Cant a la terra.-
POSTRES.- Ja preguntava el politiquet com havia anat tot lo del Gamper. Em penso que s’ha alegrat per aquest noi del Camerun, el veu un caràcter de jovenet que no sap encara on va, té el biberó a la boca.
Ja ho diu ell que avui està ben dormit, però al regar les tomaqueres ha vist el que no volia veure i ha canviat d’humor, de content i alegre a repelós i enfadat. Escolteu-lo
Des de que no el varen ajudar els companys que ara s’han fet fusos, dic, no l’ajudaren a collir el premi per quantitat de gols, no els hi perdonà i es feu com ells, mig desagraït. Que li posin un mestre que li ensenyi a driblar el porter i ja veuràs com farà pam i pipa a molts.
L’Adan també va guanyar, s’ha erigit el primer. Que pensi, que això pot durar, que la mentalitat la té ben cultivada, però que es miri al Federer i a un reguitzer que es varen trobar igual i ja baixen les escales per l’altre costat d’on es puja dalt de tot.
De moment, que cedeixi, com altres podrien fer si ho obtenen, la medalla d’or. Aquí al centre del país en fa falta d’eix preciós mineral tant apreciat i si es pot mitigar la Crisis, doncs, qui sap si es el que els fa falta pel Finançament de l’Estatut, que sembla que està tut.
Ara, aquestos del govern ja saben que les negociacions al dia o al cap de mil anys deuen tractar als contrincants com sempre han fet, un rosegonet col·locat a la punta de una canya, per que l’agafi el més valent i ja tornareu quan tingueu gana. Això és com als bens que si els dones tot l’alfals que et demanen, després no es mengen l’herba del camp. I per altra banda si ho concedeixen tot, tot, tot, com que no caldria anar a agenollar-se a la verge de la Paloma, ja no dependríem del centre neuràlgic on es couen les coques i com aniríem a parlar espanyol del Manifesto a Madrid si podem banyar-nos parlant català a les nostres costes.... A demés quan vindrien a tocar els peus a mar, serien, en tot cas, invitats, no l’amo que disposa. Compreneu, fills meus, polítics del cor, que faríeu vosaltres si tinguéssiu el bossot?
Ai, mare, aneu a fer un curset intensiu a casa del amo. Ja sabeu que sort de l’amo teniu l’escó al parlament ( parla i ment - mentir) i al Senat ( tan –és – tant l’hi fa) Sen foten de tots i de tot. L’immobilisme i centralisme els tenen a l’altar major
Que es posin les piles els polítics i que no els passi com als del setembre aquell gloriós que tots eren uns, que tots varen dir que si i va resultar que el barber amb la maquineta digital, per que ara això de la brotxa i navalla no és d’aquest segle, els va posar el pel a la parisién per que anessin de moda.
No en feu massa cas d’aquest home, que li han agafat les tomaqueres allò de la fulla arrugada i se li assequen i no menjarà aquest fruit tal com a ell li agrada, collit de la planta. Que bo és !!!
I si ha dit alguna veritat, dissimuleu, ell rai que és un personatge vulgar, ningú gosa posar-li algun comentari... A veure si ho feu vosaltres que no costa tant, eh?
NOTA.- Per què no poseu un comentari avui i us podria conèixer, us dic un secret, tinc 77 anys i m'hi trobo bé aquí, però em falta que em parleu. Sigueu valents. Us contestaré i us diré un altre secret del bloc. Gràcies, Anton.
-----------------------------------------------------------
63.- Per què l’Estatut es considera’t per molts com una porta oberta i per d’altres significa una porta tancada que encara resta sortida comparant-la amb el règim anterior? Son les paraules o el sentit d’elles que un vol donar-hi el que obre o tanca la porta? Que sabem nosaltres els pobres politiquets de a peu...
-
64.- Per què ens sentim contents quan anem nets i sobre tot si estem tips?
-
65.- Per què ara l’èxtasi no és el que els hi passava als sants, com santa Teresa de Jesús, i és que ara en vés de resar força, força, fins quedar esgotats els ha sortit una contrincant, sí, una mera pastilla que qui la pren el deixa estasiat per un bon ratet, amb la conclusió de que no cal resar ni ser sant per sentir-te d’una manera santificadament extasia’t ? Com si en ves de resar copiosament per arribar al paroxisme, un cop de bastó al cap et portés a la feliç estrella.
-
66.- Per què en l’actualitat – per costum o per necessitat -, passem de la vergonya al desvergonyiment?
- 67.- Per què abans no ens deixaven conèixer la muntanya de religions, sectes, etc que habitaven i habiten encara en el món i en neixen de noves, i tot era retenir-nos en uns criteris d’ignorància, i ara resulta que quan alabem la mesura de permetre’ns a tots saber el que passa sobre el que us indico d’alabança de totes les religions se’ns mostra que Alà abança ?
