Carme Mas

Acabo de rebre un missatge esperançador. La campanya Armes sota Control ha aconseguit una gran victòria: la comunitat internacional acaba d'aprovar, per àmplia majoria, una resolució que permetrà començar a treballar en un Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes. La resolució, que ha aconseguit el suport definitiu de 139 governs de tot el món (dels 164 que la van votar), compromet l'ONU a establir un grup d'experts que analitzi i defineixi les bases per a un futur Tractat sobre Comerç d'Armes.

El camí que ara cal recórrer fins que el tractat entri en vigor serà llarg, però aquest és un gran primer pas, després de tres anys d'intens activisme que ha comptat amb el suport de centenars de milers de persones i desenes de països que han donat suport a la campanya Armes sota Control.

Podeu consultar aquest mapa interactiu per conèixer què podrà evitar el futur Tractat sobre Comerç d'Armes.

Si voleu saber més consulteu: www.IntermonOxfam.org.

Aquest vespre, el Palau Blaugrana s’ha omplert de gom a gom. Unes 9.000 persones s’hi ha congregat per assistir al darrer míting de campanya de la coalició PSC-CpC.

La primera intervenció ha estat la de Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, “suant socialisme”, amb el record del Míting de la Llibertat, fa trenta anys al mateix indret. Hereu ha tingut paraules emocionades per a Joan Raventós, recordant les seves paraules aquell 22 de juny de 1976: “... serem fidels a la nostra trajectòria, sempre endavant, fins que sigui impossible tornar enrera.”

Hereu ha aplicat el lema a l’actual cruïlla electoral, en què només hi ha dues opcions, la dreta de Catalunya allunyada del que passa al carrerr, malfiada del municipalisme, que lamina els drets socials i que pactarà amb el PP per més que vagi al notari i l’esquerra propera al que passa al carrer, que vol aprofundir el model de cohesió social i que ha lluitat contra la dreta reaccionària.

Tot seguit ha donat a Pasqual Maragall, que ha volgut parlar com a president del partit i amb les seves paraules ha homenatjat tots els qui l’han precedit. Amb un to solemne ha afirmat que el proper President de la Generalitat després de Macià, Companys, Irla a l’exili, Tarradelles, Pujol i ell mateix, serà Jose Montilla, una responsabilitat que no li ha amagat: “Pepe, esperem molt de tu.”

Maragall ha vaticinat una gran participació a les urnes, perquè la gent sap que el que hem fet és una proesa, i que cal seguir. L agarantia de l’esquerra, ha dit, és la coalició Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi. Mirant el futur ha dit Catalunya és una nació democràtica a qui li ha arribat l’hora de deixar enrera les desconfiances, perquè no és només la terra dels nostres avis sinó, sobretot la terra dels nostres néts.

Els darrers mots de Maragall han estat citant Joan Raventós: “El treball sempre acaba vencent”, i ha conclòs amb un emocionat: “Us estimo!”

José Montilla ha près el relleu de Pasqual Maragall i ha fet esment, en els seus primers mots, del llegat socialista per la “Catalunya que estimem de veritat els que estimem Catalunya”, ha dit, la Catalunya inclusiva i acollidora per la qual van lluitar Raventós, Pallach, Marta Mata, Santiburcio...., la Catalunya de Pasqual Maragall, la Catalunya social que ara coneixen els ciutadans i ciutadanes d’aquest país.

La construcció de la Catalunya amb polítiques socials i progressistes només es podrà fer construint, sumant i treballant amb amplitud de mires a Espanya i Europa.

Quan es vol es pot guanyar, ha dit, i ha contraposat 10 opcions: “entre dreta i esquerra, escolliu esquerra; entre prepotència o rigor, rigor; entre arrogància o treball, treball; entre paraules o fets, fets; entre CiU o PSC-CpC, PSC-CpC; entre nacionalisme o socialisme, socialisme; entre conservadorisme i progressisme, progressisme, entre divisió o unitat, unitat; entre Rajoy o Zapatero, Zapatero; entre Mas i Montilla.

La intervenció final ha estat protagonitzada per José Luís Rodríguez Zapatero. Les primeres paraules han estat referides a la victòria de Lula al Brasil, en una conmparació implícita amb Montilla.

Zapatero ha dit que si guanya Montilla, les institucions de Catalunya s’assemblaran als carrers de Catalunya, se semblaran a les escoles de Catalunya, perquè governarà per a tots, d’igual a igual.

Ha tingut paraules per estimular la participació recordant que si el 14-M molts s´haguessin abstingut no hauríem pogut tornar els soldats de l´Iraq, ni hauríem pogut tenir l’ Estatut, ni fer la llei d’igualtat, de dependència..., fent palesa la importància d’exercir el dret a vot.

Ha demanat el vot per Montilla, de qui ha dit que és prudent i valent, de fiar, de fets.... i també de paraules –al·ludint a la força amb què acabava de fer el seu discurs.

En la recta final del seu parlament ha tingut una clara referència a Euskadi amb el convenciment que entre tots aconseguirem la pau i la llibertat.

Finalment, ha demanat votar pel canvi i el progrés i ha fet dos pronòstics: “Demà guanyarà el Barça i dimecres Montilla”.

L'acte ha acabat, com es pot veure, amb un esclat final a l'escenari entre forts aplaudiments dels assistents i el cor esperançat en la Catalunya social, la Catalunya de les persones, la Catalunya de progrés, la Catalunya més justa i més solidària que construirem entre tots.

El futur és a les nostres mans,

"... sempre endavant fins que sigui impossible tornar enrera."

El progrés de Catalunya està lligat al progrés en educació i, per això, l’educació no pot ser moneda de canvi, objecte de liberalització de serveis o lliurada a les exigències del mercat. No es pot tractar amb demagògia l’educació d’un país, un dels pilars que garanteixen l’estat del benestar.

Catalunya té davant seu un doble repte educatiu, la qualitat i l’equitat, repte que afronten les propostes del Partit dels Socialistes de Catalunya – Ciutadans pel Canvi. Perquè ens cal formar ciutadans i ciutadanes cultes, amb valors cívics per poder participar en una societat democràtica. Perquè hem de garantir una educació de qualitat per a tothom, en tots els nivells educatius i al llarg de tota la vida. Perquè hem de garantir la permanència dins el sistema educatiu sense que l’entorn socioeconòmic sigui un factor de desigualtat.

El Pacte Nacional per l’Educació, amb un ample consens entre administració, patronals, sindicats, entitats municipalistes i associacions de pares i mares ha fet una aposta decidida pel servei públic d’educació, amb tota la intensitat significativa d’aquest concepte que centra la mirada en la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, el tractament de la diversitat social i cultural de la mostra societat i el manteniment del seu caràcter universal i gratuït, laic i democràtic, coeducatiu i científic, integrador i compensador de les desigualtats.

Per aconseguir un autèntic servei públic d’educació no n’hi ha prou amb mesures unilaterals. Avançar cap a una Catalunya educadora fa imprescindible la implicació de la societat i la ciutadania en el procés educador dels infants i els joves. I això vol dir coresponsabilitat amb les famílies, amb el món local, amb el professorat, amb tots els centres finançats amb fons públics, amb la comunitat educativa i amb els mitjans de comunicació.

Això només serà possible amb un govern que executi polítiques de descentralització cap als centres, el municipi i el territori; polítiques de proximitat que fomentin la cogestió i coresponsabilitat amb els ens locals; polítiques d’equitat que garanteixin la igualtat d’oportunitats en l’accés i en el procés educatiu de tots els infants i joves del nostre país; polítiques de qualitat que fomentin la innovació, l’aprenentatge d’idiomes i l’ús de les noves tecnologies; polítiques d’inclusió que garanteixin la integració i el progrés dels alumnes amb necessitats educatives especials; polítiques de cohesió que compensin les desigualtats i promoguin l’acollida i la integració dels nouvinguts.

[Publicat a "Més Tarragona", 30.10.06]

Aquest dissabte, a migdia, prop de 1.800 persones s’han donat cita a l’Auditori del Camp de Mart de Tarragona per assistir al míting central de campanya del Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi.

La presentació de l’acte ha anat a càrrec de Josep Fèlix Ballesteros, alcaldable per Tarragona. En les seves paraules s’ha referit a la situació de la campanya a Tarragona, i a les formes del candidat de CIU, l’alcalde Nadal, que fa pocs dies va “fer broma” sobre la conveniència d’empènyer a un clot la consellera Tura.

Tot seguit el conseller Xavier Sabaté, cap de llista per Tarragona ha destacat la importància de l’equip, de la candidatura que la coalició PSC-CpC presenta a la demarcació. Ha denunciat la campanya de CIU, plena de DVD’s amb mentides, mancada de propostes i de debat, amb polítiques sostingudes sobre xecs.... i amb el suport de Pedro J. Ramírez, encapçalada per un Artur Mas que aporta un full de serveis buit de treball per Catalunya, contràriament a José Montilla. També ha destacat l’obra de govern i ha demanat la confiança per “poder jugar la segona part del partit” i consolidar l’alternança democràtica tot just iniciada el 2003.

El relleu a l’esplèndid escenari tarragoní, en un dia assolellat i clar, amb les muralles com a teló de fons, l’ha pres el presidenciable José Montilla, que ha denunciat el joc brut de CIU, la necessitat d’anar al notari per la seva escassa credibilitat, l’exclusió que suposa la proposta del carnet per punts, en contraposició a les propostes socialistes que volen sumar, comptar amb tots i totes, no ser excloents. José Montilla ha parlat de la vella cantarella de la dreta nacionalista, que sempre necessita situar els adversaris fora de Catalunya. S’ha posicionat amb fermesa a només er president d’un govern de progrés, amb ambició de país, prenent com a símil la construcció d’un castell, tot augurant que “farà llenya” si torna a governar CIU. Adreçant-se al president del govern li ha dit que potser no sempre estaran d’acord, i ha reiterat amb força el seu compromís per una Catalunya social, en la qual tot i tothom sumi, amb Catalunya com a prioritat i no el partit.

Els aplaudiments han esclatat amb força amb el darrer orador, José Luis Rodríguez Zapatero, que ha donat tot el suport a José Montilla, el candidat que genera serietat i confiança per Catalunya. Zapatero ha fonamentat el seu discurs en la credibilitat del seu govern, l’acompliment de les promeses electorals com la retirada de les tropes d’Irak, l’aturada del transvasament de l’Ebre, el retorn dels papers de Salamanca o la utilització del català a Europa. Ha dit que la millor Catalunya és la de la tolerància, el respecte i la igualtat de drets i deures. El que compta, ha dit, és la paraula, el compromís, l’autenticitat, valors que encarna José Montilla per treballar per una Catalunya unida, forta i solidària.

En el 2n capítol de 1000 dies de cures intensives podreu trobar la continuïtat de l'obra de govern.

Els governs no són els responsables dels problemes d'un país, però són els responsables de resoldre'ls.

No us perdeu el capítol 2!!!!

El bon govern ha vingut de la mà del govern catalanista i d'esquerres, amb una obra de govern molt intensa, malgrat s'entesti Artur Mas a negar-la una i altra vegada en els seus al·legats.

Contra la insídia del DVD, el bon humor del flash.

Si voleu conèixer l'obra de govern, vegeu el

1r capítol de 1000 dies de cures intensives.

Continuarà ................

L'associació Nou cicle ha fet un acte aquest vespre, a la Cambra de Comerç de Tarragona, en el qual han intervingut Martí Carnicer, Raimon Obiols i Antoni Castells.

Han fet pública la seva declaració davant les properes eleccions. En destaco un fragment amb les set prioritats que consideren essencials per al proper programa de govern:

1) L’augment de la cohesió social, les respostes a la immigració i el manteniment de la unitat civil del poble de Catalunya.

Perquè Catalunya ha de ser, cada vegada més, un sol poble: obert, inclusiu, i ric en la seva unitat i diversitat.

2) Una gestió eficaç dels serveis públics (especialment l'educació i la sanitat) i de les polítiques socials (vivenda, especialment), en una perspectiva de combat incansable contra les desigualtats.

Perquè Catalunya ha de ser, cada vegada més, un país d’igualtat, amb bons serveis públics per a tothom.

3) Una política de seguretat, entesa aquesta en un sentit integral : seguretat de les persones, dels béns, de les condicions de vida i de treball dels ciutadans i ciutadanes.

Perquè davant les incerteses, Catalunya ha de ser una societat més segura, cohesionada i solidària.

4) La mobilització de totes les forces i experiències col·lectives i de tots els talents del país, per adaptar Catalunya als canvis tecno-socials i els reptes d'excel·lència, d’infrastructures modernes i de formació que plantegen l'economia global i la societat del coneixement.

Perquè Catalunya ha de ser, cada vegada més, un país obert i competitiu, modern i pròsper, en primera línia a Europa.

5) Una política d’inversió massiva en la nostra principal riquesa: els nostres recursos humans i culturals, de coneixement i creació.

Perquè Catalunya és, en molt bona mesura, en la nova societat del coneixement, allò que és la seva cultura.

6) La cura i l’embelliment de Catalunya, de les seves ciutats, pobles i paisatges, mitjançant una exemplar política territorial, urbanística, paisatgística i mediambiental.

Perquè Catalunya no pot ser la víctima de l’acció del capitalisme més especulatiu sobre el territori.

7) El desplegament i aprofundiment de l’autogovern català, sobre la base del nou Estatut, i la realització, entre tots i totes, d’un projecte compartit, inclusiu i integrador de país.

Perquè Catalunya és de tots i la seva societat i les seves institucions no poden estar ni dividides ni en mans de cap partit, elit o grup de poder.

Encara que atribuïm a aquestes set prioritats la mateixa importància, l’ordre en el que les situem no és casual.

Entenem que el país tindrà un futur positiu només si es realitza una acció de govern que lluiti permanentment a favor dels interessos de la gran majoria i no d’una minoria de privilegiats o de maximalistes, i situï sempre per davant els elements d’unitat, cohesió, solidaritat i respecte, com valors comuns de tots els ciutadans i ciutadanes del país.

Us recomano la lectura del document complet.

Comencem la segona setmana de la campanya. Aquest matí, Xavier Sabaté i Carme Valls ha presentat en roda de premsa l'acord de coalició entre el Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi.

Xavier Sabaté, en el balanç de la campanya fins al dia d'avui ha dit que cada dia està més clar que només hi ha dues opcions, l´esquerra i la dreta, i que la ciutadania cada vegada està més convençuda que el projecte que encapçalem els socialistes és la millor proposta per al territori i per als ciutadans.

Carme Valls ha explicat les motivacions de la renovació de coalició, continuar donant suport a un projecte de país integrador, d'un catalanisme no excloent que vol treballar pel desenvolupament dels drets de ciutadania. Perquè el projecte del catalanisme social, progressista i no excloent, que hem compartit amb el PSC encara té molt de camí per córrer.

Hi ha cinc raons essencials per continuar donant el nostre suport al projecte de canvi polític iniciat en aquesta legislatura: consolidar l’alternança democràtica, establir un nou paradigma catalanista, desenvolupar el nou Estatut, articular una nova relació entre Catalunya i Espanya i assolir la plena dimensió europea de la societat i de la política catalanes.

L’oferta d’habitatge protegit havia disminuït, amb el govern de CIU, de 16.033 unitats el 1996 a 5.073 el 2003. En aquests tres anys de govern catalanista i d’esquerres ha promogut amb el Pla del dret a l’habitatge 34.483 habitatges protegits realitzats i iniciats, així com les reserves de sòl per construir-ne 53.000 més.

L’habitatge és un dret. Per això s’ha creat una ajuda per a habitatge de famílies amb risc d’exclusió social, amb un import pressupostari de 17,1 MEUR.

S’ha passat, doncs, d’una política residual, dirigida per les fluctuacions del Mercat a una política innovadora i forta. El pressupost ha passat de 67,4 MEUR, el 2003, a 151,4 MEUR el 2006.

Fets, no paraules, en habitatge

Aquest va ser el títol de la conferència-col·loqui per presentar les propostes d’educació de PSC-CpC que es va celebrar a Tarragona, al Museu d’Art Modern, ahir al vespre, amb l’assistència de prop d’un centenar de persones.

L’acte es va iniciar amb unes breus intervencions de Carles Cepero, Josep Fèlix Ballesteros, Zacarias Henar i jo mateixa, que van emmarcar l’estat actual de l’educació al municipi, al Camp de Tarragona i al sistema educatiu. El reconeixement i l’explicitació de l’obra de govern, les necessitats de cogestió amb el municipi i la voluntat del cap de l’oposició, Josep Fèlix Ballesteros, per portar-les a terme en un futur proper, i la realitat canviant i creixent de Catalunya i les nostres comarques van ser algunes de les pinzellades que van centrar l’estat de la qüestió.

Les propostes d’educació per a la propera legislativa van ser exposades amb entusiasme i convenciment per l’actual Conseller d’Educació i Universitats, candidat per Girona, Joan Manuel del Pozo.

La seva exposició va començar destacant l’obra de govern dels darrers tres anys, el creixement de la despesa en educació que gairebé s’ha duplicat d’un 8% a un 15% del 2001 al 2005, amb un pressupost que ha passat, en els mateixos anys, de 2.500 MEUR a 4.200 MEUR, augments que s’han traduït, entre d’altres, en 334 grans actuacions en edificis per un import de 1.048 MEUR i l’augment de 9.475 professors.

Joan Manuel del Pozo va destacar alguns dels compromisos de José Montilla en educació: la gratuïtat dels llibres de text en quatre anys; fer de Catalunya un país trilingüe amb el català, el castellà i l’anglès com a tercera llengua; la creació de 15.000 noves places públiques de 0 a 3 anys; i el compromís per potenciar la formació professional, amb la formació de 250.000 persones en atur i la millora de la capacitació professional de 250.000 persones més.

L’Estatut d’Autonomia, el desenvolupament de la Llei Catalana d’Educació i l’aplicació del Pacte Nacional per l’educació emmarquen les grans línies que marcaran la propera legislatura amb una presidència socialista:

• La consolidació del servei públic d’educació, amb l’accés a l’educació en condicions d’equitat i garantint la igualtat d’oportunitats, avançant en l’escolarització equitativa de l’alumnat en tots els centres sostinguts amb fons públics i ampliant l’extensió dels contractes programa.

• L’èxit escolar de l’alumnat, amb més recursos en les zones més desafavorides, més atenció personalitzada dels alumnes i les seves famílies, l’increment de la permanència dels alumnes en l’ensenyament postobligatori fins al 80% i l’extensió dels plans d’entorn , les aules d’acollida i les unitats de suport a la convivència.

• El pla de millora de la secundària, per incrementar el rendiment general de l’alumnat i el nombre de graduats en ESO, potenciar els equips directius, augmentar la confiança i el reconeixement social de la funció docent, aprofundir en l’autonomia dels centres educatius i donar suport de professionals i serveis que complementin la tasca educativa dels docents.

• Una millor formació professional, amb l’increment de centres integrals d’FP, l’establiment d’un sistema d’articulació i convalidació dels mòduls de formació ocupacional i els reglats, la valoració i la certificació de les competències adquirides pels treballadors i el treball en xarxa i de connexió amb el món local i empresarial.

• Millora dels ajuts a famílies, triplicant les beques de menjador escolar que permetran passar de 36.000 alumnes a 99.000 alumnes beneficiats.

La proposta va presentar el futur de progrés i millora de l’estat del benestar en una Catalunya educadora, amb una política educativa inclusiva que garanteixi la qualitat i l’equitat per a tots.

Fem memòria. El 16 de febrer de 2005 es va signar l’Acord per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, després d’un any de feina intensa entre el Govern, els sindicats i les patronals.

L’Acord estratègic està signat per les organitzacions empresarials i sindicals més representatives, que recullen els interessos de molts dels col·lectius que s’esmenten, i a més compta amb el suport de la Cambra de Comerç.

Aquesta fórmula de concertació i els seus resultats han estat reconeguts a tots els nivells, fins i tot per la Unió Europea.

L’Acord té una dotació 2.000 milions d’euros en 4 anys. En un any i mig el nivell d’execució de les mesures és molt elevat, un 50% d’una planificació a 3-4 anys. S’han constituït instruments per a l’avaluació i el seguiment, on participen tots els agents socials.

Els números canten. Només cal consultar com a disminuït la taxa d’atur i dels accidents laborals

La campanya electoral va avançant, ningú no ho pot negar. Totes les forces polítiques despleguen aquests dies les seves estratègies. Les enquestes dibuixen panorames diversos. Ara puja més un, ara baixa més l'altre.... Escó amunt o avall, el més versemblant és que no hi haurà cap majoria absoluta i això ens porta a la política d'aliances. Un govern de dretes? Un front nacionalista? Un govern d'esquerres? Un govern de concentració? Un goverm.....?

L'article d'Ernest Maragall, PSC i Catalunya, publicat avui a "El Periódico", presenta una anàlisi molt lúcida de la situació postelectoral i d'allò que al seu entendre, amb el qual coincideixo plenament, seria nefast per al país, el que mediàticament s'anomena "sociovergència".

Per si no heu tingut ocasió de llegir-lo, el transcric textualment.

Tothom coneix la màxima del responsable la propaganda nazi, Joseph Goebels, que deia que si una mentida es repetia mil vegades al final era una veritat. Aquesta és una lliçó que els aparells de propaganda de la dreta de tots els temps tenen ben apresa. Encara són ben vives en el nostre record les mentides del PP sobre els atemptats de l’11 de març, enfront de les quals el poble va reaccionar. La ciutadania es va rebel·lar contra els atacs sistemàtics a la democràcia i ho va expressar amb el seu vot a les urnes.

Em pensava que a Catalunya no seria mai testimoni d’una vergonya com aquella, de la interpretació més tendenciosa de la realitat, de l’intent més reprovable de falsejament de la història de la darrera legislatura, de la manipulació més barroera de les emocions i dels sentiments de la ciutadania. Estic parlant del producte més abjecte de CIU, el film propagandístic que, embolcallat en cel·lofana, amaga les intencions més reprovables, indignes d’un partit democràtic que aspira legítimament a governar.

Si Goebels necessitava repetir mil vegades una mentida, en ple segle xxi el que CIU ha necessitat és fer un milió de còpies de DVD i repartir-les amb els suplements dominicals. ¿De debò pensen que la ciutadania es deixarà enganyar? ¿Com podrà la ciutadania confiar en una força política que, embolcallada amb les essències, el que fa és amagar el llop sota la pell del corder?

“Qui sembra vents recull tempestats”. Estic convençuda que ConfidencialCAT tindrà un efecte boomerang, perquè contra les infàmies es girarà una gestió transparent; contra les mentides es girarà l’obra de govern; contra les calúmnies es girarà la força de la democràcia.

És per això que vull expressar la meva confiança en els valors democràtics, en els valors ètics de la política, en la saviesa dels ciutadans i les ciutadanes del meu país en els política i les institucions. Perquè, a desgrat de CIU, una altra manera de fer política és possible, la política entesa com a servei públic i no com a poder privat, la política per a les persones i no per als dirigents, la política com a eina de transformació, de canvi i de progrés.

[Aquest article ha estat publicat a Mes Tarragona, 17.10.06]