POBLES .- RECORDANT VIATGES AMB CARRO

31 Agost, 2008 17:17
Publicat per anforsa, POBLES

RECORTS DE VIATGES AMB CARRO.                C A B A C É SEscrit d’Antoni Fortuño Sas – Per l’any 94 – 95 crec.

-------------------------------------------

He trobat eixos trossets de poema. Em recorden.No sé on han fet cap els complements.És al narració del viatge que amb el carro fèiemDe la Vilella a La Torre de l’EspanyolVaries vegades al any. Si un dia fan cap a mi de nou, no dubtaré en col·locar-los complerts.Accepteu la bona voluntat.-Anton 31-8-08----------------------------------------------- 

Cabacés, jo et saludo, feliç poble,

Segueix avant i sempre avant,

Ensenya’ns tu, el teu llindar més noble

Que el sol et vegi amb llustre immaculat.

..................................................................

Oh, Cabacés, que de menut et veia

Amb la ignorància del innocent,

Que sols dins té el retruny de la taleia

Que dugui vida al cos i al pensament.

Avui et veig amb la plenitud joiosa

Del qui s’ha endinsat buscant teus secrets,

Furgant els rulls de ta clepsa xamosa

I esparpillant les lletres del teu temps.

...........................................................

Ans cobria tendal contra fred i aires

- carxau de carro amb rodes i fuell

el sondroll d’ells cruixint vara enlaire

avançant processó de camí vell.

La bèstia que estirava la carreta,

On jo era príncep de menuda edat,

A pas feixuc fent sonar la esquileta

Posant el to de vida en tot l’esguard

Em portava fins a tu que amagaves

Ta figura de consensuat pudor

Fent que l’amagatall que amant empraves

Esdevingués als ulls com llum de sol.

Era formós el veure’t sens pensar-hi

Quan a cop de reble sorgies tu

Erets amfiteatre on van posar-hi

Diamants per cases per viure en comú.

Serres i colls, adorns i pleitesia

Acataven dins el terme al besllum

I et circumdava l’arbriu amb bonhomia

Fent relluir al horitzó en remull.

M’ha petitesa e ignor no m’ajudaven

A entendre quant davant meu tenia al fi

Erets un de tants que al pas meu planaven

Son físic assegut en tou coixí

.................................................

Quan davant teu el mul trontoll parava

I al morro el civader feia profit,

Per mi la carmanyola amb fesols dava

Complaença am el pa i el vi.

Germans, mare i mosso manant reata

Com anganilles el carro era el tron,

La mula tirant, el ruc blanc seguia

Amb algun bramul d’ase vagarós.

........................................................

Em sabia noms que els vells repetien:

 - Som a la Calçada, lla el Molí del Guix -.

Com pàgines o lloses en sortien

A costat nostre com grans manuscrits

Retallats en el roc esllavissant-se,

Seran sepulcres en hivern plujós?

Pedra de calç amb molsa acaronant-se

Refregant mans

-----------------------------------

 Fins aquí he trobat 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: ,

Comentaris

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos i dos fan cinc?: