10.09.08
INDEPENDÈNCIA
Aquesta setmana he pensat que era adient parlar d'independència. No de la del país. De la meva (per alguna cosa es comença...).
Com ja sabeu el que aneu llegint els meus articles, em vaig independitzar fa uns mesos. M'agrada la independència que he aconseguit. M'ha fet sentir bé, fins al punt de sentir-me jo mateixa.
Fins el moment d'independitzar-me, m'havia sentit lligada a moltíssima gent i per diferents raons. Ara, l'obligació més gran la tinc en mi i en el meu benestar. Valoro molt, i els necessito, els moments de soledat.
El meu viatge a l'Índia i la tornada de cop al món laboral i social, ha fet que no encaixi gaire bé la situació d'ara. No trobo cap moment per mi. No tinc temps per la reflexió que tant necessitava. De fet, el millor moment que he trobat per la reflexió és la nit. Però també he comprobat que no és bò, perquè llavors no dormo i les reflexions no són les adequades.
Cada viatge que faig, experimento una sensació de llibertat que em costa molt d'experimentar durant el dia a dia. Una sensació que fa que cada any tingui la necessitat de marxar per tornar-la a sentir. Potser necessito aquesta llibertat, no sé. Ara, a la tornada, m'he adonat que una de les il·lusions més grans, a part d'una que no ve al cas, és pensar on aniré l'estiu que ve. Ja he pensat en diferents destins, tots ells segurs que maquíssims. Aquest any tinc una nova il·lusió en els meus viatges, i és pensar que potser els compartiré amb una persona important a la meva vida, que respecta i ha seguit respectant la meva llibertat.
