RECULL D'ESCRITS CURTS - 06 -07 - D.-de MILI.

03 Juny, 2008 19:16
Publicat per anforsa, General

  1. POSTRES.-  Això de la mili ja no s’estila. Ho van treure de la circulació i ara, doncs, ara no poden eixos aubats que pugen, contar les grandeses de les amistats fetes en aquells temps que el dia i nit no esborren, al revés, encara es fan més grans..., i quan un s’hi posa a recordar i contar batalletes es mel al llavi i l’orella complaent espera canviar les tornes per que el seu article sigui escoltat com ell ha atès.

  2. El politiquet que se’n recorda molt hi molt de la seva mili, gaudeix quan en qualsevol conversa surt el tema i pot posar-hi la cullera i remenar. Abans d’anar-hi, ja s’entusiasmava amb converses d’aquesta naturalesa. Pensem que en els pobles, l’anar a menjar xuscos – pa de la mili – era temuda, però al tornar un podia referir se als neòfits amb la superioritat del coronel que passa revista a la tropa, a demés els coneixements que s’adquirien en tal lloc era com passar d’adolescents a capacitats erudits i experts de molts secrets que els homes devien saber per la seva vida futura. Fins les noies se’ls miraven d’altra manera i donaven més crèdit al qui havia passat per guàrdies, imaginàries, revistes i pel a ran, desfiles, etc...

  3. El politiquet s’ha trobat en una botiga amb un personatge que va fer la mili al seu temps.

  4. Cara afable rodona / il·lustra el pujat vermell / dins seu la potència s’escolta / és paraula

    encesa al vent. / Gesticula poc quan explica, /sembla boirina el seu cabell / l’ull consirós veu i explica / i escolta l’orella agabellant distret. / No se li cansa la llengua, diu misteris, / sembla és troba en el lloc dels fets, / acarona les lletres dessucant imperis / com si fos l’hora de nou benifet.

  5. El politiquet feu el retrat del personatge que de bones a primeres deia que era de..., que es deia... La presentació fou dels dos i entesa desseguida. Agafà la paraula i ja no la deixà, sols alguna interferència de poc preu. Sap parlar. A la mili, contava, va ser barber – quin privilegi – i sanitari – bona comunió, si senyor -. Tenia les urpes posades en tots els que un dia i altre també el necessitaven. Qui se’n lliura de les tisores i maquineta i navalla..., ningú. I si un té mal de queixal, o mal de cap, o una torta de peu, per mencionar coses senzilles..., ningú. O sigui que el castell era seu i ell en la torre de l’homenatge com un rei.

  6. Era lluny de casa, a Sidi Ifni, aleshores encara colònia espanyola. Fa anys. Ara, el personatge, segons confessió seva té seixanta sis anys, és jovenet i ben conservat, les cames..., però salut a dojo. Ell anava recitant el seu calendari com si fos en aquell moment. Si ho narro tot, em passarà com ahir, no, una mica de cordura i passarem per alt moltes coses. Sols el retorn a casa. Llarg, sis dies de vaixell i després tren i ... L’alegria del retorn i la pena d’un viatge de borrego.

  7. Amb sa feina de barber i sanitari, no cal dir que tenia personal agraït .Un jove al que l’havia curat varies vegades i no hi tenia un contacte directe, es trobà amb ell a dalt a coberta del vaixell. De dia era suportable però les nits eren fredes i humides i poca roba per abrigar-se. A la seva companyia li tocà aquell lloc.

  8. Al encontre es preguntaren. El jove li digué que anés amb ell que estava per baix a la bodega i els seus companys li farien lloc. Així va succeir. A l’endemà al mati els companys ja el daven per perdut o qui sap si amb l’onatge o ... , havia anat a parar a l’aigua salada. Ell tot robust, els companys amb estomacs desarmats i amb el fred al cos. Quan saberen el destí nocturn tots volien seguir-lo, però, però... no tothom té amics quan convé.

  9. El desembarco als dies fou precipitat. No pogué acomiadar-se del seu salvador i aquell se li quedà en penyora un jersei que ell havia pogut guardar després de moltes peripècies. Encara avui recordava amb enyor aquells moments. I més no poder fer-se una abraçada d’acomiadament.

  10. És bo no anar a la mili, però en aquells temps que si no era a peu o en bicicleta era difícil anar lluny del seu lloc, amb la mili un es desplaçava i tenia ocasió de conèixer el que d’altra forma no ho tindria a ma. I les amistats les més sinceres que poden haver-hi eren a la mili. No m’enyoro,no.

                                           -----------------------------------------------

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

technorati tags: , ,

Comentaris

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primer mes de l'any: