el cap com a bens i que allò que es diu als fronts de batalla sigui el seu lema: A l’atac...!!!
- Tots els humans tenim misèries que no son la pobresa. Per que no les reconeixem i les llencem a la brossa?
- No cal que ho comenti, és prou clar. Els fronts comuns, deuen ser per anar a la comuna antiga per defecar, per altra cosa, ui, no els fan servir per més que ho jurin. Han de fer tots els papers de l’auca per demostrar davant tots els ciutadans que els seu treball, el seu esforç son ingents, que suen la cansalada i que ja no poden més, però ningú se’ls creu. Res. No em vull violentar. Qualsevol dia ens diran que han arribat al millor acord, l’únic... i tots ens en riurem. Per que al cap de quatre dies , ells mateixos, sortiran amb les manxes o fent de flautes i sabrem qui és o era l’escèptic, qui el contrari i qui ha fet la pota de gall. Ja ho deia: MISÈRIES.
PER QUE ? 12
29 Agost, 2008 18:52
Publicat per anforsa,
Per què ?
68.- Per què si matem un gos ens diran el matagossos i als que maten sense remissió multituds de gossos els agraeixen el favor que han fet a l’humanitat?
69.- Per què el nuvi parla del escot i la núvia del scooter? L'un de sexe, l'altra de propietat o diner.71.- Per què l’independentista ens parla del Escut propi i el motorista, que porta la roba plena d’escuts, ens parla de la seva escooter?
72.- Per què aquest que volia guanyar el mundial de cotxes de carreres, no fa cas de ningú quan el criden per Hamilton per que deu pensar-se que criden al que escriu aquests PER QUË ja que ell es diu ------------- i quan criden diuen A MI eL TON ? Dolentet, però fa somriure i això val el seu pes en or, encara que no sé com es pesa el somriure.. Bé, diuen que el somriure constantment cria arrugues, però no diuen que son de felicitat, però sí de vellesa. Per això quan un ha somrigut molt pot posar-se cremes per esborrar les arrugues. Es veu que no volem demostrar que la vida i en la vida hem somrigut a plaer. Per això, volem tenir la cara fina, terça i llisa...---------------------------------------------------
ESCRIT DEL DIA -- LES PES I LES pes...professionals.
28 Agost, 2008 19:32
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- Aquest seti de la barraca li endurirà la cularsa al politiquet. Està en el seu medi, solitari, ni les mosques ni tebans l’amoïnen i fins hora de retiro per anar a dinar... Tenia set i com que l’aigua de la botelleta que porta s’ha fet calenta, ha anat al cep que deia’m i ha collit un brotonet, un gatim d’un raïm d’aquells de mig quilo i ha anat desgranant amb els dits i allotjant-los a llavi i boca i degustant-los. L’ha refrescat i al acabar, aleshores si que ha collit la botelleta i ha empinat el colze per salvar el desnivell i engolir els glops. Ha tornat a agafar els estris cal·ligràfics i a la feina. He pensat, ja tornaràs d’aquí una estona ... Ell impassible segueix la seva ruta.
- No en sortirem de cap de les maneres i el més lamentable, que això ho saben ells. No varen aprofitar el moment adequat i ara, la distància de criteris és abismal. El mal s’ha enquistat i encara que ells senten el dolor de no encertar amb les directrius apropiades, no s’avenen i això és fatal.
- Quan la nació o l’estat, millor dit, es va enderrocar i varen tenir que fabricar, si fabricar una de nova,
- aquella filla, que tenia vida amb el compte superb i anar-se’n a campistrau, que ja era hora, al voler fer-ne néixer una altra els polítics que hi intervingueren no varen tenir arrestos per plantar-se i dir : - Ja n’hi ha prou... -. D’aleshores aquesta casta ha pensat més en ells que el país, nació o estat. Les Pes Majúscules s’han endut tot el pes i ara eixes son com un negoci paternal,una empresa amb valor a la borsa que segons pugin els vots té unes possibilitats bones, o no tant bones o dolentes, que això del got ple o mig ple, si està buit, com ho direm? Ara, un entra en una d’aquestes PES i sols per això ja adquireix el valor de p petita, és un jornaler de la Pe majúscula i a creure. La piràmide esta formada i si es vol fer caure...ja, ja, ja.
- Ara, uns d’una manera o d’altra es traeixen, per que les PES o negocis, totes, no van pel mateix camí i quan diuen que van cap al nord, qui sap si els trobarem al sud o en altres racons. Igual que en els JJ. OO. tenim Jocs Professional Olímpics, aquí, ara les PES son PROFESSiONALS i a vivir que son quatre dies. No varen aprofitar el moment del muntatge de la nova filla, empresa, negoci, nació, estat... posem-hi el nom que vulguem...per això passa el que passa i anem com anem. Com el futbol, professió, negoci... moure diner i cap a la bossa... I oh !!! QUE BÉ QUE JUGUEN...
- Ben mirat, és com quan en una famìlia moren els pares sense testar, com s’arregla? Amb advocats, notaris, crits, baralles... Tots volen la manta i estiren per tots els cantons i la destrossen i es queden sense manta... Res, unió entre germans amb pares mort? Que difícil, tots volen les hisendes, possessions, negocis ,accions de borsa, joies, diner...
- Quan les coses no es fan quan s’han de fer tots es posen en pecat... Que els donin...
- Es desballesta l’home. S’ha aixecat, ha collit la crossa i els estris cal·ligràfics se’ls deixa per un altre ratet. Ja s’explica l’home. No varen fer els deures bé quan era hora i ara els mestres no els aproven i els suspenen els examen d’agost promesos, suspendran el setembre, i així anant seguint, com que ja cobren del fondo de protecció de les PES i dels seus negociets permesos o d’amagatons que per això son el que son...
ESCRIT DEL DIA -- EL LLIBRET...A VEURE ,QUI EL PAGA.'
27 Agost, 2008 17:02
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- Clar que l’ha deixat l’escrit, si no pensa en res més el politiquet.
- Us contaré una historieta que segurament va ser veritat. Al veure – en el record -el llibret de paper de fumar m’ha vingut a la memòria i us el vull contar.
- En un gran poble, on un compte superb manava els ciu- tadans tots voler recollir en un llibre totes les obligacions, deures, preceptes,costums, etc. que rondaven per allí dispersos i al recollir-los en un sol plec podrien ser repartits entre la ciutadania per que sabessin a que atendre’s en cada cas.
- Sortiren prohoms i persones assabentades per recollir, esmerçar clars els conceptes i fer-ne un recull,com deia un llibre ple de l’experiència obtinguda de boca a boca per tots els veïns.
- Ho consultaren al gran compte i ell no trobà cap però, però els digué: - Feu, feu, a veure qui ho paga...
- Es posaren a treballar amb zel i les pàgines plenes del esborranys se les consultaven entre ells per si alguna paraula fallanca es colava en tants articles com hi empraven.
- Quan ja el consideraren completament acabat el posaren a votació integra entre tots els vilatans,
- Ningú hi trobava cap fallo ni error per més que el repassava i varen votar fins els impossibilitats per la responsabilitat que allò duia a la població. Saber-ne els drets i obligacions encara que no més fos ja era un pas endavant en sentir-se segurs.
- Clar,tots volien el cos del delicte, per guardar-lo, fullejar-lo i en tot cas presentar-lo com a mostra en qualsevol querella que pogués sorgir com fins ara havien fet amb tots els preceptes que tenien de paraula.
- A una impremta volien presentar el llibret per que en fes exemplars per tothom, per que cadascun d’ells copiar-se’l podia ser motiu d’errors, feina, etc.
- El pressupost que els presentà l’amo de la feina, els va semblar una mica pujat de to. I una comissió quedà encarregada de parlar amb el compte, al fi i al cap tot això era per que el poblat seguís en pau i concòrdia entre les dos bandes : l’amo i els súbdits.
- L’amo no els rebé amb bona cara i els digué de bones a primeres : - Quan ho vareu començar a fer ja us vaig dir – A VEURE QUI HO PAGA. Per que jo no el necessito, sou vosaltres que voleu eix gasto. I qui fa el gasto, paga.
- Prou es desferen en consideracions, de que si ells els pocs drets que es recollien eren per imposició del magnat, etc. Que no eren lliures ni... La cançoneta encara es sent en aquell poble i de generació en generació és va oint, però l’amo no canvia , - Ja prou us dono del que vosaltres em porteu...
- Això de les barraques i dels llibrets de fumar ja fa temps que son al cementiri, però encara algú pensa en com pagar el LLIBRET ... Sabeu si de llibret en ve llibertat? Aleshores, qui sap si el llibret fa por per les consqüencies.
ESCRIT DEL DIA -- RECORDANT UN MESTRE DE LA PAGESIA...
26 Agost, 2008 18:36
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- El politiquet encara a la barraca assegut al seti descansant. S’aixecat tot decidit i fora en un recó ha canviat el suc de les olives. S’ha quedat mirant un cep amb la soca com la cama que fa molts anys va veure des de eix mateix lloc com una pedregada el va deixar sense raïms, pampes i sarmentes, com un sant Cristo, solament la soca i les branques, tot el demés pelat. Aquella acció del temps li canvià el seu viure... No volia recordar-ho. Ara el cep ufanós amb la carrega com si fos jove esperava l’hora de brindar el seu sucós fruit
- Ha tornat a dins. Ha recordar al Picando, un home que amb ell va passar el trist moment de perdre la collita, el diner del any. No sé com ha mirat aquelles mans d’aquell home bonhomiós que li ensenyà els secrets de la pagesia. Dic les mans per que ha recordat que fumava i es feia les cigarretes ell mateix.
- Treia la petaca on hi tenia acoblat el llibret de paper de fumar,( marca Smoquing, de textura vermella deixant sortir un a un els fullets de paper). En treia un i se’l posava collit pels llavis mentre a la ma i escudellava el tabac. El col·locava amb esmero damunt del full i el cargolava amb un tres i no res. Ensalivava i ja era a la boca. Com si ho veiés. Amb el pela dits, un metxer de xispa i un cordó que aplegava el foc encenia el cigarret. La primera glopada de fum semblava una locomotora. No se’l empassava. Però al cap de dos o tres xupades l’olor del tabac era ocupant el lloc desplaçant l’aire net.
- Set o vuit minuts li durava. Quan ja la punta del foc arribava als dits, el tirava a terra i amb l’avarca l’apagava. Els dits en contacte amb el cigarret ensenyaven el color groguís marcat en les emprentes.
- Tot seguit agafava la catrana i amb les dos mans la enlairava i pel canut de canya amb romer o timó per que no ragés massa, sorgia un rajolí que durant més d’un minut entrava en la boca del Picando. Tot era trencar l’encís del rajolí i del seu interior sortia un Ah...!!! de satisfacció i una alenada calenta.
- Es fregava les mans i ajudant-se d’una d’elles emparada en el seti plantava el seu cos per retornar a la feina deixada i que sols haver passat un quart ja els esperava de nou per reemprendre.
- Deixarem la historieta que ara comença a escriure per demà. Sembla que el llibret de fumar vist, amb els ulls del record, en les mans del seu mestre li han revifat noves sensacions sobre la actualitat. No l’importuno i desapareix-ho, demà segurament trobaré el paper on deixa la seva nafra.
ESCRIT DEL DIA -- PARTITS I BEN ESBOCINATS... allà com xalen!!!
25 Agost, 2008 14:22
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- No cal dir que a la barraca on és el politiquet resguardant-se de la calor,hi han uns quans setis per posar-hi els culs en repòs. Bé, algun ventet fluixet els ha ensucrat de vegades i ha socarrimat la fusta dels setis de troncs d’ametller que varen tenir la malastruga de morir-se i buscant-los-hi una continuïtat en sa vida, els tallaren a mida pel servei a fer.
- S’ha assegut en un d’ells i de cara al foc. Se’n en recorda que quan la guerra uns soldats – ell era petitó – estan de cara al foc de la casa, deien: Esto parece missa... todos estamos de cara al altar -. Però ell com si estès ara entusiasmat mirant la tele. No hi havia foc,foc i no en calia, però el seu magí veia un polític que parlava. Ha agafat els estris i a fer cal·ligrafia... Com si oís la veu...
- - El que compta és l’acord, el bon acord, no el temps ni el dia.- Ha continuat el politiquet escrivint.
- - Si es fixa una data és per complir-la – gargotejava sense alçar el cap.- Fa quatre dies que aquest ens marcava la data de la Independència i ara, ja ho veiem, ara diu que la data no importa, que el temps no compta – com que en tenim tant de temps per a perdre,... i si el perdem, qui el paga aquest temps?- no compta el temps, però si la il·lusió, segurament, mentre esperem el dia. Ai, fills meus, quantes imbecil·litats hem de suportar.
- En canvi d’altre diu que si que compta el temps, que d’aquí tres mesos – sembla lluny, però fa quatre dies que varen complir i per la data de fracàs ho havien fixat fa dos anys -.i s’ho han pensat més bé i ho deixaren en via morta com els trens quan esperen ser carregats o descarregats.
- Fins fa res, dos dinars pagats per algun descuidat, deien que comparegués l’amo del xalet a defensar i explicar a consciència per que no s’havia complert el termini, i ara, una vedette que tenen per allà a l’Albereda l’agafa’t pel braç, li ha fet un petó sucós a la galta endurida per les inclemències del temps i ell s’ha suavitzat i ha dit, si me’n dons un altre retiro tots els càrrecs, ella, que no l’hi en ve d’un ha mirat el Sol hi estampant-li dos fresons a la cara ha dit : - Ves a veure el Sol, ves... -. I el ferreret tot envanit pels petons ha pensat que el premi era per ell ara. Abans, l’amo havia necessitat un xalet o masia i la vedette amb la mateixa gràcia havia fet el paseillo i, ja està...: - Ves a veure el Sol, ves... -.
- I que en va treure, aquell bon xicot? res, trencar la unitat de la famìlia com passa ara... I això que tots deien Jo, no eh, jo no. No he fet ni el saltiró de la cardina i ara voleu que... No hi penseu en mi... –És com allò de s. Pere que no negaria a l’amic, i mira, tres vegades, segons diuen els llibres, i ja sabem que un altre per una quants petons posats a la bossa de cuir, va trair al qui li donava feina a la barca.
- Ara, que no ens diuen que el traïment va ser l’acte que va desencadenar el que obtinguéssim la redempció de tota l’Humanitat, que aviat està dit. No sé si el trair la unitat volguda, esperada, votada i consensuada ens portarà la vertadera redempció. Si que tots sabem que fa quatre dies, el resultat de la venta de la masia no va aconseguir el desig proposat, ara la desunió, si. Per que vendre un xalet, val dinerons...Potser, fins algun càrrec important, però tot es marioles – vull dir aigua i un raget de vi per dar-li color i gustes, que si et descuides en el temps, fins agroset -.
- Per molt que diguin afirmativament o negativament segons la mentida que ens volen endossar, el temps és temps, ara, quan no es té rellotge i esta núvol i no es veu el Sol,... – Per això els diuen ves a veure el SOL _ BES ... -,potser un s’ha de resignar i dir qui dia passa any empeny.
- Si el demés equip està unit, no passa res, ja el Helenio Herrera,- coincidències, fatals – deia que es juga millor i es guanya encara que te’n falti un... O si no vau veure el REIAL MAD....
- Bé, la fossa està oberta, sols falta tirar-hi el cadàver i colgar amb terra...
- Ell no para, sempre té tema. A veure que ens espera. Ah, poseu-vos d’acord i no vulgueu ser el més guapo, que els altres no ho son lletjos I si ho allargueu a qui tocarà fer pota de gall d’aquí a tres mesos ? sigueu persones i tracteu-nos com a persones, no com a imbècils que ens creiem tot el que dieu. No veieu que la pròxima votareu vosaltres sols, tontets... Jo ja reconto els vots... Us tracto tal com ens tracteu vosaltres. Les pedres de molí son molt grosses, llogueu picapedrers i a la feina... Ja sabeu que el gos BURDA i si hi treu la R podria ser un BUDA? I aquest personatge deia als seus monjos Feu el que feu, si llegiu, llegiu, si mengeu, mengeu, si camineu, camineu, aleshores arribareu a la perfecció. No a ser rics de diner i poder... Caminant i bona lletra.
- ---------------------------------------------
- NOTA.- Ahir2008-08-24 va ser enterrat a Falset el germà de la meva esposa en Agustí Escoda Rocamora.
ESCRIT DEL DIA -- TOPINA- RECAPTE./ PLAT -- ESTATUT.
22 Agost, 2008 18:03
Publicat per anforsa,
General
POSTRES .- El politiquet, cansat d’estar al sol se’n ha ant a la barraca. De parets de pedra seca i teulada de deu canyissos i teulada de teules, molt ben feta, fins una porta i en un recó menjadora per dos animals i en l’altra paret una fumera per poder fer foc dins amb garanties. Potser que la feren els avantpassats i es conserva com el primer dia. En una prestatgeria a la paret prop del foc hi ha objectes que es feren servir quan ja des de bon matí necessitaven el recer per tenir abric del maltempsades i de la calor al estiu. S’ha mirat un topí gran de cul petit i panxa de prenyada que coïa menjar per fartar a dos o tres comensals. També hi ha plats, culleres, forquilles, ganivets... Al veure el topí li han agafat ganes d’escriure i traient-se del butxacó un paper i boli ha deixat la seva empremta. Vaja, vaja. Abans de que et xafin, topina... Saps que em passa per la clepsa? Que quan estàs pleneta del bullit com carn d’olla, és a dir, el famós recapte, representes tot el capitalàs que recapten los de la virgen de la Paloma. Ja en saben ja. Aquí, tu n’erets sabedora, et trèiem del ventre tot el contingut i el repartíem per saciar la gana i quedar satisfets. Aquells plats de la S, grocs, amb els que podies rompre les ametlles llarguetes i la seva cabuda era d’ atipar al que el collia a seva ma, repetir era de grans ventres. Res que tenir el plat ja et satisfeia... Ara, els han donat un plat ( l’Estatut) que si els cau se’ls romprà i a miques, santa verge i mare meva,Qui el tornarà a arreglar... Diuen els polítics que tenen el plat i ben agafat, però de que serveix si no hi poses recapte. Diu que els han posat una mica de suc, ara que per arreu hi ha aigua i quatre grans d’arròs, un trocet de trumfo, quatre cigrons contats i un tortet que han tret de la gerreta... i que no els caigui el plat de les mans, que no hi posaran més fato. Una misèria... A de més fins ara tenien la cullera del vell plat, però ara, per que puguin triar els cigrons, trumfeta i l’arròs, res , els han facilitat una forquilla i el suc, doncs, que se’l beguin a morro..., i que no es facin morraxelles. Si, home, si. Es allò d’ un plat i una forquilla per que triïn, per que amb cullera, algun de vivales que sempre n’hi han, ja se sap, palada va i palada ve i netAbans de que acabi l’any ja estaria netet el plat, no, que tot això és com una casa que a fi de més no més queden papers d’embolicar el formatge i algun rosegó, res de coques i pastissets.Que no se’ls rompi el plat i que el parin amb respecte, que no s’enfadi l’amo i tapi la topina. Per que amb el topinassos que fan,podria ser que algun malvat, no més per fer mal xafés la topina i algún cuiner ja vindrà a reparar les greuges. Li va ve això de veure les coses de l’antigor. No sé com s’ho fa, però en troba profit per tot. I si el deixessin a ell repartir el recapte? Com que és un home bonhomiós... seria una bona proposta, per que sap el que necessiten tots, que abans va ser el que portava els pistrinc per que tots quedessin satisfets. Fins la topina se’n recorda. Ai, topina !!!
ESCRIT DEL DIA -- CONDOL... TRAGÈDIA...BARAJAS
21 Agost, 2008 21:25
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- El politiquet està malmès. Sembla que no es treu del cap aquesta tragèdia. És realment fort
- I avui no ha anat a menjar tomaques saladetes amb el canut de canya.
- La tele l’angoixa amb la visualitat i parla dels que porten més llenya al foc per que la llum de la foguera cali en tots els cors i esperits.
- Es condol-la. Un fet així entra i crema les reserves de serenitat de tots. Que bonic fora aquest paradís que tenim si fets desgraciats com aquests que com volcans amb magma encesa es precipita sobre dels ciutadans i els aclapara no es produïssin
- Quasi li entra un sentiment de culpa. – Que hem fet per obtenir un... – I no acaba. Els que han sofert en pròpia carn la desgràcia no tenen consol i els altres som sers passius que no podem actuar contra el destí. I no hi creiem en el destí, fins que, ell, impassible es presenta i demana exigent el sacrifici.
- I continuarem amb la pena. Amb persones que ja no seran aquí. Amb sers que tenien el màxim contacte amb ells i que ara com una bufada de vent ha llençat per terra enfangant il·lusions i fantasies que volien creure junts realitat.
- Els desapareguts de la vida ja no tornaran i no consola ni religions i agnosticisme el que ens diguin. La realitat la veiem en un present que ens porta a records antics quasi d’un segon abans de la tragèdia i a un futur amb el llibre tancat al costat que ja no es pot tornar a obrir. Sentir plenament un buit que ja mai s’omplirà i encara que temps i distància son els resort del oblit res compensa la falta del ser estimat que ja no el veiem, no el sentim, no el toquem.
- Perdoneu la foguera. Però el foc que un dia varem tastar no s’apaga mai.
- El meu condol més sincer als que tenen en pròpia carn aquesta tragèdia. Us acompanyo...
ESCRIT DEL DIA -- LA RODA DEL NEGOCI.
20 Agost, 2008 18:16
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- Avui, el politiquet, sembla que està més raonable. Té un disbarat de papers escrits, que jo no sé com s’ho fa, però amb cinc minuts que te’n apartis, ja té un parell de pàgines escrites i bastants son aprofitables, encara que els seus criteris son com flams al bany maria, que amb qualsevol cullereta te’ls pots menjar. Es un artista, per que amb alguns hi posa ametlles trinxades o nous, a d’altres trossets de poma o préssec i fins alguns un xorret de chartreuse, brandy, ... coses seves que després li agraeixes.
- Avui li ha pegat per la Crisis altra volta i ja ho veure, llegiu, llegiu.
- La Crisis qui se’n adona més aviat de que s’ofega i que no pot respirar per que l’estrenyen de tots costats és la construcció. Un motor de la Economia que deixa a l’avió amb un motor menys i així com pot enlairar-se... Res, és com l’Estatut que no pot prendre vol, per que li falta el motor del Finançament. Com més amics més clars. En la construcció la disbauxa ha set de llibre d’universitat.
- Era el negoci. Però si un negociant per fer la roda, que després explicaré, necessita 1000 euros( per fer-ho fàcil) i tot quant fa servir puja el preu i ell no pot vendre, haurà de desfer-se de patrimoni per fer front i si la bombolla continua i ell construeix però no vent al ritme desitjat, entra en el col·lapse.
- Això quan és un o dos entre cent, passa poca cosa per que els arbits ( bancs, caixes) es tiren al damunt i rebenten el gra, supura t el pus i una gasa i a netejar... La malaltia no és epidèmia, però quan és declara això que fa por a tots ( bancs i caixes, principalment) Que fan els jutges del cotarro ? Quedar-se els edificis ?
- Bé ho se prou. Ells tampoc en tenen prou per fer front a aquella invasió com el dia D i hora H, Allargar els terminis i que vagi surant la cosa, i com un rosari després del primer misteri ve el segon, i dels de glòria passem als de goig que és quan tot està sa, i quan es declara la guerra a resar els de dolor i mirar de poder arribar a les lletanies per que aleshores som quasi a bon port.
- La roda del diner que jo entenc, és fàcil si tots els components funcionen mitjanament bé. I és difícil quan el fallo no és pot controlar i els arbits han d’arreglar-ho. En qualsevol negoci es segueixen aquests paràmetres : primer comprar( amb crèdit o per dipòsit propi), segon construir, fer, tercer vendre i cobrar ( si, les dos coses juntes. Fora desgavells) i quart PAGAR. I tornar a començar.
- Quan falla un esglaó, ja hem begut oli. Si ets dalt de la figuera que no se’t trenqui la rama que et sosté. I si es trenquen moltes rames,la figuera què?A tornar a brotar de nou i això sabem que tarda abans no fa figues i les pots vendre i fer calerons.
- No estava acabat, crec que s’entén el que vol dir. No se si va ser negociant el politiquet, ni si va llegir cap llibre que l’assessorés o qui sap si dins seu és un professor autodidacta. No he entrat en el seu hàbitat. Jo sempre l’he conegut com un ser vulgar que diu coses vulgars. A la seva manera, També, però n’encerta més d’una. Avui ho diu amb to de doctor honoris causa. Que duri.
ESCRIT DEL DIA .- ARGENTINS... BRASILENYS...
19 Agost, 2008 19:51
Publicat per anforsa,
General
- AVUI, 150 DIES A LA XARXA. GRACIES A TINET I A TOTS VOSALTRES...
- POSTRES.- Escolto al politiquet que sembla que parli amb un castellà que no és ni del Manifesto, ni allò que s’hi assembla. Escoltem : - JO tengo el pito . JO tenés el Ronaldinho. XO tango el partidinho. I todos contentinhos... Ja, ja, ja...
- Deu parlar del partit dels argentins, que tenen la plata, al Mes Sí, al Riq amb mel , que els equips espanyols el van enviar a nadar, i al que volien llogar els polítics quan no plovia, l’Agüero... I dels brasilenys que tenen el braç incorrupte del Rony però les cames ja necessita crosses i ben reforçades.
- I ara diu que als brasilenys per perdre els faran una estàtua de bronze per que tothom se’n en recordi. En canvi als de la pampa, encontres de plata, per que ja tenen el gran riu, els donaran MEDALLES.... possiblement D’OR. --------------------- Amb tanta falta que fan aquí a la pell de toro, però mira, haguessin concursat i... ho tindrien quasi segur, i fins els Pirineus els haurien rebut amb petons i abraçades. I es que aquí en fan falta de medalles d’or i si poden ser beneïdes
- per algun frare, doncs millor, així podríem resar-hi i qui sap si un miracle es diposita en les arques dels que ens varen prometre medalles d’or si els deixàvem tot el personal per guanyar medalles allà on els pecats els diuen pequins. I és que si no ens ho donen el que varen prometre, que està davant notari i... doncs, es que pobrets, tenen moltes obligacions que els han sortit amb
- això de la crisi. Ara s’arrepenteixen d’haver esborrat un fotimer de les contes del votants, afavorint-los. Res, perjudicis que un no hi pensa... Però ara els diuen que varen comprar indirectament molts, molts vots,i que tots, això si, son del amo. Es veu que havien posat una fàbrica només per ell i li recriminen que la posés aquí a prop de la costa brava.
- Això de que no pot menjar tomaques crues collides i després de la primera mossada, es treu el saleret de canya que porta a la butxaca i les sale i diu que son..., crec que l’afecta una mica i ja ho veieu sembla un escrit, amb diferències, del Saramago... Res, perdonem-lo. Amb la sulfatada que ha fet , potser les ressuscita i torna a caminar com Déu mana. Que així sigui.
ESCRIT DEL DIA -- AMB L'OR DE LES MEDALLES ...
18 Agost, 2008 22:49
Publicat per anforsa,
General
- Cant a la terra.-
- POSTRES.- Ja preguntava el politiquet com havia anat tot lo del Gamper. Em penso que s’ha alegrat per aquest noi del Camerun, el veu un caràcter de jovenet que no sap encara on va, té el biberó a la boca.
- Ja ho diu ell que avui està ben dormit, però al regar les tomaqueres ha vist el que no volia veure i ha canviat d’humor, de content i alegre a repelós i enfadat. Escolteu-lo
- Des de que no el varen ajudar els companys que ara s’han fet fusos, dic, no l’ajudaren a collir el premi per quantitat de gols, no els hi perdonà i es feu com ells, mig desagraït. Que li posin un mestre que li ensenyi a driblar el porter i ja veuràs com farà pam i pipa a molts.
- L’Adan també va guanyar, s’ha erigit el primer. Que pensi, que això pot durar, que la mentalitat la té ben cultivada, però que es miri al Federer i a un reguitzer que es varen trobar igual i ja baixen les escales per l’altre costat d’on es puja dalt de tot.
- De moment, que cedeixi, com altres podrien fer si ho obtenen, la medalla d’or. Aquí al centre del país en fa falta d’eix preciós mineral tant apreciat i si es pot mitigar la Crisis, doncs, qui sap si es el que els fa falta pel Finançament de l’Estatut, que sembla que està tut.
- Ara, aquestos del govern ja saben que les negociacions al dia o al cap de mil anys deuen tractar als contrincants com sempre han fet, un rosegonet col·locat a la punta de una canya, per que l’agafi el més valent i ja tornareu quan tingueu gana. Això és com als bens que si els dones tot l’alfals que et demanen, després no es mengen l’herba del camp. I per altra banda si ho concedeixen tot, tot, tot, com que no caldria anar a agenollar-se a la verge de la Paloma, ja no dependríem del centre neuràlgic on es couen les coques i com aniríem a parlar espanyol del Manifesto a Madrid si podem banyar-nos parlant català a les nostres costes.... A demés quan vindrien a tocar els peus a mar, serien, en tot cas, invitats, no l’amo que disposa. Compreneu, fills meus, polítics del cor, que faríeu vosaltres si tinguéssiu el bossot?
- Ai, mare, aneu a fer un curset intensiu a casa del amo. Ja sabeu que sort de l’amo teniu l’escó al parlament ( parla i ment - mentir) i al Senat ( tan –és – tant l’hi fa) Sen foten de tots i de tot. L’immobilisme i centralisme els tenen a l’altar major
- Que es posin les piles els polítics i que no els passi com als del setembre aquell gloriós que tots eren uns, que tots varen dir que si i va resultar que el barber amb la maquineta digital, per que ara això de la brotxa i navalla no és d’aquest segle, els va posar el pel a la parisién per que anessin de moda.
- No en feu massa cas d’aquest home, que li han agafat les tomaqueres allò de la fulla arrugada i se li assequen i no menjarà aquest fruit tal com a ell li agrada, collit de la planta. Que bo és !!!
- I si ha dit alguna veritat, dissimuleu, ell rai que és un personatge vulgar, ningú gosa posar-li algun comentari... A veure si ho feu vosaltres que no costa tant, eh?
PER QUÈ ? 11
18 Agost, 2008 19:55
Publicat per anforsa,
Per què ?
- NOTA.- Per què no poseu un comentari avui i us podria conèixer, us dic un secret, tinc 77 anys i m'hi trobo bé aquí, però em falta que em parleu. Sigueu valents. Us contestaré i us diré un altre secret del bloc. Gràcies, Anton.
- -----------------------------------------------------------
- 63.- Per què l’Estatut es considera’t per molts com una porta oberta i per d’altres significa una porta tancada que encara resta sortida comparant-la amb el règim anterior? Son les paraules o el sentit d’elles que un vol donar-hi el que obre o tanca la porta? Que sabem nosaltres els pobres politiquets de a peu...
- 64.- Per què ens sentim contents quan anem nets i sobre tot si estem tips?
- 65.- Per què ara l’èxtasi no és el que els hi passava als sants, com santa Teresa de Jesús, i és que ara en vés de resar força, força, fins quedar esgotats els ha sortit una contrincant, sí, una mera pastilla que qui la pren el deixa estasiat per un bon ratet, amb la conclusió de que no cal resar ni ser sant per sentir-te d’una manera santificadament extasia’t ? Com si en ves de resar copiosament per arribar al paroxisme, un cop de bastó al cap et portés a la feliç estrella.
- 66.- Per què en l’actualitat – per costum o per necessitat -, passem de la vergonya al desvergonyiment?
- 67.- Per què abans no ens deixaven conèixer la muntanya de religions, sectes, etc que habitaven i habiten encara en el món i en neixen de noves, i tot era retenir-nos en uns criteris d’ignorància, i ara resulta que quan alabem la mesura de permetre’ns a tots saber el que passa sobre el que us indico d’alabança de totes les religions se’ns mostra que Alà abança ?
ESCRIT DEL DIA -- A POR ELLOS amb anglés-
17 Agost, 2008 12:28
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- Mireu que l’hi he trobat al politiquet damunt la taula del hort. ..
- Tot això dels Gasoil i les benzines no ha dat resultat,noi, aquestes propostes...no en facis mai més cap més. Ells van amb avió i gasten querosè.
- Si que son negres, però no ho veuen negre. Esclaus, sí, son l’es claus de obrir i omplir cistelles o canastas a dojo, no els ve d’una i mira per on s’han fet l’arròs i les costelles després a la brasa, que amb un cop de bigoti les netejaven.
- Els nostres,sort que ja vestien de vermell i no se’ls notava a la cara, però la rojor, de vergonya, ni que haguessin estat el primer dia de platja i sense olis de fer marxar la mosca negra que es veu que no és patrimoni del Ebre, per que allí ni havia un bon arreplec i per molt que les mans anaven com ventiladors per aixerriar-les, elles, les mosques negres, pesades, a fer la seva feina, fer la punyeta als del crit patriòtic de A POR ELLOS,
- Clar que hi han anat les mosques A POR ELLOS, i que no han buscat ni el GOOGLE ni BABILONI, ni... per traduir-ho al anglès, aquestes mosques son internacionals de llengua, no son com els d’aquí que sols poden parlar l’idioma del MANIFIESTO que ara diuen que el canten dirigits per la dama grossa de veu florida i punyent. Si és veritat, que li esborrin el nom que és patrimoni nostre, de la nostra muntanya de cultura i tradició... Res més... Fotre !!
- No se si és venjança o que, però avui està enfadat, segur que se’n va a dormir sense veure el partit del Gamper, pensa també que els argentins per molt juniors que siguin poden fer boca...
- Dormia ja el politiquet quan ha acabat el partit de catalans – alguns n’hi havia al camp, per que ara els equips son com l’Arca de Noé – i argentins. Demà quan sabrà que els hi anat pels pèls...bé, el gol del partit l’ha fet un que va pelat i que el volien pelar i ara, resulta que pelat i tot es queda a pelar taronges.
- A veure si en pela més que l’any passat. Sembla que ha esmolat el ganivet... A veure.
ESCRIT DEL DIA -- JJ. OO. o Jocs Professionals Olimpics.
16 Agost, 2008 21:50
Publicat per anforsa,
General
- POSTRES.- Ho he sentit per la Tele quan el manacorí s’ha estès a terra. "Els fallos del contrari també conten..."
- El Nadal, que el politiquet sembla que li diu L’ADAM, - no, jo, jo li dic l’Adan – ha ventilat la sort del Djocovic – me costa de dir – que ja molts dels A POR ELLOS, posaven llums de ganxo i espelmes de cera beneïda als Sants Innocents demanant clemència i que una relliscada del contrari o el que li vingués a conte, com un flash llençat al ull esquerre del jugador el fes cloure les parpelles i fallés la pilota... Res, coses. Com si els contraris no poguessin guanyar. Però com que ni han que llancen bales com si fossin petons, algunes fins arriben al cap i al cor de l’estimat contrari.
- A això dels JJ. OO. l’hi haurien de posar dos PP entre mig, que digués Jocs Professionals Olímpics. Per que no hi van criatures sense experiència, no, i pagant-s’ho de la butxaca, que va !! Son ja crescudets i encara que porten poca roba, no son poca roba... Que us creieu. Son la flor i nata del professionalisme, no qualsevol passant de notari, ni procuradoret de tribunal o pageset que guarda vaques i allí toca el flabiol o la gaita,....
- Ara, a veure si els Gasoils i benzines del Basquet, els hi fan creure als negres dels Estats Bullits, que els ompliran els dipòsits dels Chevrolet i Fords, amb la reserva inclosa i si demanen fins una garrafeta de regal i aquests negres que son el rovell d’ou d’aquest joc, fan el distret i veuen la cistella de NADAL en ves de la CAN –ASTA del TORO i es posen a menjar neules i torrons de XI – Xona - coses dels xi-nos d’Ala Canta – i ben entaulats amb la copeta de Freixenet i Codorniu s’adormen una mica.
- Ara, si es deixen enredar, quan retornin als Estats Bullits els rebran, ben traduït al seu idioma patern, A POR ELLOS... Per que tot potser, però aquests que defensen les consignes del GEORGE, als JJ. PP. OO. potser, que si perden els fan rellevar als de la dona del president, la GEORGIA, que diu que ni han molts allà a on van fer la guerra, al tavernuxo de BAGDAD o els envien de cop amb una manta i un canó allà al RAS – (del) PUTIN... Que tot potser, tractant-se de gent que ho pot fer tot. Que estan vacunats del BE i del MAL que ja és molt. No sé si al SAM arranca preguntar-li si el deport és cosa
- de porcs... Ja ho diuen que el diner embruta,... Ara qui no vol el diner? A ningú empatxa.
- Avui el politiquet em diu sens dir-ho, Ja me les pagaràs... Ja em cauràs a la ratera.
- Ningú vol que li prenguin el protagonisme, el fer-se veure...