05 Agost, 2008 10:47
Publicat per anforsa,
General
POSTRES .-Sembla que el politiquet no ha perdut el temps eixos dies de festa major. Cants per aquí, xocolates per allà, bombardins i alicorns que sonen fent cercavila, polítics que es presenten riallers i fan recordar altres visites d’Honorables, coses així el trastoquen a l’home i qui sap si un gotet de mistela o vi ranci posat amb mestria han fet elevar el consens dins del cos, i el cor ha guanyat al cap i ara xiula decàlegs cívics. Mireu que s’esbarra meditant com un monjo budista a l’hora del sol calent de les dotze.
Ens deien que tenint la Democràcia assoliríem el Benestar, potser no tots, tots, però si molts, moltíssims. I molts ho creguérem i ens apuntàrem.
Ara, ens asseguren que sí que continuem en la Democràcia, però hem arribat a la Crisis, que és la antítesis de Benestar – en la que els que no l’aconseguiren estaven instal·lats, i si ja tots no hi varem arribar al punt àlgid -, la Crisis Crisis deurà ...fer el seu camí.
Be que el Benestar Benestar uns l’assumiren amb dos cognoms i ara els que no varen arribar ni al primer llinatge, tindran la Crisis amb dos cognoms o tres per que això de la Democràcia amb assumptes de llinatges és generosa i no li ve d’un.
Jo miraria de provar si en altres sistemes el Benestar és més equilibrat per a tots i la Crisis més equilibrada per a tots, si així fos, potser seria hora de revisar el catàleg. Quasi és podria acceptar llei o decret, per que si afavoreix a tots, que fem establerts en aquest règim?
Que uns perden el seu règim? Però és que fer regim aprima i si es pot resoldre, doncs, aprimem-nos tots.
Canvi, si, Canvi. Jo ho he escoltat un fotimer de vegades i els del Benestar( de tres cognoms ) hi son encara i els de la Crisis, mireu.. el mileurisme i menys que ronda a pota coixa. Clar, hi ha babaus, idiotes, imbècils i per posar-se d’acord sent tots pàrvuls..., qui hi posa remei, remei.
Com que tenim l’Esperança a prop- per que si un perd l’Esperança, on s’agafarà? Pregunto.- Ja veureu com tot això canvia...per a molts. En bé o en mal, per que quan és mou el vent ies posa com rufagada de tempesta..., amics, a la barraca a pelar canyes i fer cistells per quan canviï l’oratge. No sé si els ibers ja ho deien: - A sopluig que venen els del nord -.
Aleshores feien les guerres amb fletxes de sílex que després servia, rascant, per encendre foc. No sé si la Crisis és de sílex, ara, diuen que és molt durai és capaç d’encendre el fenàs de molts caps en crítica situació de Crisis.
Anava calent l’home. No li prova tant de rebombori. A veure quant li dura.
