ESCRIT DEL DIA -- ESPANYA ÉS EL FILL, NO LA MARE...

12 Agost, 2008 19:59
Publicat per anforsa, General

  1. POSTRES.- Posaria ja el politiquet la fulla de ruta que tants de dies havia descuidat. Voler fer de periodista no era per ell. Li resultava més l’estar sol, sense l’angoixa del soroll i l’atendre a tothom
  2. Encara que sols fos amb un somriure.
  3. Li preocupava encara el FINANÇAMENT. Tot aquest borrombori que els polítics ens posen davant com si cada un d’ells tingués la vareta màgica i resulta que totes les guerres es vencen quan es va a una, sense fissures i ningú es despista per aprofitar el moment. Clar, el supeditar conformismes és complicat, per que cada partit té els seus sis i els seus nos, i baixar el cap quan l’altre parla i donar-li la raó no està massa ben vist. No és l’amor propi el que es ventila si no l’orgull.
  4.  
  5. El politiquet tenia les seves teories, exemples que ja havia descuidat per aquí per si algun ganós volia agafar ganivet, forquilla i tovalló i sobretot ganes de consumir el projecte que li brindaven al plat i posar-s’hi amb l’esperit ple.
  6.  
  7. Avui, al retornar cap a casa per la acera que protegeix de les rodes de cotxes l’edifici li ha vingut com una altra flamarada al cervell. Pensava que Espanya, no és ni la mare ni el pare, és el fill que van tenir totes les terres, les tradicions, les parles, les cultures atàviques que avui es veuen sotmeses per uns interessos centristes.
  8. No comprenia com un fill podia disposar i manar en tot. Ara els pares treballaven per ell per que es fes gran als ulls dels espectadors del mon, i ell s’ho prenia a glòria. Tot era seu, fins l’alè dels progenitors que ara a més de desvetllar-se a la feina per ell rebien els rosegons i molles sobrants de la taula. I per més promeses que ELL fes, a l’hora de la veritat tot es quedava com grapissos, per que el blat no el soltava de la seva ma. L’Amor que havien tingut al engendrar-lo, no era correspost i se’n fotia bé.
  9. JO soc JO. L’ESTAT és l’ESTAT. Vosaltres sou els meus súbdits. El DINER és meu, em pertany per que a vosaltres no us correspon res i tot el producte heu d’abocar-ho a les meves arques i ja us donaré quelcom per mantenir-vos. TOT ES MEU.  M’HO VAREU DONAR.  NO VOS QUEIXEU.
  10.  
  11. Ell pensava, doncs, si sens acaba la SALUT.... Aleshores qui mantindrà a aquest díscol fill que entre tots hem criat i ara s’ha tornat el dictador de les nostres vides?
  12.  
  13. No li vaig sentir la resposta. Vulgar com és a qui diria certes reflexions? Als polítics? Als votants? Als... Ho tenia negre. Els primers li deien, Fem feina per tenir festa... ( no ho entenia) Els votants li deien Fem festa per tenir feina... No entenia com la gent es despreocupava de tot.
  14. Clar, que a ell, li creixien les ungles en la carn de les seves creences i no se’n sabia sortir.
  15. Va moure el cap i es va dir en l’interior més íntim..., ja tenim el temps que és com un exercit que ho arregla tot.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , ,