difícil de lligar. Practicament tenia que ensenyar-nos a cantar i a conjuntar les veus, a que el ritme no fallés, una labor de sacrifici que va portar amb maestria i zel, sense ser un veritable director. Una part important de l'èxit tenim que, honradament, donar-li. Gràcies Josep.
( Record amable al pare Conrado. Persona que en el seu temps fou mestre,
director del grup parroquial. Així l’idea
primera fou que la seva veu suposada parlés. Aquí consta, però, no en l’acte)
( En la presentació al públic, fou llegit per
en Josep Rocamora sense que ningú
ho sabés d’antuvi.) Escrit en un paper de sac,
ja que me’l va prendre de les mans
al veure’l i no em va donà temps de copiar-lo en net.
-------- --------
Canteu, fillols,
amb el cor alt,
bategant ja d’alegria.
Ment disposta al primer cant,
la veu n’és la romeria
que el lloc sagrat omplirà.
Canteu, fillols de la Torre,
tots joiosos, amb afany.
El tenor, la veu no ahorre
empeny amb força a les soprans.
Tiple i contralt no esborra
el treball que els baixos fan.
Amb mà ferma dirigint-ne
les cançons desgranaran
veus unides, acollint-ne
la direcció principal.
Alegreu-vos, veus precioses,
avui, la joia n’és cant...,
Clavells, dàlies i mimoses
vostre cant perfumaran.
-------- --------
A la Coral agrair l’esforç que fan i la bellesa de les seves melodies
Em tenen el cor robat. Com que vaig gravar tot el concert com
acostumo a fer, provaré d’adjuntar algun dia a Box.net mp3
algunes de les cançons amb que ens varen delectar.
No puc assegurar-ho, no soc un expert. Sobre tot la sardana
La Torre de l’Espanyol de veritat ho voldria Aleshores ja ho comentaria.
Aplaudir a tots els components dones i homes,
a la directora Anna Galcerà que és un ser excepcional
i a la junta comandada per en J. Marqués.
-----------------------------------------.
