POSTRES.- Clar que l’ha deixat l’escrit, si no pensa en res més el politiquet.
Us contaré una historieta que segurament va ser veritat. Al veure – en el record -el llibret de paper de fumar m’ha vingut a la memòria i us el vull contar.
En un gran poble, on un compte superb manava els ciu- tadans tots voler recollir en un llibre totes les obligacions, deures, preceptes,costums, etc. que rondaven per allí dispersos i al recollir-los en un sol plec podrien ser repartits entre la ciutadania per que sabessin a que atendre’s en cada cas.
Sortiren prohoms i persones assabentades per recollir, esmerçar clars els conceptes i fer-ne un recull,com deia un llibre ple de l’experiència obtinguda de boca a boca per tots els veïns.
Ho consultaren al gran compte i ell no trobà cap però, però els digué: - Feu, feu, a veure qui ho paga...
Es posaren a treballar amb zel i les pàgines plenes del esborranys se les consultaven entre ells per si alguna paraula fallanca es colava en tants articles com hi empraven.
Quan ja el consideraren completament acabat el posaren a votació integra entre tots els vilatans,
Ningú hi trobava cap fallo ni error per més que el repassava i varen votar fins els impossibilitats per la responsabilitat que allò duia a la població. Saber-ne els drets i obligacions encara que no més fos ja era un pas endavant en sentir-se segurs.
Clar,tots volien el cos del delicte, per guardar-lo, fullejar-lo i en tot cas presentar-lo com a mostra en qualsevol querella que pogués sorgir com fins ara havien fet amb tots els preceptes que tenien de paraula.
A una impremta volien presentar el llibret per que en fes exemplars per tothom, per que cadascun d’ells copiar-se’l podia ser motiu d’errors, feina, etc.
El pressupost que els presentà l’amo de la feina, els va semblar una mica pujat de to. I una comissió quedà encarregada de parlar amb el compte, al fi i al cap tot això era per que el poblat seguís en pau i concòrdia entre les dos bandes : l’amo i els súbdits.
L’amo no els rebé amb bona cara i els digué de bones a primeres : - Quan ho vareu començar a fer ja us vaig dir – A VEURE QUI HO PAGA. Per que jo no el necessito, sou vosaltres que voleu eix gasto. I qui fa el gasto, paga.
Prou es desferen en consideracions, de que si ells els pocs drets que es recollien eren per imposició del magnat, etc. Que no eren lliures ni... La cançoneta encara es sent en aquell poble i de generació en generació és va oint, però l’amo no canvia , - Ja prou us dono del que vosaltres em porteu...
Això de les barraques i dels llibrets de fumar ja fa temps que son al cementiri, però encara algú pensa en com pagar el LLIBRET ... Sabeu si de llibret en ve llibertat? Aleshores, qui sap si el llibret fa por per les consqüencies.
