BALADA DE L PICOT
I LA GRANOTA-99
(El primer eremita del Montsant)
Antoni Fortuño.
Ha arribat a la muntanya
el que fou guerrer feroç
amb clava i sacs ell s’amanya
cobrint-se sa pell i ós.
Ha renunciat ses riqueses
que lluitant-ne conquerí:
joies, estoles, sivelles,
vares, llances, espasins.
Tot quant val per sa persona
ho repartí de bon grat
i vol, d’espina, corona
per complir-ne d’ermità.
Vota dins ell, sa consciència,
pobresa,no tenir res,
finir terral existència
amb cilicis obrint pells.
Tot pensament d’intel·lecte
el busca per fer-ne el bé,
així,son esperit recte
compleix el manat per Déu.
Ha trobat,sol,una balma
per viure-hi aposentat,
busca l’aigua en la sobauma
que a un toll gorg després se’n va.
-----------
El toll gorg té la quietesa
de l’aigua que és en repòs.
Aigua mansa,no te presa,
viu mirant el cel ,nit jorn.
No vol llençar-se a córrer
per els rocs i espenagalls,
allí a l’entorn pot socórrer
a tots. Tots son amigalls.
L’eremita peus s’hi renta
al arribar tot cansat.
Quin consòl.Com gínjols tenta
que el saluden: -Déu te guard!
----------
Els ocells i l’arbriu tendre
s’hi presenten amb son clam.
- Quedat aquí. Pots entendre
que serem sempre companys-.
Ell que els luxes abandona,
que vol viure fora el món,
en ses orelles li sona
altre crit, altra cançó.
Protegit i protegir-ne
tot quant viu al tornall seu
Família per gaudir-ne
nova llar i nous fillets.
Ja vell i cansat de viure
l´inquietesa del guerreig,
aquí ,l’amor pot reviure
amb rocatge,arbres i ocells.
Però, ja amb l’aigua conta?
Se la mira estarrufat.
Quieta en el toll,blava,fonda:
- Tu també m’ajudaràs-.
----------
Té nova vida voltant-lo,
Té, d’esperit, inquietuds.
Té nou univers escoltant-lo
en res de beatitud.
S’han alegrat al tenir-lo
com a primer ermità.
Sa amistat d’aconseguir-lo
com el seu sensat guardià.
Escoltarà tots els dubtes.
Cedirà quelcom consell...
Enveges i odis abruptes,
penya -segat i , adéu!!
No tindrà calma sa vida,
nomenant-lo cirineu,
que dont forta embranzida
per pujar al cim la creu.
Torcarà suors corruptes
amb l’aigua de nou bateig.
- Fes tot el bé. A mi no em sobtes
que poguessis ans mal fer-
L’aigua en son mirall li parla
amb conscienciós esperit.
Ella remorosa garla
Serà l’amiga, ell, l’amic.
---------
Temps i temps. Hores i hores
han passat amb bon solfeig.
Anys i anys de bones hores
en equilibri llibert.
En el toll -gorg d’aigua un dia
una cullereta hi veu.
Remenant cueta a mida
les voreres del tollet.
Li parla dolç l’eremita
- Tu has nascut fa poc de temps.
No marxis del toll d’ermita.
Qualsevol feina et darem -.
---------
Han passat ja bastants dies
i la cullereta diu:
- Mireu quantes alegries,
em creixen cames, heu vist?-.
-I et caurà fins la cueta
i per l’herbam aniràs,
Fes-te gran, ai, cullereta,
tu seràs mon escolà.
Al picot direm t’ensenyi
el ritme seu al picar.
Si t’equivoques que et renyi
i et castigui si això cal -.
----------
Granota canta, ennoveja .
Croc, croc, croc, croc a compàs
breviari vell escarteja
com feia el picot abans.
Com que no tenen campanes,
quan volen a tots cridar
croc, croc, croc, solta ben planes
al·leluies pel tollam.
Rossinyol i cadernera
corren, venen a coral,
reietó i pastorella,
pit-roig, fumada al instant.
canten tèrcies i completes
i a sol sortint com els galls
i l´arbram amb ses fulletes
aplaudeix amb afany.
De la balma n’han fet bema(absis tron
i bisbe d’ells l’ermità, bisbe)
i és tornat rocatge gemma:
maragdes o diamants.
----------
Al picot, la granoteta
el relleva d’escolà.
Seva feina queda quieta,
no ha de córrer, córrer tant.
farà forats per meleres,
per les vespes i abegots,
per serps que ocupen culeres
a l’hivern dins forat forn,
per llangardaix, sargantana,
escarbots i melitxons,
per formiga que demana
que li ascli aquell brancot.
Però,cuidar de l’ermita
i tenir-ho tot ben net,
ara, granota i eremita
branden les tasques que ell feu.
Entre picada i picada
se li acudeix tot de cop.
- D’eix tronc gros faré, acabada
l´imatge que tinc al front.
L’ermità ens ajuda i estima,
sort d’ell ningú més ha mort
en llosa traïdora, estigma
dels humans que ho maten tot.
Així, record perdurable
en la soca picaré.
Serà ell. Exacte, afable
Sa cara, son cos, sa ment.
Soc destre. No és cap calvari...
quedarem tots com a reis.
Si raboses,-no és desvari-
l’obeeixen lealment,
i els llops ,draps hàbits besen
i acaten ses decisions
a l´imatge veurem que resen:
S’acabat rabosa i llop -.
L´imatge n’és construïda
amb deler per el picot,
i, un dia, tota polida
per donar-li, fan festot.
El vell veu la recordança
d’aquell univers preciós
i l’accepta amb l’enyorança
d’un cos que és prop de sa mort.
Ell no mereix tanta dèria,
sols el redimir son cos,
fruir pau segura sería
dins Déu Totpoderós.
----------
Ja l’ermità no té ni ossos,
la pell és brenys retallats
i la carn i nervis fosos...
Sols li queda ment al cap.
Si vingué per be morir-ne
no voldria perperir
avui, té el goig de tenir-ne
més que amb guerreig aconseguit.
L’amistat més verdadera
de tot son joiós entorn
que el veneren amb fe vera.
Serà sempre el cuidador.
--------
Una nit una cometa
li cull son digne esperit.
Cap dels seus sap que és a meta,
la meta de Jesús Crist.
Al matí a hora d’alba
quan resen tots reunits
Picot a granota balba:
-Cridem a tots els seus fills!-
I, el croc, croc sona i ressona
del tossal se’n va al tovanc
l’arbriu croc,croc acarona
i és croc, croc dins el fullam.
Ha mort nostre eremita
-el primer d’aquest Montsant-,
però per sempre en l’ermita
el tronc curós ressuscita
com imatge del nou sant.
----------
