AVUI, 150 DIES A LA XARXA. GRACIES A TINET I A TOTS VOSALTRES...
POSTRES.- Escolto al politiquet que sembla que parli amb un castellà que no és ni del Manifesto, ni allò que s’hi assembla. Escoltem : - JO tengo el pito . JO tenés el Ronaldinho. XO tango el partidinho. I todos contentinhos... Ja, ja, ja...
Deu parlar del partit dels argentins, que tenen la plata, al Mes Sí, al Riq amb mel , que els equips espanyols el van enviar a nadar, i al que volien llogar els polítics quan no plovia, l’Agüero... I dels brasilenys que tenen el braç incorrupte del Rony però les cames ja necessita crosses i ben reforçades.
I ara diu que als brasilenys per perdre els faran una estàtua de bronze per que tothom se’n en recordi. En canvi als de la pampa, encontres de plata, per que ja tenen el gran riu, els donaran MEDALLES.... possiblement D’OR. --------------------- Amb tanta falta que fan aquí a la pell de toro, però mira, haguessin concursat i... ho tindrien quasi segur, i fins els Pirineus els haurien rebut amb petons i abraçades. I es que aquí en fan falta de medalles d’or i si poden ser beneïdes
per algun frare, doncs millor, així podríem resar-hi i qui sap si un miracle es diposita en les arques dels que ens varen prometre medalles d’or si els deixàvem tot el personal per guanyar medalles allà on els pecats els diuen pequins. I és que si no ens ho donen el que varen prometre, que està davant notari i... doncs, es que pobrets, tenen moltes obligacions que els han sortit amb
això de la crisi. Ara s’arrepenteixen d’haver esborrat un fotimer de les contes del votants, afavorint-los. Res, perjudicis que un no hi pensa... Però ara els diuen que varen comprar indirectament molts, molts vots,i que tots, això si, son del amo. Es veu que havien posat una fàbrica només per ell i li recriminen que la posés aquí a prop de la costa brava.
Això de que no pot menjar tomaques crues collides i després de la primera mossada, es treu el saleret de canya que porta a la butxaca i les sale i diu que son..., crec que l’afecta una mica i ja ho veieu sembla un escrit, amb diferències, del Saramago... Res, perdonem-lo. Amb la sulfatada que ha fet , potser les ressuscita i torna a caminar com Déu mana. Que així sigui.
